banner-risc-cardiovascular

Proyectos

DARWIN EU® – P4-C2-012 Childhood hypertension and sartans prescribing in children

  • IP: Ana Palomar Cros
  • Duración: 2025-2026
  • Financiadores: ERASMUS UNIVERSITAIR MEDISCH CENTRUM ROTTERDAM (ERASMUS MC)

Rationale and background
Childhood hypertension (CHT), defined as elevated blood pressure in children and adolescents, is a significant health concern with implications for both short- and long-term health outcomes. CHT can be classified into two main categories. Primary hypertension refers to cases without an identifiable underlying cause, while hypertension that results from a specific underlying, potentially reversible cause, is classified as secondary hypertension. Among the pharmacological options available for managing CHT, angiotensin receptor blockers, commonly referred to as sartans, are among the recommend first-line antihypertensive treatments. However, real-world data on prevalence of CHT and the prescribing patterns of sartans and other antihypertensive medications in paediatric populations remain limited. This study aims to generate real-world evidence on the prevalence of CHT and the prescribing patterns of sartans and other antihypertensive medication among individuals with CHT across Europe to support regulatory decision-making and inform clinical practice.
Research question and objectives
Research question
What is the real-world prevalence of childhood hypertension and antihypertensive medication prescribing among patients with childhood hypertension over time across Europe?
Study objectives
1. To estimate the annual prevalence of childhood hypertension. Results will be stratified by age group (children vs. adolescents), sex, and type of hypertension (primary vs. secondary). 2. To estimate the annual prevalence of prescribing of sartans and other antihypertensive medications in patients with childhood hypertension. Results will be stratified by drug class, age group (children vs. adolescents), sex, and type of hypertension (primary vs. secondary).
Methods
Study design
• Descriptive disease epidemiology study employing a retrospective cohort study at population level to describe the prevalence of childhood hypertension (objective 1)
Drug utilisation study employing a retrospective cohort study at patient level to describe the prevalence of prescribing of sartans and other antihypertensive medication (objective 2) Index date
(objective 1): Date of childhood hypertension diagnosis
Index date (objective 2): Date of prescription of pre-specified antihypertensive medication in individuals with childhood hypertension.
The study period for recruitment is from 1st of January 2015 to 31st of December 2024.
Individuals are followed up until 1) end of study period (31st of December 2024), 2) end of data availability, 3) loss to follow up, 4) age = 19 years, or 5) death, whichever came first.
Population
The study population includes all children who meet the eligibility criteria at study entry and are present in the database during the recruitment period (from 01/01/2015 to 31/12/2024). Eligibility criteria are as follows:
• Individuals aged 18 years or younger at the time of study entry.
• Diagnosis of childhood hypertension (relevant for objective 2).
Variables
Outcomes
Condition of interest: childhood hypertension (CHT)
Drugs of interest: sartans and other antihypertensive medication drug classes (reported at WHO ATC level 3)
Relevant covariates: age group (children aged >0 to <13 years vs. adolescents aged =13 to <19 years), sex, and type of hypertension (primary vs. secondary) Data source 1. Finland: Hospital District of Helsinki and Uusimaa (FinOMOP - HUS) 2. Finland: Tampere University Hospital patient cohort (FinOMOP - TaUH Pirha) 3. Germany: InGef Research Database (InGef RDB) 4. Hungary: Semmelweis University Clinical Data (SUCD) 5. Norway: Norwegian Linked Health Registry data (NLHR) 6. Spain: Base de Datos para la Investigación Farmacoepidemiológica en el Ámbito Público (BIFAP) 7. Spain: The Information System for Research on Primary Care (SIDIAP) Study size No sample size has been calculated, as this is an exploratory study which will not test a specific hypothesis. Based on a preliminary feasibility assessment, the estimated number of record counts for CHT in the databases included in this study ranges from 5,800 (FinOMOP - TaUH Pirha) to 30,400 (SUCD). The estimated number of record counts for sartans in children in the databases included in this study ranges from 1,100 (SUCD) to 63,600 (BIFAP). Statistical analysis Yearly period prevalence (expressed as proportion) of 1) CHT and 2) pre-specified antihypertensive medication among individuals with CHT will be estimated. Prevalence will be calculated for children aged =18 years old, both overall and stratified by age categories, sex, and type of hypertension. The statistical analyses will be conducted on OMOP-CDM mapped data using the “IncidencePrevalence” R package. A minimum cell counts of 5 will be used when reporting results, with any smaller count reported as “<5”.

