Introducció
L’epidèmia pel coronavirus SARS-CoV-2 (severe acute respiratory syndrome coronavirus 2) es va iniciar a finals de l’any 2019 a la ciutat de Wuhan (província de Hubei, Xina) i degut a la seva elevada capacitat de transmissió i contagiositat s’ha anat estenent per tot el món essent declarada una emergència de salut pública internacional per l’OMS el 30 de gener de 2020.
Fins el moment de redacció d’aquest protocol s’han comptabilitzat més de 40 milions d’afectats i 1,1 milions de morts a tot el món.
La caracterització clínica de la COVID-19 s’ha realitzat des de l’Hospital a través dels casos més greus i encara resta pendent determinar-la en els casos lleus i moderats atesos majoritàriament a l’Atenció Primària de Salut.
El desconeixement de la gravetat de les diferents manifestacions de la COVID persistent fa que es necessiti conèixer les vivències del pacient que ho pateixMetodologia

Disseny:
Exploratori, estudi fenomenològic i perspectiva hermenèutica .

Objectiu:
Explorar les experiències i vivències de les dones amb COVID persistent.

Criteris d’inclusió:
1) Dones 2) Edat 35-60 anys 3) Símptomes COVID-19 de més de 21 dies de durada que incloguin com a mínim: fatiga, dispnea, taquicàrdia, malestar emocional (entès des del punt de vista del pacient)

Població i àmbit:
dones residents Catalunya

Mostreig qualitatiu:
bola de neu amb un reclutament mitjançant informants clau: metges de família i infermeres d’equips d’atenció primària de Catalunya i persones pertanyents a associacions de malalts afectats de COVID persistent a Catalunya.

Duració :
setembre 2020 – desembre 2021

La intervenció psicoeducativa del Projecte Psicodep «»Efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’atenció primària en pacients amb depressió i comorbiditat física»» va generar una informació molt valuosa a partir del diaris de les infermeres observadores. Creiem molt necessari interpretar les experiències, emocions i vivències descrites en els diaris de les infermeres observadores, i analitzar també, en entrevistes obertes, el relat de les seves narratives. L’ anàlisi qualitatiu de tota la informació recollida en els diaris i en les entrevistes pot aportar informació valuosa relacionada amb dimensions no explorades quantitativament en persones afectades de depressió i malalties cròniques.

Objectiu general.
Explorar les experiències, emocions i vivències de les persones amb depressió i comorbiditat física en el context d’una intervenció grupal psicoeducativa.

Metodologia.
Disseny.
la metodologia de la investigació es pròpiament qualitativa. Se realitzarà mitjançant l’anàlisis del contingut «»qué es diu, de què es parla»»»». Es per tant un estudi fenomenològic amb perspectiva hermenèutica. La fenomenologia té com objectiu descriure les experiències viscudes i comprendre el seu sentit, a la vegada que identifica el més íntim de la persona. La perspectiva hermenèutica, ens permetrà aprofundir en la interpretació de les manifestacions, vivències i emocions registrades per la infermera al diari d’observació i verbalitzades a la narrativa durant l’entrevista.

Introducció:
Els metges de família s’han vist sotmesos a situacions estressants molt intenses en el context de la pandèmia, i aquesta situació constitueix un risc pel seu el benestar i la seva salut mental.

Objectius:
Estudiar l’impacte emocional de la pandèmia en el metges de família de Catalunya.

Mètodes:
Estudi observacional prospectiu amb talls periòdics d’avaluació cada sis mesos. Addicionalment, un subestudi qualitatiu permetrà aprofundir en les vivències dels professionals.

Mostra:
Es convidarà a participar a tots els metges de família socis de la CAMFiC (N?4.700 socis).

Mesuraments:
Tramesa de qüestionaris online autocumpletats. Avaluació basal i seguiment prospectiu amb una avaluacions cada sis mesos. S’inclouran mesures d’impacte emocional i psicològic (depressió, ansietat, estrès, consum de substàncies, burnout, necessitat d’atenció psicològica), característiques del participant, i factors potencialment explicatius (de risc i protectors) del impacte emocional.

La pandèmia de Covid19 ha constituït una situació extraordinàriament estressant per als
professionals sanitaris i ha generat un impacte en forma de malestar psicològic i de l’aparició
de diversos trastorns mentals. En aquest context, cal dotar aquests professionals d’estratègies
i habilitats per poder gestionar la situació d’estrès i prevenir o minimitzar el seu impacte
negatiu.
Hipotetitzem que una intervenció psicoeducativa grupal emmarcada en el Programa de Benestar
Emocional a l’Atenció Primària (Departament de Salut) pot ser factible, útil i efectiva per
prevenir els efectes psicològics perniciosos i per augmentar el benestar emocional dels
professionals sanitaris en el context de la pandèmia.
Els objectius del projecte són: (1) Desenvolupar una intervenció psicoeducativa per donar eines
i recursos als professionals sanitaris per prevenir els efectes adversos de la pandèmia en
l’esfera psicològica i emocional i desplegar una estratègia per una implementació efectiva, (2)
Avaluar aquesta intervenció en un entorn de pràctica clínica real en termes de factibilitat i
d’efectes clínics, i (3) Explorar des d’una perspectiva qualitativa les percepcions i les
valoracions dels professionals sanitaris respecte a l’acceptació, implementació, utilitat,
eficàcia, factibilitat i integració de la intervenció en el seu context laboral i personal.
L’avaluació es durà a terme amb un estudi de disseny quasi-experimental abans-després, incloent
avaluacions quantitatives i també mètodes qualitatius de recerca.
Aquesta experiència es durà a terme en els centres d’ atenció primària de l’Institut Català de
la Salut. Al llarg de 18 mesos es duran a terme edicions de l’activitat psicoeducativa de forma
descentralitzada.
Els resultats que obtindrem ens permetran conèixer la utilitat i l’efectivitat de la intervenció
psicoeducativa, modelar-la i perfeccionar-la, i promoure la seva generalització en àmbits que
sobrepassen el marc del present projecte.

