Antecedents
Els assajos clínics són estudis científics realitzats a voluntaris sans o malalts. La majoria d’aquests estudis tenen una representació insuficient de dones i de persones grans. La motivació dels pacients per participar en recerca podria augmentar si l’equip de salut els hi dóna suport i assessorament per entendre millor la informació bàsica de l’estudi.

Hipòtesi
1. Els professionals de medicina de família amb més coneixement del concepte de medicina basada en l’evidència (MBE) tenen una visió més positiva de la investigació amb assajos clínics. En conseqüència, els seus pacients també tenen una visió més positiva d’aquesta recerca i, al mateix temps, un major grau de confiança en la «»medicina oficial»».
2. El coneixement de MBE i les actituds cap als assajos clínics dels professionals de medicina de família de la República de Croàcia són similars a la dels seus homòlegs dels països del sud europeu.

Objectius
Examinar i determinar el nivell de conscienciació i actituds envers la MBE en general i, concretament, sobre els assajos clínics entre els professionals de medicina de família i els seus pacients a Croàcia i alguns països del sud d’Europa.

Metodologia
Es tracta d’un estudi multicèntric, prospectiu, transversal, de cohorts, dut a terme en una mostra de 20 professionals de medicina de família de la Catalunya Central i 100 dels seus pacients.

Determinacions
La investigació utilitzarà qüestionaris per a professionals de medicina de família i qüestionaris per a pacients, prèviament validats mitjançant un estudi pilot fet a Croàcia.

Anàlisi estadística
Per a l’anàlisi de dades es realitzaran mètodes multivariants.

Resultats esperats
Conèixer millor quines són les actituds envers els assajos clínics dels professionals de medicina de família i dels seus pacients.

Aplicabilitat/Rellevància
Augmentant el coneixement sobre recerca per part de la població en general, es pot canviar positivament la percepció que en tenen, augmentant així la motivació i la voluntat de participar-hi.

El objetivo general del proyecto es desarrollar un producto fácilmente escalable que permita, haciendo
uso de metodologías de cambio de comportamiento junto a algoritmos basados en Inteligencia Artificial, mejorar el bienestar y la calidad de vida de pacientes crónicos especialmente vulnerables al contagio de enfermedades infecciosas. En este proyecto, abordaremos el desarrollo enfocados en el COVID-19 debido al contexto socio-sanitario actual, aunque el producto está concebido para ser fácilmente adaptable a otras enfermedades infecciosas.

Antecedentes:
El dolor y la ansiedad producidos por la vacunación y otros procedimientos médicos en la infancia pueden generar malestar tanto en el paciente como en sus padres. La realidad virtual (RV) es una tecnología capaz de entretener y evadir al usuario. Entre sus múltiples aplicaciones, encontramos la mejora del manejo del dolor y la reducción de la ansiedad en los pacientes que se someten a intervenciones médicas.

Hipótesis:
El uso de gafas de realidad virtual reduce el dolor provocado durante la administración de vacunas en niños y niñas de 3 a 6 años.

Objetivos:

Objetivo principal
Reducción del dolor tras la administración de dos vacunas.

Objetivos secundarios
a. Reducción de la ansiedad durante y posterior a la administración de dos vacunas.
b. Mejorar la satisfacción de los padres o tutores legales tras la administración de dos vacunas al menor.
c. Evaluación de la seguridad del uso de gafas de realidad virtual en niños durante la administración de vacunas.

Metodología:
Ensayo clínico aleatorio paralelo y controlado con dos grupos asignados. El grupo intervención utilizará unas gafas de realidad virtual durante la administración de dos vacunas, mientras que el grupo control recibirá los cuidados estándares habituales en el centro de atención primaria para dicho procedimiento.
La aleatorización se llevará a cabo a través del sistema informático «»RandomizedR»», herramienta de aleatorización del programa R Studio (19).
Se trata de un ensayo abierto o no ciego, tanto el sujeto como el investigador conocerán el grupo de tratamiento asignado. Debido a la naturaleza de la intervención de RV, es imposible cegar a los pacientes, cuidadores u observadores. No obstante, sí que se realizará una evaluación ciega por terceros.
La población de estudio se centra en niños y niñas de 3 a 6 años de edad, incluidos en el registro de pacientes y atendidos en el centro de atención primaria de la región de la Cataluña Central, que recibirán las siguientes vacunas durante la revisión del niño sano: triple vírica + varicela a los 3 años y hepatitis A + Difteria-Tétanos-Pertussis a los 6 años.

