Les ferides cutànies són un important problema de salut que afecta a la qualitat de vida dels pacients i les famílies, tant a nivell físic, psíquic i social (1). La cronificació de les ferides, per l?augment de l?esperança de vida i de la comorbiditat, representa un gran impacte sobre les repercussions socioeconòmiques i sobre el sistema sanitari.
Dintre de tot l?espectre del món de les ferides ens plantegem desenvolupar línies en que podem donar resposta a la millora de la Gestió del Procés de cures. Una d?elles és l?avaluació d?intervencions que es porten a terme com pot ser el Servei de Telecura, de nova implantació els últims anys als hospitals, i que no hi han estudis amb evidència de la seva efectivitat. Un altra línia és l?aplicació i implantació de noves tecnologies dintre d?aquest procés de curació, com pot ser la termometria. Aquesta tècnica ha estat aplicada i demostrada la seva efectivitat a nivell hospitalari, però a nivell d?Atenció Primària no s?ha provat la seva eficàcia.
Per altra banda disposem a la Direcció d?Atenció Primària (DAP) d?una extensa xarxa de Referents de Ferides amb un professional per Equip d?Atenció Primària (EAP).
Pretenem dotar d?eines en recerca a aquest professionals per millorar l?impacte del Procés de Cures a la població.

Antecedents:En els últims anys, Catalunya ha experimentat una immigració massiva -que arriba al 17,5% de la població- i un augment significatiu de neonats fills de mare o pare estrangers, que representa un 32,7% dels naixements registrats. L?augment de població immigrant s?ha pogut relacionar, amb un canvi de prevalença de càries en la població escolar.
Hipòtesi/pregunta d?investigació:S?han detectat nivells alts de la patologia en fills d?immigrants i escolars nouvinguts, comparativament amb els escolars autòctons.
Objectius:Aquest estudi pretén comparar la prevalença de càries i dels factors que la condicionen (hàbits d?higiene) en els escolars de 1er de Primària i 1r d?ESO de Catalunya segons la procedència familiar dels pares (autòctona o immigrant), i relacionar-ho amb altres variables.
Mètodes:Estudi epidemiològic, descriptiu transversal i comparatiu, per valorar la prevalença de caries dental, i dels hàbits d?higiene oral dels 2 grups d?estudi. La mostra s?obté a partir d?una base de dades de l?Enquesta Epidemiològica de càries del 2010 dels escolars catalans de 1er de Primària (6-7 anys) i de 1er d?ESO (12-13 anys), cedida pel Departament de Salut.
Resultats esperats:Els resultats podrien demostrar que els escolars fills d?immigrants de països pobres presenten pitjors hàbits higiènics i uns nivells més alts de càries que els nens autòctons. I que aquest risc s?associaria principalment a la procedència de la mare, en qui recau el patró del nucli familiar.
Aplicabilitat i Rellevància:Aquests resultats plantejarien necessitats d?acció per part dels serveis de salut pública.

Antecedents:
Alguns dispositius electrònics wearables s’orienten a la detecció i predicció de caigudes. Presenten bons resultats de laboratori però la seva evidència clínica en entorns reals és limitada per manca d’estudis en la vida diària i sobre les persones usuàries finals.

Hipòtesi:
Els dispositius tecnològics wearables són una eina vàlida per a la detecció i predicció individualitzada de les caigudes ?

Objectius:
L’objectiu d’aquest estudi és validar un sistema wearable per a la monitorització de caigudes en la gent gran que viu en la comunitat, i desenvolupar un índex de risc de caigudes personalitzat i dinàmic de predicció de caigudes.

Antecedents:
L’anèmia i/o deficiència de ferro gestacional té resultats adversos en l’embaràs i en el nadó. La suplementació de ferro antenatal pot ser beneficiosa amb dones amb deficiència de ferro, però els efectes en dones no anèmiques són encara controvertits, poden produïr-se excés de ferro, també perjudicial. L’estudi dels factors de risc dels nostres entorns que provoquen aquestes situacions de risc serà d’interès en l’aplicació de les mesures preventives, sent innovador fer la valoració ja durant el creixement fetal.

Hipòtesi:
El bon estat de ferro de la gestant repercutirà en un millor estat de salut de la mare, en un millor desenvolupament físic del bebè, inclús ja des del moment fetal.

Objectius:
Valorar l’efecte de l’estat de ferro de la gestant sobre el seu estat de salut i sobre el desenvolupament físic fetal i dels recent nascut

