OBJECTIUS
Analitzar l?epidemiologia de l? infart agut de miocardi (IAM) en la població major de 60 anys de l?àrea de Tarragona, mitjançant l?anàlisi de la incidència i mortalitat. Descriure les comorbiditats de major prevalença associades a l? IAM i estudiar l? influència dels hàbits i factors de risc i/o preventius.

DISSENY
Estudi de cohorts de base poblacional de 3 anys de duració. S?han reclutat tots els episodis d?infart diagnosticats entre els membres de la cohort de l?1/12/2008 al 30/11/2011.
Subjectes/Àmbit: Estudi poblacional que inclou totes les persones ? 60 anys, adscrites a 9 Àrees Bàsiques de Salut del Tarragonès (n:27.204).

INSTRUMENTACIONS/DETERMINACIONS
El sistema informàtic ?e-CAP? de gestió d?històries clíniques electròniques d?Atenció Primària (AP) serà utilitzat per establir les característiques basals (dades sociodemogràfiques, comorbiditats i factors de risc/preventius) de la cohort. Com a font primària de dades per identificar probables episodis d? IAM, està prevista l? utilització dels llistats del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) d?altes hospitalàries i urgències dels hospitals de referència de l?àrea d?estudi codificats segons la Classificació Internacional de Malalties 9ª Revisió (CIE-9).

RESULTATS ESPERATS
Tot i el major coneixement dels factors de risc cardiovascular i l?introducció de millores en prevenció primària, secundària i en el maneig dels pacients amb cardiopatia isquèmica; creiem que els resultats obtinguts contribuiran al coneixement actual de l?epidemiologia (incidència i mortalitat) a la nostra població. És d?especial interès l?introducció de mesures preventives i de maneig d?aquests pacients implementades durant els últims anys (intensificació de les activitats preventives a l? AP, Codi IAM…).

OBJECTIUS
Demostrar que la motivació que condueix als metges a participar de voluntàriament a un curs on-line sobre la implementació d’una guia de prescripció d’hipolipemiants en cardiopatia isquèmica (CI), repercuteix directament sobre els pacients en un millor control del c-LDL, el temps lliure d’esdeveniment cardiovascular (ECV) i la supervivència als 5 anys.

DISSENY
Cohorts retrospectiu on es compararan dos grups de pacients en funció de la participació voluntària del seu metge en un curs on-line dintre una intervenció formativa per la implementació d’una guia de prescripció d’hipolipemiants en CI.

ÀMBIT
Medicina interna i cardiologia Hospital Tortosa Verge de la Cinta i 11 Àrees Bàsiques de Salut de l’ICS Terres de l’Ebre.

SUBJECTES
3402 pacients (recompte 2008) juntament amb nous diagnòstics de CI registrats a l?e-cap durant 2009-2010.

INSTRUMENTACIONS I DETERMINACIONS
La variable dependent principal és tenir bon control de c-LDL (<100mil·ligrams/decilitres). Les dependents secundàries són ECV post-intervenció, temps lliure d'ECV, mortalitat i temps de supervivència als 5 anys. La variable independent principal és participar al curs on-line. I les independents secundàries són la CI, fàrmacs hipolipemiants, nombre de controls analítics (c-LDL), participació dels professionals en la formació, el seu perfil i el del centre. RESULTATS ESPERATS Els pacients de metges que participen voluntàriament en una intervenció formativa sobre la implementació d'una guia de prescripció d'hipolipemiants en CI, presentaran un millor control de la dislipèmia, un major temps lliure d'ECV i una major supervivència als 5 anys.

OBJETIVOS
El objetivo principal de este estudio es obtener una aproximación a la incidencia poblacional de los Ictus Hemorrágicos factores de riesgo asociados, evolución y a la incidencia evitable.

DISEÑO
Estudio observacional registrados con atención hospitalaria en el único primer episodio de Ictus Hemorrágico desde Atención Primaria.

