Un diagnòstic precoç de la malaltia renal crònica (MRC) és bàsic per evitar-ne la progressió a estadis més avançats, en què la morbimortalitat és major. Els malalts hipertensos, diabètics i amb antecedents de malaltia cardiovascular constitueixen els grups principals de risc per a desenvolupar la malaltia. Tot i aquesta evidència, el control que es fa de la MRC des de l?Atenció Primària (AP) és millorable. Es realitzarà un estudi descriptiu amb SIDIAP per conèixer la
qualitat del cribratge, el diagnòstic i el control de la MRC als centres d?AP de l?ICS de Catalunya. La població d?estudi seran els pacients d?entre 18 i 64 anys, ambdós inclosos, amb Hipertensió Arterial, Diabetes Mellitus 2 i antecedents de Malaltia Cardio Vascular. S?analitzarà el cribratge i diagnòstic al llarg del 2014, i el control durant el 2015. Es farà un descripció de les variables als diferents grups de pacients i les possibles diferències entre grups s?analitzaran amb el test de la Chi2 per a variables categòriques i el t-test per a les contínues. La limitació que podria representar la recollida de dades estrictament informatitzada, s?ha pal·liat fent un selecció escrupolosa i detallada de les variables incloses a l?estudi. Dels resultats de l?estudi es podrà conèixer quin és l?estat del maneig de la MRC a les consultes d?AP.

Dentro del grupo de investigación emergente GREC-AP (Recerca en enfermedades cardiovasculares en atención primaria) reconocido por el Instituto de Investigación en Atención Primaria IDIAP-Jordi Gol y la AGAUR, la principal línea de investigación es la Insuficiencia Cardiaca (IC) tanto por su prevalencia como por su morbimortalidad. El GREC-AP está liderado por el Dr Miguel Ángel Muñoz y la línea de IC la codirige el Dr José María Verdú Rotellar que solicita esta ayuda. La línea de investigación tiene varios proyectos en marcha uno de los cuales ( HEFESTOS) ha recibido una beca FIS en la convocatoria de 2014 y se encuentra en su segundo año de reclutamiento de los tres previstos, a su vez el mismo proyecto iniciará en 2017 su vertiente Europea en la que participarán siete países para lo cual el proyecto ha recibido dos ayudas de el European General Practice Research Network (EGPRN) . Asimismo están en marcha tesis doctorales y colaboraciones con grupos tanto nacionales como internacionales. El objetivo de esta ayuda es poder continuar los proyectos de investigación en marcha, diseñar otros nuevos proyectos que puedan ser presentados a convocatorias competitivas , captar nuevos doctorandos y mantener y mejorar la colaboración con otros grupos nacionales e internacionales, lo que permitirá que el GREC-AP sea un referente en la investigación en IC en atención primaria.

Objetivo: Evaluar la efectividad del conjunto mínimo básico de datos sobre la prevención, diagnóstico y el tratamiento de la insuficiencia venosa crónica (CMBD-IVC) para la prevención y tratamiento de la insuficiencia venosa crónica y su aplicabilidad clínica.
Diseño: Estudio experimental no controlado. Se presentará el CMBD-IVC y se incluirá en el programa informático e-CAP de los centros de Atención Primaria de la provincia de Girona, siendo el resto de provincias el grupo control. Los datos para determinar la línea base del diagnóstico actual se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP).
Sujetos de estudio: Toda la población de Catalunya mayor de 18 años con los diagnósticos de Insuficiencia venosa crónica o varices adscrita a los centros públicos del Insitut Català de la Salut, que hayan sido visitados en los últimos tres años. Que no tengan ambos miembros inferiores amputados o estén ingresados en residencia.
Variables: Se considerará variable respuesta el diagnóstico de Insuficiencia venosa crónica o su estadio anterior que sería varices. Variables de comorbilidad: hipertensión, diabetes, insuficiencia renal, úlcera venosa. Variables sociodemográficas: edad, sexo, país de origen. Variables de prescripción farmacéutica y diagnósticos enfermeros.
Análisis estadístico: Se llevará a cabo un análisis estadístico descriptivo de las variables, hallando frecuencia y porcentaje de las variables cualitativas, media y desviación típica de las cuantitativas que sigan la distribución normal, y la mediana y rango intercuartil para las que no la sigan.