L’ús de l’ecografia clínica pulmonar en el diagnòstic de pneumònia o vessament pleural en atenció primària respecte a la radiografia de tòrax

  • IP: Anna Diaz-Prieto Ribó
  • Duración: 2025-2028

Aquest estudi té com a objectiu principal determinar si l’ecografia clínica pulmonar (EP) pot substituir la radiografia de tòrax en el diagnòstic de pneumònia en Atenció Primària. La pneumònia és una causa important de morbiditat i mortalitat, i amb l’arribada de la COVID-19 es va incrementat l’ús de l’EP per avaluar l’afectació pulmonar. L’EP és una tècnica ràpida, segura, sense irradiació, que es pot fer directament a la consulta, però tot i els seus avantatges, encara no està estandarditzada ni inclosa com a prova habitual en les guies clíniques. Estudis previs han demostrat que té una sensibilitat superior a la radiografia (95% vs 77%) i una especificitat similar (90% vs 91%).
L’estudi serà observacional i es durà a terme entre setembre de 2025 i febrer de 2026 als EAP Bon Pastor i El Carmel, així com als CUAPs Casernes i Horta. Es recolliran dades de 47 pacients majors de 16 anys amb sospita clínica de pneumònia, mitjançant exploració amb EP i radiografia de tòrax. Es compararan els resultats obtinguts amb ambdues tècniques mitjançant anàlisi estadística, utilitzant el coeficient kappa per avaluar la concordança diagnòstica. També es valorarà l’ús real de l’EP entre els professionals d’Atenció Primària mitjançant una enquesta.
L’estudi seguirà els requisits ètics i legals vigents, amb consentiment informat i protecció de dades. Entre les limitacions previstes hi ha el possible biaix de selecció, la corba d’aprenentatge en l’ús de l’EP i el fet que no totes les radiografies seran informades per radiòlegs. L’objectiu final és valorar la viabilitat d’implementar l’EP com a alternativa habitual a la radiografia de tòrax en el diagnòstic de pneumònia en l’àmbit de l’Atenció Primària.

DARWIN EU® – P4-C1-016 Proof-of-concept: Preparedness for annual brand-specific seasonal influenza vaccine effectiveness studies – Vaccine coverage and incidence of influenza-related outcomes

  • IP: Laura Granés González
  • Duración: 2025-2026
  • Financiadores: ERASMUS UNIVERSITAIR MEDISCH CENTRUM ROTTERDAM (ERASMUS MC)

