Antecedents:
Els indicadors de procés i resultat dels serveis tenen un paper crucial en la satisfacció del pacients.

Hipòtesis:
Els professionals de la salut afectats per confinament durant la pandèmia han rebut un suport adequat per part de la institució a la que treballen

Objectiu:
Conèixer l’experiència i satisfacció dels professionals que han estat inclosos en el circuit de seguiment de confinament de COVID 19 creat específicament per la situació de pandèmia.

Metodologia:
Quantitativa amb qüestionari electrònic autoadministrat.

Determinacions:
Estudi transversal, una única determinació.

Anàlisi estadística:
Estadística descriptiva.

Resultats esperats:
S’esperen trobar punts forts i punts febles del circuit.

Aplicabilitat i Rellevància:
Les troballes permetran millorar futures actuacions.

Antecedents
En les dones afectes d’endometriosi, des de l’inici dels símptomes fins al diagnòstic definitiu transcorren 8 anys de mitja, fet que suposa un impacte negatiu en la qualitat de vida de les pacients. La variant profunda és més agressiva i més difícil de diagnosticar. L’adenomiosi s’associa molt freqüentment a la endometriosi, la seva heterogenicitat i l’abscència de símptomes específics fa que el seu diagnòstic sigui també un repte.
L’ecografia transvaginal és la tècnica de primera línia per valorar les pacients amb sospita clínica d’endometriosi i adenomiosi, i té una alta sensibilitat i especificitat en mans expertes.

Hipòtesis
El millor coneixement dels signes ecogràfics associats a l’endometriosi profunda i l’adenomiosi per part de ginecòlegs i radiòlegs no experts en endometriosi podria reduir el retràs diagnòstic d’aquestes entitats.

Objetius
Avaluar l’impacte d’una intervenció formativa sobre ecografia dirigit a ginecòlegs i radiòlegs de l’àmbit d’atenció primària orientada a millorar la detecció de l’endometriosi profunda i l’adenomiosi.

Metodologia
S’avaluarà l’efectivitat de la intervenció en una cohort de pacients prospectiva post-intervenció mitjançant la comparació amb una cohort retrospectiva de la mateixa durada.
A més també es farà una enquesta als participants de la formació valorant els coneixements previs i la satisfacció amb la formació.

Determinacions
Variables recollides a la historia clínica de forma retrospectiva.

Anàlisi estadística
Anàlisi univariada comparant l’interval diagnòstic en les 2 cohorts. Anàlisi de regressió logística per valorar la possible confusió en l’estudi univariat.

Resultats esperats, aplicabilitat i rellevància
La implementació d’una breu intervenció formativa en l’àmbit de l’ASSIR podria facilitar el diagnòstic més precoç de l’endometriosi profunda i l’adenomiosi, i l’inici del tractament amb major brevetat.

Introducción:
Existen estudios recientes que afirman que la vacunación frente a la gripe podría asociarse con una reducción de la mortalidad por COVID 19 en los adultos mayores8 y a una menor probabilidad de formas graves de la enfermedad9.

Objetivos:
Objetivo principal:
Explorar la asociación de la vacunación influenza en la población de Barcelona en relación a la infección por COVID-19.

Objetivo secundario:
Examinar la asociación de la vacunación influenza en la población de Barcelona en relación la tasa de neumonía por COVID-19.
Evaluar la asociación de la vacunación influenza en la población de Barcelona en relación a la tasa de hospitalización por COVID-19.

Metodología:
Diseño del estudio: observacional de cohortes. Se seleccionaran un grupo de pacientes vacunados y otro grupo de pacientes no vacunados para estudiar la incidencia de infección por COVID-19 en ambos grupos

Población de estudio: Se incluirán pacientes asignados a los equipos de atención primaria (EAP) de Barcelona ciudad.

