Antecedents: El consum de tabac durant l’embaràs és una de les principals causes prevenibles de morbimortalitat en gestants i en els fetus. En un estudi previ es va determinar l’eficàcia de l’aplicació (App) Tobbstop per reduir la prevalença del consum de tabac.
Hipòtesis: L’ús de l’App TobbStop disminueix la prevalença del tabaquisme durant l’embaràs i a llarg termini.
Objectius:
1) Avaluar l’efectivitat de l’App mòbil TobbStop per a l’abstinència tabàquica durant l’embaràs i a llarg termini (subestudi-1)
2) Conèixer les barreres i les motivacions que perceben les dones fumadores per deixar de fumar durant l’embaràs (subestudi-2)
Metodologia:
Subestudi-1: Assaig aleatoritzat, multicèntric, d’intervenció comunitària als ASSIR del Camp de Tarragona i Catalunya Central (2022-2026). Es reclutaran embarassades fumadores majors de 18 anys i amb menys de 28 setmanes de gestació. El grup intervenció tindrà accés a l’App Tobbstop.
Subestudi-2: Estudi qualitatiu descriptiu amb entrevistes individuals. S’inclouen participants que en període de gestació hagin intentat deixar de fumar visitades als ASSIR del Camp de Tarragona (2023-2026).

Hipòtesis: Els pacients gotosos presenten una multimorbiditat elevada, estan infratractats i mal contro-lats. Això provoca un impacte negatiu, a nivell físic, emocional, laboral, familiar i social.
Objectius: Descriure les característiques clíniques, sociodemogràfiques i de maneig dels malalts amb gota a l’atenció primària de Catalunya. Conèixer les opinions i experiències sobre l’impacte de la gota en la vida quotidiana, especialment en la feina i en la criança.
Metodologia, determinacions i anàlisi estadística: 1ª part: estudi observacional longitudinal de cohorts retrospectives de base poblacional, amb dades SIDIAP. Es descriuran variables clíniques i sociodemogrà-fiques: edat, sexe, anys d’evolució, tractament, grau de control, comorbiditats i mortalitat.
Es calcularan prevalences i incidències anuals i acumulades en el grau de control de la malaltia i mortali-tat. Amb el mètode de Kaplan Meier s’investigarà la persistència del tractament i amb el de regressió de Cox es relacionarà amb diferents perfils de pacients. Es buscaran clústers de malalts mitjançant la matriu de Gower.
2ª part: es plantejaran dos estudis de disseny exploratori i metodologia fenomenològica mitjançant en-trevistes semiestructurades individuals. Posteriorment es realitzarà una anàlisi temàtica-reflexiva, amb codificació i classificació temàtica, de les transcripcions literals de les entrevistes utilitzant el software NVivo o Atlas Ti.

Antecedents: La claudicació intermitent (CI) és la manifestació clínica de l’arteri-opatia perifèrica.
Hipòtesis: La CI a nivell de extremitats inferiors produeix un major deteriorament funcional, més taxes de pèrdua de mobilitat i pitjor qualitat de vida.
La realització de tres programes d’exercici físic supervisats (caminar, força i amb-dues), en subjectes amb CI augmenta la distància caminada, augmenta el temps d’aparició del dolor, millora l’estat funcional i la qualitat de vida.
Objectius: Realitzar una intervenció sobre la efectivitat de l´exercici físic supervi-sat en pacients amb CI.
Metodologia: Assaig controlat aleatori longitudinal, paral·lel, i cec amb una mos-tra de participants analitzats als 3 ,6, 12 mesos desprès d´iniciar la intervenció del programa d´exercici físic.

El canvi climàtic és un dels majors reptes del nostre segle i la seva relació amb la salut, un dels majors impactes que hem d’afrontar. En concret, els efectes en salut mental cada vegada s’han demostrat més importants i en augment. La població del barri del Carmel de Barcelona presenta alta vulnerabilitat per les temperatures extremes, per les seves característiques ambientals i poblacionals. L’atenció primària i comunitària esdevé clau per connectar salut mental i canvi climàtic, tant a consulta, com a l’àmbit comunitari. La utilització de metodologies participatives aporta grans avantatges per investigar problemes que afecten les comunitats amb una mirada de determinants i iniquitats socials de salut.
L’objectiu de l’estudi serà conèixer els impactes en salut mental i temperatures extremes, així com desenvolupar estratègies comunitàries d’adaptació climàtica, en la població usuària de l’Àrea Bàsica Salut (ABS) El Carmel, mitjançant una Investigació-Acció-Participativa (IAP).
La IAP proposa diferents fases col·laboratives, des de la creació d’un grup motor fins a l’acció i reflexió. Es realitzarà mitjançant metodologia mixta, amb una fase qualitativa, amb anàlisi temàtica del contingut, i d’altra quantitativa, mitjançant una enquesta, amb anàlisi descriptiva i estudi d’associació amb models de regressió.
El període d’estudi serà juny/2025 a desembre/2027. La població d’estudi serà població usuària de l’ABS El Carmel i personal sanitari i no sanitari de l’àmbit comunitari.
L’estudi ajudarà a augmentar el coneixement des de diferents perspectives dels impactes en salut del canvi climàtic de la població del Carmel, així com dotar a la població d’estudi d’estratègies comunitàries d’adaptació climàtica.

