Al 2018 les filles i fills nascudes vives de mares estrangeres a Catalunya representaven el 29,6% del total de naixements (Institut d’Estadística de Catalunya 2019). Dades que ens porten la necessitat de generar coneixement sobre les característiques de les dones migrades ateses per l’Institut Català de la Salut. L’objectiu principal d’aquesta recerca tracta de generar un perfil de la dona migrada en control d’embaràs durant l’any 2019 i obtenir dades específiques de la seva realitat, visibilitzant problemàtiques i aspectes d’interès per poder oferir una millor atenció sanitària i adherència a tractaments i als controls d’embaràs. La recerca proposta serà quantitativa descriptiva fent servir les dades de l’ECAP i realitzant anàlisis estadístics descriptius que permetran fer un diagnòstic sobre el perfil de dones migrades ateses.

Resumen
Las mujeres embarazadas son un grupo de especial vulnerabilidad al SARS-CoV-2 debido a los cambios inmunológicos y fisiológicos críticos que ocurren durante el embarazo y que pueden aumentar la susceptibilidad a patógenos intracelulares como virus o bacterias. La lactancia materna es la piedra angular de la supervivencia, la nutrición y el desarrollo del lactante y el niño pequeño y la salud materna. No hay conocimiento suficiente sobre la influencia del virus SARS-CoV-2 en el embarazo y los recién nacidos. Es de suma importancia conocer la respuesta inmune al SARS-CoV-2 durante el embarazo, nacimiento y primer año de vida, para poder establecer protocolos de prevención y manejo terapéutico en este vulnerable.
período de la vida.

Objetivos
Investigar los factores que modulan la respuesta inmune en gestantes al SARS-CoV-2, midiendo las características inmunológicas que permitan distinguir los portadores sintomáticos de los asintomáticos, y medir la transferencia de anticuerpos a sus bebés.

Diseño
Estudio de cohorte de 673 mujeres, 473 embarazadas y sus recién nacidos y 200 mujeres en edad fértil. El período de inclusión es del 1 de marzo al 30 de junio de 2020.

Variables
Variables sociodemográficas, clínicas y biológicas durante el período de gestación y un año después del nacimiento. Las variables biológicas son ARN SARS-COV-2, Anti-SARS-CoV-2 (IgG, IgM, IgA) y subpoblaciones de linfocitos en sangre total, respuestas específicas de linfocitos T a COVID-19, citocinas en plasma y ARN SARS-COV -2 leche materna.

Hipótesis
1. La infección por COVID-19 de mujeres embarazadas afecta la inmunidad del recién nacido.
2. La lactancia materna en mujeres con AC anti-SARS CoV-2 protege al bebé de la infección en los primeros meses de vida.

Resultados
Los resultados ilustrarán la respuesta contra la enfermedad. En concreto, podremos sumar conocimientos en:
-La respuesta inmunitaria humoral y celular al SARS-CoV-2 según el trimestre del embarazo y el momento de la infección.- La aparición de transmisión vertical e infección intrauterina.
– El estado inmunológico de los recién nacidos.
– El efecto protector de la lactancia materna (inmunización pasiva) en los bebés.

Aplicabilidad
Los resultados ilustrarán la respuesta inmunitaria humoral y celular al SARS-CoV-2 según el trimestre del embarazo y el estado inmunológico de los recién nacidos / bebés IMP-226-CT V02.

Antecedents

Els embarassos planificats i espaiats de manera segura donen lloc un assoliment acadèmic i professional superior per a les dones, taxes d’avortament més baixes i menys morbiditat matern-fetal. Els mètodes contraceptius de llarga durada, inclosos els dispositius intrauterins, són els mètodes contraceptius més segurs i costo-efectius del disponibles actualment. La taxa de fallades durant el seu ús habitual és molt menor, precisa menys seguiment clínic que els mètodes de curta durada, i requereix un esforç mínim per part de la usuària.

Per a garantir l’accessibilitat de les dones a aquests mètodes, és essencial que la majoria dels professionals sanitaris de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva exerceixin les seves competències en l’assessorament, inserció i retirada dels mètodes contraceptius de llarga durada.

Hipòtesis

Les dones amb un dispositiu intrauterí inserit per professionals d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva no presenten majors taxes de complicacions que les descrites per la Societat Espanyola de Contracepció. Així mateix, les usuàries del dispositiu intrauterí presenten un alt grau de satisfacció amb el mètode contraceptiu escollit i el temps transcorregut des de la demanda informada fins a la inserció.