Recogida de datos:
Se solicitarán datos de todos los pacientes con diagnóstico de infección por COVID-19 desde el 15 de octubre de 2020 a 15 de marzo de 2021
Se sol·licitaran los datos de los pacientes vacunados de la Gripe entre el 15 de octubre de 2020 a 15 de marzo de 2021
Los datos se solicitarán a la unidad técnica centralizada de la gerencia territorial de Barcelona (BASIQ); proceden de los registros de la historia clínica informatizada de los pacientes y contienen información relacionada con la vacunación y diagnóstico de COVID-19. Esta información se grabará en una base de datos seudonimizada en la que no constará ninguna información que pueda identificar al paciente.

Introducción:
La información conocida sobre la COVID-19 es todavía deficiente, especialmente entre los niños que presentan formas más leves o asintomáticas. La información obtenida en niños procede generalmente de pacientes hospitalizados. La disponibilidad de pruebas en el ámbito de la Atención Primaria permite estudiar las características de la enfermedad a nivel comunitario.

Objetivos:
Describir la clínica asociada a la COVID-19 en pediatría de Atención Primaria.

Métodos:
Estudio descriptivo transversal de los pacientes diagnosticados mediante pruebas complementarias de COVID-19 en el ámbito de la Atención Primaria. El estudio se realizará a través de la Red de Investigación en Pediatría de Atención Primaria (PAPenRed) que incluye 320 pediatras del territorio español. La información se obtendrá de manera retrospectiva desde el comienzo de la pandemia hasta el inicio de la recogida de datos y posteriormente de manera prospectiva hasta final de Abril de 2021. Se recogerá información relativa a las características de presentación de la enfermedad en niños que acuden a las consultas de los pediatras colaboradores. También se estudiará la evolución a corto plazo de los pacientes diagnosticados. La muestra mínima necesaria es de 384 pacientes.

INTRODUCCIÓN:
La demencia es un síndrome mayormente de naturaleza crónica o progresiva, en el cual hay una alteración de múltiples funciones corticales superiores incluyendo la memoria, el pensamiento, la orientación, la comprensión, el lenguaje, la capacidad para aprender y de realizar cálculos, el comportamiento y la habilidad de realizar actividades de la vida diaria. El abordaje de la demencia debe ser integral, combinando tratamientos farmacológicos y no farmacológicos que mejoren la calidad de vida y enlentezcan la progresión de la demencia, su pérdida cognitiva y la funcional. Dentro de las terapias no farmacológicas los programas con más evidencias científicas son los de intervención cognitiva donde se centran en la estimulación de las funciones cognitivas.

OBJETIVO:
Buscar evidencias sobre la efectividad de un programa de estimulación cognitiva en personas mayores de 65 años diagnosticados de deterioro cognitivo leve/demencia leve.

MATERIAL Y MÉTODOS:
Estudio piloto cuyo diseño es un ensayo clínico aleatorizado de grupos paralelos. Una vez hechos los grupos (n=9-11 en cada grupo) se aplicará el programa de estimulación cognitiva durante 12 semanas solamente al grupo intervención. Una vez concluido el programa se realizará una evaluación con los mismos tests realizados al inicio del estudio tanto al grupo intervención como al control para poder evaluar la efectividad de la estimulación cognitiva. Se utilizarán el Test de Lobo para el deterioro cognitivo, la escala de demencia de Blessed y el test de Lawton para el estado funcional y la escala de Yesavage para la depresión. La intervención se llevará a cabo dos días a la semana (martes y jueves) durante 1h y 30 minutos. En total serán 24 sesiones.

