Objectius: Avaluar l?eficàcia d?una intervenció en deshabituació tabàquica
amb una aplicació (APP) per a telèfons intelligents, comparada amb la
intervenció habitual, per deixar de fumar durant l?embaràs i prevenir les
recaigudes durant el puerperi en gestants fumadores ateses a les consultes
de les unitats especialitzades d?atenció a la salut sexual i reproductiva
(ASSIR) en atenció primària.
Disseny: Assaig clínic aleatoritzat controlat.
Àmbit: L?assaig es realitzarà als centres d’Atenció Primària de Salut (CAPS)
de la Catalunya Central. Les dades es recolliran a les unitats especialitzades
d?atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR).

El vértigo es una patología prevalente cuya causa más frecuente es el vértigo posicional paroxístico benigno (VPPB). El tratamiento de esta enfermedad son las maniobras de recolocación. OBJETIVOS: Evaluar la eficacia de la maniobra de Epley realizada en atención primaria para mejorar el VPPB del canal posterior. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorio ÁMBITO: Dos centros de salud urbanos que atienden 49.400 usuarios mayores de 18 años. SUJETOS: A todos los pacientes, visitados por cualquier motivo, orientados como VPPB se les ofrecerá participar en el estudio y serán asignados aleatoriamente a un grupo intervención (maniobra de Epley) o control (maniobra simulada). SEGUIMIENTO: un año. INSTRUMENTACIÓN Y DETERMINACIONES: Las variables de resultado serán: Respuesta a la maniobra de Dix Hallpike, respuesta dicotómica si/no respecto a la presencia de vértigo durante la última semana, escala de Likert sobre vértigo, test de calidad de vida. ANÁLISIS ESTADÍSTICO: Regresión múltiple lineal, de Poïsson y de Cox según respuesta analizada, con grupo intervención/control como variable principal ajustando por potenciales confusores. Comparación bivariada mediante prueba t de Student o U de Mann-Whitney (variables continuas) y de Ji-cuadrado o exacta de Fisher (variables categóricas). Se precisan 75 sujetos en el grupo control y 75 en el grupo intervención. RESULTADOS ESPERADOS: Demostrar que la maniobra de recolocación de Epley como tratamiento para el vértigo posicional benigno del canal posterior realizada por médicos de atención primaria es eficaz. En la negativización de la maniobra de Dix-Hallpike esperamos encontrar diferencias significativas del 30% o más entre el grupo intervención y el grupo control (maniobra simulada) y también en la mejora clínica.

OBJETIVO: Analizar la efectividad de una intervención mediante ejercicio físico para la prevención de caídas y sus consecuencias en personas de 75-89 años residentes en la comunidad. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorizado con grupo control. Proceso: evaluación geriátrica a todos los pacientes seleccionados seguido de las intervenciones que precisen siguiendo la práctica clínica habitual (PCH). Posteriormente al consentimiento serán asignados a grupo intervención (GI) o grupo control (GC). El GI recibirá entrenamiento basado en el programa de ejercicios OTAGO durante 3 meses seguido de una fase de fidelización/adherencia con seguimiento de su equipo asistencial (EA) trimestral durante un año. El GC recibirá la atención de su EA siguiendo la PCH. Se registrarán trimestralmente las caídas y fracturas durante 15 meses en ambos grupos (3+12=15 meses). ÁMBITO: Población urbana, atención primaria. SUJETOS: población de 75-89 años residentes en la comunidad. INSTRUMENTACIÓN Y DETERMINACIONES: Valoración geriátrica basal mediante escalas validadas en todos los participantes como caracterización de la muestra. Registro de variables sociodemográficas y variables dependientes: caídas, fracturas, actividad y rendimiento (fuerza-marcha-equilibrio). Comorbilidad, prescripciones y calidad de vida. Utilización de servicios sanitarios y eventos finales (programa ATDOM-institucionalización-fallecimiento. Todos los participantes reciben consejos sobre prevención de caídas y ayudas a la movilización. Después de la valoración geriátrica se realiza la aleatorización 1:1 el GI recibe el programa de entrenamiento/fidelización. RESULTADOS ESPERADOS: Reducción significativa de caídas y consecuencias en GI (número y personas). Sensibilización a los sanitarios, gestores y pacientes de la intevención.

