Objectiu
Avaluar i analitzar la competència intercultural dels professionals de la salut d?Atenció Primària de l?Institut Català de la Salut de Lleida.

Metodologia
Estudi qualitatiu mitjançant un treball de camp d?aplicació d?entrevistes individuals i de grups de debat, enregistrant i transcrivint amb la màxima fidelitat possible les opinions i aportacions del personal sanitari directiu i assistencial que treballa a l?Atenció Primària de l?Institut Català de la Salut de Lleida. Posteriorment s?analitzaran els continguts categoritzant-les per tal de comprendre-les i interpretar-les. Per a l?anàlisi de les dades s?aplicarà la tècnica qualitativa d?anàlisi narrativa dels continguts, amb l?ajuda del programa informàtic Atlas-ti.
Àmbit d?estudi: els Centres de Salut i Àrees bàsiques de Salut urbans i rurals que pertanyin a l?Atenció Primària de Lleida de l?Institut Català de la Salut amb una elevada població immigrant usuària.

Resultats esperats
Es pretén aconseguir conèixer i analitzar el nivell de competència intercultural dels professionals sanitaris respecte de la població immigrada. Existeixen diversos factors que impliquen més o menys grau de competència cultural on poden ser analitzats recollint informació sobre les opinions, percepcions, dificultats, barreres i necessitats de suport dels professionals que ajudi a comprendre des de diferents perspectives la complexa realitat en la que es treballa i permeti establir una relació terapèutica de qualitat amb l?usuari immigrant amb estratègies de millora del seu treball intercultural sanitari.

PARAULES CLAU: avaluació competència intercultural, immigració, atenció primària de salut.

OBJECTIUS: Principal: 1. Determinar la prevalença de consum de risc d’alcohol (CRA) en homes i dones> 64 anys en atenció primària (AP). 2.Avaluar l’efectivitat d’una intervenció breu sobre la disminuci6 de consum d’alcohol en aquesta població. Secundari: Analitzar la morbiditat associada de la població>64 anys amb CRA al cap d’1 any. DISSENY: FASE I , Estudi Transversal d’escriptiu multicètric de prevalença de CRA en >64 anys. FASE II, Assaig clínic comunitari mitjançant una intervenció breu amb 2 grups de comparació de subjectes amb CRA>64 anys. ÀMBIT: 25 centres d’AP de la província de Barcelona. SUBJECTES: mostra aleatòria poblacional de 1333 subjectes>64 anys en la fase I i 150 bevedors de risc en cada grup de l’assaig clínic. INSTRUMENTACIÓ: FASE I: entrevista estructurada per determinar la prevalença de CRA (criteris de CRA del National Institute of Alcohol Abuse and Alcoholism). FASEII: els pacients que presentin consum de risc seran assignats a 2 possibles grups en funció del centre al que estiguin assignats, que constituirà la unitat d’aleatorització: un grup rebrà una intervenció breu repetida en 3 visites i l’altre, el consell habitual de forma única. Al cap d’1 any s’analitzarà el consum d’alcohol en Unitats de Beguda Estàndard (variable principal) i la morbiditat associada en tots 2 grups. DETERMINACIONS: Disminució dels consumidors d ‘alcohol de risc en el grup intervenció. Creació d’un protocol d’actuació preventiu efectiu per a població major i compatible amb la consulta diària d’AP

El Grup d’investigació en Salut Mental en Atenció Primària de Tarragona va emprendre en 2007 un projecte que ha consistit en el disseny d’una intervenció multifactorial per a la millora de l’atenció a la depressió en atenció primària (el model INDI). S’ha avaluat la seva eficàcia mitjançant un assaig clínic controlat aleatoritzat per conglomerats (centres d’atenció primària). Els resultats disponibles respecte a l’eficàcia clínica del model INDI són favorables, presentant millores significatives i clínicament rellevants en la simptomatologia depressiva als 3, 6 i 12 mesos. Donada l’elevada prevalença de la malaltia depressiva i la taxa de discapacitat crònica que ocasiona un elevat cost mèdic i social, s’ha dissenyat, a partir de les dades clíniques obtingudes en l’estudi previ un estudi d’avaluació econòmica del model INDI en termes de l’anàlisi del cost-efectivitat i cost-utilitat.

