L’envelliment poblacional està provocant un augment de les persones amb fragilitat, dependència i multimorbidat, i en conseqüència, necessitats d’atenció més complexes en grups poblacionals vulnerables com el residencial. La fragilitat és un estat de vulnerabilitat de la persona provocada per una acumulació de dèficits a diversos dominis (físic, psicològic i social), que condiciona una disminució de la reserva funcional, una situació de risc de patir resultats adversos de salut i un major ús de recursos sanitaris. En aquest context és essencial l’avaluació amb instruments validats. L’índex fràgil-VIG és un instrument multidimensional de valoració de fragilitat basat en la valoració geriàtrica intregral del qual s’han realizat estudis de validació a entorn hospitalari i comunitari. Aquest projecte té com objectiu, per una banda, estudiar la validesa de l’index fràgil-VIG a l’enton residencial, i per altra, la identificació de perfils de fragilitat que captin la complexitat d’atencio a l’entorn residencial.
Per a l’estudi de la validesa de l’índex fràgil-VIG es realitzarà el seguiment d’una cohort d’usuaris de residències de gent gran de titularitat pública de la ciutat de Barcelona. S’estima una mostra aleatòria del 50% del total de 2215 places residencials. S’analitzarà la validesa de constructe de l´índex fràgil-VIG amb altres constructes relacionats (qualitat de vida, risc de patir nafres per pressió, deteriorament cognitiu i morbiditat) i la seva capacitat pronòstica sobre mortalitat a l’any i dos anys de seguiment.
A partir de la informació de l’índex fragil-VIG, edat i sexe, mitjançant una anàlisi de conglomerats amb tècniques de big data, s’analitzaran quins perfils de fragilitat presenten les persones usuàries de residències a partir de la informació de l’índex fragil-VIG, edat i sexe. Mitjançant tècniques qualitatives realitzarem una anàlisi de validesa de contingut dels perfils identificats i exploració de necessitats d’atenció mitjançant entrevistes individuals a una mostra de 25 usuaris de residències o familiars.

Aquest projecte és la fase d’anàlisi qualitatiu i curs formatiu per implementació del projecte titulat «Fibril?lació auricular no valvular en l’atenció primària de l’ICS: avaluació d’una eina informàtica dissenyada per millorar l’adequació del tractament anticoagulant i els resultats de salut «finançat a la convocatòria PERIS 2016 del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. En aquest estudi es proposa analitzar amb metodologia qualitativa l’opinió dels professionals de l’atenció primària de l’ICS dels centres intervenció del projecte, amb l’objectiu de detectar aspectes millorables de la intervenció. Es realitzaran 3 grups focals de metges de familia i infermeres amb un màxim de 12 participants i un mínim de 6. Cada grup focal es realitzarà seguint un guió de temes. Es realitzarà un anàlisi temàtic amb el suport del programa Atlas-Ti. Posteriorment es dissenyarà i es realitzarà un curs formatiu a metges i infermeres de l’ICS en la plataforma Campus Virtual per explicar la funcionalitat de l’eina informàtica.

La longitudinalitat assistencial és un dels aspectes clau en l’atenció dels pacients i una de les quatre característiques de l’atenció primària definides per Barbara Starfield. Existeix evidència que una relació longitudinal s’associa amb millors resultats assistencials i millor eficàcia del sistema sanitari.
La principal hipòtesi de l’estudi és que els indicadors de longitudinalitat de l’Atenció Primària a Catalunya es veuen afectats per característiques dels professionals, dels Equips d’Atenció Primària i del pacient.
Aquest projecte pretén estudiar els índex de longitudinalitat definits segons la bibliografia internacional i analitzar quines variables a nivell de pacient, de professional i d’organització dels equips es relacionen amb millors valors de longitudinalitat.
Per tal de dur a terme l’anàlisi es dissenyarà un estudi observacional retrospectiu, d’un període de mínim 2 anys, dins l’àmbit de l’atenció primària. La població d’estudi serà multi-nivell (pacients, professionals i equips).
Es realitzarà un anàlisi descriptiu univariant i bivariant, i s’ajustaran models de regressió per conèixer quines variables s’associen amb la longitudinalitat.
S’espera poder conèixer quins factors afecten la longitudinalitat a diferents nivells assistencials i així poder millorar l’atenció primària.