ANTECEDENTES
La investigación actual destaca que uno de los síntomas más comunes del COVID19 es la fatiga, que incluye aspectos de salud física y cognitiva/mental (M Newman, 2021), la fatiga es también un factor que contribuye a los retrasos en la vuelta al trabajo después del COVID19. Muchos de los factores que contribuyen a la fatiga en los supervivientes de la COVID19 están relacionados con los estilos de vida (es decir, la actividad física, el sueño) y los aspectos de salud mental (es decir, el aumento de los síntomas de ansiedad y depresión, incluso subclínicos). La complejidad y la heterogeneidad de la fatiga y de los factores que contribuyen a ella plantean un reto importante, ya que la evaluación subjetiva en los encuentros clínicos plantea serias limitaciones debido a la falta de uso de herramientas validadas en entorno asistencial y al sesgo cognitivo de memoria de los pacientes cuando se les pregunta por hechos que ocurrieron meses atrás. Por lo tanto, se necesitan nuevos enfoques basados en datos para recopilar información sobre la fatiga relacionada con la COVID19 en el entorno del paciente, incluyendo la captura de los factores que contribuyen a la salud física y mental. Apoyar la autogestión de la fatiga en los supervivientes de la COVID19 será pronto un reto importante en nuestros sistemas sanitarios. Aunque no hay datos sobre el impacto de la atención a los supervivientes de la COVID19, podemos prever, a partir de otras enfermedades crónicas afectadas por la fatiga, que podría haber un impacto en la capacidad de trabajo de los supervivientes de la COVID19, la adherencia al tratamiento médico, la adherencia a un estilo de vida saludable y, en general, la calidad de vida tanto física como mental. Se ha demostrado que las intervenciones basadas en las Tecnologías de las Información y Comunicación (TIC), usando aplicaciones móviles y relojes inteligentes ayudan a los pacientes a la autogestión del bienestar psicofísico. Además, pueden proporcionar herramientas para que los clínicos apoyen a los pacientes en su autogestión al tiempo que controlan su estado de salud. Finalmente, los avances en el uso de la inteligencia artificial (IA) para permitir la personalización del apoyo a los pacientes y también el seguimiento mediante el uso de sensores portátiles (por ejemplo, relojes inteligentes) que complementan la psicometría avanzada pueden actualmente abordar tanto los problemas de salud física como los de salud mental de los pacientes de una manera verdaderamente personalizada gracias a la posible integración de los algoritmos de IA y a la colaboración con los profesionales sanitarios.
HIPÓTESIS
La intervención de salud digital personalizada basada en la IA, llamada Adhera para COVID persistente, y compuesta por una aplicación móvil y un reloj inteligente para los pacientes, y una aplicación web para los profesionales sanitarios, a través de la recogida de datos biométricos (recogidos por los sensores del reloj) y psicométricos (cuestionarios) y personalizada a través de la IA, proporcionará aceptabilidad, facilidad de uso, seguridad y fiabilidad por parte de los pacientes y los profesionales sanitarios.
OBJETIVO
El objetivo principal de este estudio prospectivo es la evaluación de la aceptabilidad, facilidad de uso, seguridad y fiabilidad de la intervención de salud digital personalizada basada en la IA por parte de los pacientes para una mejor auto-gestión de los síntomas psicofísicos y por parte de los profesionales sanitarios para gestionar mejor el proceso de atención sanitaria de los pacientes diagnosticados con COVID persistente.
MÉTODOS
Se trata de un estudio de viabilidad prospectivo que se llevará a cabo con 15 pacientes en el Instituto de Investigación de Atención Primaria Jordi Gol (IDIAPJGol) que han sido diagnosticados de COVID persistente.
RELEVANCIA
Las intervenciones digitales personalizadas en los síntomas relacionados con la COVID persistente tanto fisiológicas como psicológicas permitiría optimizar el modelo de coste-eficacia para la gestión de estos pacientes. Del mismo modo, la detección precoz de complicaciones asociadas al COVID persistente en pacientes pertenecientes a grupos vulnerables permitiría mejorar los tiempos de asistencia y, por tanto, el pronóstico del paciente.

Hipòtesis
Els models d’intel·ligència artificial basats en la lectura de radiografies de tòrax, com a suport a la interpretació del professional mèdic, permeten oferir una atenció més ràpida, amb un diagnòstic més acurat i una reducció dels costos de proves innecessàries.

Objectius
L’objectiu general de l’estudi és fer una validació amb dades prospectives d’un algoritme d’IA per la lectura de radiografies de tòrax com a eina de d’ajuda en el diagnòstic. Es vol validar l’algoritme per casos amb una única patologia i per casos amb múltiples patologies.

