banner-risc-cardiovascular

Proyectos

INVESTIGO, personal tècnic de recerca, TERRES DE L’EBRE

  • IP:
  • Duración: 2023-2025
  • Financiadores: Agència de Gestió d'Ajuts Univ i de Recerca (AGAUR)

Contrato Miguel Servet Mireia Gascón

  • IP: Mireia Gascon Merlos
  • Duración: 2024-2025
  • Financiadores: Instituto de Salud Carlos III

Estudio de cohortes sobre la prevalencia de hipotiroidismo en gestantes de una región sanitaria

  • IP: Júlia Siscart Viladegut
  • Duración: 2022-
  • Financiadores: Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)

Antecedentes: El hipotiroidismo viene definido como la disminución de producción de hormona
tiroidea que puede deberse a daño primario de la glándula tiroidal o secundario como resultado de
enfermedad hipotalámica o pituitaria. Supone la segunda enfermedad endocrinológica más
frecuente, con cifras que pueden oscilar entre el 3,2-5,5%.
Objetivo: Analizar la prevalencia de hipotiroidismo en mujeres gestantes y evaluar los factores que la
predisponen y las consecuencias que lleva al transcurso del embarazo y recién nacido.
Metodología: Estudio observacional de cohortes retrospectivo en mujeres gestantes entre los años
2012-2018 en la región sanitaria de Lleida. Se analizó la relación con otras variables mediante los
coeficientes de regresión lineal y su intervalo de confianza (IC) del 95%.
Resultados: En este estudio se analizó una muestra de 17177gestantes lo que representa un 86% de
los embarazos de la región sanitaria de Lleida.La prevalencia de hipotiroidismo anual fue de 5,67 –
7,05%, la edad media de las gestantes con hipotiroidismo fue superior respecto a las que no lo
presentaban hipotiroidismo siendo las diferencias estadísticamente significativas. El 71,4% de las
pacientes eran europeas. En el análisis multivariante se observó que la edad, la hipertensión, la
diabetes mellitus y la dislipemia estaban relacionadas con el hipotiroidismo. Por lo que hace a las consecuencias de esta enfermedad al transcurso del embarazo, el parto y el recién nacido no
observamos diferencias estadísticamente significativas.
Conclusiones: Con los resultados obtenidos, podemos concluir que hay pocos efectos adversos
relacionados a esta enfermedad, lo que se puede deber al tratamiento precoz que se realiza, por lo
que sería interesante realizar estudios de adherencia para poder valorarlo.
Palabras clave: Pregnancy, hypothyroidism, prevalence, consequences

Adherencia al tratamiento antidepresivo durante el embarazo y factores asociados. Estudio descriptivo poblacional.

  • IP: Daniel Perejón López
  • Duración: 2022-
  • Financiadores: Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)

Objetivo. Determinar la adherencia terapéutica de las gestantes en una Región Sanitaria así como los factores que pueden condicionarla. Métodos. Estudio observacional de cohortes retrospectivo en mujeres gestantes entre los años 2012-2018 en la región sanitaria de Lleida. La adherencia terapéutica se analizó mediante la proporción de días cubiertos (PDC). Se realizó un análisis multivariante obteniendo los coeficientes de regresión y su intervalo de confianza (IC) del 95%. Resultados. De una muestra de 15794 pacientes, se obtiene que 416 presentaban diagnóstico de depresión. En cuanto a la adherencia terapéutica, ésta era adecuada (>80%) únicamente en el 4.57% de las mismas. Presentaron mayor adherencia al tratamiento las gestantes de mayor edad y las que tenían un riesgo moderado o muy alto de embarazo. Conclusiones. El grado de adherencia al tratamiento antidepresivo es muy bajo en las mujeres gestantes, siendo más cumplidoras las de más edad y/o riesgo en el embarazo.
Palabras Clave. Embarazo – Antidepresivos – Adherencia – Depresión

Ilerpregnant:prevalença i factors de risc de la diabetis gestacional

  • IP: Miriam Orós Ruiz
  • Duración: 2022-
  • Financiadores: Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)

Antecedents: La diabetis gestacional (DG) és la complicació metabòlica més freqüent a l’embaràs, amb una prevalença de fins a un 12%. Hi ha una tendència a l’augment de casos donat la major edat de les gestants i l’obesitat entre d’altres factors associats. Al nostre estudi volem analitzar la prevalença de diabetis gestacional així com els factors de risc associats, tant mèdics com el país d’origen, que puguin influir en aquesta malaltia. Metodologia: estudi observacional retrospectiu de cohorts en dones embarassades entre els anys 201 i 2018 a la regió sanitària de Lleida. Es realitza un model multivariant amb variables analitzades calculant el coeficient de regressió i el seu interval de confiança (IC) del 95%. Resultats: es van estudiar 17177 dones embarassades de les quals presentaven una prevalença de diabetis el 8,17%. Els factors de risc per a patir diabetis són l’hipotiroïdisme (OR 1,35), la hipertensió (OR 1,73), l’edat major a 30 anys (OR 2,1 per a 30-34 anys i OR 3,3 per a 35 anys), sobrepès (OR 1,86) i obesitat (OR 3,3). El país d’origen presenta diferències, sent el Magrib (OR 1,28) i l’Àsia i Orient Mitjà (OR 2,15) considerades com a factor de risc de DG. Conclusions: La diabetis gestacional presenta diferents factors de risc com la major edat de l’embarassada, el sobrepès i l’obesitat. Entre les patologies relacionades trobem la hipertensió, la dislipèmia i l’hipotiroïdisme. Les embarassades procedents del Magrib, l’Àsia i Orient Mitjà presenten més risc de patir DG. Paraules clau: diabetis, embaràs, ètnia, obesitat, hipertensió, hipotiroïdisme.