Antecedents:
Per fer front a la pandèmia de COVID-19 la majoria de països han adoptat mesures més o menys dures de distanciament social i diversos graus de confinament. Hi ha alguns estudis que suggereixen que aquestes mesures tenen diversos efectes secundaris.

Hipòtesis:
L’epidèmia de COVID-19 i les mesures de control han tingut un efecte negatiu en diferents àmbits de l’atenció primària.

Objectius:
Conèixer si existeix una relació temporal entre l’epidèmia de COVID-19 i el resultat dels indicadors de qualitat assistencial, la incidència de diferents malalties i la longitudinalitat assistencial en l’àmbit de l’atenció primària.

Metodologia:
Estudi analític observacional de sèries temporals.Les variables d’estudi inclouran el resultat dels indicadors de qualitat assistencial (EQA), dels índex de longitudinalitat i de la incidència mensual de diferents malalties estratificats per edat, sexe, ruralitat i nivell socioeconòmic. El període d’estudi és des de gener 2014 a agost 2020. La font de les dades és la base de dades mensual on el SISAP emmagatzema els resultats calculats des de 2014.

La gripe es una enfermedad infecciosa producida por el virus Influenza que afecta a las vías respiratorias. Todos los años se producen epidemias de dicha enfermedad en la época fría del año, causando colapsos en el sistema sanitario, mortalidad en los grupos de riesgo y elevada morbilidad, por esta razón es considerada un problema de salud pública. La vigilancia se realiza mediante sistemas basados en redes de médicos centinelas, cuyo principal inconveniente es el retraso de una semana en la publicación de los resultados semanales. La página web Diagnosticat recoge los datos de sospecha clínica de gripe de todos los profesionales sanitarios del Instituto Catalán de la Salud (ICS) mediante un algoritmo que trabaja con la base de datos del programa de historias clínicas. Los datos obtenidos se publican pocos minutos después del fin de la semana epidemiológica, mucho antes que los informes de la red centinela. Poder concordar los datos de sospecha clínica y los datos de casos confirmados permitiría detectar antes el inicio de la epidemia de gripe. Por ello, el objetivo de este trabajo será estudiar la concordancia entre los casos confirmados y los casos de sospecha clínica de gripe a la población asignada al Instituto Catalán de la Salud.

El objetivo principal de la propuesta es evaluar la efectividad de la herramienta informática CDS-NVAF de cálculo del tiempo en rango terapéutico (TRT) en población con fibrilación auricular no valvular (FANV). Se evaluarán los resultados en la mejora de la adecuación del tratamiento anticoagulante, la incidencia de evento tromboembólico, hemorrágico, y mortalidad a los 3 años en población de Atención Primaria de Cataluña mediante ensayo clínico aleatorizado. Se realizará una evaluación cualitativa de la opinión de los profesionales que han visualizado la herramienta informática, para mejorar su funcionalidad y visualización. Se evaluará el impacto presupuestario de la inadecuación al tratamiento anticoagulante en FANV según los criterios del Informe de posicionamiento terapéutico (IPT) de España. El estudio se realizará con metodología mixta secuencial, y se desarrollará en 3 fases: (1) Evaluación de la efectividad del CDS-NVAF, según las variables resultado de adecuación al tratamiento anticoagulante, aparición de evento tromboembólico, hemorrágico y muerte, a los tres años del inicio de la visualización; (2) Análisis cualitativo de la intervención, mediante grupos focales de profesionales sanitarios que han visualizado la herramienta; (3) Evaluación del impacto presupuestario, según la inadecuación detectada en Cataluña con criterios IPT y según la adecuación teórica basada en IPT.