OBJECTIUS: Determinar la relació cost-efectivitat i cost-utilitat de la implementació del model INDI de maneig de la depressió respecte al maneig habitual de la depressió en atenció primària.
DISSENY: Assaig controlat amb assignació aleatòria de conglomerats (centres d’atenció primària de salut) en dues branques alternatives: Maneig habitual de la depressió (grup control) i implementació d’un programa per controlar la depressió (grup intervenció). Avaluació econòmica en termes de cost-efectivitat (efectes clínics) i cost-utilitat (efectes en la funcionalitat i qualitat de vida), des del punt de vista del sistema sanitari (costos directes) i des del punt de vista de la societat (costos directes més costos indirectes).
Àmbit: 20 centres d’atenció primària de la zona de Tarragona-Reus (Institut Català de la Salut).
SUBJECTES: La mostra total inclou 348 pacients. Els criteris d’inclusió per als pacients van ser estar assignat a la quota del metge participant, edat ? 18 anys, possibilitat de ser contactat per telèfon, criteris d?episodi depressiu major (DSM-IV) amb una puntuació> 14 al PHQ-9 (depressió moderada a severa) o una puntuació de 10 a 14 (depressió lleu) que ha persistit durant més d’un mes, i no haver rebut antidepressius en els últims tres mesos.
INTSTRUMENTACIÓ I DETERMINACIONS:
Cost-efectivitat: A partir de les puntuacions de gravetat de la depressió als 0, 3, 6 i 12 mesos de seguiment, avaluades amb el Patient Helath Questionnaire (PHQ-9) es calcularan els dies lliures de depressió ?DLD- en els períodes 0-3 mesos, 3-6 mesos i 6-12 mesos. Aquesta és una variable convencionalment utilitzada per mesurar l’efectivitat de les intervencions terapèutiques en depressió.
Cost-utilitat: Per mesurar la qualitat de vida relacionada amb la salut, hem utilitzat el qüestionari de salut SF-12. A partir dels resultats del qual, mitjançant un programari específic (http://www.shef.ac.uk/scharr/sections/heds/mvh/sf-6d), es calculen els «»Anys de vida ajustats per qualitat»» (AVAQ), unitat de mesura convencionalment utilitzada en els estudis de cost-utilitat i que permet comparar els costos relatius d’intervencions sobre problemes de salut diferents i ajudar en la presa de decisions sobre l’assignació de recursos.

Es durà a terme una anàlisi des de la perspectiva del sistema sanitari, que inclourà els costos directes atribuïts a l’atenció sanitària dels pacients. Addicionalment, també es realitzarà una anàlisi des del punt de vista de la societat que inclourà els costos indirectes.
RESULTATS ESPERATS: La implementació del programa INDI d’abordatge de la depressió en atenció primària ha demostrat la seva eficàcia en termes clínics i atès que consisteix en mesures senzilles i assequibles i no precisa l?aportació de recursos extraordinaris la nostra hipòtesi és que la relació cost-eficàcia i cost-utilitat serà favorable enrelació al maneig habitual.

Objetivo: Determinar la prevalencia de hipotiroidismo en pacientes gestantes en tratamiento en la región de Lleida entre el 2012 y el 2018. o Diseño: Estudio observacional de cohortes retrospectivo

Ámbito de estudio: Las mujeres que hayan tenido un embarazo durante 7 años (del 2012 al 2018). o
Población objeto: Estudio tiroideo de todas las mujeres gestantes de la región sanitaria de Lleida.

Instrumentación: Se utilizarán los datos sacados de la base de datos del CMBD («Conjunt Minim de Base de Dades») y se obtendrá la información contenida en base de datos de historia clínica electrónica E-CAP (proveniente de la información obtenida desde Atención Primaria). Se realizará un estudio descriptivo analizando los porcentajes, medias, desviaciones estándar y riesgo relativo de las diferentes variables.