Objectius

Els objectius principals són valorar la incidència de complicacions que presenten les dones portadores d’un Dispositiu Intrauterí inserit pels/per les professionals d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Santa Coloma de Gramenet i valorar la satisfacció de les dones amb el procés i el mètode contraceptiu.

Metodologia

Estudi observacional i retrospectiu de les dones usuàries d’un dispositiu intrauterí inserit pels professionals d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva de Santa Coloma de Gramenet des de l’octubre del 2018 fins al març del 2021. La informació es recollirà a través d’un qüestionari ad hoc que permetrà obtenir informació respecte a variables sociodemogràfiques, obstètric-ginecològiques, complicacions en la tècnica de inserció, complicacions posteriors, efectes adversos propis de l’ús del dispositiu intrauterí, així com variables relacionades amb la satisfacció de la dona.

Anàlisi estadística

Les variables qualitatives s’expressaran amb freqüències i percentatges, i les quantitatives amb la mitjana i la desviació estàndard. Es realitzarà la prova de la Khi Quadrat de Pearson per a les variables qualitatives i la prova de la t d’Student per a les quantitatives. Per estudiar la relació entre variables quantitatives es calcularà el coeficient de correlació de Pearson (r). Utilitzarem un nivell de significació del 5% i l’anàlisi de les dades es realitzarà amb el programa estadístic STATA.

Aplicabilitat i rellevància

La inserció del Dispositiu Intrauterí pels i les professionals sanitaris de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, llevadores i ginecòlegs, garanteix l’accessibilitat de les dones a un mètode contraceptiu segur i a uns serveis de qualitat. Amb la implementació d’aquest projecte es detectaran els punts febles i les fortaleses d’aquest circuit, per tal d’establir estratègies per una millora contínua tant de la qualitat assistencial objectiva, com de la percebuda per les nostres usuàries. També comportarà una avaluació de la qualitat científico-tècnica i relacional del serveis prestats: la relació cost-efectiva, l’excel·lència de l’atenció i, la satisfacció de qui rep aquesta atenció.

Antecedentes. Se estima que la endometriosis afecta al 10% de mujeres, estando el 60% de los casos sin diagnosticar. A pesar de estas estimaciones se desconoce la prevalencia e incidencia de la endometriosis en Cataluña. Tampoco, cómo mejorar el sistema sanitario para reducir su diagnóstico tardío y mejorar la calidad asistencial. Objetivos. Este proyecto tiene como objetivo determinar la prevalencia, incidencia y factores de riesgo asociados a la endometriosis, así como identificar y explorar los factores relacionados con el diagnóstico tardío. Metodología. Esta propuesta incluye un un proyecto de metodología mixta, integrando un estudio observacional de cohorte retrospectivo con «real world data», utilizando la base de datos SIDIAP (Estudio 1) y de dos estudios de metodología cualitativa con pacientes, profesionales sanitarios, gestores y otros agentes del sistema sanitario (Estudios 2 y 3). Este es un proyecto participativo que cuenta con la colaboración activa de la Asociación de Afectadas por la Endometriosis de Cataluña. Análisis de datos. Los datos se analizarán diferencialmente para cada estudio. Se llevará a cabo un análisis descriptivo y análisis de series temporales usando una regresión de Poisson (Estudio 1). Los datos cualitativos se analizarán a través del método-técnica Fotovoz (Estudio 2) y utilizando el Análisis de Contenido Temático (Estudio 3). Aplicabilidad y relevancia. El estudio permitirá conocer la magnitud de la afectación de la endometriosis en Cataluña, así como la detección de necesidades para su diagnóstico y abordaje temprano. Con ello, se generarán recomendaciones para la mejora del circuito diagnóstico de la endometriosis en Cataluña, aplicables al sistema sanitario catalán.?

