El Grup de Malalties Hepàtiques a l’Atenció Primària (GRemHAp) es va constituir l’any 2005 amb la finalitat de promoure i consolidar un grup de recerca orientat a la creació de coneixement sobre la prevalença, l’etiologia i història natural, el procés diagnòstic i el maneig de les malalties hepàtiques a l’Atenció Primària (AP), per tal de millorar l’atenció als pacients i l’optimització dels recursos disponibles. Durant més de 15 anys vàrem treballar i aconseguir gran part dels objectius que ens varen proposar i, això queda reflectit pel nombre important d’ajuts que hem obtingut, d’impuls d’estratègies mitjançant l’alliberament d’investigadors, diverses beques doctorals i els diversos projectes finançats en convocatòries competitives, els treballs presentats en congressos, les publicacions derivades dels projectes finalitzats i establint aliances estratègiques amb altres institucions i grups internacionals.
El nostre grup va iniciar treballant en tres línies de recerca: l’alcohol com a factor de risc i etiològic d’hepatopatia, el pacient amb alteració de la funció hepàtica i les hepatitis transmissibles. Inicialment, vàrem prioritzar l’estudi sobre l’alteració de les proves hepàtiques, en un estudi sobre la prevalença de fetge gras no alcohòlic (FGNA) en població adulta aparentment sana; un subestudi sobre la relació entre la síndrome metabòlica (SM) i el FGNA; un altre sobre utilitat dels diferents índexs no invasius de fibrosi pel diagnòstic del FGNA; un estudi de casos i controls sobre el FGNA; un estudi sobre detecció oculta del virus de l’hepatitis C en població sana mitjançant tres estratègies; i un altre per crear una guia d’indicacions i recomanacions de l’ecografia abdominal a l’AP. A l’any 2011 vàrem rebre un ajut del FIS per investigar la detecció precoç de la malaltia hepàtica crònica en població adulta aparentment sana mitjançant la utilització de diversos marcadors no invasius de fibrosi, especialment l’elastografia hepàtica. Al final de l’estudi vàrem aconseguir una cohort de 3076 subjectes. Mitjançant un nou projecte FIS (2014) hem fet el seguiment d’aquesta cohort per veure com evolucionen els pacients amb i avaluar els nous casos de fibrosi que podem trobar, i a través de la pràctica d’una ecografia carotídia estudiar la presència de malaltia cardiovascular associada al FGNA. Fruit de la cohort descrita anteriorment hem dissenyat un algorisme diagnòstic de fibrosi a l’atenció primària i ens van concedir un projecte FIS (2018) per tal de poder-lo validar. A més a través de l’estudi esmentat ha estat la clau per dissenyar diversos projectes europeus. El primer ha estat un ajut EIT Health entre la Universitat de Barcelona i la Universitat de Paris d’un any de durada per reclutar un total de 3000 subjectes més per contrastar els resultats obtinguts del nostre projecte (FIS 2011). Per la importància dels resultats obtinguts i, vàrem sol·licitar un projecte europeu Horizon 2020 i que engloba un total de 7 països i se’ns va concedir. En 2021 vàrem aconseguir una de les subvencions per a projectes de recerca orientats a l’AP (PERIS) per desenvolupar un projecte en relació amb la detecció de fibrosi i FGNA en nens i adolescents, l’estudi LiverKids, que es va iniciar al 2022.
Les malalties hepàtiques són molt prevalents en la població general, especialment el FGNA, moltes d’elles cursen de forma asimptomàtica i no es diagnostiquen fins que es troben en fases avançades quan el procés és irreversible. La inflamació crònica del fetge, definida pel grau de fibrosi hepàtica, és asimptomàtica en un percentatge important de pacients, el que determina que el diagnòstic de la malaltia no es faci fins a fases avançades. A tot això s’afegeix el poc grau de coneixement i consciència d’aquesta malaltia per part dels pacients i l’augment de la prevalença fins i tot en la infància i adolescència. Donat que el metge de família és el receptor d’aquests malalts creiem que és molt necessari dotar d’eines diagnòstiques per tal que faciliti el seu diagnòstic i pugui prendre decisions de tractament o de derivació.
Actualment, el grup es troba en un moment de feblesa deguda al procés de relleu generacional en el seu lideratge. Aproximadament fa dos anys es va produir la jubilació definitiva del seu impulsor i coordinador (Dr Llorenç Caballeria) i juntament amb la manca de nous investigadors/es fa que en el moment actual sigui necessària la dedicació de temps i esforços a rellançar aquesta línia de treball. Aquest pla estratègic se centrarà en mantenir les línies de treball exposades, finalitzant els projectes engegats, publicar els resultats en revistes d’alt impacte i concloure les tesis doctorals en marxa, amb l’objectiu d’assegurar la seva continuïtat. La meta final d’aquest pla estratègic serà assolir la reacreditació IDIAP/AGAUR consolidada, bé com a grup específic de malalties hepàtiques, bé com a part d’un grup més ampli en recerca translacional a l’Atenció Primària en el marc de la USR Metropolitana Nord.