Antecedentes: La Dislipemia Aterogénica (DA) es una alteración lipoproteica que se asocia a un mayor riesgo cardiovascular (CV). Se caracteriza por una hipertrigliceridemia, colesterol HDL (cHDL) bajo y elevación moderada de cLDL. Los pacientes con diabetes tipo 2 (DM2), obesidad e hígado graso no alcohólico (HGNA) presentan un riesgo CV incrementado.
Hipótesis: La DA está infradiagnosticada, infratratada y, en consecuencia, infracontrolada en nuestro medio. Los pacientes con resistencia a la insulina (DM2, obesidad e HGNA) presentan una alta prevalencia de DA.
Objetivos: 1. En el registro electrónico de historias clínicas d?Atenció Primària (SIDIAP): a) describir la prevalencia de DA y el riesgo CV por REGICOR/Score, b) describir la prevalencia del sd. metabólico y obesidad, c) describir el tipo de tratamiento hipolipemiante y el grado de control de los factores de riesgo CV 2.- En pacientes con DM2 e HGNA describir la prevalencia de DA y asociación con variables analíticas, clínicas y antropométricas.
Diseño: Estudio poblacional descriptivo transversal.Población: pacientes de >18 años de ambos sexos con determinación de perfil lipídico en el año de inicio y que estén registrados en SIDIAP
Determinaciones: Variables clínicas y sociodemográficas disponibles, incluyendo los factores de riesgo CV.
Análisis: Un paciente se considerará que tiene DA si tiene almenos un perfil lipídico alterado (triglicéridos >150mg/dl, cHDL bajo (hombres < 40mg/dl, mujeres < 50mg/dl) y cLDL > 100mg/dl) en el período de estudio. Se calculará la prevalencia de DA y otras variables de interés de 2 formas: 1.- Usando a toda la población en el denominador, 2.- Usando solamente la población con la información de interés en el denominador (por ejemplo, solamente aparecerían en el denominador de prevalencia de DA aquellos que dispongan de perfil lipídico). Se compararán las variables continuas de los pacientes respecto a presencia o no de DA mediante test de t de Student (o Mann-Whitney si la distribución de los datos lo requiere) para variables continuas y de chi cuadrado para variables categóricas. La asociación entre DA (u otras variables de interés) se modelará mediante regresión logística con DA como variable explicativa y pudiendo ajustar por potenciales variables confusoras. Aquellos pacientes con más de una determinación de perfil lipídico en el período de estudio serán estudiados para ver la fiabilidad de tal perfil en cuanto al diagnóstico de DA. La fiabilidad se estudiará mediante índices kappa ponderados por el tiempo transcurrido entre las determinaciones. Todos los anàlisis se harán a nivel bilateral con confianza del 95% con el paquete estadístico Stata 14.
Resultados esperados: Elevada prevalencia de DA y del conjunto de lipoproteínas aterogénicas en DM2, obesidad e HGNA.
Aplicabilidad y relevancia: Estimar el riesgo CV de origen lipídico en pacientes con DM2, obesidad e HGNA con mayor exactitud. Potenciar intervenciones terapéuticas que reduzcan el riesgo CV.

El meu projecte tal i com s?ha comentat és l?estudi de la MRC en població general, la seva detecció precoç per tal de disminuir la seva morbi-mortalitat, així com, la seva vinculació amb el fetge gras, la SM i el risc cardiovascular. Per tot això, la meva estada en el Servei de Nefrologia em permetrà integrar-me en els projectes d?aquests grups per tal de poder adquirir coneixements i aprenentatges de noves tècniques de diagnòstic, especialment amb la nova nomenclatura de classificació i diagnòstic de la MRC, així com de tractaments que reverteixin posteriorment en les nostres línies del grup de recerca en l?atenció primària. Es una bona oportunitat en aquest sentit, tenint en compte a més, que aquest grup es un grup d?excel·lència contrastada i ens permetrà, a part de guanyar en coneixements, poder establir col·laboracions en diversos aspectes d?aquestes patologies i en un futur no molt llunyà integrar altres membres del grup per tal de que puguin també adquirir millora de coneixements en aquest àrea. A la vegada, tal i com he esmentat al principi, la meva estada permetrà poder realitzar els projectes que m?he proposat i així aconseguir els objectius abans exposats. Un aspecte addicional serà la seroteca dels pacients involucrats en l?estudi, que permetrà posteriorment poder fer determinacions analítiques que ajudin a entendre millor la fisiopatologia i els mecanismes involucrats entre aquestes patologies.

La meva estada en el Servei de Rehabilitació de l?Hospital Germans Trias i Pujol em servirà per aprofundir en els trastorns de l?equilibri, aprendre noves tècniques de diagnòstic com ara la posturografia així com tractaments rehabilitadors de l?equilibri i de la marxa que revertiran posteriorment en les nostres línies del grup de recerca emergent en l?atenció primària.