Antecedents: Les dones embarassades s’han definit com un grup d’especial vulnerabilitat a la COVID-19 a causa dels canvis immunològics i fisiològics que tenen lloc durant l’embaràs i que poden augmentar la susceptibilitat a patògens intracel·lulars com virus o bacteris. S’han descrit factors de risc per patir la COVID-19 greu en dones gestants i s’ha associat l’estat greu de la malaltia a un augment del risc de part prematur, cesària, i trastorns hipertensos de l’embaràs. L’embaràs en dones infectades per la COVID-19 s’ha associat amb l’hospitalització, un major risc d’ingrés a la unitat de cures intensives i la necessitat de ventilació mecànica. Els estudis son limitats i d’àmbit hospitalari la gran majoria. Els riscos associats a la infecció a principis de l’embaràs i els resultats a llarg termini dels lactants segueixen sent poc clars.
? Hipòtesi: l’embaràs pot modular l’evolució i pronòstic de la infecció per la COVID-19.
? Objectius:
? Principal: analitzar si l’embaràs afecta en l’evolució i pronòstic de la COVID-19. Específics: descriure i comparar ambdues cohorts de dones en edat fèrtil amb COVID-19 respecte les característiques basals, clíniques i d’evolució de la infecció. Identificar els factors pronòstic associats a les variables de resultat: necessitats terapèutiques, èxitus i resultats perinatals. Comparar els factors pronòstic i de resultat de l’evolució de la infecció per COVID-19 en ambdues cohorts.
? Secundaris: Avaluar en la cohort de gestants amb COVID-19 la incidència de cribratge positius de salut mental perinatal i de violència de parella i exparella, en relació al registre de l’any anterior.
? Metodologia: Estudi de cohorts retrospectives per avaluar com influeix la gestació en l’evolució i el pronòstic de la infecció per COVID-19. S’estudien les dones en edat fèrtil adscrites a la població de referència de l’Hospital Universitari Germans Tries i Pujol (HUGTiP), de l’ASSIR Badalona-Sant Adrià del Besos i ASSIR Sta Coloma, i que entre el 1/03/2020 al 1/12/2020 han estat infectades per la COVID-19. Aquestes dones seran assignades a dues cohorts en funció de si van estar embarassades o no en el moment de la infecció per COVID-19 amb l’objectiu de comparar com ha evolucionat la infecció entre les cohorts. Les variables sociodemogràfiques, clíniques, obstètriques i d’evolució s’obtindran de l’explotació de les dades de l’e-CAP (història clínica informatitzada) i de la història clínica de l’HUGTiP a partir de la base de dades pseudoanonimitzades, específica de la Gerència Territorial Metropolitana Nord (GTMN) per la recerca sobre la COVID-19 (base de dades CORE-COVID).

Antecedents
El citomegalovirus (CMV) és la causa més freqüent d’infecció congènita, la principal causa de pèrdua auditiva neurosensorial no genètica i una de les principals causes de discapacitat neurològica.
Fins al moment actual no es realitza un cribratge sistemàtic de la infecció materna, atès que no existia cap tractament que hagués demostrat disminuir la transmissió al fetus o reduir les seqüeles del fetus infectat. L’única actuació que s’ha mostrat eficaç són les mesures d’educació sanitària per evitar el contagi matern. Tot i això, un estudi recent ha demostrat que en aquelles dones infectades en primer trimestre o al voltant de la concepció, el tractament amb un fàrmac antiviral, el Valaciclovir, redueix el risc de transmissió al fetus (de 30% a 11%).
Plantegem per tant un estudi pilot de cribratge universal a l’àrea de Barcelona que permeti valorar la seva efectivitat per disminuir la taxa de CMV congènit, i que avali la incorporació del cribratge de CMV al protocol de seguiment de l’embaràs del Departament de Salut.

Hipòtesi
El cribratge universal de CMV durant el primer trimestre d’embaràs és factible, acceptat per les dones gestants, i per identificar les infeccions de primer trimestre, que s’associen a un percentatge més alt de seqüeles a curt i llarg termini, per poder iniciar precoçment el tractament dirigit a reduir la transmissió fetal i en conseqüència els seqüeles al nounat.

Objectiu
Avaluació de la implantació del programa de cribratge universal de CMV al primer trimestre d’embaràs.
Els objectius específics són: la seroprevalença de CMV al primer trimestre d’embaràs, la prevalença de primoinfecció per CMV al primer trimestre d’embaràs, la taxa d’infecció fetal en amniocentesi, la taxa d’afectació fetal per tècniques d’imatge del fetus infectat al primer trimestre, la taxa d’infecció neonatal, la taxa de seqüeles per CMV congènit a l’any de vida, la taxa d’ILE després del diagnòstic de primoinfecció, la taxa d’ ILE després del diagnòstic d’infecció fetal, la taxa d’ILE després del diagnòstic d’anomalies fetals, el percentatge d’acceptació de cribratge de CMV a la població i el cost anual del cribratge universal de CMV.