Objectiu: Analitzar l’efecte d’una intervenció familiar sobre la utilització de recursos sanitaris del pacient crònic complex. Objectius secundaris: Analitzar l’efecte d’una intervenció familiar sobre l’estat de salut del pacient crònic complex (autocura, depressió i mortalitat) i sobre l’estat de salut del seu cuidador principal (depressió i sobrecàrrega). Disseny: Assaig clínic no aleatoritzat. Àmbit d’estudi: Atenció primària. Subjectes d’estudi: Grup intervenció: Pacients crònics complexes adscrits al programa d’atenció a la cronicitat (portats per gestores de casos) de l’ABS Girona 4, Celrà i Sarrià i els seus cuidadors principals. Grup control: Pacients crònics complexes adscrits al programa d’atenció a la cronicitat (portats per gestores de casos) de l’ABS Girona 2 i els seus cuidadors. Instrumentació i Determinacions: Consum dels serveis sanitaris (ECAP); Autocura (Escala de Jaarsma, ICC); Compliment dels inhaladors (MPOC); Test de Morisky-Green; Mortalitat (ECAP) i sobrecàrrega (test de Zarit). Les escales es passaran abans i després de la intervenció. Intervenció multidisciplinar basada en la teràpia de resolució de problemes: Consistirà en tres visites: 1ª visita per a descobrir, definir i classificar els problemes sel.leccionant aquells sobre els quals s’intervindrà. 2ª visita: Reunió familiar per generar solucions als problemes detectats i escollir la més idònia. 3ª visita: Avaluació. Anàlisi estadística: L’efecte de la intervenció sobre la variable principal (la mitjana del número d’ingressos hospitalaris) s’analitzarà mitjançant models linials generalitzats per mesures repetides multinivell, ajustats pels factors de confusió relacionats amb les característiques diferencials entre les ABS de l’estudi i entre els individus dels diferents grups (intervenció i control). Resultats esperats: L’atenció familiar disminueix la util.lització dels recursos sanitaris així com millora l’estat de salut del pacient crònic complex (autocura, depressió i mortalitat) i del seu cuidador principal (depressió i sobrecàrrega). Aplicabilitat, rellevància: Donar eines perquè les famílies puguin resoldre els seus problemes en relació a la cura del pacient crònic, augmentant l’eficiència en el seu abordatge. Limitacions: No aleatorització, limitació de la grandària de la mostra.

Objectius: Objectiu primari: Estimar si el bloqueig de branca dreta (BBD) és un factor de risc per desenvolupar malaltia cardiovascular (MCV) al llarg del temps. Objectius secundaris: 1) Descriure les MCV que s’han diagnosticat durant el seguiment dels pacients amb BBD i inicialment sense MCV. 2) Estimar la prevalença de BBD a la població atesa al CAP Gòtic i característiques de la població que el presenta. 3) Estimar les diferències en la supervivència respecte els individus que presenten un ECG normal. 4) Estudiar la prevalença del BBD en pacients amb insuficiència cardíaca i arítmia cardíaca per fibril·lació auricular (ACFA). Disseny: Estudi de cohorts retrospectiu. Àmbit: EAP urbà.Gòtic. Barcelona Subjectes: Pacients majors de 18 anys atesos en el CAP entre l´any 2000 i el 2013, als que se’ls hagi fet algun electrocardiograma (ECG) per qualsevol motiu . Criteris d’exclusió: Que al realitzar l´ECG inicial ja hagin patit algun esdeveniments cardiovasculars (ECV), o hi hagi signes en aquest, de malaltia cardiovascular (IAM antic o ACxFA) Presència de bloqueig de branca esquerra (BBE), hemibloqueig anterior o síndrome de Brugada. Instrumentació i Determinacions: Per comparar el risc de desenvolupar MCV entre els pacients que presenten un BBD i els que no el presenten, amb una confiança del 95%, una precisió del 3%, una proporció coneguda del problema estimada en un 5% i unes pèrdues del 15%, el tamany de la població amb BBD ha de ser mínim de 235 individus. Es preveu una prevalença del 5% ja que hi ha molta variabilitat en els resultats segons els diferents estudis. Resultats esperats: Que els pacients que presenten un bloqueig de branca dreta sense malaltia cardiovascular presentin un augment de la morbimortalitat cardiovascular comparant amb pacients amb un ECG normal.

