En la actualidad no se sabe si la minoría de casos de COVID-19 que evolucionan mal son debidos a un exceso o un defecto en la respuesta immune innata o adaptativa o a una disregulación conjunta. Existen herramientas aun no aplicadas para poder discernir entre los varios escenarios inmunológicos en que se desarrolla esta infección.
Objetivo: Generar algoritmos para estratificar los enfermos por el perfil de riesgo inmunológico a aplicables al análisis de ensayos clínicos con inmunomodulares en marcha o futuros y, puntualmente apoyar estrategias terapéuticas.
Módulos
1) captación y análisis diaria de parámetros de inflamación, coagulación, inmunología y
microbiología además de bioquímica en relación con los orígenes de las muestras y los datos demográficos de los pacientes, seguimiento evolutivo y progresiva valoración de los índices más predictivos;
2) Medición en 120 enfermos del nivel de 18 citocinas y 32 poblaciones linfocitarias;
3) Generación algoritmo pronóstico y de orientación terapéutica;
4) Identificación de las vías de respuesta activadas. Módulos de apoyo incluyen generar
colecciones de muestras, de extracción de datos clínicos y de análisis estadístico.

«Objetivo principal: Analizar la evolución de la Multimorbilidad, sus patrones más relevantes y sus trayectorias en la población del SNS, en el periodo 2012-22, y analizar los factores que determinan la mejor evolución en resultados en salud. Diseño: Estudio multicéntrico de métodos mixtos. Subestudio 1. Estudio cohorte retrospectivo base poblacional RWD Cohorte MM-SNS. Población ? 60 años 7 Comunidades autónomas. N= 5.225725, Variable resultado principal: muerte, dependencia, institucionalización, hospitalización. Análisis de clúster, redes y trayectorias. Para modelar la evolución temporal de los patrones y las trayectorias de los individuos a través de estos patrones, se aplicará el Modelo de Markov Oculto. Estos análisis se complementarán con modelos de regresión logística y de Cox para analizar el efecto de los diferentes patrones de MM sobre variables resultado de interés.Se llevarán a cabo análisis interseccionales para analizar el efecto de las características sociodemográficas y de los ejes de desigualdad sobre los resultados en salud. Subestudio 2.

Estudio observacional prospectivo: seguimiento a 3 años,Cohorte MULTIPAP N=1200 y validación de los patrones y trayectorias de Subestudio1,incorporando calidad de vida, apoyo social, capacidad funcional y fragilidad. Subestudio 3. Estudio cualitativo con enfoque fenomenológico y etnográfico con técnicas de grupos de discusión, entrevistas semi estructuradas y Photovoice para conocer la perspectiva de los pacientes y profesionales toma decisiones compartidas. Subestudio 4. Revisión sistemática de la literatura. Sobre la efectividad de las Intervenciones de formación, Multimorbilidad y polifarmacia en profesionales de la salud. «

La solicitante actualmente está haciendo su doctorado a través de una beca PFIS (FI20/00040). Como resultado de la tesis se generarán dos resultados principales. Primero, una serie de grupos, o conglomerados, de pacientes considerando sus enfermedades y estado de fragilidad. Así, dependiendo de qué combinación de enfermedades sea más destacada en una persona, se le asignará a un grupo u otro. En segundo lugar, una serie de modelos predictivos de mortalidad por cualquier causa, ingreso hospitalario y agrupamiento de enfermedades, resultado del primer objetivo. Estos modelos utilizan datos longitudinales y hacen sus predicciones con un año de anticipación. Los modelos han sido entrenados con datos del Sistema de Información para la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP) (www.sidiap.org) historias clínicas electrónicas en atención primaria e ingresos hospitalarios de mayores de 65 años de Cataluña (España) de 2010 a 2019. SIDIAP es uno de los principales proveedores de Real-World Data en España. Los datos recopilados incluyeron (a) información sociodemográfica, (b) visitas a un centro de atención primaria, (c) medidas clínicas, (d) diagnósticos (usando ICD-10), (e) resultados de laboratorio, (f) admisión de emergencia, (g ) medicamentos dispensados ??(codificados con Clasificación Anatómica Terapéutica), y (h) índice de privación (i) asistencia social. Se incluyeron 1 456 052 individuos durante diez años de seguimiento.

