La fibrilación auricular (FA) es la arritmia más frecuente y con el envejecimiento de la población aumentará su prevalencia. Es una condición que tiene importantes repercusiones en cuanto a mortalidad y morbilidad.

Aunque se conocen muchos de los factores de riesgo relacionados con la aparición de FA quedan todavía interrogantes. El médico de atención primaria juega un papel esencial en su identificación y manejo, pudiendo beneficiarse de herramientas que le ayuden a seleccionar pacientes que tendrán una mayor probabilidad de presentar esta patología. Además, existe un grupo de pacientes cada vez más numeroso con insuficiencia cardiaca (IC), en los que la FA podría suponer un exceso de mortalidad.

La presente tesis pretende conocer una serie de aspectos referentes a la fibrilación auricular (FA) en pacientes atendidos en Atención Primaria: 1) Identificar las evidencias existentes y analizar el peso de cada factor de riesgo (FR) relacionado con la aparición de FA, 2) elaborando un modelo multivariado que permita determinar la repercusión de los distintos factores de riesgo para FA en la población hipertensa atendida en AP y 3)determinando el exceso de riesgo de mortalidad relacionado con la presencia de FA en los pacientes con Insuficiencia cardiaca (IC).
Métodos: Para analizar las evidencias existentes se llevará a cabo una revisión sistemática. Para elaborar el modelo multivariado predictivo se utilizará la información procedente de dos cohortes existentes de dos importantes estudios AFABE e ISSYS; y para determinar el exceso de riesgo de mortalidad en los pacientes con IC y FA se analizarán los datos procedentes de un cohorte retrospectiva, mediante la base de datos para la investigación en Atención primaria (SIDIAP).

La malaltia renal crònica i les malalties cardiovasculars són patologies molt prevalents en el nostre medi, i causa d?una important morbi-mortalitat. Aquestes patologies comparteixen molts factors de risc, estan molt interrelacionades i presenten fases evolutives modificables mitjançant la intervenció sobre els factors de risc. Totes aquestes raons, fan que siguin un camp de treball i recerca òptim per a l?atenció primària.
Des de fa més de 5 anys professionals de diferents àmbits, treballen amb l?interès comú d?unir esforços en la recerca científica en l?àrea de ?Malaltia Cardiovascular?.
Arrel de l?estada realitzada per la sol·licitant amb el Grup de Recerca en Genètica i Epidemiologia Cardiovascular de l?Institut de Recerca Hospital del Mar (Barcelona) s?ha establert una nova col·laboració que permetrà incorporar l?estudi d?equacions de predicció de risc d?esdeveniments renals, així com avaluar l?efecte del filtrat glomerular i el quocient albúmina-creatinina en la predicció del risc cardiovascular.

Tot i que la malaltia renal crònica constitueix actualment la línia principal de recerca del grup, es mantenen les línies d?insuficiència cardíaca i malaltia cerebrovascular patologies totes elles amb importants àrees d?intersecció, i que són també objectiu d?impuls i recolzament, per part de la sol·licitant de l?ajut.

El fet que el grup de recerca estigui format per professionals majoritàriament assistencials fa totalment imprescindible disposar d?una persona alliberada que coordini els projectes de recerca i lideri, promogui i doni suport a la tasca dels membres de l?equip, a fi de poder aconseguir els objectius del grup, és a dir, l?acreditació com a grup consolidat, mitjançant la redacció de memòries i informes adients, i assegurar la presentació a convocatòries i obtenció de finançament per als projectes en marxa.
Aquesta composició eminentment assistencial, que valorem com un important actiu, fa que, malgrat ser capaç de generar diversos projectes de recerca, evoluciona a un ritme lent. L?estada amb el grup REGICOR ha permès actualitzar els projectes previs i desenvolupar-ne de nous en col·laboració i que han estat presentats a la convocatòria PERIS.
Una altre dificultat del grup ha estat la direcció de tesis, si bé ja s?ha confirmat la codirecció d?una tesi sobre malaltia renal crònica per part de la sol·licitant i se?n preveu una altre sobre malaltia renal crònica i insuficiència cardíaca. Cal però destacar l?esforç del grup en la translació dels resultats a la pràctica clínica mitjançant la creació i coordinació d?un grup de treball de MRC a la CAMFIC, i la participació activa en les rutes de MRC i les Jornades de Referents en Malaltia Cardiovascular del territori.