Antecedents i estat actual del tema:
El deteriorament cognitiu en general i la demència en particular són una de les principals causes de discapacitat en els països occidentals. La Malaltia d’Alzheimer (MA) representa el 60-80% dels casos. En diverses investigacions es conclou que un elevat percentatge de casos no es detecten en les seves primeres manifestacions donada la manca d’un programa de cribratge. Els trastorns cognitius són una síndrome que engloba manifestacions, no sols cognitives, sinó també funcionals, de personalitat i de comportament. D’aquesta manera, el deteriorament cognitiu pot veure’s emmascarat per la pluripatologia i les múltiples comorbiditats que presenten els pacients a mesura que incrementa l’edat. La medicina de família ha representat, des de sempre, un paper integral en l’atenció als pacients amb demència i al seu entorn. Malgrat tot, en la darrera actualització PAPPS (2018) es conclou que no hi ha suficient evidència que demostri els beneficis o riscos dels programes de cribratge de deteriorament cognitiu. Tot i que hi ha organitzacions sanitàries que han incorporat el cribratge del deteriorament cognitiu en les seves revisions anuals. És necessària una resposta més eficaç en forma de més estudis d’investigació, sobretot a nivell nacional, amb un enfocament assistencial multidimensional, compartit i col·laboratiu entre professionals per englobar aquesta patologia tan complexa.

Hipòtesis:
Establir un cribratge actiu de deteriorament cognitiu permetrà detectar un elevat percentatge de pacients en fases inicials el que suposarà una milloria en l’evolució biopsicosocial del pacient, que es pot traduir en una milloria de la relació cost-benefici que justifiqui la realització d’aquest.

Objectius:
Avaluar la utilitat d’un cribratge actiu per a la detecció precoç del deteriorament cognitiu, el qual inclogui l’acció conjunta d’Atenció Primària amb la Unitat de trastorns cognitiu i la relació cost-benefici, a nivell emocional i de qualitat de vida.

Mètode:
Estudi de cohorts prospectiu en l’àmbit d’Atenció Primària. S’assignarà de forma aleatòria a un grup control i a una cohort de seguiment a la qual es realitzarà, en una primera visita, una entrevista pre-cribratge mitjançant l’escala CAIDE, i dos tests de detecció de deteriorament cognitiu (MoCA i M@T), un test de detecció de depressió (GDS) i un d’ansietat (STAI) i finalment un test per avaluar la qualitat de vida (EQ-D) i una escala de satisfacció. En cas que el test de cribratge sigui positiu el pacient rebrà una valoració integral a la Unitat de Trastorns Cognitius que confirmarà el diagnòstic i seguirà la ruta de demències de la regió sanitària de Lleida.

La relació existent entre el nivell socioeconòmic i la morbi-mortalitat en diferents contextos és un fet. A Catalunya s’han estudiat les desigualtats de salut en la infància en relació amb un grup de 29 patologies que s’han considerat rellevants. Entre aquests malalties no apareix una de les més prevalents a qualsevol grup d’edat, i també en la infància, com és la càries dental. Aquest estudi pretén posar de manifest l’eventual relació entre diferents indicadors de càries dental i un indicador de privació dissenyat a Catalunya: l’Indicador Socioeconòmic Compost (ISC), nascut amb l’objectiu de participar en una millor gestió i distribució dels recursos en salut. A més, l’estudi també analitza si
diferents activitats de prevenció primària i secundària dirigides a aquesta mateixa malaltia tenen relació amb l’ISC de les diferents Àrees Bàsiques de Salut de la Regió Sanitària de Girona.

ANTECEDENTS: L’increment progressiu de persones grans, amb múltiples problemes de salut crònics -sovint amb fragilitat associada, necessitats complexes o necessitats d’atenció pal·liativa-, requereix d’un model d’atenció individualitzat. Un element clau d’aquesta personalització és el diagnòstic situacional, entès com la valoració que permet als professionals conèixer el grau de reserva de les persones, les dimensions alterades i les necessitats que se’n deriven.
El sistema Gold Standard per realitzar aquesta diagnòstic és la Valoració Geriàtrica Integral (VGI), que requereix tan de coneixement expert com d’una quantitat de temps significatiu (aproximadament 1 hora per persona). Especialment en l’entorn comunitari, això suposa una limitació per a la valoració multidimensional de les persones, motiu pel qual a nivell mundial cada vegada han anat prenent més transcendència les propostes de valoració multidimensional/ geriàtrica ràpida. Amb aquest objectiu, i impulsat pel Departament de Salut (PPAC, PDSS i DAP) a Catalunya s’ha desenvolupat un instrument de consens (VIG-express), que requereix de validació abans de la seva implementació.

