Antecedents: La violencia de género (VG) es un problema de salud pública, que puede sufrir cualquier mujer, con independencia de su edad, etnia, nivel socioeconómico o educativo. Concretamente, los servicios de Atención Primaria (AP) son especialmente relevantes para su abordaje, ya que, en ocasiones, son el único espacio de contacto con las mujeres, que tiene la posibilidad de poder detectarlo. Por ello, estos/as profesionales de la salud, son un apoyo imprescindible para garantizar una atención adecuada junto al resto de instituciones implicadas.

Hipótesis: No procede la formulación de hipótesis para el análisis descriptivo. En cuanto al análisis analítico de los datos, se espera identificar que profesionales que cuentan con formación específica y/o con mayor conocimiento sobre VG, presentan una mayor capacidad de respuesta frente a la VG. Por otra parte, la metodología cualitativa no pretende tanto verificar una hipótesis, sino más bien explorar y ampliar el conocimiento sobre la atención desde AP a esta realidad.

Objectivos: Fase cuantitativa: Analizar las percepciones, conocimientos, actuaciones y necesidades de profesionales sanitarios/as de AP, especialmente de Enfermería, frente a la VG en Cataluña. Fase cualitativa: Explorar las fortalezas, debilidades y necesidades percibidas tanto por parte de profesionales del Equipo de Atención Primaria, cómo de las profesionales de cada centro que se ocupan de realizar la formación sanitaria en violencia de género.

Metodología: Se plantea un estudio con metodología mixta. Para la fase cuantitativa se utilizará el cuestionario PREMIS validado al castellano para la población de estudio. Para la fase cualitativa se llevarán a cabo entrevistas en profundidad, de las que se realizará un análisis del discurso exploratorio e inductivo.

Análisis: Fase cuantitativa, se especificará el rango y se determinarán las medias, y desviación típica. Se utilizará la Chi cuadrado de Pearson como estadístico para medir la relación entre variables y se complementará con un análisis de residuos, que orientará hacia dónde se encontrarán las diferencias entre las categorías. A través de la prueba t de student se compararán las medias entre dos grupos, y mediante Anova cuando un factor tenga más de dos grupos. Se realizará un análisis de regresión logística binaria para las variables dependientes dicotómicas, y para averiguar la relación entre todas las variables un análisis de regresión múltiple. Se considerará la significatividad de las diferencias en p<0,05, se incluirán los intervalos de confianza al 95%. Análisis cualitativo: Las entrevistas serán grabadas digitalmente, previa firma del consentimiento informado escrito, para luego ser transcritas literalmente. Las transcripciones se importarán al software informático NVivo 12. Resultados esperados / Aplicabilidad y Relevancia: Los resultados de este proyecto aportarán un análisis sobre la capacitación de los/as profesionales para la atención de este problema, y un diagnóstico de necesidades percibidas tanto por los Equipos de Atención Primaria de salud cómo por quienes realizan las formaciones sobre la atención a la VG. Además, en base a estos resultados, se puede continuar con un proyecto de investigación-acción, en el cual desarrollar una priorización, planificación y ejecución de estrategias para la mejora del proceso formativo y el propio abordaje de la VG desde AP.

Antecedents: La diabetis mellitus és un trastorn metabòlic de gran prevalença associat a un elevat risc cardiovascular. La immigració planteja reptes importants donada la cronicitat i necessitat d’adherència al tractament. Diversos estudis mostren diferències en l’epidemiologia i control de la diabetis en funció del país d’origen o d’acollida.

Hipòtesis/preguntes d’investigació: 1) La població immigrant amb DM2 té un pitjor controlde la malaltia respecte la població autòctona. 2) La població amb DM2 té un millor coneixement de la malaltia i control glicèmic després d’una intervenció grupal.

Objectius: 1) Comparar el coneixement de la malaltia, control glicèmic, complicacions agudes i cròniques i els factors de risc cardiovasculars entre diabètics autòctons i immigrants. 2)Analitzar el coneixement de la malaltia diabètica i el control glicèmic després d’una intervenció educativa grupal.