Rationale and background
During the revision of the European Medicines Agency (EMA) Guideline on Influenza Vaccines, it was agreed that the optimal way to monitor the performance of influenza vaccines was to generate high-quality vaccine effectiveness data. However, there are identified challenges to generating annual brand-specific influenza vaccine effectiveness (IVE) evidence from previous European initiatives. With the need for real-world evidence on influenza vaccines, the current study will contribute to informing EMA on the opportunities and challenges of conducting brand-specific IVE studies within the DARWIN EU® network. Such IVE studies aim to provide robust evidence to support decision-making by EMA.
Research question and objectives
Objectives
The aim of this study is to assess the availability, quality, and completeness of fit-for-purpose data sources that record seasonal influenza vaccine exposure, including brand where available, as well as influenza-related clinical outcomes and covariates relevant for influenza vaccine effectiveness (IVE) studies.
The specific objectives of this study are:
1. To estimate the period prevalence of influenza vaccination in the general population for each influenza season from 2015/16 to 2023/24, overall and stratified by age group and sex.
2. To characterise influenza vaccine use within each influenza season by vaccine brand and route of administration, stratified by age group.
3. To describe the baseline characteristics of individuals receiving any influenza vaccine in each influenza season, including demographics, comorbidities, and receipt of other vaccinations.
4. To estimate the incidence rates of influenza-related clinical outcomes, hospitalisations, and deaths in each influenza season, both in the general and vaccinated populations, overall and stratified by age group.
Methods
Study design
. Population-level drug utilisation study (Objective 1)
. Patient-level characterisation (Objective 2 and 3)
. Population-level descriptive epidemiology study (Objective 4)
Objective 1: Population-level drug utilisation on influenza vaccine
Population
The study population will include all individuals present in the database during the study period 01/08/2015 to 31/07/2024, or to the end of available data. Individuals with missing information on sex and age will be excluded.
Variables
Exposure:
Not applicable
Outcome:
Influenza vaccine
Covariates:
The following covariates will be used for stratification:
• Age group (<6 years, 6-17 years, 18-64 years, =65 years) • Sex Statistical analysis Period prevalence of influenza vaccines will be estimated in the general population for each influenza season from August to July, overall and stratified by age group and sex. The statistical analyses will be performed based on OMOP CDM mapped data using “IncidencePrevalence” R package. A minimum cell counts of 5 will be used when reporting results, with any smaller count reported as “<5”. Objective 2: Patient-level characterisation on type of influenza vaccine Population The study population will include individuals who were present in the database and received an influenza vaccine during the study period 01/08/2015 to 31/07/2024, or to the end of available data. Individuals with missing information on sex and age will be excluded. Variables Exposure: Influenza vaccine Outcome: Not applicable Covariates: The following covariates will be used to characterise type of influenza vaccine: • Vaccine brand, route of administration The following covariates will be used for stratification: • Age group (<6 years, 6-17 years, 18-64 years, =65 years) Statistical analysis Patient level characteristics on type of influenza vaccine in each influenza season on predefined covariates of interest will be reported as counts and proportions. The statistical analyses will be performed based on OMOP CDM mapped data using “CohortCharacteristics” R package. A minimum cell counts of 5 will be used when reporting results, with any smaller count reported as “<5”.

Identificació de pacients amb venopunció complexa a atenció primària

  • IP: Juan Riesgo Martin
  • Duración: 2025-2028

Aquest estudi observacional, descriptiu i transversal té com a objectiu principal identificar pacients amb accessos venosos complexos en Centres d’Atenció Primària (CAP), així com explorar la correlació entre ansietat, dolor i la complexitat dels accessos venosos. També es pretén valorar l’experiència subjectiva dels pacients durant les extraccions sanguínies. La mostra constarà de 100 pacients seleccionats mitjançant mostreig aleatori sistemàtic (k=7), 50 per cada CAP ( CAP Casc Antic y CAP Gotic) , amb recollida de dades durant quinze dies consecutius per centre. Les variables inclouen dades sociodemogràfiques, nivell d’ansietat mesurat amb GAD-7, intensitat del dolor mitjançant escala EVA pre i post extracció, qualitat de vida valorada amb EuroQol-5, i classificació DIVA per a la valoració de dificultats en l’accés venós. El personal d’infermeria completarà la valoració clínica DIVA i recollirà dades addicionals dels pacients amb accés venós difícil (DIVA+). L’anàlisi estadística aplicarà estadística descriptiva per a variables quantitatives i qualitatives, amb mesures de tendència central i dispersió, i es faran proves de correlació per avaluar associacions entre variables

La teleconsulta com a eina de millora mediambiental a l’àmbit d’atenció primària rural a la Catalunya Central