Antecedents: La població adolescent es troben en una etapa del seu desenvolu-pament en què el fet d’accedir al sistema sanitari els pot ser molt complicat. El fet de crear canals de comunicació amb els pacients adolescents que els permeti accedir al sistema sanitari per resoldre dubtes sobre salut de forma anònima i rebent informació verídica i amb fonament és de vital importància.
Hipòtesis: L’ús de la consulta online a través d’una aplicació mòbil implementa-da als Instituts d’Educació Secundària millorarà l’accés a la salut i l’obtenció de la informació fiable als joves.
Objectius:
Avaluar l’efectivitat de la intervenció de la consulta online comparada amb les consultes presencials dins del programa Salut i Escola dels Instituts d’Educació Secundària de l’Anoia, per millorar l’accessibilitat a la informació sobre salut fia-ble durant els cursos 2023/24- 2024/25- 2025/26.
Metodologia:
Estudi de metodologia mixta amb un mètode seqüencial explicatiu per tal de comprovar l’eficàcia de l’aplicació mòbil Xat Jove (de la plataforma Abi Global Health (AGH)) per a consulta en línia per a adolescents en una intervenció feta als instituts de la comarca de l’Anoia (Catalunya). D’una banda, descriure l’evolució del programa Salut i Escola en els últims anys, abans d’iniciar la inter-venció amb l’ús de l’aplicació, en segon lloc fer un estudi pre-post amb les dades recollides durant el curs acadèmic 2024-25; 2025-26 (Etapa 1, estudi Quantita-tiu). I per últim, conèixer les experiències i la satisfacció dels professionals sani-taris (infermeres i llevadores) que col·laboren amb l’aplicació a través d’entrevis-tes semiestructurades (Etapa 2, estudi Qualitatiu). Els resultats de l’Etapa 2 aju-daran a interpretar millor els resultats de l’Etapa 1, donant una visió més com-pleta de les limitacions i punts forts de l’ús d’aquesta aplicació basat en l’ex-periència dels professionals sanitaris.

Antecedentes: La prevalencia global de la diabetes mellitus tipo 2 (DM2) va en aumento. Actualmente para el manejo de la DM2 se propone una medicina de precisión diagnostica y terapéutica. Diferentes autores basándose en las características fisiopatológicas, la evolución de la enfermedad y la respuesta a los diferentes tratamientos, proponen una nueva clasificación en 5 clústeres de la DM2.
Hipótesis: En nuestra población también existe heterogeneidad de clústeres de DM2 que tendría que ser similar a las descritas. Podría ser factible un cambio del paradigma actual de manejo de la DM2 basado en clasificar los subtipos de DM2.
Objetivos: Estudiar en la practica clínica real en atención primaria, la prescripción farmacológica clasificada por los nuevos clústeres de diabetes tipo 2 en el momento del diagnostico. Describir según factores de riesgo, comorbilidades, valores analíticos utilizados habitualmente.
Metodología: Cohorte observacional prospectiva de mayores de 18 años recién diagnosticados de DM2 en centros de atención primaria. La recogida de datos será mediante un cuaderno electrónico. Se realizará seudonimización y codificación.
Determinaciones: ? Autoanticuerpos GAD65 ? Autoanticuerpos IA-2 ? HbA1c ? Péptido C ? HOMA2-IR y HOMA2-? ? Antidiabéticos
Anàlisi estadística: Se realizará el análisis estadístico de conglomerados mediante k-means y clustering jerárquico.
Aplicabilitat i Rellevància: El proyecto se centra en el diagnóstico de precisión para la implementación de una terapéutica personalizada. Cambiar el paradigma actual de manejo de la DM2 con el control de la glicemia y basarnos en clasificar los subtipos de DM2 para ayudar a tomar decisiones. La aplicación futura de estos hallazgos debería traducirse en beneficios para mejorar el control y la evolución natural de la enfermedad.