Metodologia: Estudi observacional transversal i quasi-experimental per analitzar si existeixen diferències en les variables anteriorment esmentades entre pacients diabètics autòctons i immigrants de les àrees bàsiques de Manlleu i Santa Eugènia de Berga entre els 15 i 75 anys, abans i després d’una intervenció grupal.

Pla d’anàlisi: Es treballarà amb SPSS v .20 per fer l’anàlisi estadística descriptiva, univariant i taules de freqüències segons siguin variables quantitatives o qualitatives.

Resultats esperats: S’espera observar diferències en el control glicèmic, coneixement de la malaltia i presència de complicacions en la població immigrant. Després de la intervenció grupal s’espera que aquestes variables millorin.

Aplicabilitat i Rellevància: La intervenció en forma d’educació grupal podrà ser aplicada a la resta de la comarca.

L’ objectiu general és saber el grau de coneixement que la ciutadania té dels seus drets i
deures respecte a l’ atenció sanitària.

És un estudi quantitatiu, descriptiu i transversal . S’ ha el.laborat una enquesta de 21
preguntes que recullen els 10 àmbits descrits a la Carta de drets i deures.

Els Drets i Deures de les persones en relació amb la salut i l’atenció sanitària es constitueix
com un contracte social entre les persones i el sistema.

Si sabem el coneixement que en tenen els ciutadans podrem incidir molt en alguns punts
en concret i poder ajudar tan a la ciutadania com als professionals a fer-ne un us més
extens.

Antecedentes: El síndrome de apnea-hipopnea durante el sueño (SAHS) es considerado un problema de salud pública de elevada prevalencia que conlleva una elevada comorbilidad y accidentalidad. Su diagnóstico es costoso y suele realizarse tras una dilatada espera por parte del paciente. Su diagnóstico y tratamiento actualmente se realiza en unidades de sueño hospitalarias (USH) de carácter mutidisciplinar, en un proceso en el que intervienen poco los profesionales de Atención Primaria (AP). Para ello se utiliza como prueba diagnóstica gold estándar la polisomnografía y también la poligrafía cardio-respiratoria además de los denominados métodos simplificados, que son empleados sobre todo en pacientes con una alta sospecha clínica.

Actualmente el proceso asistencial en el diagnóstico y manejo del SAHS se inicia con la sospecha clínica inicial por parte del médico de atención primaria (MAP), que deriva al paciente al neumólogo y, si este lo considera oportuno, realiza el estudio en la USH. Con este estudio, se pretende implementar que sea el MAP el que realice la valoración inicial y el diagnóstico mediante un método simplificado Apnealink (AL) y el diagnóstico finalice en la USH.

Hipótesis: La implementación de un método de diagnóstico simplificado como el ApnealinkTM® (AL) en la AP para la detección de SAHS, disminuiría el infradiagnóstico de esta enfermedad, además de reducir los costes de diagnóstico y las listas de espera.

Objetivos:
Implantar un proyecto piloto en un ambulatorio de AP, basado en la implementación del uso de AL como método de diagnóstico simplificado, realizado por médicos de AP.
Diseñar un protocolo de detección de SAHS desde la AP en colaboración con el servicio de Neumología de la USH-

Metodología: Se realizará un estudio descriptivo prospectivo. Se recogerán pacientes con sospecha moderada-alta de SAHS según la escala STOP-Bang, y se realizará estudio de sueño mediante AL. Los que tengan sospecha leve se enviarán a la USH. El estudio AL se analizará de forma automática con ODI al 4% y manualmente con ODI al 3% según criterios SEPAR y se establecerá diagnóstico y tratamiento. Se enviará a USH con una propuesta de diagnóstico y tratamiento. La USH será la que decida diagnóstico y terapia definitivas. Se analizarán las correlaciones de las decisiones tomadas en AP y en la USH. Se calcularán costes y tiempos de espera del proceso asistencial por ambas vías.