  • IP: Xavier Marin Gomez
  • Duración: 2025-2028

Antecedents: Els professionals de la salut han de poder donar respostes efectives al deteriorament progressiu del medi ambient, atès que s’ha convertit en un greu problema global. Les teleconsultes (una forma de telemedicina) ofereixen grans possibilitats per estalviar energia i una oportunitat de reduir desplaçaments contaminants, però no hi ha estudis comparatius del seu impacte ambiental a l’àmbit rural en comparació amb l’àmbit urbà.
Hipòtesi: Les teleconsultes (TC) a l’Atenció Primària (AP) comporten un estalvi d’emissions contaminants que podria ser més important en àmbits rurals.
Objectius: Avaluar l’impacte ambiental i els costos associats a la realització de TC a l’AP, comparant l’impacte resultant entre l’àmbit rural i urbà a la Catalunya Central.
Metodologia: L’estudi constarà de dos blocs que permetran fer les estimacions d’emissions de CO2 i els costos. Per un cantó s’obtindran dades de l’eCAP per a totes les visites realitzades mitjançant una TC durant el 2024. Concretament es demanarà la distància estalviada (en km) entre els domicili i el centre de referència de l’usuari, així com el CAP, l’edat i el sexe d’aquest. En paral·lel, entre el 2025 i el 2026 es realitzaran enquestes anònimes i adaptades a partir d’un model validat sobre els patrons de desplaçament a una mostra representativa dels usuaris de centres rurals/urbans de la Catalunya Central. Aquesta informació ens permetrà estimar la distribució modal dels usuaris que utilitzen el CAP, segons perfil (edat, sexe, etc), i per tant estimar les emissions de diversos contaminants i costos estalviats de manera més acurada.
Limitacions: Tot i que podem calcular les distàncies dels desplaçaments realitzats i que aplicarem una enquesta per poder fer una aproximació de la distribució modal, resulta difícil conèixer amb exactitud el mètode concret de desplaçament (e.g. a peu, bicicleta, cotxe, transport públic…) utilitzat pels usuaris de TC. Tampoc es poden obtenir dades de l’estat laboral dels usuaris (estudien, treballen, o estan jubilats).
Aplicabilitat: L’estudi servirà de base per a la realització d’estudis sobre l’ús de la telemedicina i el seu impacte ambiental diferencial a l’àmbit rural per tal d’optimitzar les polítiques sanitàries en el desenvolupament de programes sostenibles que reflecteixin l’equitat entre territoris.
Rellevància: L’estudi ens ajudarà a conèixer i avaluar l’impacte ambiental diferencial a les àrees rurals per tal d’optimitzar polítiques sanitàries, contribuint a confeccionar els estàndards de
sostenibilitat de les institucions sanitàries de l’AP. Això permetrà millorar l’equitat territorial i obre la porta a estudis més amplis sobre la salut digital i canvi climàtic o sobre com les tecnologies poden contribuir als objectius de desenvolupament sostenible (ODS).

Adherència a tractaments en malalties cròniques: anàlisi a l’atenció primària (ADHECAP: ADHErència Crònica Atenció Primària)

  • IP: Zojaina Hernández Rojas
  • Duración: 2025-2028

Antecedents. La falta d’adherència és freqüent. S’estima que al voltat del 50% dels pacients amb malalties cròniques no segueixen correctament la medicació prescrita, fet que comporta un augment de morbiditat, mortalitat i consum de recursos sanitaris. La no-adherència és un problema multifactorial en el qual hi intervenen varis elements relacionats amb el pacient, la malaltia, el tractament, el sistema sanitari i l’entorn socio-econòmic. Es distingeixen diferents patrons de no-adherència (inici, implementació, persistència), així com perfils de pacients amb més risc, especialment en funció de factors com l’edat, el nivell educatiu, el suport social o els hàbits de salut. Les intervencions dirigides a millorar l’adherència es centren sobretot en estratègies educacionals i conductuals, però sovint els resultats obtinguts son temporals. En aquest sentit, és imprescindible un enfocament multidisciplinari, individualitzat i integrat en la pràctica clínica, i és essencial promoure la participació activa del pacient en el procés de millora. A les Terres de l’Ebre no es disposa de dades específiques sobre l’adherència terapèutica, i és una zona amb característiques demogràfiques i socioeconòmiques específiques que podrien condicionar una adherència subòptima.

Hipòtesis. Els pacients pertanyents a una “UBA” d’atenció primària presenten una adherència terapèutica subòptima als tractaments indicats per les seves malalties cròniques.

Objectius. Avaluar l’adherència terapèutica dels pacients d’una “UBA” de l’EAP Tortosa Est en relació a vàries malalties cròniques (hipertensió arterial, diabetis mellitus tipus 2, dislipèmia i fibril·lació auricular) durant 6 mesos (de gener de 2025 a juny 2025, ambdós inclosos), considerant una adherència no òptima =80%.

