OBJECTIUS Principal: Avaluar l’efectivitat d’una intervenció en atenció primària (AP), mitjançant una alerta electrònica en la història clínica informtatizada (HCI) per promoure la participació de la població en un programa poblacional de cribatge de càncer colorectal (CCR). Secundaris: Conèixer els motius per a la no participació de la població en el programa. Conèixer la opinió dels professionals sanitaris sobre el circuit del Programa i sobre la implementació d’aquesta nova eina. DISSENY Assaig clínic aleatori i una segona part transversal ÀMBIT 9 Centres d’AP (CAP) urbans del Servei d’AP Barcelona Esquerra i Litoral Mar. SUBJECTES Persones convidades a participar en el Programa de Detecció Precoç de Càncer de Colon i Recte en el territori de l’estudi, de juliol del 2011 fins a maig del 2012 (N:54.242). Per a la segona part: Professionals sanitaris dels CAP implicats: 147 metges i 143 infermeres. INSTRUMENTACIÓ La intervenció consistirà en l’activació d’un recordatori electrònic a la HCI dels pacients que el metge o la infermera hauran de complimentar en qualsevol ocasió que el pacient acudeixi a la consulta durant l’any que dura la intervenció. DETERMINACIONS Es compararà el percentatge de pacients que han realitzat el cribatge, mitjançant la prova de detecció de sang oculta en femta, en els grups control i intervenció. També es passarà un qüestionari als professionals per conèixer la seva opinió sobre el circuit del Programa i la nova eina informàtica. RESULTATS ESPERATS Esperem observar un augment superior o igual al 10% de pacients cribats en el grup intervenció respecte al grup control.

ANTECEDENTS La població de tot el món està envellint. La malnutrició és un factor negatiu per un envelliment satisfactori. OBJECTIUS Determinar la prevalença i la incidència de malnutrició i els seus factors associats en una cohort d’habitants de 85 anys de la comunitat. Estudiar especialment l’associació de la malnutrició amb la força muscular i la fragilitat. Avaluar els factors predictors de mortalitat i institucionalització de la cohort descrita. DISSENY Estudi observacional, analític, multicèntric, dins del marc d’un assaig clínic aleatori de caigudes i malnutrició de 328 individus a tres anys de seguiment. ÀMBIT Set equips d’Atenció Primària (AP) de l’àmbit Costa de Ponent. SUBJECTES Residents al municipi nascuts l’any 1924,no institucionalitzats, assignats als centres d’AP segons dades extretes del Registre Central del Sistema Informàtic d’AP, residir a la zona durant més de 6 mesos. Pel càlcul de la mida mostral es va assumir una mostra necessària de 328 subjectes. INSTRUMENTACIÓ Dades sociodemogràfiques, comorbiditat associada, escales de valoració geriàtrica integral habituals, l?estat nutricional es valora mitjançant Mini Nutritional Assessment (MNA), registre de fàrmacs, ingressos hospitalaris en la entrevista basal i als 12, 24 i 36 mesos. Es realitzaran dues determinacions analítiques a l’inici i al final de l’estudi. ANÀLISI ESTADÍSTICA Anàlisi descriptiu on per la comparació de variables quantitatives s’utilitza la t de Student i U de Mann-Whitney segons normalitat de la variable, Khi al quadrat i prova exacte de Fisher per variables qualitatives. L’associació independent entre les diferents variables de l’anàlisi univariable s’exploraren mitjançant anàlisi de regressió logística. Els resultats són significatius quan p valor<0,05. RESULTATS PRELIMINARS 215 (65,5%) individus presentaren correcte estat nutricional, 101 (30,8%) tenien risc nutricional de malnutrició, i 12 (3,7%) individus presentaren malnutrició a l'inici de l'estudi. La mediana i el rang interquartil de MNA va ser de 25 [22,5; 27,5], els individus amb bon estat nutricional tenien valors de 27 [25; 28] i les persones a risc de 21[19; 23].