SUJETOS
Pacientes consecutivos de un primer episodio de Ictus hemorrágico informatizados de atención primaria y el único hospital de agudos de referencia.

INSTRUMENTACION Y DETERMINACIONES
Las variables a incluir en el estudio son:
(1) Identificación caso: se utiliza la numeración de la Tarjeta Individual Sanitaria.(TIS)
(2) Variables Socio demográficas
(3) Información Clínica
(4) Severidad clínica por escala NIHSS
(5) Duración estancia hospitalaria
(6) Estado vital al finalizar el estudio
(7) Las comorbilidades
(8) Información de Prescripción.

RESULTADOS ESPERADOS
Conocer, las características clínicas del paciente que ha sufrido un ictus hemorragico en nuestra población Conocer si el aumento de ictus hemorrrágico está relacionado con un mayor envejecimiento de la población.

OBJECTIUS
L?objectiu principal de l?estudi és avaluar el percentatge d?infeccions causades per estreptococ ?-hemolític del grup A (EBHGA), S. dysgalactiae, S. anginosus i Fusobacterium en pacients de 15 anys o més amb faringitis aguda determinada al laboratori de microbiologia mitjançant un espectròmetre de masses (MALDITOF) en dues mostres faríngies (per a aerobis i anaerobis). Com a objectius secundaris s?avaluaran la durada de símptomes greus o pitjors i analitzar la seva associació amb l?etiologia, avaluar les complicacions i recurrències i conèixer les resistències bacterianes.

DISSENY
Estudi prospectiu durant 19 mesos (1 any a partir de la concessió de la beca).

ÀMBIT
Atenció Primària de salut. Un centre de salut urbà.

SUBJECTES
S?inclouran tots els pacients amb mal de gola de causa infecciosa com a símptoma predominant que seran inclosos de forma consecutiva (n=1.100) un cop hagin donat el seu consentiment.

INSTRUMENTACIÓ I DETERMINACIONS
A tots els pacients se?ls subministrarà un diari de símptomes que hauran de retornar un cop resolta la simptomatologia i seran seguits als 7 dies, un mes i 2 mesos per a anàlisi d?evolució clínica i complicacions.

RESULTATS ESPERATS:
La nostra hipòtesi és que en el nostre medi la prevalença d?infecció per EBHGA, S. dysgalactiae, S. anginosus i F. necrophorum és elevada, d?aproximadament el 45% dels casos i serem capaços d?observar que a part de l?EBHGA aquests altres gèrmens s?associen a simptomatologia greu.

OBJECTIUS
Determinar si l’implementació d’un programa d’abordatge integrat a l’atenció primària per al tractament del dolor musculesquelètic crònic i la depressió comportarà millors resultats de salut que amb el maneig actual.

DISSENY
Assaig controlat amb assignació aleatòria de conglomerats (pacients adscrits a un mateix metge d’atenció primària) a dos grups d’estudi:
1. Grup control: tractament habitual, i
2. Grup intervenció: programa d’abordatge integrat de dolor crònic i depressió.

ÀMBIT
20 centres d’atenció primària de l’Ambit d’Atenció Primària Camp de Tarragona (Institut Català de la Salut).

SUBJECTES
Pacients adscrits al contingent dels metges participants, 18 anys, disponibilitat de telèfon, dolor musculoesquelètic moderat o sever (Escala d’ntensitat del dolor, Brief Pain Inventory / 5 punts), 3 mesos d’evolució. Amb criteris diagnòstics d’episodi depressiu major (DSM-IV) en el moment de la inclusió.
Instrumentació i Determinacions: La monitorizació dels resultats i la recollida de dades es realitza mitjançant qüestionaris estandaritzats (adaptats i validats ) administrats en persona (entrevista bassal prealeatorització) i via telefònica (entrevistes de seguiment als 3, 6 i 12 mesos) per un entrevistador independent.

