La lactancia materna es el estándar para la alimentación infantil y se recomienda como exclusiva durante los primeros 6 meses. Ha demostrado mejorar los resultados de salud materna e infantil. [7]
Durante la lactancia, los medicamentos pueden tomarse para enfermedades agudas (tos / resfriados, infecciones, problemas intestinales … entre otros) o crónicas (depresión, enfermedades autoinmunes …). Se podrían recetar mujeres para tratar enfermedades intercurrentes, que necesiten terapias de reemplazo o el uso de analgésicos de venta libre. Más del 98% de los medicamentos no tienen información farmacocinética o de datos de seguridad para guiar a los médicos en su prescripción a las mujeres durante la lactancia. [13]
Las opciones pueden ser que los médicos pueden dejar de tratar la enfermedad materna, o las madres pueden dejar de amamantar, por lo que para tomar decisiones sobre si recetar o tomar un tratamiento farmacológico, es necesario más conocimiento. La investigación debe centrarse no solo en la indicación del medicamento que debe tomar la madre sino también en la excreción en la leche materna, la absorción oral del bebé y sus posibles efectos adversos en el bebé. y en lactancia [14].

1. Aprender y comprender los datos de salud disponibles en el estudio de cohorte de 100 millones de brasileños.
2. Conocer cuáles son las áreas principales de los proyectos de investigación desarrollados por los investigadores de CIDACS para identificar áreas comunes de interés para futuras colaboraciones.
3. Presentar SIDIAP y las principales áreas de investigación de IDIAPJGol en CIDACS.
4. Generar ideas de nuevos proyectos e identificar convocatorias de subvenciones para las que podríamos aplicar juntos.

Investigar si la enfermedad cardiovascular incidente (ECV) modifica la asociación entre la obesidad y el riesgo de desarrollar cánceres «»relacionados con la obesidad»» utilizando modelos de supervivencia (Cox o modelos paramétricos flexibles). Para tal fin, replicaremos los análisis estadísticos en el Enlace de datos de investigación de práctica clínica (CPRD) realizado previamente en el SIDIAP.

Antecedents: en els últims anys s’ha produït un important augment de pacients amb malalties cròniques, que poden requerir tractaments immunosupressors i que s’associen a un increment de la susceptibilitat a infeccions, moltes d’elles prevenibles per vacunes. En aquestes persones, cal adaptar el calendari de vacunacions sistemàtiques i afegir les vacunes indicades per la patologia de base. La correcta cobertura vacunal dels pacients amb malaltia inflamatòria intestinal (MII): colitis ulcerosa (CU) i malaltia de Crhon (MC), comporta una disminució de les complicacions per infeccions, i per tant, una millora de la qualitat de vida i una disminució de la despesa sanitària.

En una 1a fase es va realitzar un estudi descriptiu transversal, en data 31 de desembre del 2016, per tal de determinar quina és la cobertura vacunal i l’estat immunitari dels pacients diagnosticats amb MII a l’AP Lleida i Alt Pirineu. De l’anàlisi comprovem que els percentatges de vacunació i immunització en aquests pacients són inferiors al 46% en totes les malalties immunoprevenibles, objectes de l’estudi. A partir del juny de 2018 i amb els canvis proposats en el nou Manual de vacunacions de Catalunya1, es proposa una 2a fase amb una intervenció.

Objectiu: de la intervenció: Millorar de la obertura vacunal i l’estat immunitari dels pacients amb diagnòstic clínic de Malaltia de Crohn (EC) o Colitis Ulcerosa (CU) que reben o puguin rebre tractament immunosupressor, del territori de Lleida.

Mètode: Estudi semiexperimental de comparació abans i després d’una intervenció.
La intervenció, constarà en dotar d’eines als professionals involucrats en la vacunació i serà coordinada entre la unitat de digestiu de l’HUAV i AP Lleida i Alt Pirineu. Es consensuarà amb el Servei de digestiu de l’HUAV i HUSM el protocol de vacunació proposat, d’acord amb el Manual de vacunacions de Catalunya1, així com les serologies prèvies a la vacunació, en reunions presencials amb els professionals del servei. Es pactarà un full de derivació des del centre hospitalari cap al centre d’AP corresponent.

Es prepararà una presentació (en PowerPoint), que contingui la necessitat de la vacunació per aquestes patologies, el seguiment de les serologies, el protocol de vacunació amb els tipus de vacunes, les pautes i els intervals entre dosis, i el seguiment posterior, així com exemples de casos per resolució dels dubtes més freqüents.

Aquesta presentació és la base per a la formació, a través del referent de vacunes d’Àmbit de tots els professionals sanitaris dels equips d’AP de l’Àmbit Lleida i Alt Pirineu. S’ofereix suport als professionals a través de la consulta-seguiment virtual de vacunes (CVV) a eCAP, telèfon i e-correu. Posterior a la intervenció es farà de nou la extracció de dades de vacunació i immunitat.

