Objectius: Estudiar la relació entre l?estrès aculturatiu, la quantitat i la qualitat de la xarxa de suport social i el diagnòstic de depressió major (DM) i trastorn d’ansietat generalitzat (TAG) entre la població immigrant assignada a l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) de Cervera-Segarra. Estimar la prevalença de DM i TAG en aquest col·lectiu i descriure les característiques socioeconòmiques i demogràfiques relacionades.

Disseny: Estudi descriptiu transversal de prevalença. Es realitza contacte telefònic inicial amb els individus seleccionats. Posteriorment es realitzarà una entrevista personal presencial a una mostra de 514 immigrants. Tots els pacients seran informats dels resultats i s’oferirà l’atenció oportuna en cas necessari.

Àmbit: ABS de Cervera que inclou dos Centres d’Atenció Primària i múltiples consultoris locals.

Subjectes: Immigrants assignats a l’ABS de Cervera-Segarra i que compleixin criteris d’inclusió i exclusió.

Instrumentació: Es confeccionarà un llistat de preguntes estructurades per a recollir les variables i es realitzaran els qüestionaris: MOS, DUKE-UNC, APGAR familiar, l’escala de reajust social i l’escala d’estrès migratori. El diagnòstic de DM i TAG es realitzarà a través del MINI-depressió i el MINI-ansietat respectivament, durant l’entrevista personal.

Determinacions: S’avaluarà la presència o absència de diagnòstic de DM i TAG a partir de les escales validades. Com a variables explicatives s’utilitzarà, a part de les variables personals de l’entrevista, els diagnòstics de les escales validades de reajust social i d’estrès migratori. S’estudiarà la associació entre els diferents paràmetres i s’avaluarà la prevalença dels diagnòstics de DM i TAG mitjançant el càlcul d’intervals de confiança per l’aproximació normal.

El tenir cura d’un malalt amb Alzheimer afecta al seu cuidador i a la seva família. La família és un dels factors psicosocials que exerceixen una major influença en l’evolució d’una malaltia i en el procés de readaptació.

OBJECTIU: L’objectiu d’aquest estudi és conèixer còm viuen els néts/es la malaltia d’Alzheimer del seu avi/a. I fer aportacions des de la perspectiva d’infermeria d’Atenció Primària que ajudin a entendre millor la repercussió de la malaltia en els néts. Els objectius específics són: Identificar quins coneixements tenen els nens de la malaltia del seus avis, com els ha afectat la malaltia, identificar els canvis que han observat els pares en aquests nens en la seva vida diària i en la relació amb l’avi. Analitzar els materials que existeixen que poden ajudar als nens a comprendre millor la malaltia. Fer anàlisi de la situació i aportacions de millora.

ÀMBIT: La recerca es durà a terme amb nens de 6 a 12 anys de l’àmbit rural i urbà de Catalunya, que el seu avi/a estigui diagnosticat de malaltia d’Alzheimer i tinguin relació amb ell/a.

DISSENY: Es tracta d’un estudi qualitatiu, basat en el paradigma Constructivista i el mètode de recerca fenomenològic.

METODOLOGIA: Les tècniques que es duran a terme seran: l’entrevista en profunditat amb els nens, Grups de discussió amb els pares, i la revisió i anàlisi de materials. L’anàlisi es farà amb les gravacions de les entrevistes i dels grups de discussió i s’utilitzarà el programa informàtic ATLAS-TI.

INTRODUCCIÓ: Evitar els problemes relacionats amb medicaments (PRM) derivats d’errors en la prescripció, ha de ser un dels elements bàsics en una estratègia que promogui la seguretat del pacient. El mòdul de self-audit és un software informàtic integrat a la Història Clínica Informatitzada (eCAP), que facilita als facultatius d’atenció primària la revisió sistemàtica de la medicació activa susceptible de ser millorada dels seus pacients, a partir d’un exercici d’autoavaluació professional; alhora que facilita les modificacions en la prescripció per millorar la seva qualitat i seguretat. OBJECTIUS: 1. Analitzar el grau d’utilització del self-audit. 2. Analitzar les característiques demogràfiques i clíniques dels pacients que se’ls ha modificat la medicació, 3. Descriure el tipus de canvis en la medicació i els costos econòmics associats, 4. Tipificar els aconteixements adversos evitats segons els medicaments retirats en ancians, pacients polimedicats i pacients amb duplicitats terapèutiques, DISSENY: El projecte consta de dos fases. Fase I: estudi abans-després que donarà resposta als objectius principals (1-5). Fase II: model predictiu de la presència d’efectes adversos prevenibles en pacients d’alt risc. ÀMBIT: Atenció primària de salut de Catalunya SUBJECTES: 4.500 metges de 279 equips de l’ICS INSTRUMENTACIÓ: Les fonts de dades emprades seran: l’eCAP (per les variables clíniques i demogràfiques dels pacients i les dels medicaments), el programa Self Audit (per les variables quantitatives) i la base de dades de facturació de receptes (pel càlcul de l’impacte econòmic). DETERMINACIONS: L’estudi proporcionarà informació de l’impacte clínic i econòmic que self-audit està generant en el nostre entorn sanitari.