Metodologia. Es tracta d’un estudi observacional, descriptiu i retrospectiu. Les dades s’obtindran de la història clínica electrònica d’atenció primària de Catalunya (eCAP). No es realitza cap intervenció. La variable resultat és l’adherència terapèutica al grup de fàrmacs d’estudi en cada cas, mesurada per la dispensació farmacèutica dels mateixos i pel test de Morisky-Green. Les variables secundàries son: sociodemogràfiques, polimedicació, atenció domiciliària, i variables clíniques i analítiques.

Aplicabilitat i rellevància. Descriure la situació actual de l’adherència terapèutica a les Terres de l’Ebre ajudarà a una major conscienciació d’aquesta problemàtica i a identificar factors associats al seu incompliment, així com perfils de pacients amb major dificultats. Aquesta informació permetria dissenyar intervencions de millora en aquest àmbit.

Impacto de la aplicación en Atención Primaria del modelo de Prescripción Centrada en la Persona en la adecuación terapéutica y adherencia en mayores de 75 años con polifarmacia

  • IP: Clara Navarrete Espuña
  • Duración: 2025-2028

Antecedentes: la prescripción en mayores de 75 años es especialmente compleja por los cambios fisiológicos propios de la edad, la presencia de múltiples comorbilidades y la elevada prevalencia de polifarmacia, que puede superar el 45%. Esta situación incrementa el riesgo de prescripciones potencialmente inadecuadas (PPIs), con consecuencias clínicas relevantes. Aunque existen herramientas como los criterios STOPP/START, estas no siempre consideran los objetivos y preferencias del paciente. El modelo de Prescripción Centrada en la Persona (PCP), desarrollado en Cataluña, propone una revisión individualizada de la medicación basada en la toma de decisiones compartida, con experiencias iniciales en atención primaria.
Objetivos: analizar la adecuación de la prescripción en pacientes mayores de 75 años con polifarmacia mediante la metodología de la Prescripción Centrada en la Persona y describir las intervenciones propuestas.
Metodologia: estudio inicial transversal, descriptivo de la adecuación de la prescripción, seguido de un observacional prospectivo con medicamentos, donde se concilia una propuesta de adecuación de la prescripción según criterios CatSalut y STOPP/START y un seguimiento posterior de 2 meses para ver factibilidad, satisfacción y adherencia a las recomendaciones
Resultados esperados: mejor adherencia a la prescripción y la satisfacción del paciente. Concienciar acerca de la prescripción inadecuada.
Aplicabilidad y relevancia: este estudio es especialmente relevante en el ámbito de la Atención Primaria, donde se realiza el seguimiento habitual de personas mayores con polifarmacia y comorbilidades. La aplicación del modelo de Prescripción Centrada en la Persona permite revisar y adaptar la medicación de forma individualizada, considerando los valores, objetivos y contexto clínico del paciente. Su implementación puede contribuir a mejorar la adecuación terapéutica, la adherencia al tratamiento y la satisfacción del paciente. Asimismo, su aplicación podria tener un impacto en la incidencia de efectos adversos relacionados con la medicación, la aparición de síndromes geriátricos (como caídas, deterioro cognitivo o fragilidad) y las complicaciones derivadas de la prescripción potencialmente inadecuada. Los resultados del estudio podrían facilitar la integración de esta metodología en la práctica clínica habitual, promoviendo una atención más segura, eficaz y centrada en la persona

DARWIN EU® – Characterisation of aliskiren users (P4-C1-017)

  • IP: Ana Palomar Cros
  • Duración: 2025-2026
  • Financiadores: ERASMUS UNIVERSITAIR MEDISCH CENTRUM ROTTERDAM (ERASMUS MC)