Antecedents: Els canvis físics, psíquics sexuals i socials de l’adolescent junt amb la pressió social sobre la imatge i el culte al cos fan que l’adolescència sigui una etapa vulnerable enfront l’autoestima i l’autoimatge. En aquest etapa vital pot comportar que hi hagi una preocupació per la imatge que traspassi els límits i sigui perjudicial per a la salut.

Hipòtesi: En la preadolescència i l’adolescència l’autopercepció de la imatge corporal és diferent segons el sexe i l’edat. Una correcta autopercepció de la imatge corporal i una alta autoestima s’associen amb un millor estat de salut, qualitat de vida i el rendiment acadèmic.

Objectius: Avaluar l’autopercepció de la imatge corporal segons edat, sexe i zona geogràfica. Determinar l’autoestima i l’autopercepció de la imatge corporal i com s’associen amb la salut (símptomes depressius, ansiosos i conductes poc saludables), la qualitat de vida i el rendiment escolar.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal. Adolescents de 12 a 19 anys que estudien en centres públics i concertats de les comarques de Lleida.

Determinacions: Edat, sexe, antropomètriques: pes (kg), talla (metres), IMC. Autopercepció imatge Corporal (Escala d’avaluació de la imatge corporal de Gardner), Autoestima (Test d’autoestima Rosemberg), Ansietat i depressió (Qüestionari de Salut General de Goldberg (GHQ-28), Conductes no saludables (Eating and Activity in Teens EAT survey), Adhesió a la dieta mediterrània (qüestionari KiDMED modificat), Qualitat de vida (qüestionari KIDSCREEN) i rendiment acadèmic (mitjana de totes les notes de les assignatures cursades en el curs escolar vigent).

Anàlisi estadística: Es realitzarà una anàlisi descriptiva de totes les variables. S’estudiarà el grau d’associació (correlació de Pearson) entre els principals indicadors de la imatge corporal ( percebuda, desitjada, real, índex de distorsió i d’insatisfacció) amb les altres variables d’interès. S’estudiaran la variabilitat entre diferents sexes, edat, centres educatius i zona geogràfica (urbà/rural).

Resultats esperats: Els resultats d’aquest estudi seran una bona eina per la prevenció i promoció de la salut dels adolescents i orientaran les activitats que fan les infermeres al programa Salut i Escola, així com també poden ajudar als professionals d’ensenyament.

Aplicabilitat i Rellevància: Els resultats d’aquest estudi poden orientar als professionals sanitaris (Programa Salut i Escola) i als professionals de l’ensenyament en l’aplicació de noves mesures preventives per fomentar activitats educatives que reforcin l’autoestima, l’acceptació de la imatge corporal i la promoció d’hàbits de vida saludables.

Estudio cuantitativo: El objetivo principal es analizar si las aptitudes personales relacionadas con las conductas, están asociados de manera independiente a la incidencia de morbilidad. Estudio con metodología cuantitativa y cualitativa. Proyecto multicéntrico (10 equipos) para la creación de una cohorte de 3083 personas de 35 a 74 años de 9 Comunidade Autónomas. Las variables personales que se avaluaran serán: autoeficacia, activación, alfabetización en salud, resiliencia, locus del control y rasgos de personalidad. Se registraran covariables de tipo sociodemográfico, de capital social y de activos comunitarios en salud. Como objetivo secundario se analizará si las aptitudes personales están asociadas de manera independiente a menor mortalidad por todas las causas, mejor adopción de estilos de vida saludables, mejor calidad de vida y menor utilización de servicios de salud en el seguimiento. Se realizará una exploración física, una analítica y una evaluación cognitiva. Se analizará la incidencia de morbilidad con un modelo de Cox para cada una de las seis variables independientes (objetivo 1); y la mortalidad por todas las causas y de las otras variables dependientes (objetivo 2). Los modelos serán ajustados por las covariables indicadas. La posible heterogeneidad entre CCAA se estimará mediante la introducción de efectos aleatorios en el modelo.
Estudio cualitativo: Profundizar en las opiniones y experiencias de la población sobre la relación entre las aptitudes personales con su percepción de salud, sus estilos de vida y su calidad de vida. Investigación de perspectiva fenomenológica. Se realizaran el número de
grupos de discusión necesarios hasta alcanzar la saturación de discursos. Se hará un análisis de contenido temático interpretativo que se triangulará entre miembros del equipo investigador. Se interpretarán los significados y se creará un marco explicativo con las aportaciones de cada tipo de informantes.

El objetivo de esta visita de investigación es revisar y resumir sistemáticamente los estudios que evalúan la asociación entre la exposición a sustancias químicas ambientales y los defectos del esmalte mediante la integración de evidencia de estudios in vitro, in vivo y epidemiológicos.