OBJECTIUS: Avaluar l’efecte d’una intervenció educativa participativa sobre la qualitat de vida, els hàbits alimentaris i d’activitat fisica, les mesures antropomètriques, co-morbilitat i les xarxes de suport social d’una intervenció comunitària dirigida a adults obesos o amb sobrepes, de nivell socioeconòmic baix i d’origens culturals diversos. DISSENY: Estudi d’intervenció comunitària en educació sanitària abans-desprès. ÀMBIT: Barri Sant Josep Obrer de Reus (ABS Reus 4) SUBJECTES: : 60 adults obesos o amb sobrepes, de nivell socioeconòmic baix i d’origens culturals diversos amb obesitat o sobrepes, que no pateixin cap problema de salut que contraindiqui les activitats grupals i la realització d’activitat física. INSTRUMENTACIÓ: Fases de la intervenció: 1.- Convocatòria 2.- Recollida de dades socio-demogràfiques, antropomètriques, de patologia associada, qualitat de vida, simptomatologia ansiosa-depressiva, xarxes de suport social, hàbits alimentaris, i d’activitat física. 3.- Realització de tallers sobre aspectes relacionats amb l’obesitat: les creences i actituds vers el problema de salut, l’activitat física i l’alimentació, habilitats en la selecció dels aliments, la planificació de menús, preparació de menjars per a tractar i prevenir l’obesitat en l’àmbit familiar. Es treballarà l’automotivació i l’autodisciplina. Es treballaran de manera transversal en totes les activitats, la interculturalitat, l’establiment de relacions socials cooperatives entre subjectes i l’enfortiment de les relacions familiars. 4.- Realització d’activitat física grupal i en l’àmbit comunitari. Anàlisi estadístic de dades quantitatives i analisi qualitatiu de les obtingudes abans i després de la intervenció.

Objectius: Conèixer el compliment terapèutic del tractament antibiòtic en les infeccions del tracte respiratori superior i inferior, comparant distintes pautes antibiòtiques, tant en durada com en nombre de preses diàries.

Disseny: Estudi observacional i prospectiu en consultes de medicina familiar.

Àmbit: Població assignada a 4 contingents d’un centre d’atenció primària, concretament el Centre de Salut Jaume I de Tarragona.

Subjectes: S’inclouen pacients majors de 18 anys amb dos tipus d?infeccions:
– Faringitis aguda de suposada etiologia estreptocòccica, aquells amb tres o quatre criteris de Centor4 (exsudat amigdalar, absència de tos, adenopaties laterocervicals doloroses i/o història de febre)
– Infecció respiratòria baixa no pneumònica: pacients amb suposada etiologia bacteriana, és a dir, tos i dos dels següents criteris: tos, presència d’esput purulent, augment de la dispnea i/o augment en el volum de l’expectoració.

Instrumentació: Els pacients son tractats amb els diferents antibiòtics inclosos prèviament en els envasos MEMS 6 (Medication Event Monitoring System, Aardex Ltd, Zug, Suïssa), que consisteix en un contenidor de pastilles estàndard i un tap que conté un microprocessador que enregistra l’hora cada cop que el pacient obre l’envàs.

Determinacions: El facultatiu és el que decideix el tractament antibiòtic que s’ha d’administrar. Als pacients se’ls demanarà el consentiment informat per participar en un estudi sobre l´ús racional de l’antibiòtic però no se´ls comentarà l’objectiu real de l’estudi fins a la visita final i se’ls demanarà que retornin l’envàs MEMS un cop finalitzin el tractament. Les dades contingudes en els microprocessadors seran transferides a l’ordinador i processades amb el programa Power View v. 1.3.2 (Aardex Ltd). No es
comptabilitzaran les múltiples obertures de l’envàs en un període menor de 15 minuts.

