Antecedentes. Las infecciones no complicadas del tracto urinario inferior (LUTI) representan un problema común en la atención primaria. La resistencia de los uropatógenos a los antibióticos habituales ha aumentado significativamente en los últimos años en España. Las pautas actuales recomiendan el uso de una dosis única de 3 g de fosfomicina para estas infecciones. El uso de fosfomicina ha aumentado significativamente en España durante los últimos años, pero la mayoría de los médicos de cabecera (MG) prefieren las terapias de corta duración a las de dosis única. El pivmecilinam ha sido autorizado por la Agencia Española de Medicamentos y Productos Farmacéuticos pero aún no se comercializa. Recientemente, se ha demostrado que un régimen de tratamiento corto con nitrofurantoína es más eficaz que la fosfomicina en dosis única. Ningún estudio ha comparado agentes antimicrobianos de corta duración frente a frente con LUTI sin complicaciones. Por tanto, el objetivo de este ensayo clínico aleatorizado es comparar tres
Diferentes tratamientos antibióticos de corta duración con fosfomicina en dosis única para las LUTI no complicadas en mujeres adultas.
Métodos. Este será un ensayo pragmático, multicéntrico, de grupos paralelos, abierto y aleatorizado. Las mujeres de 18 años o más y las características clínicas de LUTI no complicada adquirida en la comunidad, con síntomas de LUTI y un análisis de tira reactiva de orina positivo serán aleatorizadas a uno de los siguientes cuatro grupos: fosfomicina 3 g de 2 días al día, 400 mg de pivmecilinam de 3 días . t.i.d, nitrofurantoína de 5 días 100 mg t.i.d. o una dosis única de 3 g de fosfomicina. Muestra: 1.000 pacientes. Se considerarán dos criterios de valoración coprimarios: la eficacia clínica, definida como la resolución de los síntomas, respondida por los pacientes, y la erradicación bacteriológica (proporción de pacientes curados bacteriológicamente el día 7). Se programarán visitas de seguimiento los días 3 (llamada telefónica), 7 y 28 para evaluar la evolución de la infección. Se recolectarán muestras de orina en las tres visitas in situ y se realizarán cultivos de orina. Si es positivo, se realizará un antibiograma de los 3 antibióticos estudiados. Los estudios cualitativos explorarán las experiencias, necesidades y preferencias de los pacientes y médicos de cabecera con respecto al manejo de las LUTI y su alineación con los resultados de este estudio. Estos resultados se difundirán en conferencias y publicaciones y se realizará un metanálisis en red de ensayos clínicos aleatorizados sobre terapias con antibióticos para las LUTI no complicadas, incluido el resultado de este estudio. Además, se realizará y difundirá un mapa de la prevalencia y resistencia de los patógenos uropatógenos que causan LUTI no complicadas mediante la actualización de nuestras guías.

— L’amenaça per a la salut pública que suposa la resistència antimicrobiana (RAM) requereix que la humanitat utilitzi els antibiòtics existents amb molta més saviesa i eficiència per preservar l’eficàcia d’aquests medicaments. Ara és una qüestió d’urgència considerable un enfocament més personalitzat de la prescripció d’antibiòtics, que orienti millor els antibiòtics a aquelles persones que probablement se’n beneficiïn, i que dirigeixi tractaments alternatius no antibiòtics a aquells que és improbable que se’n beneficiïn. L’ús innecessari d’antibiòtics augmenta la resistència als antibiòtics, malgasta recursos i exposa innecessàriament els pacients a efectes adversos.
— Objectiu: Avaluar l’efectivitat d’utilitzar tècniques de diagnòstic ràpid en infeccions respiratòries agudes adquirides a la comunitat, en termes de reducció en la prescripció antibiòtica i de recuperació del pacient.
— Disseny de l’estudi: assaig clínic amb producte sanitari amb marcatge CE utilizat dins de les indicacions autoritzades. Assaig clínic pragmàtic, aleatoritzat i controlat. Seguiment del pacient: 1 mes (1 visita presencial i dos trucades telefòniques). Població: >18 anys amb símptomes d’infecció respiratòria de vies altes o baixes i que el metge estigui considerant prescriure antibiòtics.
— El pacient s’aleatoritzarà a pràctica clínica habitual o prova de diagnòstic ràpid. En funció de la simptomatologia la prova de diagnòstic ràpid serà: determinació proteïna C reactiva (vies baixes) o determinació streptococ grup A (vies altes). En funció de si ens trobem en epidèmia de grip, es realitzarà també determinació de grip.