RESULTATS ESPERATS
Si la intervenció és efectiva i la relació cost-efectivitat és favorable, el següent objetiu serà facilitar e impulsar -la en atenció primària. En el diseny de la intervenció s? han contemplat les condicions assistencials de l’atenció primària. .
Rellevància en quant a impacte bibliogràfic. Hi ha poca literatura científica sobre el maneig integrat del dolor i depressió, especialment d? investigacions realitzades en el nostre sistema sanitari.

OBJECTIUS
L’objectiu és determinar l’eficàcia i seguretat de diferents estratègies de tractament antibiòtic diferit, comparades amb la prescripció antibiòtica i la no prescripció antibiòtics, en la duració i severitat dels símptomes respiratoris en les infeccions respiratòries agudes no complicades.

DISSENY
Assaig clínic prospectiu, aleatoritzat, obert, paral.lel, amb quatres branques de tractament i multicèntric.

ÀMBIT
Centres de salut de diverses comunitats autònomes d’Espanya.

SUBJECTES
Pacients adults amb infeccions respiratòries altes i baixes no complicades. Els pacients s’incloien en l’estudi sempre que el metge tenia dubtes raonables de si hauria de tractar o no amb antibiòtics.

INSTRUMENTACIONS I DETERMINACIONS
Per determinar l’estudi es va dissenyar un assaig clínic (Fase IV), multicèntric, aleatoritzat, paral.lel de quatre branques de tractament corresponents a quatre estratègies de tractament de les infeccions respiratòries agudes son complicades. Es van reclutar pacients majors de 18 anys amb infeccions repiratòries agudes no complicades: faringitis aguda, rinosinusitis, bronquitis aguda i exacerbacions de bronquitis crònica/malaltia pulmonar obstructiva crònica lleu-moderada. Els pacients es repartien de forma equitativa entre els 4 grups a avaluar (prescripció d’antibiòtic directe, no prescripció d’antibiòtic, prescripció diferida d’antibiòtic amb recepta en mà i prescripció diferida d’antibiòtic amb recepta a recepció). Les variables que es van avaluar van ser com variable d?eficàcia principal la duració i gravetat dels símptomes dels i com a variables d’eficàcia secundàries, el consum d?antibiòtics, la satisfacció davant l?estratègia rebda, la creença en l?eficàcia dels antibiòtics, la percepció sobre la seva seguretat i eficacia, així com tambè es van avaluar variablesde seguretat ambel registre de complicacions.

RESULTATS ESPERATS
Tenim els resultats de l?assaig clínic finalitzat:
Es van incloure un total de 400 pacients que van ser randomitzats i assignats a una de les 4 estratègies terapèutiques. En relació als símptomes comuns l?estratègia d?antibiòtic inmediat va presentar una duració menor per a tots ells comparada amb l?estratègia de No Antibiòtic i comparant amb les diferides va ser menor per algun dels símptomes. En relació als símptomes específics per a cada patologia es van observar diferències significatives en ATB (antibiòtic) unmediat respecte a no ATB. I tambè es va observar com l?ATB inmediat reduïa de forma significativa els símptomes importants respecte la diferida en mà però no respecte la diferida en recepció. En quant a la duració dels símptomes importants es va observar com l?estratègia d?ATB immediat reduïa 2,3 dies ( IC -3,3/-0,8) respecte el No ATB. Les estratègies diferides no van mostrar diferències significatives en els símptomes importants respecte no ATB. No es va observar cap diferencia estadísticament significativa entre les dues estratègies diferides respecte a la duració dels símptomes. L?avaluació de la gravetat dels símptomes no va mostrar diferències clínicament rellevants.
El consum d?antibiòtic es va realizar en el 92,2% de pacients assignats a l?estratègia d?ATB immediat mentres que es va observar com es reduïa en les estratègies diferides, PDA en mà (33,3%), PDA en recepció (22,8%). Així vam poder observar comparant les dues estratègies de prescripció diferida com la reducció del consum d?antibiòtic era més important en la PDA en recepció sent la diferencia estadísticament significativa

OBJECTIU
Adaptar el Child and Adolescent Self-Care Performance Questionnaire al context de la població infantil sana de 8 a 12 anys resident a Espanya i avaluar les seves propietats psicomètriques.