El Pla estratègic de la línia de recerca a impulsar està enfocat a consolidar/ implantar com a pràctica clínica habitual, a partir de l?evidència que generi, els grups psicoeducatius realitzats per les infermeres d?atenció primària (AP) el màxim número d?equips d?AP com a tractament no farmacològic i teràpies grupals en les patologies de salut mental, incidint especialment en
la depressió, ansietat i la comorbiditat amb diferents patologies cròniques: malalties respiratòries (malaltia pulmonar obstructiva crònica i asma) i malalties cardiovasculars (insuficiència cardíaca, cardiopatia isquèmica, diabetis mellitus i hipertensió arterial) per millorar la taxa de remissió de la depressió ja que existeixen beneficis positius en la prevenció de la depressió en grups de població específics realitzant els grups psicoeducatius en l?AP.
També s?inclou en aquets apartat l?anàlisi econòmic a partir del número d?envasos de medicaments dispensats sobre els prescrits.
El pla estratègic comporta que una i/o dues infermeres i un metge de família del Grup TMS (Grup de recerca consolidat de la IDIAP) aconsegueixen el doctorat a partir de la comparació de l?efectivitat de les dades resultants de l?assaig clínic que s?està duent a terme a data ja de
l?any 2018 amb el projecte PsiCodep.

Antecedents: A pesar de su alta prevalencia, hay pocas herramientas validadas en el ámbito de Atención Primaria (AP) con una entrevista clínica como referencia que faciliten el diagnóstico de la depresión. Como proyecto colaborativo del European General Practice Research Network (EGPRN), se identificó la escala Hopkins Symptoms Check List 25 (HSCL-25) como válida, reproducible, efectiva y fácil de utilizar. Posteriormente se tradujo y se adaptó culturalmente a los idiomas de los 13 países participantes, incluyendo castellano, catalán y gallego.
Hipòtesi/pregunta d?investigació: ¿La escala HSCL-25 versión española (HSCL-25e) es válida y fiable para identificar malestar psicológico y casos de depresión en AP?
Objectius: Evaluar la validez y fiabilidad de la escala HSCL-25e, para identificar pacientes con depresión en pacientes de AP en España.
Metodologia: Estudio transversal multicéntrico. Participan equipos de AP de Aragón (1), Baleares (1) y Galicia (4), todos participantes del estudio EIRA3. Se incluyen pacientes entre 45 y 75 años atendidos en AP. Herramientas: Autocumplimentación del cuestionario HSCL-25 y entrevista psiquiátrica estandarizada con Composite International Diagnostic Interview (CIDI), PHQ9 y GAD en la fase inicial del estudio.
Pla d?anàlisi: Modelos de regresión logística para los dos puntos de corte. Validez y fiabilidad de la escala HSCL-25e comparada con la CIDI.
Resultats esperats: la validez y fiabilidad de la escala es similar a la versión original. La relación con otras escalas de depresión y ansiedad es buena.
Aplicabilitat i Rellevància: La validación de la traducción al español de la escala HSCL-25 permitiría la detección precoz de depresión en consultas de AP y su uso en investigación en un contexto transcultural e internacional.

Antecedents:
El proyecto «»Espaijove.net»» es un programa de alfabetización en salud mental que tiene como finalidad la promoción y prevención de los trastornos mentales, la erradicación del estigma y la mejora en la busca de ayuda en la población joven con edades entre los 12 y los 18 años, así como a las personas adultas que están en contacto con ellos.

Objectius:
Evaluar la efectividad de 3 programas de alfabetización en salud mental para jóvenes escolarizados en su calidad de vida, búsqueda de ayuda y uso de servicios sanitarios. Secundariamente, evaluar la efectividad de los programas según la situación socio-económica.

Metodologia:
Diseño: Ensayo multicéntrico aleatorizado de 12 meses de seguimiento Sujetos: 982 estudiantes de entre 14 y 17 años que cursan 3e de E.S.O. en 18 centros educativos de los distritos de Barcelona. Intervención: 3 grupos de intervención de menor a mayor intensidad y un grupo control: 1) Programa de sensibilización en salud mental (PSSM)(1h);2) Programa de Alfabetización en Salud Mental (PASM) (6h);3) PASM más Reducción estigma (PASM+RE) (7h); PASM más 1h extra de RE donde una persona con trastorno mental expone sus vivencias y dificultades.

Antecedents: La depresión es un problema de salud pública.La concomitancia con enfermedad física reduce la respuesta a los tratamientos antidepresivos y empeora el control de las patologías físicas.

Hipòtesis: La intervención psicoeducativa grupal impartida por enfermeras de atención primaria (AP) consigue una tasa de remisión y de respuesta de la depresión mayor que la práctica clínica habitual, en pacientes con enfermedad crónica física.

Objectius: Evaluar la efectividad de una intervención grupal psicoeducativa realizada por enfermeras de AP, para mejorar la tasa de remisión y de respuesta de la depresión en pacientes con enfermedad crónica física.

Metodologia: Ensayo clínico multicéntrico, aleatorio, de dos grupos con evaluación enmascarada y 1 año de seguimiento. 504 pacientes (252 en cada grupo), >50a de 25 equipos de AP de Cataluña con depresión mayor y patología crónica (diabetes, enfermedad pulmonar obstructiva crónica, asma, y/o cardiopatía isquémica). El grupo intervención (GI) participará en 12 sesiones semanales de 90 minutos.