La enfermedad del coronavirus-2019 (COVID-19) ha surgido recientemente como una nueva pandemia. A medida que aumenta el número de casos, ha quedado claro que muchos pacientes pueden desarrollar síntomas duraderos que pueden tener consecuencias incapacitantes. Aunque se ha logrado un gran progreso en el tratamiento y el conocimiento de las causas subyacentes en la fase aguda del SARS-CoV-2, hay mucho que se desconoce en el COVID prolongado y, hasta la fecha, no existe un tratamiento disponible.

El objetivo global de este proyecto es generar evidencia sobre la caracterización clínica, biológica y el tratamiento del COVID-19 largo. Nuestro objetivo específico es evaluar la eficacia de montelukast en un ensayo clínico aleatorizado doble ciego, controlado con placebo, en síntomas respiratorios leves-moderados en pacientes con COVID prolongado. Como objetivos secundarios, nuestro objetivo es evaluar el efecto de montelukast versus placebo sobre la mejora de la capacidad de ejercicio, la desaturación de oxígeno durante el esfuerzo y el uso de la asistencia sanitaria.
recursos, mortalidad, efectos secundarios y días de baja laboral por enfermedad y, para evaluar si los anticuerpos antinucleares son predictores de respuesta al montelukast. En un subgrupo de pacientes pretendemos: a) Caracterizar los mecanismos implicados en los síntomas respiratorios persistentes (disnea con / sin tos); b) Caracterizar inmunológicamente Covid-19 largo: presencia de diferentes anticuerpos neutralizantes de interferón, diferentes variables inmunes (subpoblaciones linfoides, inmunoglobulinas y citocinas) e identificar vías de respuesta inmune activadas y c) Evaluar la presencia de SARS-CoV-2 en muestras de heces. y el impacto de las alteraciones de la microbiota entre pacientes prolongados con COVID-19 y la posible restauración después del tratamiento con montelukast.

Nuestro objetivo es ofrecer un tratamiento a las personas que padecen COVID-19 prolongado para mejorar los síntomas respiratorios. La posibilidad de correlacionar diferentes marcadores biológicos con síntomas clínicos en una enfermedad en la que mucho puede ayudar a comprender los fenotipos de la enfermedad. La caracterización integral de la línea de base (parámetros respiratorios y biomarcadores microbiológicos e inmunológicos) en un subconjunto de pacientes agregará información sobre las posibles causas subyacentes y
mecanismos de la enfermedad en relación con los síntomas clínicos. También nos permitirá comprender la respuesta al montelukast y puede contribuir a identificar posibles dianas terapéuticas y nuevos tratamientos para prevenir o reducir los efectos de los síntomas persistentes o ayudar a la recuperación. Los resultados del estudio se implementarán rápidamente en las clínicas.
Estos resultados se difundirán en conferencias y publicaciones. Además, este estudio de investigación clínica y reposicionamiento terapéutico y orientado a la práctica clínica en relación a la eficacia de los tratamientos farmacológicos permitirá una rápida implantación de los resultados en la clínica.