El vertigen posicional paroxístic benigne (VPPB) és la causa més comuna de vertigen perifèric. És una malaltia molt prevalent que afecta notablement la qualitat de vida. El 5% de les visites d’atenció primària són degudes a mareig com a símptoma principal, essent el vertigen la causa més freqüent i aproximadament la meitat dels pacients amb vertigen tenen VPPB. Les guies de pràctica clínica expliquen que el diagnòstic es fa amb maniobres de provocació del nistagme i el tractament amb maniobres de recol·locació canalicular. No calen més exploracions complementàries i els tractaments amb medicaments estan totalment contraindicats. Tot i això, la major part d’aquests pacients són visitats en atenció primària o urgències hospitalàries on aquestes maniobres diagnòstiques i terapèutiques no es realitzen de forma rutinària, provocant endarreriments diagnòstics que oscil·len entre 5 i 70 mesos i sobre costos econòmics importants per al sistema.
Actualment aquests pacients reben medicaments que estan contraindicats i exploracions innecessàries segons les recomanacions de les principals guies de pràctica clínica publicades.
En aquesta situació, el grup VERTAP es planteja com objectiu millorar l’abordatge del vertigen a l’Atenció Primària desenvolupant diversos projectes, en primer lloc el projecte VERTAP que estudia l’efecte que una formació té sobre el canvi de paradigma en l’abordatge del vertigen a l’Atenció Primària. El VERTAP PLUS, que estudiarà si aquest efecte es pot millorar afegint alguns elements com eines digitals, referents, consultories i seguiment; i finalment, per altra banda els projectes NYSTAVERT, que inclouen la formació, una app d’ajuda i un suport físic per gravar en mòbil el nistagme que es clau pel diagnòstic de la malaltia, a banda de, en un futur, automatitzar el diagnòstic.