DISSENY
Segons la Teoria Clàssica dels Tests.

ÀMBIT
Centres d?Educació i d?Atenció Primària de Barcelona-Ciutat.

SUBJECTES
Població infantil sana de 8 a 12 anys d?edat resident en Espanya. S?excluirà la població infantil diagnosticada d?un problema de salut crònic.

INSTRUMENTACIONS I DETERMINACIONS
El Child and Adolescent Self-Care Performance Questionnaire està fonamentat a la teoria de deficit d?autocura de Dorothea Orem. Es va desenvolupar a Estats Units i adaptat a Xile. Es realitzarà una adaptació cultural i una prova pilot de la versió en castellà. S?analitzarà el procés de resposta (patró de dades omeses, efectes terra i sostre), la estructura interna (anàlisis factorial confirmatori), la fiabilitat (consistència interna i estabilitat temporal) i la validesa convergent i divergent de les puntuacions. Es sol?licitarà el consentiment informat dels pares dels nens i nenes que participin en l?estudi. Es preservarà la confidencialitat de les dades.

RESULTATS ESPERATS
Dur a terme aquest estudi permetrà avaluar una eina que si presenta unas propietats psicomètriques adequades facilitarà la identificació del dèficit de pràctiques d?autocura entre la población infantil sana i per tant, també contribuirà a la planificació d?intervencions dirigides a la seva promoció. D?altra banda, també pot impulsar el desenvolupament d?investigacions fonamentades en les teories infermeres i de promoció de la salut i així, incrementar el cos de coneixements que recolzen la solidesa i l?aplicabilitat d?aquestes teories.

OBJECTIUS
Objectiu principal: avaluar l?impacte en la reducció del nombre de derivacions en sis especialitats després de la implementació en una àrea d’Atenció Primària (AP) d’una eina de comunicació online entre professionals d’AP i especialistes (projecte ECOPIH), mitjançant una plataforma virtual basada en tecnologia web 2.0 (plataforma e-Catalunya) que permet la consulta de casos clínics i compartició de coneixement. Objectius secundaris: grau de satisfacció dels professionals amb l’ús d’aquesta eina i en quina mesura s’adapta a les seves necessitats. Disseny: Estudi d?intervenció no aleatoritzat, controlat, multicèntric, obert i de 24 mesos de seguiment (objectiu principal). Estudi qualitatiu mitjançant la realització d?entrevistes i grups focals (objectius secundaris)

ÀMBIT
Servei d?Atenció Primària (SAP) Barcelonès Nord i Maresme.

SUBJECTES
507 metges d?AP del SAP Barcelonès Nord i Maresme. Estudi qualitatiu: 29 professionals sanitaris de Badalona-Sant Adrià de Besós.

INSTRUMENTANCIÓ I DETERMINACIONS
Nombre de derivacions durant 2011 i 2012, ajustades per nombre de visites de cada professional, comparades amb les realitzades en l’any anterior a la implementació de l’eina. Es compararan aquells metges inscrits a ECOPIH amb aquells que no ho estan. Anàlisi qualitatiu de l?àudio de les entrevistes enregistrat.

RESULTATS ESPERATS
S?espera observar una reducció del nombre de derivacions en aquells professionals que utilitzen l?ECOPIH respecte a aquells que no l?utilitzen, i podria estar en relació també amb la intensitat o freqüència d?ús de l?eina. Es pretén esbrinar els aspectes positius i negatius de l?eina, el seu potencial com a eina assistencial i formativa i les barreres que existeixen pel seu ús.