Rationale and background
Existing evidence from case reports and preclinical data raised concerns regarding the proarrhythmic potential of aliskiren, especially with underlying risk of atrial fibrillation. However, little is known about the usage of aliskiren, in particular characteristics of aliskiren users.
This study aims to characterise new aliskiren users to inform the planning and feasibility of a potential future safety study investigating risk of cardiac events.
Research question and objectives
Objectives
The objective of this study is to characterise new aliskiren users to inform the planning of potential future safety studies on aliskiren. The specific objectives are as follows:
1.
To characterise new aliskiren users in terms of demographics, comorbidities, and potential indications for aliskiren use, overall and stratified by age and by sex, during the study period of 2007–2024.
2.
To assess the use of medication, both prior to and after new aliskiren treatment initiation, overall and stratified by age and by sex, during the study period of 2007–2024.
3.
To estimate the number of people with both at least one aliskiren prescription/dispensation record(s) and a record of pre-specified cardiac events anytime during the study period (cross-cohort counts), overall and stratified by age and by sex.
Methods
Study design
Patient-level characterisation
Objective 1 and 2: Patient-level characterisation of new aliskiren users (new drug user cohort)
Population
The study population will include all individuals who received a new aliskiren prescription during the study period 01/01/2007 to 31/12/2024 (or the end of available data), with at least 365 days of database history available prior to the first aliskiren prescription, and with no aliskiren use in the 365 days prior to the “new” aliskiren prescription.
Variables
Exposure: •
Aliskiren
Covariates for characterisation:

Demographics: age, sex (Objective 1)

Comorbidities: cardiac arrhythmia, cardiomyopathy, heart failure, ischemic heart disease, myocardial infarction, stroke, venous thromboembolism, anxiety, chronic kidney disease, chronic liver disease, dementia, depressive disorder, diabetes, hyperthyroidism, hypothyroidism, malignant neoplastic disease (Objective 1)

Indication: hypertension (Objective 1)

Medication: agents acting on the renin-angiotensin system (excluding aliskiren), beta blocking agents (systemic), calcium channel blockers, diuretics, other antihypertensive agents, antiarrhythmic agents, antithrombotic agents, digoxin, ivabradine, acetylcholinesterase inhibitor, antibacterials for systemic use, antifungals for systemic use, antidepressants, antiemetics, antimalarial agents, antineoplastic agents, opioids, psycholeptics, psychostimulants (Objective 2)
Covariates for stratification:

Age groups

Below 18 years

18–64 years

65 years and above

Sex
Statistical analysis
Patient level characteristics of new aliskiren users, including demographics, comorbidities, medication, and potential indication for aliskiren treatment will be reported as counts and proportions. The statistical analyses will be performed based on OMOP CDM mapped data using CohortCharacteristics. A minimum cell counts of 5 will be used when reporting results, with any smaller count reported as “<5”. Objective 3: Patient-level characterisation of first-time aliskiren users (new drug user cohort, first-time user) Population The study population will include all individuals, who received a new aliskiren prescription during the study period 01/01/2007 to 31/12/2024 (or the end of available data), with at least 365 days of database history available prior to the first aliskiren prescription, and without any prior exposure of aliskiren. Variables Exposure: • Aliskiren Covariate for characterisation: • Cardiac events, as a composite of Atrial fibrillation Atrial arrhythmia other than atrial fibrillation Ventricular arrhythmias Sudden cardiac death • Cardiac arrhythmia • Atrial fibrillation • Atrial arrhythmia other than atrial fibrillation • Ventricular arrhythmias • Sudden cardiac death Covariates for stratification: • Age groups • Below 18 years • 18–64 years • 65 years and above • Sex Statistical analysis The number of persons with both first-time aliskiren use and with cardiac events any time before/after aliskiren treatment will be reported (person counts). The statistical analyses will be performed based on OMOP CDM mapped data using CohortCharacteristics. A minimum cell counts of 5 will be used when reporting results, with any smaller count reported as “<5”. Data sources 1. Denmark: Danish Data Health Registries (DK-DHR) 2. Spain: The Information System for Research on Primary Care (SIDIAP) 3. United Kingdom: Clinical Practice Research Datalink GOLD (CPRD GOLD) Study size No sample size has been calculated, as this is an exploratory study which will not test a specific hypothesis. Based on a preliminary feasibility assessment, the expected number of persons counts for aliskiren in the databases included in this study range from 2,300 (CPRD GOLD) to 11,000 (SIDIAP).

Deterioro cognitivo leve en la Cataluña Central: Prevalencia y factores asociados en la población mayor de 65 años en atención primaria.