El grup ECONSAP (Grup de Recerca en Economia de la Salut a l’Atenció Primària) s’origina l’any 1999, a la actualitat integrat per 14 investigadors de diferents disciplines que participen a projectes relacionats amb el camp de l’epidemiologia a l’Atenció Primària (AP) i salut mental, l’anàlisi de l’efectivitat i cost-efectivitat dels tractaments farmacològics i no farmacològics en l’abordatge tant de la depressió major, millora de la qualitat de vida dels pacients amb trastorn mental, dolor crònic i altres malalties cròniques a l’AP.
El grup el conformen professionals que participem en altres xarxes de recerca nacionals (RICAPPS, CIBERESP) i que col·laborem en els estudis que se’n deriven.
En els darrers anys el grup s’ha especialitzat cada vegada més en l’avaluació econòmica de la salut en AP, aspecte que ha convertit aquesta línia de recerca en l’eix transversal de pràcticament tots el projectes en els que participem i/o liderem.
Entre les diverses línies de recerca del grup, actualment estic centrada en la de la no-iniciació de tractaments farmacològics, abordatge de la depressió i mes recentment en millorar la utilització i cronificació de fàrmacs com les benzodiazepines.
En quant als estudis centrats en l’abordatge de la depressió, aquests han marcat les principals línies de recerca del grup des de els seus inicis (1998), centrant-se en els darrers anys en l’abordatge de la depressió lleu-moderada des d’AP, avaluant el Programa de Suport a la Primària engegat l’any 2009 pel Departament de Salut, i que a l’actualitat ha evolucionat al Programa de Col·laboració a la Primària.
El meu rol com a infermera d’AP i referent de Salut Mental des del 2018 ha estat el punt de partida i nexe en la col·laboració amb el grup ECONSAP, que es remunta al 2022. He participat en projectes relacionats amb salut mental des de la vessant clínica i com a referent de salut mental, realitzant treball de camp en projectes com MINDCOVID (COV20/00711) o RADAR-CNS (4R18/233).
Arrel d’aquestes col·laboracions inicials, en van sorgir d’altres.
En primer lloc, l’assaig clínic IMA-cRCT (codi 948973 convocatòria H2020-ECR-StG) centrat en el problema de la no-iniciació del tractament farmacològic per a malalties amb risc cardiovascular i diabetis en AP realitzat a 24 equips d’AP de l’Institut Català de la Salut (ICS) amb metodologia mixta i amb l’ús de la base de dades de SIDIAP. Aquest estudi com a objectiu dissenyar i implementar una intervenció (intervenció IMA) basada en presa de decisions compartides amb el suport d’eines de recolzament per a millorar la iniciació dels tractaments farmacològics prescrits per a patologia cardiovascular i diabetis.

Antecedents
El sistema públic de salut de Catalunya està immers en un procés de
transformació digital amb projectes com la Història clínica compartida de
Catalunya, La Meva Salut i l’eConsulta.
La pandèmia de la COVID-19 ha accelerat aquest procés augmentant l’ús de
solucions digitals. Actualment, el sistema necessita crear i avaluar l’aplicació de
noves eines de salut digital, com la telemedicina, que han demostrat millorar
l’accés i l’equitat en l’assistència tot mantenint-ne la qualitat.
Les zones rurals sovint presenten dificultats afegides, en comparació a les àrees
urbanes, a l’hora d’accedir a l’assistència sanitària. La telemedicina pot ser una
eina per pal·liar aquestes diferències.
Hipòtesi
Eines de salut digital com la telemedicina són un nou recurs assistencial útil i
potencial en l’àmbit rural.

El Grup de recerca d’ecografia clínica en Atenció Primària (GRECOCAP) és un grup multidisciplinari integrat per 21 investigadors (4 doctors) amb 14 metges de família, 6 infermeres d’Atenció Primària. En l’any 2012 vam començar un grup de metges de família a fer formació en ecografia en atenció primària, aquesta formació es va a implementar amb aplicació clínica com a pràctica habitual en diferents consultes de centres d’AP de la província de Lleida, posteriorment es va acordar una rotació hospitalària com a perfeccionament amb el servei de radiologia del nostre hospital de referencia, amb validació de concordança en les exploracions fetes per un metge de família i un radiòleg sen motiu per la publicació de article en revista internacional. Paral·lelament van seguir fent formació mes específica i ampliant la nostra base de coneixements i de professionals implicats, incloent infermers d’atenció primària, pediatres i MIR de MFIC. Durant els darrers anys el grup ha volgut donar evidència científica a l’ús de l’ecografia com a eina de suport a la pressa de decisions clíniques en la pràctica assistencial en AP. A l’any 2023 AGAUR va reconèixer com a grup emergent (SGR-Cat 2021). Actualment el grup fa difusió dels resultats del projectes fent publicacions open accés en revistes indexades, comunicacions orals i pòsters en congressos nacionals i autonòmics. Els membres del grup han continuat fent formació amb cursos d’àmbit nacional e internacional.