OBJECTIUS OBJECTIU PRINCIPAL: Determinar la pèrdua de qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS) en l’home amb osteoporosi (OP) i/o fractura osteoporótica en població espanyola. OBJECTIUS SECUNDARIS: Determinar la relació entre factors de risc clínics habituals de fractura osteoporòtica (edat, IMC, antecedents familiars de fractura de maluc, antecedent personal de fractura per fragilitat, comorbilitat, risc de caigudes, tractaments farmacològics, baixa densitat mineral òssia) i qualitat de vida relacionada amb la salut en població masculina. DISSENY: Estudi observacional. ÀMBIT: Atenció primària. SUBJECTES: Homes A 40 anys d’edat amb/sense osteoporosi diagnosticada i amb/sense fractura a qui es realitza un qüestionari de factors de risc de fractura osteoporòtica i un qüestionari de qualitat de vida relacionada amb la salut. INSTRUMENTACIÓ: Els pacients seran seleccionats de forma aleatòria entre els participants en un estudi poblacional per la validació de l’eïna FRAXTM de la OMS que es realitza a Catalunya i que prèviament hauran donat el seu consentiment a participar en el present estudi que es farà via telefónica. DETERMINACIONS: Als pacients seleccionats se’ls realitzarà: un qüestionari de factors de risc clínic de fractura per fragilitat (QFR), 2 qüestionaris de qualitat de vida relacionada amb la salut (EQ-5D (genèric) i ECOS-16 (específic d’osteoporosi)). S’enregistrarà la densitat mineral òssia (DMO) per DXA si la té realitzada. Es determinarà mitjançant l’eïna FRAXTM de la OMS (http://www.shef.ac.uk/ FRAXTM ) el percentatge de risc absolut de fractura a 10 anys de forma retrospectiva.

La hipótesis del presente estudio es que una mayor adherencia al patrón dietético
mediterráneo se asocia con una mejora de la función pulmonar, actuando además como
factor preventivo frente a la incidencia de EPOC y otras patologías respiratorias a largo
plazo.
El objetivo principal es valorar la relación entre la función pulmonar y la adherencia a una
dieta de tipo mediterráneo y sus componentes. Como objetivo secundario, también se
pretende valorar en la misma población, la relación entre la función pulmonar y diversos
parámetros antropométricos, como el perímetro abdominal y el IMC.

Justificació de l?estudi
La prevenció i reducció de LT és una prioritat per a la salut pública, així, coneixent-ne els possibles
factors associats a patir-ne una, les autoritats sanitàries podrien portar a terme intervencions per a
disminuir la seva incidència. Es considera necessari realitzar estudis prospectius en conductors que
incloguin mostres el més representatives possible de la població general. L?àmbit de l?Atenció primària
(AP) podria tenir un paper clau degut a les seves característiques intrínseques d?accessibilitat (el 70% de
la població realitza alguna consulta anualment als serveis d?AP) i continuïtat assistencial. La manca de
dades que ens ajuden a definir el perfil del conductor de risc i els factors més importants sobre els què
intervenir, suposen grans dificultats per als professionals sanitaris a l?hora de dissenyar i avaluar
intervencions al respecte. Els nostres resultats podran aportar informació sobre diferents factors de risc i
sobre l? impacte dels mateixos en l? incidència de nous esdeveniments (col·lisions amb o sense lesió
física), ajudaran a descriure la historia natural de les LT entre conductors amb diferents nivells de risc, i
seran útils per a establir estratègies preventives de futur, dissenyades ?a mida? segons les característiques
de l?individu. Per últim creiem que l?estudi pot facilitar dades sobre la recurrència en col·lisions i lesions
que permetin dissenyar, en un futur,un protocol específic per a aquest tema.

Objectiu
L?objectiu de l?estudi LESIONAT és trobat la possible implicació de la presència de diferents factors de
risc como el consum d?alcohol, altres substàncies psicoactives i medicaments i problemes de salut crònics
amb la incidència de LTs en una població de conductors que atenen els consultoris d?atenció primària de
la regió metropolitana de Barcelona.