  • IP: Mercedes De La Cruz Herrera
  • Duración: 2025-2028

Antecedentes:
El deterioro cognitivo leve (DCL) es un estado clínico intermedio entre el envejecimiento normal y la demencia, caracterizado por alteraciones objetivas en uno o más dominios cognitivos (memoria, atención, lenguaje, funciones ejecutivas) con independencia funcional conservada.
A nivel global, la prevalencia se sitúa entre el 15 y el 17% en mayores de 60 años, aumentando con la edad. Cada año, un 10-15% de los casos progresa a demencia, aunque hasta un 40% puede revertir a normalidad en 5 años. En España, las estimaciones son variables, situándose entre el 14 y el 18% en mayores de 65 años, predominando en mujeres y con factores de riesgo asociados.
Los factores de riesgo pueden ser no modificables como la edad y alteraciones genéticas – APOE e4- y modificables como la hipertensión arterial, la diabetes mellitus tipo 2, dislipemia, la obesidad, el tabaquismo, la depresión, la pérdida auditiva, el bajo nivel educativo, aislamiento social y el consumo de alcohol.
No se cuenta actualmente con tratamientos farmacológicos aprobados, sin embargo, las intervenciones no farmacológicas como el ejercicio físico regular, el control de factores cardiovasculares, el abandono de hábitos tóxicos, el tratamiento de la pérdida auditiva, la estimulación cognitiva y programas multimodales, han demostrado ser eficaz en el control del DCL y retrasar la evolución a una probable demencia.
Hipótesis:
La prevalencia del deterioro cognitivo leve de los pacientes mayores de 65 años, atendidos en centros de atención primaria de la Cataluña Central, es superior a la reportada y está asociada a factores clínicos, sociodemográficos y estilo de vida.
Objetivos:
Objetivo General:
Determinar la prevalencia del deterioro cognitivo leve en pacientes mayores de 65 años detectados durante el período del 2020 al 2024 en centros de atención primaria de la Cataluña central.
Objetivos Específicos:
1.Describir las características sociodemográficas de los pacientes diagnosticados de deterioro cognitivo en atención primaria durante el periodo de estudio.
2.Comparar la prevalencia del deterioro cognitivo leve según el sexo y edad.
3.Identificar los principales factores de riesgo asociados al diagnóstico de deterioro cognitivo leve en mayores de 65 años.
4.Comparar la prevalencia de deterioro cognitivo leve en función de la presencia o ausencia de factores de riesgo asociados.
5.Evaluar la tasa de progresión a demencia entre los pacientes con diagnóstico de deterioro cognitivo leve.
6.Analizar el tiempo medio de progresión de la demencia desde el momento del diagnóstico de deterioro cognitivo leve.
7.Comparar la prevalencia del deterioro cognitivo leve entre centros de atención primaria urbanos, semiurbanos y rurales.
Metodología:
Estudio transversal, observacional, retrospectivo. Se recogerán datos de pacientes mayores de 65 años atendidos en centros de atención primaria del ICS gerencia territorial de la Cataluña central durante el período comprendido entre el 2020 y el 2024.
Resultados esperados:
La prevalencia del deterioro cognitivo leve en la Cataluña Central es similar a la de España en pacientes mayores de 65 años, y está relacionada con la edad, el sexo y otros factores de riesgo como la hipertensión arterial, la diabetes mellitus y la dislipidemia.
Aplicabilidad:
Permitirá obtener datos actualizados sobre la prevalencia del DLC en la población mayor de 65 años de la Cataluña Central, así como los factores asociados, lo que permitirá priorizar en grupos de riesgo y mejorar la toma de decisiones clínicas.

Evaluación de la eficacia de emogg como herramienta digital para la detección temprana del trastorno del espectro autista en menores de 24 meses en atención primaria pediátrica.