Objectius: Les infeccions del tracte urinari (ITU) representen la segona patologia infecciosa més freqüent en atenció primària. El seu maneig ha estat el motiu de molts estudis, però fins a la data no s’ha avaluat la idoneïtat del seu maneig a la totalitat de l’àrea de Catalunya.
Aquest projecte està compost de quatre subprojectes: 1) Conèixer l’epidemiologia dels diferents tipus d’ITU i el seu maneig terapèutic i demanda d’urocultius; 2) Avaluar la correlació de consum total i tipus d’antibiòtics per a ITUs de repetició amb la presència i gravetat de complicacions infeccioses d’origen urològic, especialment pielonefritis i sepsis, i dues infeccions potencialment greus: pneumònia i COVID-19; 3) Crear una escala predictora associada al diagnòstic d’ITU que es complica en una pielonefritis aguda; i 4) Conèixer el grau d'(in)adequació en la sol·licitud d’urocultius en base a les guies de pràctica clínica.
Metodologia: Per als dos primers estudis es durà a terme un estudi observacional descriptiu amb població de 18 anys o més que tingui almenys un diagnòstic de qualsevol forma d’ITU durant el decenni de estudi, des del 2012 al 2021. En el tercer estudi, es revisaran les dades de les històries clíniques d’aquells pacients amb hospitalització per pielonefritis entre 2017 i 2021.
En els tres primers estudis, les dades seran obtingudes de la base de dades SIDIAP (Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària), la qual conté informació clínica anonimitzada d’un 80% aproximadament de la població de Catalunya completant la informació mitjançant les dades del Conjunt Mínim Bàsic de Dades (CMBD) d’altes hospitalàries (CMBD-AH). En el primer estudi s’avaluarà el maneig dels diferents tipus d’ITUs en dones i homes, tractaments administrats i durada, teràpies supressores en les ITUs de repetició i sol·licitud d’urocultius. En el segon estudi es seguiran dones amb ITUs de repetició tractades amb teràpies supressores vs. dones amb ITUs de repetició sense teràpies supressores i resta de dones amb ITUs tractades puntualment i es valorarà la presència de pielonefritis aguda, sepsis, pneumònia i COVID-19 i es construirà una variable de gravetat que inclourà mortalitat i hospitalització. En el tercer estudi es farà un estudi retrospectiu a partir dels diagnòstics de pielonefritis aguda des del 2017 fins al 2021 en ambdós sexes i s’avaluaran els criteris de gravetat associats a les ITUs que aquests pacients han presentat anteriorment. En el quart estudi es durà a terme un estudi retrospectiu de totes les sol·licituds d’urocultius rebudes al Servei de Microbiologia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona en el 2021 i es farà un mostreig en centres d’atenció primària de la Gerència Tarragona-Reus, avaluant els motius de sol·licitud.
Resultats esperats: D’acord amb la literatura publicada d’estudis locals esperem trobar un alt grau d’inadequació del maneig diagnòstic i terapèutic de les ITUs Catalunya, principalment en les ITUs no complicades, especialment en determinats subgrups de pacients, com poden ser dones amb patologies prèvies, comorbiditats associades i homes. Cal també esperar una inadequació en l’ús de teràpies supressores, malgrat les guies les recomanen amb dues o més ITUs en els darrers 6 mesos o tres o més en el darrer any. Probablement observarem una alta inadequació en la sol·licitud d’urocultius, amb una excessiva sol·licitud en ITUs no complicades, bacteriúries asimptomàtiques i seguiments i, per contra, una infrasol·licitud d’urocultius en ITUs complicades. Esperem crear una escala predictora que ajudi als clínics identificar les situacions en què les ITUs poden complicar-se en pielonefritis. També esperem trobar que un ús de teràpies llargues, moltes pautes prèvies i un ús d’antibiòtics d’ampli espectre en dones s’associen a una major probabilitat de presentar complicacions infeccioses, com pneumònia i COVID-19 i major gravetat d’aquestes.