Els coneixements obtinguts serviran per millorar el nostre nou projecte ?Establiment d’una cohort poblacional pel coneixement epidemiològic dels transtorns del balanç postural i les caigudes en gent gran:Mataró EPIdemiology BAlance Study? i presentar-lo a diferents convocatòries amb l?objectiu de rebre finançament per poder-lo iniciar. D?aquest estudi previst esdevindria també una tesi doctoral.

Bàsicament amb aquest estudi proposem estudiar una cohort de 1000 pacients de 69-70 anys d’edat per tal d’establir els paràmetres epidemiològics en la nostra població en relació al manteniment de l’equilibri postural i la seva possible relació amb marcadors clínics de la pèrdua de l’equilibri en persones de 69-70 anys d’edat.

OBJECTIUS ESPECÍFICS:
a) Conèixer la prevalença d’alteració de l’equilibri en una cohort de persones d’ambdós sexes de 69-70 anys.
b) Conèixer la prevalença de caigudes en l’any previ a l’estudi i la incidència anual de caigudes en els tres anys següents en una cohort de persones d’ambdós sexes de 69-70 anys.
c) Conèixer la incidència anual de transtorn de l’equilibri en una cohort de persones de 69-70 anys
d) Estimar el risc relatiu de patir una caiguda en funció de la presència de marcadors de transtorn de l’equilibri.
e) Analitzar la concordança entre els paràmetres d’alteració de la microvasculatura retiniana observats en la retinografia i la presència de marcadors d’alteració de l’equilibri
OBJECTIUS SECUNDARIS:
a) Analitzar la validesa de la mesura de l’equilibri amb la plataforma Wii Balance BoardTM en relació al patró de referència de la posturografia.
b) Explorar si la mesura de la força extensora del genoll pot ser d’aplicació com a marcador relacionat amb la distorsió del balanç postural i les caigudes.
c) Conèixer l’aplicabilitat de l’Índex de Comorbilitat de Charlson a l’Atenció Primària i la seva capacitat predictiva de mortalitat en aquest àmbit.

Durant aquests mesos acabaré també d?escriure la meva tesi doctoral basada en l?estudi ?Efectividad de una intervención realizada en atención primaria con la consola Wii de Nintendo para mejorar el equilibrio y disminuir las caídas en personas mayores? i elaboraré almenys un manuscrit per la publicació dels resultats finals.

Tanmateix col.laboraré per engegar i afermar el projecte de transtorns de l’equilibri i rehabilitació en pacients amb neuropatia diabètica de la Dra M Molleda amb la intenció de dur a terme una primera prova pilot de l’estudi i plantejar la seva extensió a l’Atenció Primària.

L’objectiu de la proposta és la incorporació de la Dr. Talita Duarte-Salles, infermera i epidemiòloga postdoc, al Grup de Recerca en Malalties Prevalents de l?Aparell Locomotor en Atenció Primària (GREMPAL), liderat pel Dr. Daniel Prieto-Alhambra. La candidata desenvoluparà les següents tasques:
1) Epidemiologia de les malalties més prevalents de l?aparell locomotor a l?Atenció Primària i la seva relació amb malalties oncològiques: estudi sobre l?associació entre l?obesitat, l?artrosi, i el càncer (de diferents tipus/localització); estudi de validació dels diagnòstics de malalties oncològiques registrats a l?HCE d?atenció primària.
2) Estudi de l?obesitat infantil com a factor de risc per l?aparició d?artrosi precoç: estudi amb dades de l?historia clínica electrònica anonimitzada -base de dades SIDIAP- per descriure l?obesitat, així com a problemes de salut relacionats, en la població infantil (0-14 anys) a Catalunya, i investigar l?impacte del sobrepès/obesitat infantil sobre el desenvolupament d?artrosi en edats precoces.
3) Real world big data solutions: liderar estudis de validació de la informació registrada a SIDIAP necessaris per la realització dels estudis de recerca proposats; vinculació de les dades del SIDIAP amb fonts externes (p.e. registre de càncer i/o d?artroplàsties); estandardització de les variables del SIDIAP a un model comú de dades a Europa per tal de facilitar futurs estudis col·laboratius del GREMPAL amb altres bases de dades europees; i vinculació mare-fill a SIDIAP a partir d?algoritmes per la realització de futurs estudis de seguretat de fàrmacs anti-inflamatoris, analgèsics i anti-osteoporosi utilitzats durant l?embaràs i post-part/lactància