  • IP: Mercedes De La Cruz Herrera
  • Duración: 2025-2028

El trastorno del espectro autista (TEA) es una afección del desarrollo neurológico con implicación multidimensional, se caracteriza por una interacción social disminuida, deficiencia de la comunicación a través del lenguaje verbal y no verbal e inflexibilidad en el comportamiento al presentar conductas repetitivas e intereses restringidos. Su etiología y los factores de riesgo son cada vez más estudiados. Los signos de alerta pueden manifestarse desde los primeros meses de vida, aunque el diagnóstico clínico suele producirse después de los tres años.
La detección precoz del TEA es importante para iniciar intervenciones tempranas, de esta manera se puede llegar a mejorar de manera significativa el pronóstico de la patología. Actualmente en atención primaria de pediatría existen una serie de limitaciones para identificar los primeros signos como son el tiempo de la consulta, el entrenamiento del personal sanitario para identificar los factores y las herramientas disponibles.
En los últimos años, diversos estudios han explorado el uso de la inteligencia artificial (IA) para mejorar la detección temprana del TEA. Ejemplo es el modelo AuTMedAI, desarrollado por el Karolinska Institutet; el sistema T-Eye, desarrollado por la Universidad Politécnica de Valencia y basado en realidad virtual (RV) e IA, dirigido a niños de 3 a 7 años, y el modelo VIT-Mamba, que combina Vision Transformer e IA.
Emogg Analytics® es una herramienta digital que utiliza la inteligencia artificial (IA) para registrar y analizar indicadores conductuales y emocionales mediante vídeo y audio, un conjunto multidimensional de indicadores que adaptados a edades menores de 24 meses podría detectar signos tempranos de riesgo de TEA, convirtiéndose en una herramienta adicional a los métodos tradicionales actuales.
Este estudio propone evaluar la validez, viabilidad y aceptabilidad de Emogg Analytics® como herramienta de cribado adicional a la existente, en el contexto de las revisiones del programa “Créixer amb Salut” en atención primaria de pediatría.
HIPÓTESIS:
El uso de la herramienta de inteligencia artificial, Emogg Analytics®, basada en analizar las emociones a tiempo real de los niños y niñas menores de 24 meses puede ayudar a los profesionales sanitarios en la detección precoz del trastorno del espectro autista en atención primaria pediátrica.
OBJETIVOS:
Objetivo general:
Evaluar la utilidad de la herramienta de inteligencia artificial Emogg Analytics® como soporte a los profesionales en la detección del trastorno del espectro autista en menores de 24 meses.
Objetivos Específicos:
1.Evaluar la viabilidad del uso de la herramienta de inteligencia artificial Emogg Analytics® durante visitas de atención primaria pediátrica.
2.Evaluar la precisión y eficacia mediante sensibilidad y especificidad diagnóstica de la herramienta digital Emogg Analytics®en comparación con la valoración del profesional de pediatría a través de la observación y uso de las escalas validadas.
3.Evaluar la precisión y eficacia diagnóstica de la herramienta digital Emogg Analytics® según la edad y el género en menores de 24 meses durante la revisión pediátrica correspondiente por edad.
4.Evaluar la aceptabilidad del uso de la herramienta digital Emogg Analytics® para la detección temprana de trastornos del espectro autista por parte de madre / padre o tutores legales.
METODOLOGÍA:
Estudio observacional y prospectivo, en el cual la población de estudio serán niños y niñas de 12 a 24 meses, incluidos en el registro de pacientes y atendidos en el centro de atención primaria de Súria del Instituto Catalán de la Salud – ICS – Gerencia Territorial de la Cataluña Central, a los cuales durante la revisión del programa “Créixer amb Salut” correspondientes a los 12 meses, 18 meses y 24 meses, se utilizará Emogg Analytics® como una herramienta adicional a las convencionales y utilizadas por el programa (cuestionario M-CHAR R/F y observación por parte del personal sanitario) para el diagnóstico precoz de TEA. Consiste en una intervención digital, breve y no invasiva, se evalúan indicadores de atención social, motora, sensorial, comunicativo y emocional, durante 7 a 10 minutos. Al final de la intervención se generará un informe, determinando el perfil de riesgo y orientando al sanitario respecto al seguimiento del niño o niña evaluado. Asimismo, se evaluará el grado de satisfacción de los padres, madres o tutores legales respecto al uso de la herramienta.
APLICABILIDAD Y RELEVANCIA:
Emogg Analytics® tiene una alta aplicabilidad clínica en el contexto de la atención primaria pediátrica, y su uso puede mejorar significativamente los procesos de detección y derivación temprana de los menores con riesgo de TEA, contribuyendo así a optimizar el pronóstico y el abordaje integral de estos casos desde una edad crítica para el desarrollo neuropsicológico.

Patronato

Colaboradores

Acreditaciones