Es tracta d’un projecte territorial observacional-transversal per comprovar els resultats de la pràctica clínica habitual d’un equip interdisciplinar en l’adequació de la prescripció centrada en la persona en pacients fràgils i crònics complexes.

Amb aquest projecte es pretén abordar a nivell territorial la polimedicació, un problema comú a diferents nivells assistencials (atenció primària, residències, hospital d’aguts, hospital de cures intermèdies), amb un únic objectiu, adequar el tractament farmacològic a les necessitats individuals de cada pacient a través d’una metodologia basada en l’evidència i que garanteixi un rigor: l’aplicació del model de prescripció centrada en la persona. Aquesta metodologia es basa en el treball en un equip interdisciplinari i amb la capacitat de prendre decisions amb el pacient i/o cuidadors.

En els pacients amb malalties cròniques, la prescripció farmacològica és un component fonamental en la seva atenció i arribada la situació de patologia avançada, són pacients amb una prescripció crònica de múltiples fàrmacs, règims terapèutics complexos i sovint inadequats segons l’evidència actual.

Actualment existeix acord en que els pacients amb multimorbiditat i fragilitat requereixen d’una reorientació dels objectius terapèutics d’acord amb la seva situació vital global i la conseqüent adequació de la prescripció individualitzada. A més, també existeix acord en que la pràctica clínica habitual ha de ser la revisió de la medicació pel seu equip assistencial habitual i/o de manera interdisciplinaria amb aquells professionals de referència.

Així, es proposa un projecte territorial d’adequació de la prescripció en pacients crònics complexes i fràgils, centrat en la persona, mitjançant l’aplicació d’un model de prescripció centrada en la persona que combina els objectius terapèutics assistencials del propi pacient amb l’experiència professional i que, permet incorporar l’evidència científica que es vagi generant per tal d’assolir una adequació de la prescripció d’acord amb els objectius terapèutics individuals de cada pacient.

Amb l’adequació de la prescripció es pretén millorar els resultats de salut dels pacients, disminuint la prevalença de la polifarmàcia, el risc d’efectes adversos i possibles ingressos, a més d’incrementar la satisfacció i percepció dels pacients en la seva interacció amb el sistema de salut

Es proposa, dins del marc de la pràctica clínica habitual i objectius de l’ICS, observar els resultats que s’obtenen amb la incorporació feta per l’ICS del farmacèutic d’atenció primària dins dels equips assistencials de tres ABS (ABS Tona, ABS Manlleu i ABS Vic Nord, a la comarca d’Osona) i que pot comptar amb l’ajuda a mode d’interconsulta amb el servei territorial de geriatria.

La Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica (EPOC) es una enfermedad caracterizada la obstrucción crónica y poco reversible de la vía aérea, causada fundamentalmente por la reacción inflamatoria al humo del tabaco. Otro repercusión de esta enfermedad es las posibles comorbilidad asociadas al EPOC, es decir, el conjunto de alteraciones y trastornos que pueden encontrarse, por uno u otro motivo, asociados a esta enfermedad. Sin embargo, la prevalencia exacta de las mismas no ha sido bien establecida y aun menos en el ámbito de atención primaria. Dado que en los estudios previos la prevalencia de las comorbilidades del EPOC varían de acuerdo al diseño utilizado, es importante la realización de una investigación que dé a conocer el patrón de distribución de frecuencia que tienen las distintas enfermedades asociadas a la EPOC en nuestra población y comparar los resultados con los de otros autores. La detección de las principales prevalencias de comorbilidades de la EPOC permitirá aplicar acciones en la práctica asistencial de atención primaria. El objetivo principal de este estudio es determinar la prevalencia de comorbilidades del EPOC de acuerdo a la severidad de la enfermedad, en los pacientes atendidos en atención primaria. A través de un estudio observacional, descriptivo de corte transversal, se requerirá de la participación de médicos e enfermeras de diferentes centros de atención primaria para que revisen sus pacientes con diagnóstico de EPOC, cumplimenten las variables de estudio y las registren en la estación clínica de atención primaria (ECAP). Las variables del estudio son edad, sexo, índice de masa corporal, estatus de fumador, paquetes-año, escala de disnea, saturación de oxigeno, grado de Obstrucción de la vía aérea, índice de comorbilidad de Charlson y comorbilidades (otros diagnósticos activos en el paciente). Posteriormente al periodo de estudio, se procederá a la extracción de datos de ECAP a través del Área Técnica de Soporte a la Gestión de la Gerencia Territorial de la Cataluña Central y se analizaran estadísticamente los datos de estudio.