Antecedents: El dolor torácico agudo no traumático (DTANT) es la segunda causa de consulta en los servicios de urgenciamédica. El score HEART es una herramienta de estratificación diagnostica eficiente que identifica el riesgo de tener un evento cardiaco adverso mayor (MACE) a las 6 semanas.
Hipòtesis: La escala HEART (H) es superior a GRACE (G) y TIMI (T) para la estratificación de riesgo MACE dentro de las 6 semanas, en pacientes que acuden con DTANT a un servicio de urgencias. Su uso sistemático reduciría la utilización de recursos en el manejo de DTANT.
Objectius: Valorar la eficiencia del score HEART para el diagnóstico y la probabilidad de MACE dentro de las 6 semanas en pacientes que acudieron con DTANT a un servicio de urgencias.
Metodologia: Estudio observacional tipo registro.
Determinacions: En base a los tres tests, estratificaremos a los pacientes. Se estudiará el grado de asociación entre el estadiaje y el MACE a las 6 semanas siguientes.
Pla d?anàlisi: Para las tres escalas, se calculará sensibilidad, especificidad. Se estudiará su poder de discriminación a partir de la curva ROC. El nivel de significación será un p < 0,005. Resultatsesperats: Determinar qué predictor de riesgo es más eficiente en la estratificación de riesgo MACE dentro de las 6 semanas, en aquellos pacientes que acuden a un servicio de urgencias por DTANT. Aplicabilitat i Rellevància:Contribuirá a la unificación de criterios diagnósticos, gestión de los pacientes, reducciones significativas en la utilización de servicios sanitarios, sin comprometer la seguridad del paciente.

Antecedents:
A Espanya, la diabetis mellitus (DM), la cardiopatia isquèmica (CI), la malaltia cerebrovascular (MCV) i la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) tenen un impacte rellevant sobre la salut poblacional. Per avaluar l’estat de salut des de la perspectiva dels pacients, s’utilitzen els instruments Patient related outcome(PROs). Una de les eines estandarditzades més establertes per avaluar la qualitat dels PROs és Evaluating the Measurement of Patient-Reported Outcomes (EMPRO).
Hipòtesi:
Aproximadament un 10% dels articles obtinguts amb l’estratègia de cerca general aportarà informació sobre nous PROs en espanyol per DM, CI, MCV i MPOC. La qualitat dels PROs ha anat millorant en l’última dècada.
Objectius:
Avaluar la qualitat i les aplicacions en l’última dècada a Espanya dels PROs especifics per DM, CI, MCV i MPOC.

La proposta que es presenta per a la intensificació té l?objectiu de facilitar finalitzar amb
èxit un estudi amb dos sub-projectes ja iniciat i parcialment finançat en una convocatòria
competitiva a nivell estatal.
Antecedents: El monitoratge de la pressió arterial per al diagnòstic de la hipertensió arterial
té la dificultat que els valors són molt variables, actualment existeixen diferents mètodes,
l?estàndard i més fiable consisteix en monitoritzar amb un dispositiu la pressió arterial durant
tot el dia, no obstant aquest mètode comporta per als pacients molèsties i no tots els centres
disposen de suficients dispositius.
Objectius: Estudiar la validesa d’un nou mètode de monitoratge ambulatori durant una hora per al diagnòstic de la hipertensió arterial enfront dels mètodes habituals de mesurament durant tres dies en consulta, l’acte mesurament en condicions de pràctica real, i estudiar la seva sensibilitat i especificitat respecte al mètode estàndard de monitoratge durant 24h. Com a objectiu secundari s’examinarà l’experiència dels pacients en relació a cadascun dels mètodes de diagnòstic.

La insuficiència cardíaca avançada es defineix per la presència de símptomes de fallida cardíaca a mínims esforços o repòs, o hipoperfusió, malgrat rebre un tractament òptim.
És rellevant conèixer com viuen els pacients la IC, tenint en compte les seves necessitats,
temors, com s?afronten a la malaltia i quines són les repercussions que té a la vida i al seu
entorn.
D?altra banda, els programes duts a terme per a millorar l?atenció que reben aquest pacients no han mostrat resultats concloents.
La gestió de casos (GC) es un programa col?laboratiu d?assessorament, planificació, facilitació,
coordinació i avaluació amb la finalitat de promoure la qualitat i el cost-efectivitat de les
intervencions. La infermera GC es la encarregada de fer una valoració global del pacient i
coordinar els diferents serveis assistencials.

GRENSAP Cataluña: El grupo de investigación en servicios sanitarios en Atención Primaria de Cataluña
está formado por un conjunto de investigadores del IDIAP Jordi Gol que trabaja en varias líneas de
investigación en servicios desde hace bastantes años, participando en importantes procesos de evaluación
e innovación de la atención Primaria de Cataluña como la evaluación de los objetivos del Instituto Catalán
de la Salud (ICS), impacto de guías electrónicas, papel de la enfermería a la atención de problemas agudos,
evaluación de un nuevo modelo de urgencias, validación de los Adjusted Clinical Groups ®, etc.

Muchos de sus miembros participaron en la redIAPP (Red de Investigación en Actividades Preventivas y
Promoción de la Salud) durante el período 2003-2006 o en la Red de Investigación en Resultados y
Servicios de Salud (red IRYSS: G03 / 2020). Red que se lidera desde su creación. En el año 2009 fue
acreditado como grupo emergente por el Departamento de Innovación, Universidad y Empresa de la
Generalitat de Cataluña. El objetivo general del grupo es la investigación y la evaluación sistemática de
aspectos generales y específicos relacionados con el desarrollo y funcionamiento de los servicios de salud y
su relación con los factores que afectan a la salud.

Los principales objetivos del grupo son los siguientes:

1. Desarrollar proyectos de investigación en las 3 grandes líneas de investigación y difundir sus resultados.
2. Promover el desarrollo de proyectos y actividades conjuntas con otras infraestructuras de investigación
(redes, plataformas) de España y de Europa.
3. Mejorar la transferencia del conocimiento y resultados hacia la práctica clínica.