L’objectiu de la proposta és desenvolupar estudis d’avaluació d’intervencions
sanitàries, implementades a la pràctica clínica de l’Atenció Primària, amb rigor
científic, que aportin evidències per a la presa de decisions a la consulta clínica i
que ajudin a millorar el desenvolupament de la tasca diària en l’àmbit de la
medicina de família.
Actualment gaudeixo d’una Acció instrumental d’Intensificació de professionals de la
salut per a professionals amb FES joves per al període 2019-2022
(SLT008/18/00021) i coordino el Grup de recerca GAVINA (acreditat per AGAUR,
convocatòria 2017) on desenvolupem 3 línies prioritàries: desenvolupament,
avaluació i implementació d’eines TIC per a la millora de la presa de decisions en
Atenció Primària (TIC-AP); models de malalties amb potencial epidèmic (MOD-AP);
i anàlisis econòmics de intervencions en salut desenvolupades en Atenció Primària
(ECO-AP).
La línia 1 TIC-AP, té dues branques, per una banda 1.1.TIC-AP FA: Millora de la
salut de la població amb Fibril·lació auricular (FA) que ha rebut finançament (PERIS
2016, SLT002/16/00146) i actualment té finançament actiu (PERIS 2019, SLT
SLT008/18/00021, BAYER HISPANIA S. L. 4R19/095, AES/ISCIII 2021 PI21/01435)
dels que sóc investigadora principal (IP). Aquest projecte avalua l’impacte en salut
d’una eina informàtica (Clinical decision support tool for improving the adequacy of
Anticoagulant Treatment in NVAF, CDS-NVAF), basada en el Temps en Rang
Terapèutic (TRT), que facilita la presa de decisions sobre el tractament
anticoagulant en la Fibril·lació Auricular no Valvular (FANV). S’ha realitzat un assaig
clínic aleatoritzat format per dos grups. Els professionals del grup intervenció han
visualitzat el CDS-NVAF a la història clínica del pacient. Actualment estem en fase
d’anàlisi post-intervenció i desenvolupant la fase d’implementació del CDS-NVAF,
mitjançant formació en línia basada en l’opinió dels professionals. I per una altra
banda la 1.2. Innovació TIC-AP: projecte d’innovació, d’un Algoritme per a la presa
de decisions en consulta per a prevenir l’ictus, del qual sóc la inventora. Actualment
participo en una formació competitiva On Campus «»The Collider»», amb membres
del grup GAVINA, per desenvolupar el pla de negoci del nostre projecte. Treballem
la línia d’Innovació per poder millorar la transferència del nostre coneixement.
La línia 2 MOD-AP, es centra actualment amb el desenvolupament d’un model
matemàtic per predir la setmana d’aparició de la grip estacional (GRIP) tenint en
compte la introducció del SARS-CoV-2. Actualment té finançament actiu (Fundació
Dr. Ferran 2021 i PERIS 2019, SLT SLT008/18/00021, Ajut Predoctoral PERIS
SLT017/20/000054) amb l’objectiu de generar un model matemàtic capaç de predir
en quina setmana de l’any s’iniciarà l’epidèmia de grip anualment i identificar
variables assistencials i climàtiques que es relacionen amb l’inici de l’epidèmia, per
posteriorment posar a disposició dels professionals i la ciutadania el model i així
poder predir en temps real i de forma anual la setmana d’aparició de la grip
estacional.
La línia 3 ECO-AP, Anàlisi econòmic de la salut de la població anticoagulada amb FA
(FA-ECO), que disposa de finançament actiu (Fundació Dr. Ferran, SIDIAP
IDIAPJGol i Doctorat Industrial) i té com a objectiu analitzar el cost dels
anticoagulants en població amb FANV. També fer un anàlisi de cost efectivitat dels
anticoagulants en població amb FANV, així com conèixer l’impacte pressupostari de
la inadequació al tractament anticoagulant.
En el desenvolupament de les meves tasques vetllo per garantir una correcta
perspectiva de gènere, incorporant, tant en les temàtiques d’interès particular per