Antecedents:En la fibrilación auricular no valvular (FANV), existen 2 tipos de tratamiento anticoagulante: Antagonistas de la Vitamina K (AVK), única opción hasta hace poco, eficaces, pero con limitaciones (la más relevante: el estrecho margen terapéutico, requiriendo ajuste de dosis a través de una monitorización frecuente). Y los nuevos anticoagulantes de acción directa (ACOD), con efecto predecible, por lo que no necesitan monitorización, pero tienen un precio elevado. El criterio para utilizar ACOD o AVK es controvertido.
Hipòtesi:El coste de los ACOD es mayor respecto a los AVK, pero cuando valoramos todos los factores asociados al tratamiento en ambos casos, los ACOD resultan menos costosos.
Objectius:Analizar el coste de los ACOD frente a los AVK en la FANV en Atención Primaria (AP) en el ICS.
Metodologia:Estudio de costes y base poblacional para comparar el coste entre los anticoagulantes orales en pacientes con FANV en AP del ICS durante el 2016.
Pla d?anàlisi:Se realizará una comparación del coste medio de ambos grupos y su intervalo de confianza.
Resultats esperats:Tomando en cuenta los costes por todas las causas en ambos tratamientos, los AVK tendrán mayor coste respecto a los ACOD.
Aplicabilitat i Rellevància:De comprobarse nuestra hipótesis, tendría una gran relevancia porque podría constituir la base para revalorar el tratamiento de elección en estos pacientes, pudiendo llegar a afectar los criterios terapéuticos del ICS.

La proposta per sol?licitar l?ajut a la intensificació de metge especialista, sorgeix de la
necessitat de desenvolupar estudis d?avaluació amb rigor científic de les intervencions
sanitàries implementades a la pràctica clínica de l?AP, que aporti evidències per a la presa de
decisions a la pròpia consulta i que ajudi a millorar el desenvolupament de la tasca diària en
l?àmbit de la medicina de família.
Actualment treballo com a metgessa de família a Tortosa i coordino el Grup de recerca GAVINA (acreditat per AGAUR, convocatòria 2017) desenvolupant 5 projectes: 2 PERIS 2016, 1 AES/ISCIII, 1 FERRAN/IDIAPJGol i projecte PREVI-GRIP.
Tant en la meua tasca assistencial com de recerca vetllo per garantir una correcta perspectiva
de gènere, incorporant, tant en la meva pràctica clínica com en estudis, temàtiques d?interès
particular per les dones i vetllant per a que les dades contemplin la perspectiva dels dos
gèneres.

La grip es una malaltia respiratòria causada pel virus Influenza. Aquesta malaltia suposa un repte de Salut Pública perquè té un alt potencial pandèmic, alta morbiditat, elevada capacitat per propagar-se i alta freqüència de complicacions i mortalitat en els grups de risc.
A dia d’avui, el retard en la publicació del nombre de casos confirmats, afegit a la variació del dia d’inici de l’epidèmia gripal, dificulta l’abordatge clínic i la gestió del sistema sanitari de l’epidèmia anual de la grip estacional.
La proposta té com objectiu dissenyar un model matemàtic, basat en variables assistencials, clíniques i meteorològiques per poder predir, cada any, l’inici de la epidèmia de grip estacional anual. Aquesta proposta es desenvoluparà en 3 fases:
? La Fase 1 estudiarà la concordança i desfasament entre els diferents sistemes de vigilància de la grip.
? La Fase 2 estudiarà l’associació de les variables assistencials, clíniques i meteorològiques amb l’inici de l’epidèmia de grip estacional anual. Les variables clíniques i assistencials s’estudiaran segons sexe, edat i grau de privació socioeconòmica de la zona on viu la persona, per conèixer com influeixen aquest factors en l’inici de l’epidèmia de grip estacional anual.
? La Fase 3 avaluarà l’impacte de la pandèmia per SARS-CoV-2 en la incidència de la grip estacional anual.
El disseny és estudi ecològic de sèries temporals amb base poblacional, que analitzarà temporades segons fases 1 i 2: 2010-2019 i fase 3: 2020-2023.