Objetivo principal: Identificar los cambios en el control metabólico de la DM2 en el periodo 1993-2013 en la población de Catalunya atendida en atención primaria. Diseño y Ámbito del estudio: Estudio observacional retrospectivo analizando los datos de varios cortes transversales de muestras de pacientes con DM2 atendidos en atención primaria en Catalunya Sujetos del estudio: Pacientes con DM2 atendidos durante el año de cada una de las evaluaciones Instrumentación: Indicadores de las muestras obtenidas en las evaluaciones GEDAPS de 1993, 1995, 1998, 2000, 2002 y 2007 y de los datos de todos los pacientes de la base de datos poblacional SIDIAP (población atendida por el Institut Català de la Salut) los años 2009, 2011 y 2013. Determinaciones: Edad, sexo, tiempo de evolución de la DM2, HbA1c, Presión Arterial y Colesterol-LDL presencia de complicaciones macro y microvasculares y tratamientos para la hiperglucemia. Análisis estadístico: Descriptiva general de las variables incluidas en el estudio expresadas como intervalos de confianza del 95%. De resultar de interés algún subgrupo en particular de pacientes, podrán realizarse subanálisis. Resultados esperados: Existen importantes cambios en el abordaje de la enfermedad diabética en el periodo 1993 a 2013, que se traduce en el distinto grado de control de los factores de riesgo, la prevalencia de complicaciones y el tratamiento antidiabético Aplicabilidad: Los datos obtenidos de este estudio permitirán mejorar el conocimiento sobre el control de la enfermedad y sus complicaciones crónicas y permitirá identificar el tipo de pacientes que se pueden beneficiar de las intervenciones terapéuticas y por tanto en los que se debería priorizar los recursos Relevancia: Conocer la evolución de los indicadores de control metabólico, el tratamiento y las comorbilidades en las personas con DM2 en nuestro ámbito Limitaciones: las propias de los estudios observacionales retrospectivos