El presente proyecto es una continuación del proyecto piloto intitulado Cribado en pacientes inmigrantes mediante herramienta informática adaptada a la historia clínica en Atención Primaria (CRIB-MI), que fue financiado por la convocatoria PERIS 2016 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En este protocolo se propone una evaluación con metodología cualitativa que permitirá valorar las opiniones y experiencias de los médicos de familia participantes en los grupos de intervención del proyecto, con el propósito de detectar los aspectos mejorables de la intervención. Se realizarán 4 grupos focales, uno en cada uno de los 4 CAPs que recibieron la alerta del CRIB-MI. Cada grupo se compondrá de un máximo de 12 médicos de familia y un mínimo de 6. Los grupos focales se realizarán siguiendo un guion de temas. Se realizará un análisis de contenido temático con el soporte del programa Atlas-Ti.

La fibril·lació auricular (FA) és el tipus més freqüent d’arítmia cardíaca. La prevenció de les complicacions tromboembòliques de la FA es basa en el tractament anticoagulant. Els antagonistes de la vitamina K (AVK) son uns anticoagulants que requereixen un seguiment estret amb monitoritzacions freqüents. El criteri òptim per avaluar el mal control de l’anticoagulació, en tractament amb AVK, és el percentatge de Temps a Rang Terapèutic (TRT) inferior a 65% calculat pel mètode de Rosendaal. A l’Atenció Primària de Catalunya s’ha instal·lat d’una eina basada en el TRT per a millorar la presa de decisions mèdiques en Fibril·lació Auricular No Valvular (CDS-NVAF) en format assaig clínic aleatori des de 2018 fins 2020. Durant el l’any 2019 es van realitzar grups focals per saber l’opinió dels professionals dels grups intervenció en relació a la visualització i comprensió de la funcionalitat de la CDS-NVAF. Amb les conclusions del grups focals s’ha dissenyat una formació en línia que actualment s’està implementant en tots els centres d’Atenció Primària de l’ICS. Arrel dels resultats dels grups focals, s’han fet millores de la visualització en la CDS-NVAF. L’any 2021 s’ha fet l’extensió del CDS-NVAF a tots els centres amb eCAP i s’ha fet un Webinar formatiu que explicava als professionals de l’ICS la CDS-NVAF i la seva funcionalitat. Actualment s’està desenvolupant la implementació segons els estàndards per a posteriorment fer entrevistes a professionals i persones d’interès i avaluar la implementació. L’objectiu de la proposta és avaluar el cost efectivitat, realitzar i avaluar la implementació de l’eina de suport a la presa de decisions (CDS-NVAF) basada en càlcul del temps en rang terapèutic (TRT) en població amb fibril·lació auricular no valvular (FANV) en l’Atenció Primària de Catalunya. S’avaluaran els resultats en la millora de l’adequació del tractament anticoagulant, la incidència d’esdeveniment tromboembòlic, hemorràgic i mortalitat i s’avaluaran els costos derivats del seguiment del pacient, del cost del fàrmac i dels ingressos hospitalaris. Les variables de l’estudi es recolliran de la base de dades poblacional del SIDIAP. S’inclouran variables clíniques de resultats en salut i estimació de costos segons control i intervenció, segons una anàlisi per intenció de tractar. L’anàlisi es farà des de la perspectiva del Sistema Sanitari (Departament de Salut de Catalunya), amb un horitzó temporal de 8 anys. Es calcularà els costos en euros per pacient i es calcularà el cost efectivitat mitjà. Per a comparar les dos opcions, intervenció i control, es calcularà el cost efectivitat incremental. Com a criteri per a la millor opció es tindrà en conte el pressupost anual de Salut de la Generalitat de Catalunya i es marcarà un llindar de la disposició a pagar per una nova intervenció sanitària i es situarà les dos opcions segons el llindar. Es realitzarà l’anàlisi de sensibilitat dels propers 5 anys (2021-2025) amb una tassa de descompte del 3% i del 5%.

