OBJETIVO 1. Determinar la mejora en la salud cardiovascular de una población tras la implantación del contrato de Dirección Clínica en los profesionales de los Equipos de Atención Primaria de Tarragona-Reus y Terres de l?Ebre (provincia de Tarragona). 2. Identificar los factores predictivos que determinan una mejor salud cardiovascular tras la implantación del contrato de Dirección Clínica. La implantación del contrato de Dirección Clínica (basada en el liderazgo profesional, «feed-back» de la información asistencial, monitorización de indicadores de riesgo cardiovascular basados en la evidencia científica concretadas en guías de práctica clínica) mejorará los resultados de salud cardiovascular de la población de referencia (mejora de los indicadores de proceso y de resultado, se especifican en Material y Método). DISEÑO Se trata de un estudio de comparación antes-después y multicéntrico . EMPLAZAMIENTO Atención primaria de salud PARTICIPANTES 30 centros de salud (totalidad de los centros de salud del Ámbito de Atención Primaria del ICS). MEDICIONES PRINCIPALES Características del centro. Variables de proceso: indicadores de buena práctica asistencial, cálculo del riesgo cardiovascular, aplicación de la Guía de Práctica Clínica (HTA, diabetes, dislipemia, tabaco y RCV), estándares de calidad de la prescripción farmacológica: Variables de resultados: cifras de riesgo cardiovascular, número de visitas en atención continuada, urgencias hospitalarias y ingresos por angor, IAM y AVC y cribajes poblacionales de factores de riesgo. DISCUSIÓN Este estudio es útil, ya que, la dirección clínica pretende ser un motor para que los profesionales lideren la gestión asistencial y que mediante la monitorización de indicadores y utilizando la «retroalimentación» de estos resultados a los profesionales, se mejore la calidad asistencial. Con este trabajo se pretende demostrar que una estrategia de gestión pude mejorar la salud cardiovascular de la población. La originalidad de este proyecto se basa en el desarrollo de una nueva herramienta de evaluación basada en una novedosa estrategia de gestión para medir resultados en salud cardiovascular.

OBJETIVOS: Comparar la eficacia de la vacuna antigripal adyuvada versus la vacuna antigripal convencional para la prevención de cuadros influenza-like, prevención de hospitalización por enfermedades respiratorias y mortalidad entre las personas mayores de 65 años. Diseño: Ensayo clínico controlado (ECC). Se trata de un estudio experimental prospectivo, randomizado, con grupo control y técnicas de enmascaramiento (triple ciego). Emplazamiento: El ECC se realizará en las Areas Básicas de Salud (ABS) de Bonavista-La Canaonja y Torreforta-La Granja. Se trata de 2 ABS pertenecientes al Servei d?Atenció Primaria de Tarragona-Valls (Institut Català de la Salut), emplazadas en 2 barrios periféricos de Tarragona, que atienden una población total de 39.830 habitantes de nivel socio-económico medio-bajo, de los cuales 6057 son mayores de 65 años. Población de estudio: La población de estudio está formada por la totalidad de personas mayores de 65 años adscritas a las 2 ABS citadas (6057 personas)

Objetivo principal: El objetivo principal de este estudio es evaluar la capacidad funcional y cognitiva de toda una población de mayores de 89 años no seleccionada (incluyendo personas de la comunidad e institucionalizados), de un municipio urbano. Objetivos específicos: Un segundo objetivo es analizar las diferencias en los parámetros evaluados que contribuyen al deterioro funcional, cognitivo y, a la morbimortalidad . El tercer objetivo es identificar diversos subgrupos de pacientes, algunos de ellos susceptibles de beneficiarse de intervenciones geriátricas (campañas de vacunación, anticoagulación, prevención de úlceras , hipotensión ortostática, grupos de cuidadores,…) que puedan retrasar en lo posible la perdida de autonomía.