Objectius:
General: Determinar la utilitat de l?ecografia pulmonar (EP) en el diagnòstic
d?insuficiència cardíaca (IC) dels pacients amb sospita clínica atesos a les consultes
d?Atenció Primària.
Específics:
– Estimar la sensibilitat, especificitat, valor predictiu positiu i valor predictiu negatiu de
l?EP pel diagnòstic d?IC en pacients amb sospita clínica usant el diagnòstic del
cardiòleg com a gold standard.
– Determinar la relació entre el resultat de l?EP, el valor de la porció amino-terminal del
pèptid natriurètic tipus B (NT-proBNP) i els criteris de Framingham en pacients amb
sospita clínica d?IC.
Disseny: Estudi multicèntric transversal per la validació d?una prova diagnòstica
Àmbit: Atenció Primària (AP) d?àmbit urbà en el període de juliol del 2015 a juny del
2017.
Subjectes: Pacients majors de 50 anys, sense diagnòstic previ d’IC, amb una
sol·licitud d’NT-proBNP per sospita clínica d?IC atesos a un dels 10 Equips d’Atenció
Primària (EAP) participants a l?estudi.
Instrumentació i Determinacions:
? Història clínica i exploració física per part d?un metge de família de l?equip
investigador.
? Exploracions complementàries: ECG. Radiografia de tòrax. Ecografia pulmonar amb
ecògraf portàtil v-scan. Determinació en sang venosa d’NT-proBNP. Realització
d?un ecocardiograma-doppler.
? Avaluació de la història clínica i les proves complementàries (ECG, radiografia de
tòrax, NT-proBNP i ecocardiograma-doppler) per part d’un cardiòleg cec al resultat
de l?ecografia pulmonar (EP) per tal d’establir el diagnòstic d’IC.
Variables: Variables socio-demogràfiques, tabaquisme, Índex de Massa Corporal
(IMC), comorbiditats principals, tractament farmacològic, criteris de Framingham,
electrocardiograma, congestió radiològica a la radiografia de tórax, NT-proBNP, línies

ANTECEDENTS

La retinopatia diabètica (RD) és una complicació prevalent que afecta la visió dels nostres pacients amb diabetis mellitus. El cribatge de fons d?ull amb retinògrafs no midriàtics a l?atenció primària (AP) ens ha permès detectar els pacients en risc de partir-la.

No hi ha estudis al nostre medi (AP de Catalunya) que analitzin la incidència de RD utilitzant les retinografies.

HIPÒTESI

La RD es relaciona amb d?altres factors de risc cardiovascular (FRCV) i complicacions micro i macrovasculars.

OBJECTIUS

1. Establir una cohort de pacients amb Diabetis tipus 2 (DM2) sense RD i avaluar-ne la incidència i progressió
2. Comparar les característiques dels pacients amb RD incident amb aquells pacients sense complicacions.

METODOLOGIA

Estudi cas-control prospectiu

DETERMINACIONS

Es determinaran variables demogràfiques i clíniques (grau de RD, malaltia cardiovascular i renal, paràmetres antropomètrics, resultats de laboratori, grau de control metabòlic i tractaments prescrits).

ANÀLISI ESTADÍSTICA

Tècniques descriptives i comparatives amb les proves pertinents en funció de la distribució de les variables analitzades. Anàlisi multivariant per a detectar la possible associació entre RD i altres variables estudiades. Amb les variables independents que s?associïn significativament es realitzarà un anàlisi de regressió logística múltiple.

RESULTATS ESPERATS

La prevalença de RD a Catalunya és inferior a la d?altres estudis similars metodològicament. No esperem trobar alt grau d?incidència ni progressió en els primers 3 anys de seguiment.

APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA

Pretenem valorar la incidència de RD, indicador fiable d?altres complicacions pròpies de la DM2, l?impacte del bon control de la malaltia en resultats de salut.

