OBJECTIUS PRINCIPALS: L’estudi està dividit en dues fases:
1. L’objectiu de la primera fase és validar una versió reduïda de la versió espanyola del Qüestionari d’Activitat Física en el temps lliure de Minnesota (QAFM).
2. L’objectiu principal de la segona fase és relacionar la pràctica d’activitat física amb l’arteriopatia perifèrica.

DISSENY:
1. Primera fase: Estudi descriptiu de validació d’un instrument diagnòstic.
2. Segona fase: Estudi descriptiu transversal multicèntric, per examinar la relació entre l’activitat física en el temps lliure i el valor de l’índex turmell braç (ITB), factors de risc cardiovasculars.

ÀMBIT: Atenció Primària.

SUBJECTES:
– Població diana: Pacients majors o igual de 50 anys registrats a vint-i-nou centres d’atenció primària de la província de Barcelona.
– Mostra:
1. En la primera fase, es seleccionaran 200 pacients de l’Àrea Bàsica de Salut de Sant Joan de Vilatorrada (Bages).
2. En la segona fase, el treball de camp es realitzarà amb la cohort de l’estudi ARTPER, que consta d’una mostra de 3.876 pacients registrats a vint-i-vuit centres d’atenció primària de Barcelona ciutat, Barcelonès nord i Maresme.

INTERVENCIONS PRINCIPALS:
1. En la primera fase, s’elaborarà una versió reduïda del qüestionari d’activitat física en el temps lliure de Minnesota (QAFM). A través d’una entrevista personal a nivell ambulatori, es realitzaran els dos qüestionaris, l’original i la versió reduïda i s’avaluarà la concordança. Un cop validada la versió reduïda, es realitzarà la segona fase de l’estudi.
2. Segona fase: constarà d’entrevista personal per conèixer el grau d’activitat física a través de la versió reduïda del QAFM. Posterioment es quantificarà aquesta activitat física i es relacionarà amb l’arteriopatia perifèrica, antecedents personals de malaltia cardiovascular i factors de risc cardiovasculars.

Antecedents: El procés de dol en una pèrdua perinatal té unes característiques
pròpies respecte altres situacions similars. L?atenció que brinden els professionals
sanitaris a les famílies és vital a l?hora de prevenir resultats negatius a curt i a
llarg termini. No obstant, aquests opinen que l?atenció en aquests casos és un fet
estressant pel qual no se senten formats ni recolzats per part de les institucions.
En aquest sentit, tal i com evidencia la literatura, l?atenció a les pèrdues
gestacionals ha estat reconeguda com una de les àrees més desateses en els
sistemes de salut a nivell mundial.
Hipòtesi/pregunta d?investigació:
1.Quins són els factors de risc (característiques personals, perinatals i aspectes
assistencials) que poden influir en el desenvolupament d?un dol patològic?
2.I per altra banda, quin paper juguen els professionals sanitaris que atenen a
aquestes parelles? Les seves actuacions i cures contribueixen a prevenir el dol
patològic? Se senten preparats i formats per a realitzar una correcta atenció?

OBJECTIUS Determinar la validesa de tres mètodes (microscopia de contrast de fase, tira reactiva d’orina i sediment) per al diagnòstic de la infecció del tracte urinari en les dones, per tal de comprovar la hipòtesi que entre les dones amb clínica suggestiva d’infecció d’orina la visualització microscòpica mitjançant un microscopi de contrast de fase és més útil que la determinació del sediment o que la determinació de la tira reactiva d’orina per fer el diagnòstic d’infecció d?orina. DISSENY Estudi observacional prospectiu. ÀMBIT Urbà, població assignada a 6 contingents d?un centre d’atenció primària, concretament en el Centre de Salut Jaume I de Tarragona. SUBJECTES Dones més grans de 14 anys (mida mostral de 400 dones) amb història de disúria i pol·laciúria. Queden excloses les pacients amb infecció urinària complicada i embarassades. INSTRUMENTACIÓ Tires reactives d’orina i microscopi de contrast de fase alCAP Jaume I, i sediment més cultiu d’orina a l’Hospital Joan XXIII. DETERMINACIONS A totes les dones incloses s’agafarà tres mostres d’orina per a: – Determinació de la tira reactiva d’orina als 2 minuts – Visualització microbiològica (en el mateix moment) – Determinació de sediment i cultiu (a les 5 hores i als 7 dies, respectivament).