HIPÒTESI: El VIG-EXPRESS és una eina vàlida, fiable i factible per a la valoració multidimensional i geriàtrica ràpida en diferents entorns assistencials i per part de diferents perfils professionals.

OBJECTIU : Avaluar la validesa, fiabilitat i factibilitat del VIG-express, en diferents àmbits assistencials (comunitari, residencial, hospitalari,…) i per part de diferents perfils professionals (metges, infermeres i treballadors socials).

METODOLOGIA : Disseny: Estudi transversal de validació d’una eina (qüestionari) de valoració geriàtrica multidimensional ràpida. El disseny i anàlisi de les dades es realitzarà aplicant els estàndars COSMIN per a estudis de valoració de propietats (psicomètriques) d’instruments de mesura (de l’estat de salut).

SUBJECTES D’ESTUDI: Cohort multicèntrica de 200 persones, representatives dels diferents àmbits d’estudi. El període de recollida de dades serà des de setembre de 2021 fins a desembre de 2021. Els criteris d’inclusió són la presència d’algun dels següents:? Persones identificades com pacient crònic complex (PCC) o amb malaltia crònica avançada (MACA) ;? Persona amb fragilitat inicial ; ? Persona de >65 anys i: multimorbiditat, presència de síndromes geriàtriques, situació social de risc o ubicació residencial.

Background
To further monitor COVID-19 vaccine safety and complement pharmacovigilance measures, multi-national observational studies have been requested by the EMA: Incidences of patient-reported side effects after COVID-19 vaccination and adverse events of special interest are closely being monitored. The Covid-Vaccine-Monitor project will facilitate the rapid signal assessment of emerging safety concerns.

Hypothesis
These existing initiatives will provide important data on the incidence of adverse outcomes reported after vaccination and on potential risk factors for thromboembolic events in COVID-19 patients.

Objectives:
1-a)To quantify the association between the administration of a COVID-19 vaccine and the occurrence of thrombosis with thrombocytopenia syndrome/s (TTS) within pre-specified risk periods, stratified by vaccine type/brand, age and gender, while controlling for relevant confounding factors.
1b) To quantify the association between different COVID-19 vaccine types/brand (where possible/applicable), while controlling for relevant confounding factors.
2a) To quantify the association between the administration of a COVID-19 vaccine and the occurrence of thromboembolic events (TE) within pre-specified risk periods, stratified by vaccine type/brand, age and gender, while controlling for relevant confounding factors.
2b) To quantify the association between different COVID-19 vaccine types/brands (where possible/applicable), while controlling for relevant confounding factors.
3) To study the association between pre-specified potential risk factors and TTS in people receiving COVID-19 vaccine/s
4) To characterize the treatments used in patients with TTS, including the use of anticoagulants and other therapeutic products
Exploratory objective:
5) To develop a proof-of-concept study to support future genetic and pharmacogenomic analyses of the association between COVID-19 vaccines and thromboembolic events and TTS. The three specific subobjectives are:
Objective 5.1. To identify genetic variations associated with TE based on previous literature and a review of previous GWAS studies
Objective 5.2. To investigate whether the risk of TE following COVID vaccination is modified by genetic susceptibility
Objective 5.3. To assess the feasibility of identifying TTS in UK Biobank using linked hospital and primary care records to inform future pharmacogenetic studies

Methods:
Data will be obtained from five European primary care records, two outpatient records, and one inpatient records databases (UK,Spain,The Netherlands, France, Denmak). In addition, one US claims and one large US hospital records database will be accessed to maximise sample size and exposure to vaccines currently under-represented in European data.All of the data sources are previously mapped to the Observational Medical Outcomes Partnership (OMOP) common data model (CDM).