Prevalencia de depresión en embarazadas de una región sanitaria

  • IP: Daniel Perejón López
  • Duración: 2022-
  • Financiadores: Diputacio de Lleida, Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)

Objetivo. La prevalencia de depresión en tratamiento tanto en la población inmigrante
como nativa en una Región Sanitaria de España
Métodos. Estudio observacional de cohortes retrospectivo en mujeres gestantes entre los
años 2012-2018 en la región sanitaria de Lleida. Se obtuvieron los datos de las pacientes que habían tenido un parto en el Hospital Arnau de Vilanova de la base de datos del CMBD («»Conjunt Mínim de Base de Dades»»), de la historia clínica informatizada E-CAP del Servei Català de Salut que obtiene los datos de las prescripciones con receta de la Seguridad Social.
Se realizó un análisis multivariante obteniendo los coeficientes de regresión y su intervalo de confianza (IC) del 95%.
Resultados. De una muestra de 15794 pacientes, se obtiene que 416 presentaban
diagnóstico de depresión (2.63%). Las mujeres con depresión tienen más edad (1.7 años más de media) que las que no presentan. , las mujeres con depresión tienen mayor edad, un índice de masa corporal superior. Las cifras de depresión son superiores en las mujeres
de Europa Occidental, seguido de las mujeres de América Latina y de las procedentes
de Europa del Este. Se observan cifras muy bajas en las procedentes de Africa y Asia.
Conclusiones. La prevalencia de depresión en tratamiento en nuestro estudio es similar a
la de otras publicaciones. Los factores más relacionados con esta patología son la mayor edad y el peso de la embarazada. El origen geográfico representa otro punto a tener en cuenta.

Xarxa d’Innovació de Noves Tecnologies en Salut Mental – TECSAM

  • IP: Maria Isabel Fernández San Martin
  • Duración: 2023-2025
  • Financiadores: Agència de Gestió d'Ajuts Univ i de Recerca (AGAUR)

HUB D’INNOVACIÓ PEDIÀTRICA – i4KIDS

  • IP:
  • Duración: 2023-2025
  • Financiadores: Agència de Gestió d'Ajuts Univ i de Recerca (AGAUR)

i4KIDS es un Hub de Innovación Pediátrica, coordinado por el Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, que tiene el reto de identificar y apoyar aquellos proyectos de innovación, dentro del ámbito de la pediatría y la maternidad, que destaquen por su capacidad de generar un cambio en la sociedad y en el cuidado de los niños.

Xarxa R+D+I en Tecnologies de la Salut – XARTEC SALUT

  • IP:
  • Duración: 2023-2025
  • Financiadores: Agència de Gestió d'Ajuts Univ i de Recerca (AGAUR)

La Xarxa R+D+I en Tecnologies de la Salut (Xartec Salut) està formada per 81 grups de recerca de 25 institucions i 2 centres adherits. L’entitat coordinadora és el Centre de Recerca d’Enginyeria Biomèdica (CREB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el seu director, el Dr. Alexandre Perera, seguirà liderant la Xarxa.
Conjuntament amb les oficines d’innovació dels centres participants, s’han seleccionat els grups d’especial interès en el sector HealthTech (inclou salut digital, tecnologia mèdica i dispositius de diagnòstic in vitro; i exclou medicaments). Aquests estan desenvolupant tecnologies potencialment transferibles i investiguen en àrees que revolucionaran la medicina del futur: intel·ligència artificial, enginyeria de materials, big data, machine learning, eHealth, IoT i sensors, imatge biomèdica, realitat virtual i augmentada, robòtica, radiofísica, serious games i gamificació; entre altres. A continuació es mostra el llistat de grups de recerca, dels quals 34 (un 42%) estan liderats per dones.

Xarxa XARSMART: Programa de Valorització i Transferència dels resultats de la recerca al mercat de medicina personalitzada, dades en salut, plataformes i economia del coneixement

  • IP:
  • Duración: 2023-2025
  • Financiadores: Agència de Gestió d'Ajuts Univ i de Recerca (AGAUR)

Xarxa d’R+D+I multidisciplinària en l’àmbit de la Medicina de precisió amb una visió integradora amb l’aproximació triple, exposoma, fenoma i genoma entre les tecnologias digitals i la ciència de les dades per dur a terme programes de valorització i transferència dels resultats de la recerca generat en smart Health, tecnologies digitals, productes sanitaris i solucions per la salut per impulsar la competitivitat del sector de la medicina (medtech), en eines reventives, pronòstic, diagnòstic, avaluació dels resultats, reclasificació de les malalties i teràpies individualitzades així com afavorir la localització de noves empreses relacionades amb les tecnologies mèdiques, la biomedicina, la indústria farmacèutica i de serveis i la reactivació dels sistemes productiu.