OBJECTIUS A ACONSEGUIR AMB L’ESTADA
Objectius relacionats en l’expertesa del grup receptor:
Relacionats amb l’expertesa en farmacoepidemiologia
Els objectius de l’estada seran:
La millora en el maneig de grans bases de dades y formació en el farmacoepidemiologia, efectivitat comparativa entre medicaments i dispositius mèdics.
Adquirir experiència en l’anàlisi i interpretació de grans bases de dades i en procesos de tractament de dades bioinformàtiques.
Adquirir experiència en projectes internacionals i establir xarxes de col·laboració internacionals.
Establir relacions de col·laboració i sinèrgies entre els grups de recerca, ja que ambdós grups tenen temàtiques en comú.
Experiència prèvia de la candidata:
Procés de data manager amb bases de dades SIDIAP amb programa estadístic R i SPSS.
Formació bàsica en Phyton i mitjana en Shiny.
Participació en l’elaboració de tres articles publicats científics relacionats amb el fàrmacs anticoagulants
Participació en el seguiment d’un assaig clínic d’una intervenció en atenció primària basada en una eina de suport a la presa de decisions clíniques en relació al tractament anticoagulant. L’eina es basa en el temps en rang terapèutic per a millorar el control dels fàrmacs anticoagulants antivitamina K.
Participació en estudis farmacoeconòmics en anticoagulants amb bases de dades SIDIAP.
Escriptura de projectes de recerca per obtenir finançament públic i privat.
Relacionats l’expertesa relacionats amb malalties infeccioses
Actualment, la candidata està cursant la tesi doctoral amb l’objectiu de dissenyar un model matemàtic, basat en variables assistencials, clíniques i meteorològiques per poder predir, cada any, l’inici de l’epidèmia de grip estacional. Tanmateix avaluar l’impacte de la pandèmia per SARS-CoV-2 en la incidència de la grip estacional anual.
Els objectius de l’estada seran:
Aprofundir en les fonts existents de dades del món real en relació a les malalties transmissibles
Conèixer els tipus d’estudi i dissenys més utilitzats.
Analitzar en profunditat els problemes i les solucions relacionades amb l’ús de grans bases de dades de salut.
Experiència prèvia de la candidata
Obtenció d’un ajut PERIS 2021-2024 per fer la tesi doctoral.
Experiència en redacció de dos articles propis de la temàtica de la tesi doctoral.
Escriptura de projectes de recerca per obtenir finançament públic i privat propis de la temàtica de la tesi doctoral.
Obtenció d’una beca de la Fundació Dr Ferran 2022 com IP amb el títol “Model matemàtic per a predir l’inici de la grip estacional a Catalunya”.
Experiència amb dades obtingudes del Sistema de d’informació dels Serveis d’Atenció Primària (SISAP ICS).
Experiència amb dades meteorològiques obtingudes del MeteoCat.
Rotació en el centre de la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya) amb el grup BIOCOM SC. Experiència amb models compartimentals SEIR, models poblacional per a predir el comportament d’epidèmies i pandèmies.