OBJECTIUS: Determinar si existeixen diferències en l’exposició a psicofàrmacs entre població autòctona i immigrant de la Regió Sanitàris de Lleida (RSLL) i entre subgrups immigrants diferents. Determinar si hi ha diferències en l’adherència al tractament antidepressiu i antipsicòtic entre immigrants i autòctons a la RSLL DISSENY: Estudi observacional descriptiu retrospectiu. ÀMBIT: Atenció primària, RSLL SUBJECTES: Persones immigrades i autòctones de 15 anys o més residents a la Regió Sanitària de Lleida durant el periode 2007-2009, actives en el Registre Central d’Assegurats (RCA) i amb tarja d’identificació sanitària individual no provisional. La població analitzada es de 232.717 autòctons i 33.361 immigrants: 12.077 europeus de l’est, 8.346 magrebins, 6.641 llatinoamericans, 5.412 africans subsaharians i 885 d’altres nacionalitats minoritàries. DETERMINACIONS: A partir de les dispensacions de fàrmacs fetes a les farmàcies de la RSLL s’obtindrà la informació d’exposició a fàrmacs i cost per cada individu. S’analitzarà la despesa farmacéutica global i per 13 grups terapèutics de l’ATC. Es compararan els percentatges d’exposició a antidepressius per immigrants i autòctons en funció de la edat, sexe i país d’origen. S’analitzaran les diferències entre autòctons i immigrants en la durada i l’adherència al tractament antidepressiu al llarg de 4 anys. Es compararà l’exposició a antipsicòtics entre immigrants i autòctons i entre subgrups d’immigrants, així com les hospitalitzacions psiquiàtrics i diagnòstics a l’alta dels individus exposats a aquests fàrmacs. S’analitzaran les diferències en el seguiment de les visites post-ingrés, reingressos i adherència a les pautes terapèutiques prescrites a l’alta durant els 12 mesos següents, en pacients immigrants i autòctons hospitalitzats per trastorns psicòtics.

INTRODUCCIÓ: el càncer de pròstata és la primera causa de càncer i la quarta causa de mort per càncer en els homes a Catalunya. La disponibilitat del PSA com prova de cribratge ha incrementat el seu diagnòstic, sense afectar la mortalitat. Els dubtes sobre importants efectes secundaris han fet que actualment no es recomani la prova per a utilització a nivell poblacional sinó que s’informi al pacient dels riscos certs i possibles beneficis perquè sigui ell qui prengui la decisió de si vol fer-se el cribratge. Però en la pràctica la conducta dels metges d?atenció primària sovint no s’ajusta a les recomanacions existents. OBJECTIU: Determinar la influència dels coneixements i actitud dels metges de família (MF) en la variabilitat de l’ús del PSA com prova de cribratge. DISSENY: Estudi descriptiu transversal. ÀMBIT:Tots els Equips d’Atenció Primària (ICS), de Barcelona Ciutat. SUBJECTES: 810 Metges de família dels EAPs de l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona Ciutat de l’ICS. INSTRUMENTACIÓ I DETERMINACIONS: tant pel que fa al número de determinacions sol·licitades com a la seva adequació, s’obtindrà a partir del sistema d’informació dels serveis d’atenció primària (SISAP). La informació sobre coneixements i actituds en relació al cribratge amb PSA s’obtindrà mitjançant enquesta específica que es farà arribar a cada metge de família de l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona Ciutat. Es recolliran, a més a més, les variables relacionades amb els metges i els pacients que puguin condicionar la sol·licitud del PSA .

Les funcions de risc cardiovascular deixen d?identificar més del 50% dels pacients que desenvoluparan la malaltia cardiovascular. Aquest fet és especialment evident en els pacients catalogats de risc intermedi, llur maneig clínic resulta complicat. El nostre objectiu és analitzar si l?índex turmell braç (ITB), les mesures de rigidesa arterial, la glicèmia capil·lar post-pandrial, l?hemoglobina glicada, l?automesura de pressió arterial i la presència de comorbiditat, estan associats de forma independent a la incidència d?aconteixements vasculars i si poden contribuir a millorar la capacitat predictiva de les equacions de risc actuals en la població de risc intermedi. El projecte implica 3 grups de la redIAPP (RETICS RD06/0018) de 3 comunitats autònomes. Es crearà una cohort multicèntrica de 2688 pacients de risc intermedi (risc coronari entre 5 i 15% o risc de mort vascular entre 3-5% a 10 anys) i sense antecedents de malaltia arterioscleròtica, seleccionats a l?atzar. Es registrarà informació sòcio-demogràfica, informació sobre dieta, exercici físic, comorbiditat i claudicació intermitent. Es realitzaran mesures d?ITB, velocitat d?ona de pols, cardio-ankle brachial index, pressió arterial (automesura i a la consulta) i mesures antropomètriques. Es quantificaran lípids, glicèmia i hemoglobina glicada en dejú i la glicemial capil·lar post-pandrial. Es realitzarà un seguiment a l?any i mig per a conèixer la incidència d?events vasculars (posteriorment es preveu fer seguiments a 5 i 10 anys). S?analitzarà la contribució dels factors de risc estudiats a la predicció de la malaltia vascular, ajustats per factors de risc clàssics.