Distributed network cohort studies will be conducted to answer objectives 1-4. Propensity score matching based on large-scale propensity scores will be used to minimise confounding by indication for objectives 1-2 and 5

The study period will cover from Dec 2020 (first vaccine users) until the latest data extraction available in each of the contributing databases. For objectives 1-3, lags in hospital linkage will result in two different study periods for analyses based on primary care vs linked data in both CPRD AURUM, GOLD and SIDIAP.
For other objectives and data sources the study period will be unique and will go from cohort-specific index date to the latest data available.
Cohort-specific index dates are: For vaccinated people (and matched unvaccinated) [Objectives 1a-2a, 3, 5.2 and 5.3]: date of first dose vaccine (and same date for matched unvaccinated);For comparative cohorts [Objective 1b and 2b]: date of first dose of the corresponding vaccine type/Brand; For TTS cohorts [Objective 4]: date of TTS diagnosis.

Source and study population:
Target population: All persons registered in any of the contributing databases within the study period and with at least one year of data visibility before December 2020 will be eligible.
Study population for Objectives 1a-2a, 5.2 and5.3: Of these, people with at least one exposure to any COVID vaccine in the study period will be included in the ‘exposed’ cohort/s, with 1st and 2nd dose vaccine date as time-varying index dates. Unexposed matched groups will be pooled from the Target population.
Study populations for Objective 1b & 2b: Those with at least one exposure to viral vector-based vaccines will be included in the exposed group/s and those with at least one exposure to mRNA COVID-19 vaccines in the active comparator group/s. Similarly, those with Vaxzevria vaccine will be included in the exposed group and those with Comirnaty as the active comparator in the vaccine brand comparative safety analyses based on CPRD AURUM, GOLD, RCGP, and SIDIAP.
Study population for Objective 3: Those with at least one exposure to any COVID vaccine in the study period will be included in this cohort for the analysis of risk factors of post-vaccine TTS.
Study population for Objectives 4: Those with a TTS event in the up to 28 days post vaccination of any dose will be included as ‘TTS cases’ for Objective 4, with TTS date as index date.
Study population for Objective 5: UKBB participants with linkage to primary care and HES data and vaccine exposure identified in the primary care records will be included in the exposed group. Unexposed matched participants will be pooled from those with linked primary care and HES data

Data analysis
All the analyses detailed below will be conducted stratified by database and by age, gender and vaccine type/brand

Antecedentes : El tabaquismo es un problema de salud pública internacional. Es una de las primeras causas de muerte evitables a nivel mundial, tanto por acción directa como indirecta. Su inicio tiene lugar durante la adolescencia, y en este influyen el ambiente sociocultural, los hábitos del entorno del adolescente, la publicidad del tabaco, los hábitos de las personas más cercanas y de la idealización de las mismas.

Hipótesis : existe una elevada prevalencia de tabaquismo en los adolescentes, influida por su entorno y relacionada con el consumo de otras drogas.

Objetivos : analizar la prevalencia de tabaquismo en los adolescentes de Osona, así como los factores influyentes en su inicio y la relación con el consumo de otras drogas; y comparar estos resultados con los obtenidos en estudios previos por el mismo equipo investigador.

Metodología : mediante encuesta anónima, que se proporcionará a las escuelas, se interrogará sobre tabaquismo, influencia del entorno y contexto sociocultural en el inicio.

Análisis estadístico : se utilizará el programa estadístico SPSS v.20 para hacer el análisis estadístico descriptivo, univariante y tablas de frecuencias según el tipo de variable, cualitativas o cuantitativas.

Resultados esperados : se espera encontrar un inicio temprano en el consumo de tabaco, así como una influencia por parte de su entorno (amigos, compañeros y familia) y el consumo de otras sustancias tóxicas.

Aplicabilidad y relevancia : conocer mejor los factores implicados en el inicio del tabaquismo para así diseñar e implantar programas educativos dirigidos a la prevención en el inicio del consumo de tabaquismo entre los adolescentes