El problema al qual volem donar resposta és l’ictus, és la tercera causa de mort a Espanya amb 24.858 morts al 2021 i la primera causa de discapacitat. Els ictus que causen major discapacitat son els produïts per la fibril·lació auricular (FA) que suposen un 25% dels ictus isquèmics. Hi ha dèficits i limitacions en situació actual en l’abordatge de la FA que posen en rellevància la necessitat d’una solució global.
La nostra solució és una innovació en salut digital, basada en un software mèdic d’un algoritme de presa de decisions a la consulta mèdica, per donar suport a la FA i prevenir l’ictus (AFAI).
Aquest software mèdic disponible en una interfície de programació d’aplicacions, estarà disponible des de la història clínica informatitzada, serà adaptable i actualitzable.
Els beneficiaris finals de la nostra solució serien pacients amb FA que a Espanya son 1 milió de persones.
AFAI suposarà un benefici per al sistema de salut, reduint la discapacitat i la mortalitat i fent el sistema més sostenible.
S’ha realitzat un estudi de mercat de solucions de software mèdic per a la presa de decisions a la consulta mèdica en el camp de l’anticoagulació que ja estan al mercat i s’han evidenciat els avantatges competitius de la nostra solució. S’ha realitzat un canvas business model de la solució amb un model de pagament per ús i per paquet del software. S’ha pogut fer una estimació de mercat i en Espanya l’oportunitat de negoci seria de 74 M d’euros. També hem registrat la propietat intel·lectual del software. Actualment l’AFAI es troba en fase de TRL 3, s’iniciarà la demostració de la viabilitat mitjançant la programació i prova del mínim producte viable (MVP) i amb aquest ajut es pretén assolir un TRL5.
S’inclourà la perspectiva de gènere en les diferents fases del projecte, es coneixen els obstacles més rellevants del desenvolupament del projecte i com podem afrontar les limitacions.
El pla de treball es desenvoluparà en 12 mesos i 4 paquets de treball, programació, validació, innovació i perspectiva del pacient i gènere.
L’impacte sobre el sistema de salut serà rellevant, i en les persones reduint l’ictus, les hemorràgies, la discapacitat i millorant seva la qualitat de vida.
Finalment l’equip de treball té lideratge femení i està format per 12 membres, 7 son dones i 3 doctores. El grup és multidisciplinari amb capacitat de lideratge i transferència contrastada.

Antecedentes. La fibrilación auricular (FA) es una de las arritmias más frecuentes y se asocia a un incremento de la morbilidad y mortalidad y a una disminución de la calidad de vida de los pacientes que la sufren, así como a un riesgo aumentado de padecer eventos trombóticos como el ictus. El tratamiento de la FA incluye la anticoagulación oral que reduce considerablemente la incidencia de accidentes cerebrovasculares y la mortalidad de los pacientes con FA. En la actualidad, existen dos grandes grupos de anticoagulantes orales: los antagonistas de la vitamina K (AVK) y los anticoagulantes orales de acción directa (ACOD). La bibliografía traduce una disminución de la incidencia de ictus en los pacientes con fibrilación auricular desde la aparición de los ACOD en varios países europeos y a nivel español.
Hipótesis. La reducción de la antiagregación y el aumento de la anticoagulación ha disminuido la incidencia de ictus causados por la fibrilación auricular entre los años 2009 y 2022 en Cataluña.
Objetivos. El objetivo principal es evaluar la asociación entre las tendencias de tratamiento, antiagregante y anticoagulante, y la incidencia de ictus isquémicos en pacientes con fibrilación auricular durante el periodo comprendido entre los años 2009 y 2022 en Cataluña. Los objetivos específicos son: evaluar la asociación entre el descenso de antiagregantes y la incidencia de ictus isquémicos, evaluar la asociación entre el aumento de anticoagulantes y la incidencia de ictus isquémicos y evaluar la asociación entre el descenso de los antagonistas de la vitamina K y el aumento de los nuevos anticoagulantes orales, y la incidencia de ictus isquémicos.
Metodología. Se trata de un estudio observacional de cohortes. La población de estudio es la población adulta de Cataluña con un diagnóstico de fibrilación auricular activo y registrado en la historia clínica electrónica de atención primaria de Cataluña, estación de atención primaria (eCAP). La variable resultado del estudio es la incidencia de ictus anual, medida por ingresos hospitalarios. Las variables secundarias son: sociodemográficas, clínicas, relacionadas con la FA, comorbilidades, antecedentes, analíticas, escalas de riesgo, tratamiento y de contexto del área Básica de salud. La fuente principal de datos es el Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP), que contiene información clínica anonimizada procedente de todos los centros de atención primaria (AP) del Instituto Catalán de la Salud (ICS).
Aplicabilidad y relevancia. La asociación entre tendencias de tratamiento y la incidencia de ictus en pacientes con fibrilación auricular a lo largo de los años permitirá saber cuáles son los tratamientos que se relacionen con un mayor y menor riesgo de padecer eventos trombóticos en estos pacientes, lo que podría utilizarse para definir qué fármaco es el más indicado en este contexto y según las características de cada paciente. A nivel práctico, esto implicaría una disminución del número de ictus con su consecuente disminución de los costes económicos y sociales que conlleva esta enfermedad.