Metodologia
Estudi multicèntric prospectiu amb una sola cohort. Els centres participants són ASSIR Muntanya, ASSIR Esquerra, ASSIR Santa Coloma de Gramenet, ASSIR Badalona-Sant Adrià, Hospital Universitari Vall d’Hebron de Barcelona, Hospital de la Maternitat i Hospital Universitari Trias i Pujol.
La durada total de l’estudi és de 3 anys amb un període de reclutament de gestants d’un any i mig i realitzant-se seguiment de l’embaràs i el part, i del nounat fins als 12 mesos de vida.
Durant el període d’estudi, s’informarà i s’oferirà a tots els gestants a la primera visita de control al primer trimestre la possibilitat de fer serologia a CMV aprofitant l’extracció de l’analítica de 1r trimestre, que es fa als 9-10 setmanes obtenint el consentiment informat. És sol·licitarà serologia a CMV (IgG i IgM, amb avidesa d’IgG per als gestants amb IgM positiva). Els criteris per identificar una infecció primària són els establerts al protocol clínic: IgG i IgM positiva amb avidesa baixa d’IgG o bé seroconversió d’IgG en cas de tenir una serologia negativa recent prèvia al període periconcepcional.
Els gestants amb infecció primària, rebran l’assessorament i el maneig habitual d’aquests casos, al seu hospital de referència seguint el protocol establert per al CMV a la gestació.
Es realitzarà una PCR-CMV en néixer als nadons de mares amb primoinfecció, i els infectats, realitzaran el seguiment neonatal segons protocol pediàtric habitual, com a mínim fins a l’any de vida.

Rellevància
La confirmació de l’eficàcia d’un programa de cribratge universal a CMV, facilitarà la incorporació del cribratge sistemàtic a la gestant, que per tant es beneficiarà del diagnòstic i de la possibilitat de tractament, disminuint per tant les taxes de CMV congènit que comporten interrupcions de la gestació i seqüeles al n

L’alletament matern (LM) és la forma de nutrició més saludable pel nadó i es recomana de manera exclusiva (LME) fins els 6 mesos. S’ha estudiat la petjada ambiental de la lactància artificial (LA) però és desconeix la de LM.
Objectius. Per aquest raó es planteja un estudi que es realitza en dos fases i l’objectiu principal de la primera es identificar l’impacte ambiental en termes d’empremta de carboni de la lactància materna, lactància artificial, accessoris necessaris per la lactància i de la dieta de les dones puèrperes al primer mes de vida de les criatures. I l’objectiu principal de la segona és avaluar quina és l’efectivitat d’una intervenció estandarditzada sobre alletament, dieta i mediambiental, en el primer mes de vida sobre l’empremta de carboni i la prevalença d’alletament matern els sis mesos de vida de la criatura.
Mètodes. Per la primera fase es realitzarà un disseny observacional descriptiu que permetrà obtenir una descripció i anàlisis de la situació de la dieta de mares puèrperes i els accessoris per la lactància i l’empremta de carboni. I en la segona fase un estudi d’intervenció quasiexperimental amb grup control no equivalent. Es realitzarà de forma paral?lela i multicèntrica. Hi hauran 2 grups d’intervenció i 2 grups controls. L’àmbit d’actuació seran les Unitats d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, i les consultes de pediatria de la Metropolitana Nord de l’ Institut Català de la Salut i Hospitals de referencia: Parc Taulí, General de Granollers, Germans Tries i Pujol i Mataró.
En la fase descriptiva es compararà la dieta i accessoris el primer mes de vida de la criatura.
Els instruments de recollida de dades seran: quadern de recollida de dades en el Redcaps, el «»Registre alimentari de 24 hores»», escala LACHT, i escala EVA. Les principals variables de resultats: alletament i tipus a l’alta de l’hospital, al mes, 3 i 6 mesos; alimentació de la mare i accessoris de l’alletament.
Les intervencions que es realitzaran en el grup experimental: Elaboració d’un protocol d’atenció a les mares sobre alletament, dieta, empremta de carboni i cicle de la vida, en atenció hospitalària i primària, formació del professionals, elaboració de díptics informatius per les mares i parelles. Adequació dels espais físics. Incorporació a l’equip investigador mares involucrades en alletament i criança. Les llevadores i infermeres realitzaran una Intervenció estandarditzat sobre LM, dieta i petjada de carboni segons el protocol a les mares en l’hospital, puerperi a domicili i consulta, i les consultes de pediatria.
I les intervencions en el grup control seran segons la pràctica habitual. S’ompliran els registres a les 24-32 SG, a sala de parts, a l’alta hospitalària, al puerperi a domicili/consulta, al mes, 3 i 6 mesos.
Anàlisis de dades. Dades mediambientals: es realitzarà un estudi del cicle de vida comparatiu considerant indicadors ambientals la petjada de carboni, l’esgotament de recursos, l’acidificació, l’eutrofització entre altres.
Anàlisi descriptiu de totes les variables. Les variables qualitatives es resumiran amb les seves freqüències absoluta i relativa, i les quantitatives amb la seva mitjana i desviació estàndard.
Anàlisi bivariant amb les proves de Khi Quadrat o l’exacta de Fisher i la t d’Student per a dades independents. També el Risc Relatiu de la incidència de LME entre els dos braços de l’estudi, interval de confiança 95%. Les proves seran bilaterals i es considerarà el nivell de significació 5%. Paquet estadístic SPSS 25.0.
Es seguirà les directrius de Declaració d’Hèlsinki pels principis ètics i serà aprovat pel Comitè Ètic dels centres.
Els resultats esperats son obtenir una descripció de la petjada de carboni i cicle de vida de la LM i la LA a les 4-6 setmanes de vida. I s’espera que les mares del grup intervenció disminueixin la petjada de carboni i cicle de vida a través de la dieta i l’alletament matern i un augment de la prevalença de la LEM als 6 mesos en el grup experimental.