Objectius
1. Estimar la prevalença dels aneurismes de l’aorta abdominal (AAA) en homes de 65-74 anys en el nostre medi.
2. Avaluar els factors de risc associats a la presentació dels AAA.
Metodologia
Tipus d’estudi:
1. Transversal de prevalença.
2. Casos i controls.
Ambit. Població urbana.
Subjectes:
1. Homes de 65-74 anys adscrits a la SAP L’Hospitalet (població total 253.873 individus segons Padró Municipal 31/12/2003) seleccionats aleatòriament, estratificats per Àrees Bàsiques. Atesa una prevalença esperada d’AAA del 5%, una població de 12.125 individus de 65-74 anys, i una precisió en l?estimació del ±2%, es calcula el tamany de la mostra en 456 individus més 30% previsió no resposta/pèrdues seguiment.
2. Casos: Individus identificats en el cribratge més casos incidents durant el periode d’estudi (detecció casual).
Controls: Individus inclosos en cribratge amb ecografia negativa; pels casos incidents s’escolliran en el mateix centre de salud.
Ateses les prevalences dels principals factors de risc associats i per una relació 1:4, es requereixen 154 casos i 616 controls.
Criteris exclusió Individus amb qualitat de vida limitada o no ambulatoris.
Mesures i intervencions
– Entrevista per registre d?antecedents personals i familiars, exploració física i analítica per avaluar la presència dels factors de risc de AAA
– Ecografia aorta abdominal: diàmetre màxim aorta abdominal infrarenal.
Análisi estadística:
– Interval confiança del 95% de la proporció observada en la mostra.
– Casos i controls: test Chi2 en variables qualitatives i T Student en quantitatives (U de Mann-Whitney com alternativa no paramètrica) i regressió logística.

L’objectiu és determinar l’associació de malaltia cardiovascular, en una cohort per a l’estudi de la síndrome metabòlica en atenció primària amb el risc cardiovascular (RCV) mesurat segons diversos mètodes de càlcul (Framingham, REGICOR, SCORE) i determinar el perfil clínic i analític (incloent-t’hi paràmetres inflamatoris) que s’associa a l’aparició de malaltia cardiovascular, en qualsevol de les seves manifestacions. És un estudi de cohorts prospectiu de deu anys de durada on s’estudiaran subjectes de dues àrees bàsiques de salut amb una població total de més de 43.000 pacients. S’analitzarà en aquesta cohort la presència o no de síndrome metabólica (SM) segons els criteris OMS i NCEP. S’ha elaborat una fulla de recollida de dades i es realitzarà una exploració física i analítica dels individus, així com un seguiment anual per a descartar malaltia cardiovascular, així com redefinir el SM si era necessari. Es realitzarà un análisis multivariant de les variables de l’estudi respecte l’aparició de complicacions cardiovasculars. Esperaríem que la cohort dels individus diagnosticats de Síndrome Metabólica i amb un RCV més gran, probablement patiran un major nombre d’esdeveniments cardiovasculars que la cohort lliure del síndrome. A més, és d’esperar que els paràmetres inflamatoris dels qui pateixin esdeveniments siguin superiors a aquells que no en tenen. La principal contribució d’aquest estudi serà identificar el mètode més precís de càlcul de RCV que s’associï amb la vertadera magnitut d’aparició d’esdeveniments; Això permetria prioritzar les intervencions a realitzar sobre problemes de salut segons els seu risc cardiovascular.

A l’atenció primària es tracten amb antibiòtics el 90% de les aguditzacions de la malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), independentment dels signes i símptomes presents i de la gravetat del procés. Malgrat això, l’evidència d’un benefici en les aguditzacions de l’MPOC lleu-moderada no està clar. L’objectiu d’aquest treball és valorar l’efectivitat del tractament antibiòtic en l’agudització de la MPOC no greu, quines variables clíniques s’associen amb una millor resposta clínica amb antibiòtic respecte al placebo i identificar els malalts que es recuperaran de l’agudització sense necessitat de tractament antibiòtic. Per això, es farà un assaig clínic aleatori doble cec i controlat amb placebo en què s’inclouran exacerbacions (almenys un dels següents criteris: augment de dispnea, augment de volum d’expectoració i/o augment de la purulència de l’esput) en majors de 40 anys, fumadors o exfumadors > 10 paquets/any i una MPOC diagnosticada espiromètricament lleu-moderada (FEV1/CVF<0,7% i FEV1 > 50%). Mida de la mostra: 677 pacients. En la primera visita s’explicarà l’assaig clínic i es demanarà el consentiment informat. Es recolliran dades, color d’esput, radiografia de tòrax per descartar el procés pneumònic, peak-flow, determinació de proteïna C reactiva capil·lar i es lliurarà al pacient un diari de símptomes. El pacient s’assignarà a antibioeràpia (amoxicil·lina i àcid clavulànic) o placebo durant 8 dies i es tornarà a visitar als 3-4 dies per a valoració de la resposta, peak-flow i per descartar empitjorament, una altra visita als 8-10 dies per a valoració de resposta clínica, compliment, peak-flow i es recollirà el diari de símptomes, una quarta visita als 15-20 dies per a avaluació clínica i registrar possibles reciagudes i se seguirà un any per enregistrar la data de la següent agudització.