Antecedentes y justificación:
Xarelto® (rivaroxaban), un anticoagulante oral de acción directa, fue aprobado en enero de 2021 por la Agencia Europea de Medicamentos (EMA) para una nueva formulación farmacéutica de gránulos para suspensión oral de 1 mg/mL, para el tratamiento de la tromboembolia venosa (TEV) y la prevención de la recurrencia de TEV en neonatos a término, lactantes, niños y adolescentes menores de 18 años. Para complementar la información limitada de los ensayos clínicos pediátricos con rivaroxaban en los niños más pequeños, la EMA solicitó un estudio de seguridad postautorización (PASS) de categoría 3 que abordara el riesgo de sangrado en la población joven. Este estudio de utilización de medicamentos evaluará los patrones de utilización de medicamentos, el sangrado y los resultados de TEV recurrente en niños con TEV y menores de dos años que sean tratados con gránulos para suspensión oral de rivaroxaban de 1 mg/mL o tratamiento anticoagulante estándar (SOC por sus siglas en inglés).

Objetivos:
El objetivo de este PASS es evaluar los patrones de utilización de medicamentos y la seguridad de los gránulos de rivaroxaban para suspensión oral y del SOC en niños y niñas menores de dos años diagnosticados con TEV y que reciben terapia anticoagulante.
Los objetivos principales son describir:
• Características clínicas y demográficas de los pacientes que utilizan terapia anticoagulante para el tratamiento de TEV (suspensión oral de rivaroxaban o SOC)
• Uso de terapia anticoagulante (incluido el fármaco seleccionado, la dosis y la duración) para el tratamiento de TEV
• Incidencia y gravedad del sangrado (sangrado mayor y sangrado clínicamente relevante no mayor) según la terapia anticoagulante (suspensión oral de rivaroxaban o SOC)
Los objetivos secundarios son describir:
• Tendencias temporales de las características de los pacientes y los patrones de tratamiento anticoagulante a nivel de población durante el período de estudio
• Incidencia de TEV sintomático recurrente según la terapia anticoagulante (suspensión oral de rivaroxaban o SOC)
• Especialidad y configuración asistencial (por ejemplo, hospitalización, ambulatoria) de los médicos que prescriben terapia anticoagulante (suspensión oral de rivaroxaban o SOC)

Diseño del estudio:
Estudio de cohorte observacional, retrospectivo, descriptivo y multinacional de nuevos usuarios de terapia anticoagulante realizado con fuentes de datos secundarias. El estudio se llevará a cabo utilizando fuentes de datos poblacionales de Dinamarca, Suecia, Francia y España (Cataluña), aunque este documento solo es aplicable en España.

Población:
La población estará compuesta por niños y niñas menores de dos años que inicien una terapia anticoagulante con suspensión oral de rivaroxaban u otro medicamento anticoagulante después de recibir un diagnóstico de TEV.