La pàgina web institucional sobre sexualitat a Catalunya és la Web Sexe Joves (WSJ). El seu objectiu és contribuir a que els joves gaudeixin d’una sexualitat saludable, plena i responsable, juntament amb la prevenció d’embarassos no planificats i d’infeccions de transmissió sexual.
– La WSJ únicament ha estat avaluada, l’any 2012, a través d’un estudi quantitatiu. En la present investigació es pretén explorar en profunditat del punt de vista dels actors principals d’aquest web, els joves, de manera que es fa ús d’una de la metodologia mixta.
– Es durà a terme un disseny convergent paral?lel de triangulació: un estudi qualitatiu de perspectiva soci-constructivista i un estudi quantitatiu observacional, descriptiu i transversal.
– L’objectiu de l’estudi és conèixer les opinions i les experiències dels joves de 14 a 25 anys, tenint en compte el sexe, la identitat de gènere i l’orientació sexual, d’àrees urbanes, semi urbanes i rurals de Catalunya, respecte al WSJ. En termes de coneixement, ús, facilitat d’ús (Accessibilitat), utilitat i pertinència de continguts, per tal de millorar-la i adequar els recursos destinats.
– La perspectiva qualitativa escollida respon al desig de descriure i interpretar els significats socials, que s’han generat col·lectivament. La tècnica emprada per a la recollida de les dades és el grup focal, així com l’entrevista en profunditat. El tipus de mostreig és teòric, amb els joves que compleixen els diferents perfils definits per l’encreuament de les variables escollides. Es realitza una anàlisi del discurs dels joves participants i s’utilitza el programa informàtic ATLAS.ti.
– Les dades quantitatives són recollides a través d’un qüestionari, fent una anàlisi descriptiva de totes les variables.
– La WSJ es tracta d’un recurs de salut pública que, mitjançant aquesta anàlisi, disposarà d’una valuosa informació per plantejar les futures línies estratègiques a seguir.

Les línies de treball del GRASSIR (Grup de Recerca en l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) són la promoció de la salut en l’embaràs, part, postpart i del nadó, la salut ginecològica, la salut sexual i reproductiva dels joves, les infeccions de transmissió sexual i, l’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació per a la Salut Sexual i Reproductiva.
L’objectiu principal del GRASSIR és la potenciació, millora de la qualitat i consolidació de la recerca que es realitza en l’àmbit de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva, de la Gerència Territorial Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut, amb una transcendència internacional.
Està integrat per investigadors amb diferents perfils professionals i es coordina amb altres grups de recerca tant de l’atenció primària com de l’hospitalària.
La persona que sol·licita la intensificació i dos més dels seus membres, són llevadores i antropòlogues. En els projectes que es porten a terme, un dels seus eixos vertebradors és la perspectiva de sexe, identitat de gènere i orientació sexual, en totes les seves dimensions i possibilitats. La metodologia qualitativa també forma part de molts dels estudis que es realitzen. S’ha vist també la necessitat d’incloure en els equips d’investigació a persones usuàries, indispensables per a poder conèixer millor la realitat que volem analitzar.
El que es presenta en aquesta sol·licitud és un projecte de potenciació i impuls d’una d’aquestes línies del grup: la de promoció de la salut en l’embaràs, el part, el postpart i del nadó.