Objectius: Determinar la prevalença d’infarts silents cerebrals en una població de pacients hipertensos atesos a l’atenció primària i els factors clínics, radiològics i biològics que s’hi associen; la seva possible relació amb esdeveniments vasculocerebrals (ictus) i/o deteriorament cognitiu posterior. Determinar si la detecció d?infarts silents i/o la combinació dels diversos factors estudiats permeten optimitzar o desenvolupar noves estratègies de prevenció d’ictus. Disseny: Estudi observacional prospectiu longitudinal durant 12 mesos. Àmbit: Pacients atesos en l’àmbit urbà d’atenció primària de Barcelona Ciutat. Subjectes: Cohort de 1.000 pacients hipertensos d’edat compresa entre 50 i 70 anys i sense antecedents de malaltia cerebrovascular. Instrumentació/ Determinacions: Es determinen els paràmetres clínics (antecedents personals patològics i familiars de malalties vasculars, dades antropomètriques, electrocardiograma, enquesta de dieta i d’exercici físic), biològics (biomarcadors plasmàtics i genètics). Es practica una ressonància magnètica (RM) per determinar la prevalença d’infarts silents. L’aparició d’un nou ictus i/o deteriori cognitiu es determinarà mitjançant un seguiment estimat durant els 3 anys posteriors.

OBJECTIUS: 1) Determinar el grau d’adequació a les recomanacions terapèutiques de les guies de pràctica clínica en pacients amb malaltia cardiovascular atesos en atenció primària i identificar els factors determinants. 2) Avaluar la efectivitat del grau d’adequació a les recomanacions terapèutiques de les guies de pràctica clínica sobre l’evolució i la supervivència en els pacients amb malaltia cardiovascular atesos en atenció primària. DISSENY: Estudi de cohorts a partir d’un assaig clínic. ÀMBIT: Centres d?Atenció Primària de 8 Comunitats Autònomes. SUBJECTES: Pacients amb malaltia cardiovascular atesos a 42 centres d’Atenció Primària de 8 Comunitats Autònomes entre Gener de 2004 i Maig de 2005. INSTRUMENTACIÓ: La informació es recollirà mitjançant un quadern de recollida de dades. Les fonts d’informació seran l’entrevista i la història clínica. Per a l’anàlisi estadístic es realitzaran les proves Xi-quadrat, t-Student, regressió logística no condicional, taules de mortalitat i Kaplan-Meier. DETERMINACIONS: El factor d’estudi serà el grau de adequació a les recomanacions terapèutiques en prevenció secundaria cardiovascular del PAPPS. Les variables resultat seran l’evolució (aparició de nous events cardiovasculars) i la supervivència.

HIPÓTESIS DE TRABAJO
La formación participativa y secuencial en entrevista motivacional (EM) modifica la práctica asistencial de los médicos de familia.
? Ho: La formación en EM reglada, longitudinal (secuencial), participativa, multiintervención y basada en la autorreflexión sobre la práctica clínica, mejora las habilidades motivacionales de los profesionales y la motivación de los pacientes para mejorar sus hábitos poco saludables.
? H1: La formación en EM reglada, longitudinal (secuencial), participativa, multiintervención y basada en la autorreflexión sobre la práctica clínica, no mejora las habilidades motivacionales de los profesionales, ni la motivación de los pacientes para mejorar sus hábitos poco saludables.

OBJETIVO PRINCIPAL
Desarrollar y evaluar un programa formativo en EM para médicos de atención primaria evaluando el estilo motivacional de la entrevista y el impacto a la hora de promover cambios en sus pacientes.

Podemos desglosarlo en 2 objetivos para centrar la investigación:
1. Diseñar un programa formativo en entrevista motivacional que sea interactivo, longitudinal, multifacético y promotor de la autorreflexión de la propia práctica asistencial (orientado a 4º nivel de Kirkpatrick de formación)
2. Evaluar la eficacia global del programa formativo, comprobando si se producen cambios en el estilo de entrevista motivacional de los médicos con sus pacientes reales (cuarto nivel de la pirámide de Miller): cambios en la motivación para cambiar hábitos de vida saludable