Les ferides cròniques complexes representen una problemàtica de salut amb greus repercussions socioeconòmiques, impactant la qualitat de vida dels pacients i generant elevats costos per als sistemes sanitaris. Les lesions per pressió, les úlceres venoses, arterials i del peu diabètic, tenen una alta prevalença i una evolució prolongada, amb freqüents recidives i una taxa de curació limitada. A la regió de Costa Ponent, les dades mostren un alt nombre de visites anuals a pacients amb ferides cròniques, amb una despesa significativa en materials de cura. Aquest context evidencia la necessitat d’implementar models d’atenció innovadors i eficients.
L’any 2017, a la regió Metropolitana Sud, es va establir un nou model assistencial per a l’atenció a persones amb ferides complexes, centrat en la integració de cures dins l’atenció primària i en la coordinació amb serveis especialitzats. Aquest model, liderat pel Grup de Recerca en Ferides Cròniques Complexes (GReFeC), ha millorat els indicadors epidemiològics i estandarditzat les cures, tot proporcionant un marc per a l’avaluació de nous abordatges i intervencions. El GReFeC desenvolupa línies de recerca centrades en:
•
Epidemiologia de les Ferides Cròniques Complexes.
•
Avaluació de Resultats en Salut.
•
Avaluació Clínica-Econòmica del Model d’Atenció Integrat.
•
Innovació en Atenció i Monitorització Remota: ús de tecnologies emergents per la detecció precoç de riscos i l’autonomia del pacient.
•
Aquests esforços posicionen el GReFeC com a líder en recerca aplicada a ferides cròniques, integrant coneixements clínics, econòmics i tecnològics per millorar la qualitat assistencial i contribuir a la sostenibilitat del sistema de salut.

La investigación en enfermedades respiratorias debe enfocarse en aportar conocimientos y evidencias que incrementen la eficacia, efectividad y eficiencia en el manejo de los problemas de salud relacionados con estas enfermedades. Esta línea de investigación tiene una importancia creciente, dado que el entorno de Atención Primaria enfrenta avances significativos y cambios constantes. Es en el entorno de Atención Primaria donde centramos nuestros esfuerzos, resaltando la necesidad de priorizar áreas frecuentemente desatendidas, como el campo de las enfermedades respiratorias.
La línea de investigación en enfermedades respiratorias cuenta ya con una trayectoria de varios años, impulsada inicialmente por el Grup de Recerca en la Cronicitat de les Malalties Respiratòries (GReCMar), coordinado por la Dra. Eulàlia Borrell, quien, tras una larga y fructífera carrera investigadora, finaliza su liderazgo directo, pero continuará brindando soporte y asesoría externa. La experiencia y visión aportada por la Dra. Borrell serán claves para dar continuidad a esta línea, preservando su solidez y enfoque estratégico.
Sin embargo, en la actualidad estamos ante una realidad compleja que necesita de la continuación y consolidación del estudio de las enfermedades respiratorias en la atención primaria. El objetivo de aplicar a esta ayuda es fortalecer y ampliar esta línea de investigación, no solo para asegurar su continuidad, sino también para integrarla en colaboraciones interdisciplinarias que aborden retos emergentes. Cada año es más evidente la urgencia de contar con investigaciones robustas en el área respiratoria, especialmente frente al creciente impacto de la contaminación ambiental. Las enfermedades respiratorias son cada vez más prevalentes debido a factores genéticos y ambientales que aún no hemos dimensionado completamente y cuyos efectos a largo plazo sobre la salud respiratoria siguen en aumento. Esto exige un abordaje inmediato y proactivo desde la Atención Primaria para prever el impacto en la salud de las poblaciones a futuro.
Además, la pandemia de COVID-19 evidenció la vulnerabilidad de nuestros sistemas de salud frente a enfermedades respiratorias, afectando profundamente la Atención Primaria y subrayando la necesidad de fortalecer nuestra capacidad para diagnosticar y manejar enfermedades respiratorias crónicas. La pandemia no solo trajo nuevos desafíos en cuanto a recursos y diagnósticos, sino que también resaltó problemas de larga duración como el infradiagnóstico, particularmente en enfermedades como la EPOC, que tienden a recibir menor atención en Atención Primaria.