Antecedents: En l’actual context de pandèmia, la utilitat de l’ecografia per a la detecció d’afectació pulmonar, fins i tot en fases molt inicials de la infecció per CoVid-19, està àmpliament recolzat, però se’n desconeix el valor pronòstic.
Hipòtesis: ELS PACIENTS INFECTATS PER SARS-COV2, AMB ELS FACTORS (GÈNERE MASCULÍ, EDAT >60, OBESITAT, HIPERLIPIDÈMIA, DM2, HTA, MCV, IRC, EPOC, ASMA, ALTERACIONS DEL SISTEMA INMUNE, NEOPLÀSIES) TENEN PITJOR PRONÒSTIC CLÍNIC, EN FUNCIÓ DE LES TROBALLES ECOGRÀFIQUES PULMONARS.
Objectius: Descriure les característiques ecogràfiques pulmonars dels pacients amb diagnòstic clínic o confirmat per test PCR de malaltia CoVid-19 atesos a centres d’atenció primària (AP), servei d’urgències, domicilis o residències, així com establir-ne el valor pronòstic.
Metodologia
Disseny: Estudi observacional prospectiu realitzat a Catalunya. S’hi inclouran pacients amb diagnòstic clínic o confirmat per test PCR de CoVid-19 visitats a centres d’AP serveis d’urgències, domicilis o residències, i als quals es realitza ecografia pulmonar com a mesura de suport diagnòstic o de seguiment.
Àmbit, període i subjectes d’estudi: Població assistida en un dispositiu d’Atenció Primària durant el període de temps: març 2020 – març 2021, on es centralitza l’atenció a les urgències amb sospita o confirmació de COVID-19, i a la que es realitza seguiment ecogràfic per al control de l’evolució clínica.
Mostra i metodologia de mostreig S’estima un total de 3606 pacients als quals se’ls ha realitzat ecografia de la població estudiada. D’aquests 1182 disposen de fulla de seguiment covid en la qual de forma automàtica es bolquen les variables d’interès codificades (HTA, IRC).
Resultats esperats: Determinar els perfils de pacient que presenten determinats factors de risc / comorbiditats amb pitjor pronòstic, en relació a la caracterització ecogràfica pulmonar de la COVID-19.
Aplicabilitat i Rellevància: Implementar l’ús de l’ecografia pulmonar com a eina de suport clínic, en pacients amb infecció respiratòria, permetent identificar de manera precoç els pacients amb infecció per COVID-19, sobretot en els perfil descrits. La seva capacitat de resolució equiparable a la TAC i la no presència d’efectes secundaris a diferència d’altres proves radiològiques. L’aplicabilitat pot resultar en un suport estratègic fonamental en la presa de decisions terapèutiques adequades de manera precoç i reduir la sobrecàrrega

Antecedents:
La punció venosa angoixa molts nens/es abans i durant l’extracció. L’ansietat dental
pot persistir en adults conduint a l’abandonament dental. La teràpia assistida amb
animals (TAA) actuaria com a tècnica de distracció, podent ajudar al control de
l’angoixa.
Hipòtesis:
La TAA (amb gossos) en nens/es que se’ls realitza una extracció sanguínia/dental,
pot millorar la por i ansietat durant la tècnica.
Objectius:
Avaluar l’eficàcia de la TAA durant l’extracció sanguínia/dental. Determinar si
facilita la tècnica al professional. Estimar disminució estrès emocional del nen/a i
acompanyant.
Metodologia:
Assaig clínic aleatoritzat, dos braços: grup control(GC)-intervenció(GI). Mostra: 60
nens/es/grup, 3-8 anys que precisen extracció sanguínia/dental en Servei Pediatria
d’Atenció Primària(AP). Assignació a l’atzar. Intervenció: GC extracció
sanguínia/dental segons protocol habitual. GI igual que control i també TAA (10
minuts interaccionant amb gos, extracció acompanyat/da d’aquest, finalment 5
minuts d’interacció nen-gos desprès extracció).
Determinacions:
Wong-Baker Scale, Observation Sacle of Behavioral Distress (OSBD), State Trait
Anxiety Inventory (STAI), qüestionari opinió pares/acompanyants i professional.
Anàlisi estadística:
Variables numèriques: càlcul mitjanes i desviacions típiques, contrast tStudent/grups independents. Variables categòriques: càlcul freqüència absoluta i
relativa, contrast exacte de Fisher. Variables numèriques no simètriques o
categòriques ordinals: càlcul mediana i rang interquartílic. Grau confiança: 95%
(error tipus 1=0.05). R-Studio.
Resultats esperats:
Amb el suport d’un gos de teràpia, millorar la simptomatologia participants GI
disminuint la por i ansietat.