Amb l’augment de la immigració les barreres comunicatives són cada vegada més rellevants en l’Atenció Primària.
Objectiu principal: Analitzar l’impacte de la barrera idiomàtica en l’atenció mèdica en l’àmbit d’atenció primària, dins el col•lectiu de pacients amb barrera idiomàtica de les àrees bàsiques de salut del Raval Nord i Gòtic.
Objectius específics: Descriure les característiques sociodemogràfiques de la població amb barrera idiomàtica, la qualitat de la comunicació percebuda per part dels pacients, la satisfacció de l’atenció rebuda, l’autopercepció de l’impacte de la barrera idiomàtica en l’estat de salut del pacient i els recursos utilitzats per a millorar la comunicació a la consulta, així com l’accessibilitat, beneficis i inconvenients dels recursos utilitzats.
Metodologia: Disseny: Estudi observacional descriptiu transversal mitjançant enquesta anònima. Àmbit: Atenció primària. Període d’estudi: Gener 2022 . Maig 2023
Població d’estudi: població amb barrera idiomàtica atesa als centres d’atenció primària de Raval Nord i Gòtic migrant d’origen filipina, paquistanesa, bengalina, índia i europea
Criteris d’inclusió: Pacients majors o igual de 18 anys, amb barrera idiomàtica parcial/total (pacients amb llengua materna diferent al català o castellà i poc domini d’aquestes llengües/ la impossibilitat de una comunicació qualitativa directa i adequada deguda a les diferències de la llengua amb el pacient), que parlin els següents idiomes: tagal, urdú bengalí, indi, anglès, francès o italià.
Mida de la mostra: 358 subjectes. Procediment de mostreig: professionals de medicina i infermeria identificaran als pacients amb criteris d’inclusió dins la consulta diària i se’ls hi facilitarà l’enquesta amb prèvia explicació de l’objectiu de l’estudi. S’inclouran tots els pacients que compleixin els criteris d’inclusió durant el període de treball de camp (setembre-desembre 2022). Enquesta anònima autoadministrada a la sortida de les consultes d’atenció primària dels centres d’atenció primària de Raval Nord i Gòtic traduïda en les diferents llengües de la població d’estudi durant els mesos de Setembre a Desembre de 2022.
Variables d’estudi: sociodemogràfiques, problemes de comunicació amb el personal, Identificació de la manera de relacionar-se dels pacients amb barrera idiomàtica amb el personal sanitari Autopercepció de la qualitat de la comunicació, Identificació de les principals dificultats en la comunicació a la consulta per part dels pacients, Recursos utilitzats per la comunicació, Satisfacció global de l’atenció mèdica rebuda, autopercepció de l’impacte de la barrera idiomàtica en el control dels problemes de salut dels pacients
Anàlisi estadístic: es farà una anàlisi descriptiva (proporcions, mitjanes i desviació estàndard) i bivariada mitjançant la comparació de proporcions amb la prova xi-quadrat, i la comparació de mitjanes mitjançant la t-student, o la seva corresponent no-paramètrica.
Impacte: Conèixer com afecta la barrera idiomàtica a la consulta pot ajudar a optimitzar recursos per a una població que sovint és la més desfavorida.

La nova malaltia provocada pel virus de la COVID19 i la seva repercussió en la salut mental de les persones és un àmbit d’important interès sanitari donat que diversos estudis assenyalen un impacte psicològic negatiu en la població general i, sobretot, en les persones que pateixen trastorns mentals. En aquesta línia, hem dissenyat un estudi observacional transversal que té com a objectiu principal avaluar la repercussió d’aquesta pandèmia en l’aparició de trastorns d’ansietat, depressius i adaptatius en la població jove atesa als centres d’atenció primària de les àrees bàsiques de salut dels barris de La Pau i La Mina i identificar possibles factors de risc i protectors a l’hora de desenvolupar-los. Per a tal fi, hem dividit la població en tres grups d’estudi segons si se’ls va diagnosticar d’alguna de les patologies esmentades durant la pandèmia (període del 1 de març del 2020 a 1 de març del 2022) o bé ja presentaven el diagnòstic prèviament, en comparació al grup d’individus sense patologia coneguda. Aquestes persones seran contactades i informades telefònicament del treball i en cas d’acceptar la participació, es citaran presencialment per a la realització d’una entrevista clínica amb l’emplenament de diversos qüestionaris per a la recollida de dades de caire sociodemogràfic i clínic. La importància de la realització d’aquest anàlisi recau en que calen mesures concretes per mitigar el malestar psicològic de la població i dissenyar intervencions dirigides a les poblacions de risc.