Des de L’any 2007, fins al moment actual i gràcies als ajuts concedits a diferents components del Grup ARTPER , s’ha consolidat un equip de recerca amb la col·laboració de professionals de 28 centres d’Atenció Primària de l’àrea Metropolitana Nord I Barcelona fent un treball de recerca multicèntric en arteriopatia perifèrica (Estudi ARTPER). S’aconseguí l’acreditació IDIAP Jordi Gol com a Grup Consolidat ARTPER coordinat per la Doctora Mª Teresa Alzamora (novembre/2015) i durant el 2018 es va aconseguir l’acreditació com a grup emergent de l’AGAUR.
Hem aconseguit molts dels objectius plantejats en les diferents convocatòries d’ ajuts als que hem optat però cal ampliar les nostres àrees de recerca, aprofundir i consolidar la nostra línia de recerca, coordinar amb altres nivells assistencials, valorar necessitats i oferir més formació en les malalties cardiovasculars.
L’objectiu primordial pel desenvolupament d’aquest ajut d’intensificació és mantenir el treball realitzat fins ara i afavorir el seu relleu a nous investigadors :
a. Potenciar les línies d’exercici físic/ cognició, arteriopatia / alteració de la vasculatura retiniana i isquèmia cerebral silent / mesura artèria-vena retiniana
b. Promoure la participació dels pacients amb activitats desenvolupades per monitors-pacients experts
c. Desenvolupar línies de transferència i innovació amb el coneixement general.
d. Incorporar doctorands i residents tant d’EIR com MIR EN Medicina Familiar i Comunitària que vulguin realitzar el treball de recerca sobre la present línia i que passin a formar part en un futur del nostre Grup de recerca
e. Internacionalització de projectes
Al llarg d’aquests anys el Grup ARTPER ha assolit fites científiques, estructurals i organitzatives importants però ara es troba en una fase de relativa feblesa a conseqüència del relleu de lideratge ja que en els dos darrers anys s’ha produït la jubilació de la seva impulsora i coordinadora (Dra Maite Alzamora) i de la seva co-IP (Dra Forés) sense haver-se incorporat nou personal investigador. És per això que aquest pla estratègic a dos anys s’orienta fonamentalment en superar aquesta transició de lideratge i en consolidar la figura del sol·licitant (Dr Victor López) com a nou líder d’aquesta línia de treball

Antecedents:
La incorporació de la perspectiva de gènere en salut busca reduir desigualtats i biaixos en l’atenció sanitària. A les Terres de l’Ebre, les dones presenten pitjors indicadors de salut cardiovascular, i el projecte GECA-TE vol analitzar aquestes desigualtats en relació amb factors de risc cardiovascular (FRCV) clàssics i emergents.
Hipòtesis:
No hi ha diferències significatives en els resultats de salut cardiovascular en perspectiva de gènere.
Objectius:
Avaluar els indicadors de qualitat assistencial segons gènere i proposar nous indicadors de risc cardiovascular.
Metodologia:
Consta de tres fases: (1) estudi pilot amb dos equips d’atenció primària; (2) estudi transversal que inclou tot el territori fins a 2026; (3) desenvolupament d’un model d’intel·ligència artificial (IA) el 2027, per integrar factors tradicionals i emergents en la predicció de risc cardiovascular.

Utilizar funciones de riesgo para individualizar intervenciones preventivas es clave en la prevención primaria de enfermedades coronarias (EC).
Adicionar una nueva función de riesgo mejorará los factores de riesgo cardiovascular, reducirá la incidencia de eventos y mortalidad en personas de 50-74 años.
Objetivo: evaluar la efectividad de integrar un programa de índice tobillo-brazo (ITB) en la estrategia de detección de RCV para identificar la población con alto riesgo de EAP asintomática para reducir la incidencia de EC y la mortalidad.
Ensayo pragmático aleatorizado por conglomerados.
274 centros de atención primaria aleatorizados en 2 grupos que mantendrán la estrategia actual o asociarán un programa para detectar EAP asintomática mediante ITB. Se evaluará el riesgo de EC a 10 años y el riesgo EAP utilizando las funciones REGICOR y REASON. Población del estudio: pacientes de 50-74 años con riesgo de EC y EAP = 7%, candidatos a medición ITB. En ITB = 0,9 reclasificarán su riesgo de EC como alto o muy alto duplicando su puntaje inicial REGICOR, recibiendo recomendaciones.