Rationale: Excessive and inappropriate use of antibiotics is the main driver of antimicrobial resistance, which is particularly problematic, especially in frail older people who are susceptible to frequent and severe infections. A lack of prevention of infection and infection control leads to antimicrobial overprescribing in long-term care facilities. In this setting, health care-associated infections (HAI) – mainly respiratory and urinary tract infections, some of which caused by resistant bacteria – are common but could be reduced through antibiotic stewardship and improved hygiene. According to a recent European survey, Spain is the leading European country in terms of antibiotic prescribing rates in nursing homes.
Target population: Antimicrobial stewardship interventions have never been carried out in nursing homes in Spain. In addition, a long-standing structural deficit of resources and health inequalities have been widely reported in this setting in our country, being especially highlighted during the COVID-19 pandemic. Nursing homes have usually been bereft of health and care resources, having a direct impact on the health of the residents. Therefore, nursing homes constitute the best target population for intervention initiatives aimed at reducing inappropriate antibiotic use.
Goal: The aim of this project is to increase the prevention of HAIs and reduce antibiotic inappropriateness for HAIs by implementing an intervention targeting health care professionals (HCP) in nursing homes.
Methods. We will develop a multifaceted intervention for all nursing home staff,
including doctors, nurses, and nursing assistants. The intervention will consist of 1) teaching and implementation of infection prevention and control techniques known to prevent HAIs provided by local expert infection control nurses and clinical microbiologists, 2) feedback on the appropriateness of the diagnostic approach and antibiotic prescribing and the type of antimicrobials used for the treatment of HAIs, and 3) teaching and implementation of strategies to solve possible quality problems in the local management of these HAIs.
Assessment: We will include 50 nursing homes in five different Spanish regions, which will collect at least 70 HAIs during each registration. For three months in winter 2023 (January-March), the HCP in each nursing home will register information about all urinary and respiratory infections on simple registration sheets. The results of this first audit will help us tailor the intervention to the needs of the nursing homes. The registration will be repeated after the intervention, in January-March 2024. The outcomes for evaluation of success will be: 1) reduction in the number of inappropriately managed HAIs; 2) an increase in the number of hygiene activities implemented, and 3) a reduction in the number of HAIs, the death rate due to these infections, and urine samples from the nursing homes with multi-resistant bacteria.

El grup GRIP (Grup de recerca en infeccions en Atenció primària) és un grup acreditat
consolidat de l’IDIAP Jordi Gol que treballa per assolir una política d’antibiòtics a
l’atenció primària que permeti una prescripció raonada d’aquests medicaments
identificant els pacients que realment els necessiten.
El grup està constituït per professionals de medicina de família i infermeria que
treballen en diferents línies de recerca de malalties infeccioses en l’atenció primària.
L’equip d’investigador compta amb suficient experiència i ha participat en diversos
projectes que han rebut finançament en convocatòries competitives externes
(Comissió Europea, Instituto de Salud Carlos III, La Marató de TV3, Medicina Familiar
i Comunitària, etc.) i del propi IDIAP Jordi Gol així com diverses col·laboracions amb
projectes europeus i col·laboracions amb la Universitat del Sud de Dinamarca, la
Universitat d’Oxford, la Universitat d’Utrecht i la Universitat de Copenhaguen.
Des del 2017 el grup GRIP ha participat en mes de 20 projectes, s’han publicat més
de 28 articles amb un 136,47 de factor de impacte. Les línies de recerca del grup
GRIP es l’ús racional d’antibiòtics en els processos infecciosos comuns, conèixer
l’efectivitat real de l’antibioteràpia i tractament simptomàtic en la tos, estudi de
tractament antibiòtic en infeccions respiratòries altes i baixes, estudi de tractament
antibiòtic en infeccions del tracte urinari i la utilització de proves de diagnòstic ràpid
per ajudar-nos a millorar diagnòstic i el tractament en les malalties infeccioses en
atenció primària.
El GRIP empra diferents dissenys i metodologies segons les necessitats de cada
estudi: auditories, registres, assajos clínics aleatoris amb medicaments, assajos
clínics d’intervenció: proves ràpides, formació, estudis observacionals prospectius,
revisions sistemàtiques, recerca qualitativa: preferències / necessitats dels pacients
amb grups de pacients.