Antecedents: Les fractures per fragilitat (FxF) són una important causa de morbimortalitat als països desenvolupats. Afecta especialment a gent gran i sobrecarrega la sanitat, pacients i familiars.
Hipòtesis: Una intervenció preventiva global (secundaria i primària) dirigida a ?50 anys, Equips d?Atenció Primària (EAPs) i hospitals, redueix significativament el nombre de FxF.
Objectius: Avaluar l?efectivitat d?una intervenció coordinada entre hospital (HdR) i Atenció Primària (AP) per prevenció global de FxF.
Metodologia: Intervenció no aleatoritzada en població assignada als CAPs de l?Hospital de referència d?intervenció (GI) (HdR1), amb grup control (GC) (CAPs d?HdR2).
(1) Formació-coordinació a HdR1 amb valoració de risc a cada alta per FxF. (2) Coordinació HdR1-AP (informació d?altes als EAPs).
(3) Formació-coordinació dels metges i infermeres d?AP en la prevenció global de FxF (detecció d?alt risc, tractaments i seguiment motivacional periòdic dels pacients.
Determinacions: Variables universals: edat, sexe, pes, talla, EAP. Dependents: tipus FxF, FRAX, DXA, prescripcions, dies tractament, noves FxF, mortalitat. Independents i confusores: FRAX, caigudes, comorbiditat. Variables GI; universals: estat civil, convivència, nivell educatiu i soci-econòmic. Dependents: caigudes i conseqüències, ECOS16/EQ5. Independents i confusores: FRAX, caigudes prèvies, Dispositius d?Ajuda a la Mobilitat.
Anàlisi estadística: Anàlisi abans-després i entre grups (GI vs GC) d?una intervenció coordinada entre HdR i AP.
Resultats esperats: Reducció > 30% de noves FxF (GI > GC) amb un programa d?intervenció cost-efectiu.
Aplicabilitat i Rellevància: Demostrar l?efectivitat de la intervenció en la reducció de FxF generaria evidència per aplicar nous programes tant a hospitals com als EAP en la prevenció global de FxF.

Antecedents: L’obesitat és una malaltia crònica multifactorial de gran transcendència sociosanitària. L’obesitat posseeix una agregació familiar. Es necessari estratègies per fomentar l’expansió (efecte ?halo?) dels tractaments individuals de l?estil de vida a l?entorn familiar.
Hipòtesis: El tractament individual de l?obesitat mitjançant la prescripció de canvis d’estil de vida provoca un efecte expansiu a l?entorn familiar: efecte halo, provoca canvis antropomètrics, i d?estil de vida dels familiars convivents.
Objectius: Analitzar els canvis antropomètrics i els hàbits d’estil de vida, en els familiars convivents de pacients que reben tractament per al sobrepès/obesitat mitjançant una intervenció d?estils de vida.
Metodologia: En l?Estudi PREDIMEDplus, un assaig clínic aleatoritzat, controlat i multicèntric en pacients amb sobrepès/obesitat amb una intervenció intensiva sobre l?estil de vida (dieta mediterrània hipocalòrica i d?activitat física) versus grup control, realitzarem dos estudis familiars: longitudinal 188 familiars (94 per branca) i transversal 1400 familiars (750 per branca).
Determinacions: mesures antropomètriques i d’adherència dieta mediterrània, hàbits alimentaris, freqüència consum d?aliments, qüestionaris conducta alimentària i d’activitat física.
Anàlisi estadística: S?utilitzarà la prova t-Student (independent però també aparellada), o la seva corresponent prova no paramètrica. S?utilitzarà la correlació de Pearson o Spearman per comparar les variables entre familiars i pacients mitjançant Generalized Linear Models. L?Index Kappa per estudi transversal (outcomes agrupats i variables associades) o ?Índex de correlació intraclasse (outcomes numèrics).
Resultats esperats: Canvis antropomètrics i d’estil de vida envers patrons més cardiosaludables en els familiars
Aplicabilitat /Rellevància: avaluar transferència familiar d?intervencions en obesitat pot obrir estratègies diferents d?abordatge d?aquesta epidèmia d?efectes socials/econòmics/salut molt importants