Metodologia
Es realitzarà un estudi prospectiu que consistirà en introduir les radiografies a l’algoritme d’IA per tal d’avaluar el rendiment dels algoritmes respecte els diagnòstics dels radiòlegs.

Antecedents:
La pandèmia de COVID-19 ha tingut un important impacte en la salut de la població: no només en el cas de les persones afectades i infectades, sinó també indirectament per la disrupció en l’activitat dels serveis sanitaris, causant potencialment una forta disminució de la capacitat de tractament i diagnòstic al llarg dels mesos amb més incidència de la pandèmia.
Hipòtesis
? L’accés als serveis sanitaris d’atenció primària és un fort determinant de la capacitat de diagnòstic i tractament del sistema sanitari, i les limitacions d’accés als serveis de salut a causa de la pandèmia han afectat de manera diferenciada als diferents grups de la població, tant segons les seves característiques sociodemogràfiques com el seu perfil de salut.
? La telemedicina ha substituït les visites presencials, en gran mesura, els pitjors mesos de la pandèmia; l’efectivitat de la telemedicina ha estat diferent entre diferent tipus de persones usuàries de la sanitat i segons les seves necessitats d’atenció.
Objectius
? Avaluar l’impacte de la pandèmia sobre la salut de la població, més enllà dels efectes directes de la COVID-19, amb una mirada interseccional a la població més vulnerable i amb perspectiva de gènere.
? Mesurar l’efectivitat de la telemedicina i la seva contribució a mantenir la qualitat assistencial en un context d’alta pressió sobre els serveis sanitaris.
Metodologia
Estudi estudi de cohort ambispectiu d’una combinació de dades d’atenció primària del període previ (2015-2019) i dels mesos de pandèmia (2020-2022) per COVID-19:
? Anàlisi del nombre i tipus de visita a l’atenció primària (presencials, telemàtiques) per categories de persones usuàries per establir els principals grups amb dificultats d’accés, així com l’associació entre la disminució de visites i la incidència de COVID-19.
? Avaluació de l’evolució dels indicadors de salut de les principals malalties cròniques per subgrups de persones usuàries.
Determinacions / Anàlisi estadística
? Es crearan subgrups poblacionals d’acord amb les seves característiques sociodemogràfiques, en particular gènere i grups d’edat, i perfils de càrrega de morbiditat.
? A partir del modelatge d’un baseline basat en les visites a centres de primària pels anys
repandèmia, ajustats per les característiques dels subgrups, es farà una estimació de l’impacte de la pandèmia sobre el nombre i tipus de visites. De manera similar, s’estimarà un baseline de l’evolució dels indicadors de salut i la desviació causada per la pandèmia.
? Els models utilitzats seran models jeràrquics Bayesians, els quals permeten controlar no només els confusors observats (per exemple, algunes variables socioeconòmiques que poguessin influir en l’accés a l’atenció), sinó també els no observats (com determinades característiques associades al subjecte, a la unitat productiva on està assignat i/o al comportament de la pandèmia en un moment determinat).
Resultats esperats
? Caracterització dels subgrups poblacionals que més han patit la disrupció del sistema de salut pública al llarg dels mesos de la pandèmia.
? Avaluació de l’efectivitat de la telemedicina segons els perfils sociosanitaris.
Aplicabilitat
L’aplicabilitat és immediata en el cas del sistema públic català, donada l’especificitat de la mostra. La validesa externa és més limitada, en tant que els resultats estaran condicionats per les característiques del sistema sanitari públic (universal i amb copagaments relativament baixos), però tanmateix pot servir informar el policy-making de països amb sistemes sanitaris semblants.
Rellevància La proposta proporcionarà una visió de l’impacte de la pandèmia en els serveis sanitaris d’atenció primària des del seu inici. L’objectiu és generar l’evidència necessària per guiar a les autoritats sanitàries en el seus plans per focalitzar els recursos en aquelles malalties i grups de la població que més han patit els efectes de la pandèmia, més enllà dels efectes directes de la COVID-19.

Introducció: La pandèmia causada pel SARS-Cov2 ha provocat un impacte en pacients amb malalties cròniques, especialment les que comporten un seguiment estricte com és el cas de la Diabetis Mellitus. L’esforç dels governs per controlar la propagació del virus va suposar un confinament estricte en què tant pacients com a centres de salut van veure afectat el control de diverses patologies.

Material i mètodes: Mitjançant les dades clíniques dels serveis d’Atenció Primària de la Regió Sanitària Catalunya Central, aquest estudi analitza el registre de visites i els codis diagnòstics utilitzats per comparar la variació de diagnòstics i visites relacionades amb DM entre els anys 2019 i 2020.