HIPÒTESI
Els assistencials del TSU/SEM poden ser detectors de situacions de risc de vulnerabilitat social (RiVS), en l’entorn prehospitalari mitjançant un Full d’Indicadors de Vulnerabilitat social. (FIV).

OBJECTIUS
OBJECTIU GENERAL

? Valorar la capacitat de detecció de situacions de RiVS en el context de les urgències prehospitalàries, per part de les unitats del SEM.

OBJECTIUS SECUNDARIS

? Dissenyar l’instrument de cribratge àgil de RiVS per ser utilitzat per les unitats.
? Valorar la correlació entre la situació detectada pel SEM i la Valoració Social amb la escala dissenyada.
? Estimar la prevalença de casos de RiVS coneguts i no coneguts a les comarques del territori.
? Estimar la utilització del FIV en les situacions que ho requereixin tant en casos de persones traslladades com no traslladades.
? Posar en coneixement dels hospitals i ABS de referència de la CatCentral, els pacients traslladats i identificats com RiVS.
? Informar dels pacients identificats com RiVS i no traslladats als referents del TSS del territori de la RSCC per tal de prendre les mesures oportunes.
? Estimar la prevalença de persones menors d’edat en entorns detectats com a RiVS.

METODOLOGIA

Es tracta d’un estudi descriptiu longitudinal prospectiu realitzat durant l’any 2020 que inclou per a la seva realització, de la validació prèvia d’una escala de validació de risc social.
Constarà d’una primera fase per a la validació de l’eina de cribatge.

Durant el primer semestre del 2020 les unitats del SEM que acudeixin a un domicili, de les comarques del Bages i Osona, realitzaran un cribratge sistemàtic del risc social si la situació d’alerta sanitària ho permet utilitzant una eina/escala dissenyada ad-hoc. L’ aplicaran de forma sistemàtica en totes aquells serveis que compleixin els criteris d’inclusió (apartat 6.3), i que obtinguin el corresponen consentiment informat (Annex 11) de la persona afectada. Les dades recollides quedaran en custodia de les bases assistencials del SEM i TSC, fins a la recollida per part dels investigadors.
Posteriorment s’aplicarà la mateixa eina per part de les treballadores socials assignades, tan del Bages com d’Osona, en totes aquelles persones a les que se’ls hagi aplicat l’escala per part dels assistencials. Verificaran i determinar la seva exactitud mitjançant trucades telefòniques i/o visites als participants prèvia consulta de la Historia Clínica Electrónica de Catalunya (eCAP). Aquestes dades s’utilitzaran també per fer una primera estimació de la vulnerabilitat social al territori.

Els resultats obtinguts de la comparativa entre la eina aplicada pels assistencials i els resultats obtinguts de la seva aplicació per part de TS determinaran la validació de l’escala creada a tal finalitat, o bé la necessitat de revisió/modificació de l’eina. Es crea full excell (Annex 12) per mantenir feed-back de les valoracions de les TS, també es recolliran posteriorment per part dels investigadors totes els fulls FIV que hauran aplicat.

En una segona fase, i quan s’hagi obtingut la validació de l’escala, s’ampliarà l’àmbit d’estudi a tota la regió de la Catalunya Central.

Antecedents:
L’elevada quantitat de prescripció d’antibiòtics en l’atenció primària és un factor important de resistència als antibiòtics. La formació dels metges i els pacients pot reduir els nivells de prescripció, però sovint recau en personal altament capacitat. Avaluarem si les accions complexes a distància, incloent formació a través d’Internet, per a professionals sanitaris i una activitat formativa per als pares podrien millorar la prescripció de les infeccions del tracte respiratori (ITR) a Espanya.