Objectius: – Determinar el percentatge de pacients amb diagnòstic d’IC a les històries clíniques d’AP correctament diagnosticats segons els criteris de la Societat Europea de Cardiologia. – Analitzar el rendiment d’un algorisme diagnòstic en aquells pacients sense diagnòstic de certesa. – Avaluar la utilitat de l’ecografia pulmonar en la validació del diagnòstic d’IC en pacients ja diagnosticats d’aquesta síndrome. Disseny: Estudi multicèntric transversal amb els següents passos: I: Estudi descriptiu de la qualitat dels diagnòstics d’IC a l’AP quantificant els diagnòstics concloents en base a proves i aquells establerts de manera empírica no concloent. II: Aplicació d’un algorisme diagnòstic per als diagnòstics no concloents que permeti establir i corregir les causes de la inadeqüació. III: Valorar la utilitat de la ecografia pulmonar per el diagnòstic d’IC comparant-la amb L’NT-pro BNP en pacients que ja presenten el diagnòstic d’IC Ambit d’estudi: L’àmbit de l’estudi és l’AP i els pacients pertanyen a 10 Àrees Bàsiques de Salut d’un SAP de Catalunya. Subjectes: Pacients amb el diagnòstic d’IC a la història clínica d’AP de 10 equips d’AP amb major de 14 anys amb 1.295 casos detectats amb codi CIE 10 e-Cap I 50. Mida mostral: S’analitzarà la totalitat dels pacients diagnosticats (n=1.295). Aquesta mostra permet estudiar una prevalença de no adequació del 50% (màxima indeterminació) amb una precisió del 2,5% si el nivell de confiança és del 95%. La mostra disponible també permet detectar odds ratio de 1,5 o més si la prevalença del factor estudiat és del 13% o més, permet estimar una sensibilitat i una especificitat del 85% amb una precisió de 2,5% si assumim que el 50% dels casos són inadequats (pitjor supòsit) i índexs kappa amb precisió de 5%. Variables: Variables sociodemogràfiques; Variables clíniques: tabaquisme, comorbiditats, tractaments farmacològics; Variables diagnòstiques: Criteris de Framingham ,electrocardiograma, número de línies B de Kerley (ecografia pulmonar), valoració per ecocardiograma, diagnòstic confirmat; Utilització de recursos: ingressos previs per IC, estada a urgències de més de 24 hores on consti com a diagnòstic principal IC. Anàlisi estadístic: Les comparacions entre variables, segons si el diagnòstic és inadequat o no, es faran usant test de khi quadrat (variables categòriques) i t-test (contínues), usant mètodes no paramètric si la distribució de les variables ho requereix. Es farà regressió logística multivariant amb l’adequació com a variable dependent, ajustant els possibles motius de no adequació per potencials variables confusores. La validació d’ecografia pulmonar (diagnòstic sí/no) es farà mitjançant sensibilitat, especificitat, valors predictius positiu i negatiu usant l’ecocardiograma com a prova patró, usant-se també l’índex kappa. Es compararà l’ecografia pulmonar amb el diagnòstic derivat de NT-proBNP mitjançant kappa. El nombre de línies B de Kerley es correlacionarà amb NT-proBNP (correlació d’Spearman) i s’estudiarà concordança mitjançant coeficient de correlació intraclasse i mètodes gràfics de Bland-Altman. S’usarà el paquet estadístic Stata 13. Resultats esperats: S’espera que un 50% dels pacients diagnosticats d’IC a les històries clíniques no compleixin els criteris diagnòstics de la Societat Europea de Cardiologia i se’ls hagi d’aplicar un algorisme diagnòstic per poder validar el diagnòstic definitiu. També s’espera trobar una correlació entre el resultat de l’ecografia pulmonar (nombre de línies B de kerley) i els nivells d’NT-proBNP . Limitacions: La validació del diagnòstic requereix la revisió de la història clínica informatitzada. Molts pacients han estat atesos a dispositius assistencials diferents a l’Institut Català de la Salut i en molts casos no es disposa de documents a la història clínica compartida. Aquest fet possibilita que part de la informació no pugui ser accessible als investigadors.

La prevalença de factors de risc cardiovascular com la diabetis mellitus tipus 2 (DM2) i la
morbimortalitat cardiovascular són més altes en els pacients amb trastorn mental sever (TMS) que en la població general. Aquests, presenten condicions que comporten baixa adherència terapèutica, conductes insanes, negligència en activitats preventives, suposant pitjors nivells de control d?aquests factors. El present estudi vol mesurar el grau de control i evolució dels pacients amb DM2 i TMS en el nostre medi. Els objectius principals són estimar la mortalitat dels diabètics amb TMS comparant-la amb la dels DM2 sense, i avaluar si existeixen diferències en el grau de control de la DM2, d?altres factors de risc i d?adherència al tractament antidiabètic comparant ambdós grups. Es planteja un estudi longitudinal retrospectiu avaluant-se talls transversals anuals. S?inclouran pacients majors d?edat assignats a equips d?atenció primària de l?Institut Català de la Salut, amb el problema de salut actiu DM2 i el de TMS pel primer grup. S?estimen 1889 subjectes en el grup de DM2 amb TMS i 7556 en els DM2 sense TMS (raó 1:4) per detectar diferències estadísticament significatives entre ells; acceptant un risc alfa 0.05 i un beta <0.2 en un contrast bilateral (taxa de pèrdues del 20%). Es recolliran variables sociodemogràfiques, sobre mortalitat i grau de control de la DM2 provinents de la base de dades anonimitzada SIDIAP. Es realitzarà l?anàlisi bivariant i multivariant, si s?escau, de les variables independents i s?obtindran taxes de mortalitat. S?usaran models de regressió logística per valorar diferències entre grups.