«Antecedentes:
La prevalencia de sobrepeso y obesidad en niños y adolescentes está aumentando rápidamente en los últimos años. A su vez, la enfermedad por hígado graso no alcohólico (HGNA) también está creciendo en esta población. El HGNA comprende un espectro de enfermedad que va desde la esteatosis simple hasta la esteatohepatitis, la fibrosis y la cirrosis. La elastografía transitoria (ET)
con el parámetro de atenuación controlada (PAC) es un método diagnóstico no invasivo para determinar la fibrosis y la esteatosis, pero poco se sabe sobre su aplicabilidad en la población infantojuvenil.

Objetivos:
1) Conocer la prevalencia de fibrosis hepática significativa, mediante la ET, y la de HGNA, mediante el PAC, en niños y adolescentes.
2) Determinar cuáles son los mejores puntos de corte en el PAC para que la concordancia con los resultados de la RM sea máxima, en el diagnóstico de la HGNA leve, moderada y grave, en niños y adolescentes.

Métodos:
Estudio observacional, descriptivo, transversal y poblacional que se llevará a cabo en el área metropolitana de Barcelona. Se incluirán sujetos de ?9 a ?16 años escolarizados en el sistema de educación obligatoria español. La fibrosis hepática se determinará midiendo la rigidez hepática (LSM) mediante la ET y los marcadores serológicos del índice de fibrosis NAFLD pediátrico (PNFI) y el fibrosis NAFLD pediátrico (PNFS). La esteatosis hepática se evaluará utilizando PAC y el marcador serológico Fatty Liver Index (FLI). Se analizará la correlación entre los resultados de la ET y el PAC con los de la RM.

Aplicabilidad y relevancia:
El presente estudio busca establecer las bases para el uso de la ET en niños y adolescentes para realizar el diagnóstico precoz de HGNA y prevenir su progresión a fibrosis. La ET es una técnica ampliamente utilizada en adultos que ha permitido el diagnóstico de esta entidad sin necesidad de una biopsia hepática que sigue siendo un método invasivo y no libre de riesgo. «

Antecedents
Diferents estudis mostren que la qualitat de l’entorn de la pràctica infermera s’associa amb el reclutament i la retenció de les infermeres i amb la qualitat dels resultats observats en els pacients. La “Practice Environment Scale of the Nursing Work Index” (PES-NWI) representa una eina fiable i vàlida per identificar la influència de l’entorn de la pràctica infermera al desenvolupament de l’atenció infermera i als seus resultats en els pacients. No obstant, no es disposa d’una versió adequada al context organitzatiu de l’Atenció Primària (AP) de salut i penitenciària de Catalunya.
Objectiu
Adaptar i validar la PES-NWI al context organitzatiu dels equips d’AP de salut i penitenciària de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Metodologia
Es realitzarà un estudi d’adaptació i validació basat en la Teoria Clàssica dels Tests i les directrius proposades per la iniciativa “COnsensus-based Standards for the selection of health Measurement Instruments (COSMIN)”. L’estudi es durà a terme en dues etapes, amb diferents dissenys metodològics, una primera per assegurar la validesa de contingut de la nova versió i una segona per determinar la seva validesa estructural així com la consistència interna i l’estabilitat temporal de les puntuacions. La població de destí seran les infermeres que desenvolupin tasques assistencials en els equips d’AP i salut penitenciària de l’ICS.
Implicacions de l’estudi
La disponibilitat d’un instrument de mesura de l’entorn de pràctica infermera fiable i vàlid adequat al context de l’AP i salut penitenciària pot contribuir a l’avenç de la recerca en aquests serveis de salut i així generar un major coneixement sobre la seva influència als resultats dels pacients i l’efectivitat de les intervencions que puguin millorar la seva qualitat.