Mètodes:
desenvoluparem i avaluarem dues intervencions en un assaig factorial controlat aleatoritzat de 16 mesos. Els 222 centres d’atenció primària (AP) participants s’assignaran a un dels quatre grups següents: a) Accions dirigides als professionals sanitaris (pediatres i farmacèutics): i) formació a través d’Internet sobre habilitats de comunicació i prescripció òptima d’antibiòtics (inclosa la prescripció diferida); ii) informes bimensuals sobre la prescripció d’antibiòtics; iii) notificacions electròniques amb temps real. Els farmacèutics rebran accions similars, excepte iii). b) Acció dirigida als pares: els centres d’AP assignats a aquest grup disposaran de cartells i fulletons per informar sobre la història natural de les ITR, estratègies d’autocontrol i informació sobre accions diferides de recepta d’antibiòtics. Els cartells i fulletons mostraran una aplicació per a mòbils que inclourà aquest tipus d’informació en una interfície amigable i interactiva. L’aplicació pot utilitzar-se abans, durant i després de la consulta, pot proporcionar informació específica sobre la malaltia i personalitzada del pacient. c) Les accions van dirigides tant als professionals com als pares. d) Sense accions. Durant l’assaig es durà a terme una avaluació del procés i una avaluació de cost-efectivitat. El resultat principal serà el canvi en el nombre de visites del pacient per ITR, per a la qual es prescriu l’antibiòtic. Els resultats secundaris inclouran: complicacions respiratòries, efectes adversos dels antibiòtics, reconsultes i consum d’antibiòtics en relació amb la prescripció d’antibiòtics (prescripció d’antibiòtics diferida).

Objectiu general:
Avaluar les infiltracions fetes pels metges de família de 13 centres d’atenció primària de Barcelona

Objectius específics:
? Conèixer els motius diagnòstics del pacients atesos en una consulta d’infiltracions d’atenció primària.
? Estudiar l’efectivitat i seguretat de les infiltracions als 6 i 12 mesos.
? Estudiar la variabilitat entre professionals d’atenció primària en relació a diferents aspectes de les infiltracions (motius, seguiment,…)
? Avaluar l’impacte en les derivacions a reumatologia o traumatologia i les demores.
? Avaluar l’impacte en hores laborals o cost econòmic per als equips d’atenció primària (EAP).

Disseny: estudi descriptiu prospectiu

Població d’estudi:
Usuaris atesos a la consulta d’infiltracions dels EAP participants en l’estudi entre octubre 2018 i setembre 2019.

Importancia.
Durante años, se ha empleado la terapia intensiva hipoglucemiante, para mantener al paciente diabético por debajo de los valores de referencia, y reducir las complicaciones macro y microvasculares.
Algunos estudios han demostrado la importancia de la Hemoglobina glicosilada (HBA1c) como factor pronóstico de complicaciones cardiovasculares.

Hipótesis.
Existe una relación entre la variabilidad de la HbA1c, y la aparición de eventos cardiovasculares en pacientes diabéticos tipo 2 (DM2).

Objetivo:

a. Objetivo principal: Evaluar el efecto de la variabilidad de la HbA1c en el pronóstico de los pacientes diabéticos tipo 2.

b. Objetivos específicos:

a. Evaluar la utilidad de la variabilidad de HbA1c como factor pronóstico independiente de complicaciones cardiovasculares.
b. Evaluar la utilidad de la variabilidad por género y grupos de edad.
c. Evaluar la utilidad de la variabilidad según el tiempo de evolución de la diabetes.

Metodología:
Estudio de casos y controles, en población DM2 de un centro de Atención primaria de Barcelona (EAP Sardenya). Se realizará una selección de casos y controles, según la presencia de complicaciones cardiovasculares (IAM, Ictus, amputación), y se hará una revisión de las analíticas de los últimos 3 años, haciendo una estimación de la variabilidad de la HbA1c, y comparando los resultados en ambos grupos.