Variables más importantes: La variable principal son las personas con hipotiroidismo gestacional que se entiende como aquellas que tienen hormona estimuladora de tiroides o tirotropina (TSH) ?2,5mU/L en el primer trimestre de gestación. Por variables secundarias se estudiará la edad, la raza, el tipo de gestación, tipo de parto (eutócico o distócico), diagnóstico de preeclampsia o eclampsia en la gestante, diagnóstico de HTA gestacional, los niveles de tiroxina (T4) en sangre, la presencia de anticuerpos anti peroxidasa tiroidea (aTPO), los niveles de tirotropina (TSH) en cada trimestre de gestación y el nivel de cumplimiento terapéutico en función de las cajas de tratamiento tiroideo sustitutivo extraídas de la farmacia durante este periodo

Antecedents: La demència és una malaltia crònica que provoca dependència amb gran repercussió social i sanitària. Es planteja un programa dissenyat a partir de les seves necessitats i demandes per oferir el suport als cuidadors de persones amb demència.

Hipòtesis: El disseny i implementació de la intervenció complexa l’Escola del Cuidar pot ser efectiva per al suport als cuidadors de persones en demència.

Objectius: Avaluar l’efectivitat de l’escola del cuidar comparant resultats d’abans i després de la implementació de la intervenció en relació a sobrecàrrega, qualitat de vida, l’autoeficàcia i el grau de suport social dels cuidadors.

Metodologia: Estudi de metodologia mixta. Fase 1: Modelització i
operativització de la intervenció (qualitatiu), Fase 2: Estudi quasi experimental
pre i post intervenció amb mesures repetides, Fase 3: avaluació del programa
d’intervenció (qualitatiu).

Antecedents:
La taxa d’envelliment varia segons l’individu. Això fa necessari el desenvolupament de models per determinar el risc de morbimortalitat associada a l’edat. Molts d’aquests models es basen en dades estàtiques, tot i que s’ha demostrat que els models dinàmics tenen major capacitat predictiva.

Hipòtesi:
La utilització de big data clínica i l’enteniment del metabolisme associat a l’envelliment permetran estimar amb major precisió el risc de morbimortalitat associada a l’edat i definir vies metabòliques afectades que permetin una millor prevenció d’aquestes condicions.

Objectiu:
Desenvolupar models dinàmics de predicció de risc de morbimortalitat associats a l’envelliment basats en dades clíniques per plantejar l’estudi de vies metabòliques específiques com a potencials vies fisiopatològiques i proposar teràpies individualitzades.

Metodologia:
Aquests models es generaran mitjançant big data i tècniques d’aprenentatge automàtic amb dades clíniques rutinàries d’individus majors de 50 anys recollides a la base de dades SIDIAP. Aquest score s’aplicarà per caracteritzar una subcohort d’individus mitjançant proves funcionals i dades
òmiques basades en espectrometria de masses.

Antecedents: La taxa d’envelliment varia segons l’individu. Això fa necessari
el desenvolupament de models per determinar el risc de morbimortalitat
associada a l’edat. Molts d’aquests models es basen en dades estàtiques, tot i
que s’ha demostrat que els models dinàmics tenen major capacitat predictiva.
Hipòtesi: La utilització de big data clínica i l’enteniment del metabolisme
associat a l’envelliment permetran estimar amb major precisió el risc de
morbimortalitat associada a l’edat i definir vies metabòliques afectades que
permetin una millor prevenció d’aquestes condicions.
Objectiu: Desenvolupar models dinàmics de predicció de risc de
morbimortalitat associats a l’envelliment basats en dades clíniques per
plantejar l’estudi de vies metabòliques específiques com a potencials vies
fisiopatològiques i proposar teràpies individualitzades.
Metodologia: Aquests models es generaran mitjançant big data i tècniques
d’aprenentatge automàtic amb dades clíniques rutinàries d’individus majors de
50 anys recollides a la base de dades SIDIAP. Aquest score s’aplicarà per
caracteritzar una subcohort d’individus mitjançant proves funcionals i dades
òmiques basades en espectrometria de masses.
Anàlisi estadística: Comparació de paràmetres de funció cognitiva,
respiratòria i cardiovascular entre diferents fenotipats (Ji quadrat, T-Test) i
anàlisis de correlacions entre aquests paràmetres, els metabòlits i els scores
de risc.
Resultats esperats: S’espera obtenir un algoritme de predicció de
morbimortalitat associada a l’edat i descriure mecanismes cel·lulars i vies
metabòliques associades a un envelliment fisiològic i/o patològic.
Aplicabilitat i Rellevància: L’algoritme que s’obtingui estarà dissenyat per
poder-lo integrar dins del ECAP per tal d’ajudar al personal assistencial en la
presa de decisions.