Resultats: L’any 2020 i en relació amb l’any 2019 es va produir una reducció en la detecció de nous casos de DM2 (39,06%; P=0.00) i en les visites realitzades a pacients amb DM2 (21,36% P= 0.00). Aquesta disminució es va produir en tots els grups, inclosos aquells en què són més freqüents els nous diagnòstics

L’OMS, els estats Europeus i Catalunya preveuen en la seva agenda 2030 uns Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) relacionats amb la salut, i on l’Atenció Primària de Salut (APS) desenvolupi un paper important, per aquest objectiu cal evolucionar cap a una Salut Universal Digital, en la qual la persona estigui al centre, on la prevenció i la promoció de la salut en siguin un pilar fonamental. La Telemedicina (TM) ja fa anys que està demostrant ésser una eina que pot ajudar en la prevenció i promoció de la salut sobretot quan les persones presenten una patologia així i com és una eina que facilita l’accessibilitat al sistema sanitari per aquelles persones que tenen dificultat per accedir-hi sigui per distància al centre de salut, o per altres causes. Cal avançar segons recomana l’OMS en el seu Projecte d’Estratègia Mundial i el seu Director General cap a una Salut Digital, en la qual la TM sigui una eina facilitadora d’aquesta transformació digital que proposen els Estats Membres de l’OMS; humilment pensem que aquest projecte pot donar-li un impuls cap a aquest objectiu.
D’entre les hipòtesi del treball que volem demostrar, és que la TM Proactiva (TMP) ha de facilitat l’accés a l’APS, ho ha de fer amb la mateixa eficàcia per la prevenció i promoció de la salut que s’assoleix per la via presencial d’accés a l’APS i que el seu ús és satisfactori.
Com objectius ens plantegem demostrat que la TMP és una eina vàlida per facilitar l’accés a l’APS de les persones que no accedeixen habitualment per la via presencial, demostrar que no hi ha diferències en la promoció i prevenció de salut usant la TMP com a canal de comunicació, respecte les que ho fan per via presencial, comparar la qualitat de vida relacionada amb la salut i la satisfacció que ofereix aquesta nova eina.
Per analitzar aquests objectius i donar resposta a les hipòtesi plantejades, ens proposem un assaig clínic controlat, en el qual compararem la visita presencial (VP) amb la visita mitjançant TMP, ho seguirem durant 6 i 12 mesos, a posteriori n’avaluarem la satisfacció, l’acceptabilitat de la TMP, i en farem una anàlisi prospectiva per avaluar-ne les taxes d’accessibilitat i freqüentació a l’APS als 24 mesos de finalitzar-la.
Es realitzarà una anàlisi estadística, mitjançant el programa R versió 4.0.3, per comparar durant els diferents moments de la intervenció, les diferents variables sobre prevenció, promoció de salut i qualitat de vida, en les dues branques d’estudi, que són el grup de control anomenat Grup de Visita Presencial (GVP) i el grup d’intervenció, anomenat Grup de Telemedicina Proactiva (GTMP). Es realitzarà un estudi descriptiu longitudinal per mesurar el grau de satisfacció i acceptabilitat de l’ús de la TM proactiva en els participants a l’assaig clínic, i finalment un estudi prospectiu per avaluar la taxes d’accessibilitat i freqüentació al sistema sanitari entre les persones que han participat a l’assaig clínic, als 24 mesos. En tots els casos es considerarà com estadísticament significatiu un valor p inferior a 0,05.
Els resultats esperats d’aquest estudi tindran implicacions importants en l’accessibilitat als Equips d’Atenció Primària (EAP) i en la millora de la salut de la comunicat de l’àmbit d’estudi, així mateix explorarà un ús de la TM que no ha estat prèviament utilitzat, la TMP, la qual ens permetrà noves vies per actuar sobre la morbiditat percebuda; això pot representar una nova visió de la TM.
Per tant, aquest estudi pot suposar un impacte positiu en l’accés als serveis de salut en l’era digital, la TMP ha de ser una eina més, a l’abast del professional i del gestor de serveis sanitaris, com una via per tendir cap a una accessibilitat global de l’APS.
La TM proactiva per tant, podrà ser una peça més dins del que representen els motors generadors de canvis, en l’evolució del model sanitari en l’era digital.
Així la TMP pretén ser una proposta per un futur programa de salut que obri les portes d’accés al sistema sanitari a aquelles persones que no ho fan habitualment, a part d’ésser una eina que proactivament cerqui aquelles persones que haurien d’haver fer un seguiment al seu centre de salut d’Atenció Primària i no ho han fet en el darrer any.