Análisis estadístico:
Dados los objetivos del estudio los análisis serán descriptivos, sin intención de generar hipótesis ni de realizar pruebas entre las categorías de exposición. Las incidencias en las categorías de exposición de rivaroxaban y SOC se compararán solo de manera exploratoria y no se realizarán pruebas estadísticas confirmatorias. Todos los análisis se llevarán a cabo por separado por país y fuente de datos, siempre y cuando el número de casos puedan ser reportados según las regulaciones de protección de datos para evitar la identificación de pacientes.
Las variables categóricas se presentarán en su valor absoluto (n) y relativo (%) con intervalos de confianza del 95% cuando corresponda. Las variables continuas se presentarán como medias con desviación estándar y como medianas con rango intercuartílico, según corresponda.

Se presentarán los siguientes análisis descriptivos:
• Características de los pacientes según la categoría de exposición (rivaroxaban o SOC), con estratificación según su exposición, es decir, aquellos que inician tratamiento con rivaroxaban (initiators) o aquellos que cambian de tratamiento (switchers)
• Patrones de utilización de medicamentos de la terapia inicial y de mantenimiento (dosis, frecuencia, vía de administración, duración del tratamiento, cambio de tratamiento)
• Tasa de incidencia cruda, incidencia acumulada y análisis de Kaplan-Meier de los resultados de seguridad y efectividad, utilizando una definición de exposición según el tratamiento recibido. Se aplicarán análisis de sensibilidad para la exposición (considerando solo el primer episodio de tratamiento anticoagulante) y para los resultados de seguridad y efectividad (considerando una definición más restrictiva).
Análisis descriptivos combinados de datos agregados en todas las fuentes de datos: se realizarán análisis que combinen datos agregados acumulativos de cada fuente de datos individual cuando sea posible (según regulación de protección de datos) para:
• Características de los pacientes y patrones de uso de medicamentos
• Resultados de seguridad y efectividad (si el tamaño de la muestra lo permite)

Aplicabilidad y relevancia:
La TEV en población pediátrica es muy poco común, con una incidencia de entre 0.14-0.49 en población pediátrica general y entre 5.3-5.7 en población pediátrica hospitalizada. Gracias a la metodología con fuentes de datos secundarias con alta cobertura regional, se abordan lagunas de conocimiento en la población menor de dos años en materia de seguridad de rivaroxaban en gránulos para suspensión oral 1 mg/mL. Los hallazgos de este estudio no solo informarán a los profesionales de la salud sobre las mejores prácticas en el manejo de la TEV en esta población pediátrica, sino que también contribuirán a mejorar las pautas de tratamiento y a optimizar los resultados clínicos

La violencia machista (VM) es un problema grave de salud pública. Es una lacra social con graves repercusiones sobre la
salud física y psíquica de las mujeres que la sufren, mermando la integridad moral y la realización plena de las mujeres en
todas las esferas de la vida: familiar, social, económica y laboral. El sector de la salud es un ámbito privilegiado para la
prevención de la VM, y puede tener un papel decisivo contribuyendo a la detección temprana de los malos tratos,
proporcionando a las víctimas el tratamiento requerido y derivando a las mujeres a los servicios idóneos para
suministrarles la atención e información necesaria. Este proyecto pretende aumentar las tasas de detección precoz de
mujeres en situación de VM en el ámbito de la atención primaria. Para ello, se ha diseñado un proyecto de 3 fases
consistente en: 1) el desarrollo de un algoritmo basado en inteligencia artificial (IA) a partir de datos clínicos y
sociodemográficos registrados en la historia clínica electrónica (HCE), 2) el desarrollo de un plan de formación dirigido a
profesionales sanitarios para el nuevo abordaje de VM incluyendo la detección mediada por el algoritmo, basado en la
evidencia científica, protocolos y guías existentes, así como en la experiencia y valoraciones de distintos stakeholders,
incluyendo la ciudadanía, y 3) la evaluación de la efectividad del algoritmo y del plan formativo mediante un ensayo clínico
piloto en la región sanitaria de Terres de l’Ebre (TTEE).