Rationale and Background: This study will be conducted following the initial marketing authorization of ZEPOSIA® (ozanimod) for the treatment of multiple sclerosis (MS) to observe incidence rates of specific adverse events of interest (AEIs). The AEIs in this Post-Authorisation Safety Study (PASS) were selected based on the mechanism of action of ozanimod (sphingosine 1 phosphate [S1P] receptor modulation), ozanimod nonclinical data, possible class effects and safety issues identified with currently marketed S1P receptor modulator compounds in the MS indication based on AEIs observed in the clinical trials for ozanimod (marketed as ZEPOSIA®).
Research Question and Objectives:
Research question: What are the rates of AEIs in a real-world population of patients with relapsing remitting multiple sclerosis (RRMS) receiving newly marketed product ZEPOSIA® (ozanimod), an oral S1P receptor modulator (exposed) compared to the rates of these events in 2 populations of patients (not exposed to ozanimod) with RRMS who have received treatment with other S1P-receptor modulators or non-S1P receptor disease-modifying treatments (DMTs)?
Primary Objectives: The primary objectives of this study will be carried out through multinational distributed data sources that include secondary databases, such as Optum Research Database (ORD) and Clinical Practice Research Datalink (CPRD) and RRMS cohort and registry data sources in the United Kingdom (UK) and Europe:
•To describe the incidence rate and hazard ratio of major adverse cardiovascular events (MACE) within the person-time of exposure to ozanimod and the person-time of exposure to other therapies used to treat RRMS.
•To describe the incidence rate and hazard ratio of serious opportunistic infections (SOI) within the person-time of exposure to ozanimod and the person-time of exposure to other therapies used in the treatment of RRMS.
•To describe the incidence rate and hazard ratio of serious acute liver injury (SALI) without predisposing risk factors within the person-time of exposure to ozanimod and the person-time of exposure to other therapies used in the treatment of RRMS.
•To describe the incidence rate and hazard ratio of macular edema within the person-time of exposure to ozanimod and the person-time of exposure to other therapies used to treat RRMS.
•To describe the incidence rate and hazard ratio of malignancies within the person-time of exposure to ozanimod and the person-time of exposure to other therapies used to treat RRMS.
•To describe the incidence of acute non-fatal myocardial infarction during exposure to ozanimod and exposure to other therapies used to treat RRMS.
•To describe the incidence of acute non-fatal stroke during exposure to ozanimod and exposure to other therapies used to treat RRMS.
•To describe the incidence of cardiovascular (CV) mortality during exposure to ozanimod and exposure to other therapies used to treat RRMS.
•To evaluate the study outcomes among patients 55 years or older compared to patients younger than 55 years.
Secondary Objectives:
•To describe the incidence of MACE during exposure to ozanimod and exposure to other therapies used to treat RRMS in intervals of time since initiation (ie, < 365 days and = 365 days). •To describe the incidence of symptomatic bradycardia during exposure to ozanimod and exposure to other therapies used to treat RRMS. •To describe the incidence of progressive multifocal leukoencephalopathy (PML) during exposure to ozanimod and exposure to other therapies used to treat RRMS. •To describe the incidence of SALI with and without predisposing factors within the person-time of exposure to ozanimod and the person-time of exposure to other therapies used in the treatment of RRMS. •To describe the incidence rate of posterior reversible encephalopathy syndrome (PRES) during exposure to ozanimod and exposure compared to other therapies used to treat RRMS. Study Design: This is a long-term observational study including patients exposed to ozanimod or other medications used to treat RRMS. The study will use existing multinational distributed data sources, such as administrative healthcare data, electronic health records, and potentially disease registries, which will not be collected primarily for this research but do reflect care in usual clinical practice. Exposure in the automated datasets will be based on prescription or dispensing data. As in usual practice, patients may switch between study drugs, and thus the analysis will be episode-of-use level, rather than patient level. Propensity scores (PS) based on relevant baseline demographics, clinical characteristics, and number of prior treatments at the start of each new treatment episode will be used to adjust for potential confounding in comparative analyses. The primary endpoints of interest are MACE (composite and the individual components of MACE), SOI, and SALI, macular edema, and malignancy. The study will estimate the incidence rates of these events in one exposed (ozanimod), and two comparator cohorts, defined by selected DMTs for MS. Hazard ratios will be considered the main measure of effect. A cohort design will allow direct estimation of the incidence rates, rate differences, and relative risk or hazard ratios of multiple outcomes of interest among new users of ozanimod compared with new users of other DMTs. A cohort study design will also allow accurate chronologic confounder assessment and assessment of the outcomes at multiple time points. The covariate information will be assessed during the time preceding treatment initiation and will include all relevant demographic and clinical characteristics available for each patient. Population(s): The study population will include men and women at least 18 years old who have a diagnosis of MS and are new users of (“initiate”) treatment with one of three cohort-defining treatments. Patients will be grouped into the following cohorts: •Exposed: Starting ozanimod •Non-exposed: Starting another S1P receptor modulator •Non-exposed: Starting a DMT other than an S1P receptor modulator Data Sources: The study cohorts include multinational distributed data sources that will be drawn from electronic databases from health systems in which ozanimod is launched and in countries where reimbursement status is anticipated to be granted or has been granted. The primary sources of data will include the: Optum (USA), Clinical Practice Research Datalink Aurum (UK), GEPARD (Germany), PHARMO (The Netherlands, to be included in the amendment) and SIDIAP (Catalunya, Spain, to be included in the amendment). Study Size: The size of the study cohorts will be determined by the uptake of ozanimod and comparator drugs in the countries and populations included in the data sources during the study period, and the amount of person-time each patient will contribute will depend on how long they remain on specific treatments. Data Analysis: When ozanimod-treated patients reach 1,000 patient-years in at least one data source, the study will conduct the PS-based analyses for the primary objectives in that data source as described below. Selective removal of observations, known as “trimming,” will be implemented at both ends of the PS weight range. At the low end of the range, all patient episodes with a PS weight below the 2.5 percentile value of the distribution of scores in the exposed group (ie, ozanimod) will be excluded. At the upper end of the range, we will exclude all patients, exposed and unexposed to ozanimod, with PS weights greater than the 97.5 percentile.

Estat del tema: L’aprenentatge basat en jocs (game-based learning) és una eina innovadora en l’educació en ciències de la salut. Els jocs permeten una experiència immersiva positiva que possibilita un aprenentatge més autònom i interactiu, emprant diferents tècniques com el feedback, els escenaris de prova i les repeticions Des de fa un temps, el Grup de Treball d’Hipertensió de la CAMFiC està desenvolupant activitats gamificades en diferents formats. En les que s’han dut a terme fins ara, s’observa una millora de coneixements i valoració molt positiva per part dels professionals participants.
Tanmateix no està ben establert que aquestes activitats gamificades siguin millors que les activitats formatives convencionals.
Per aquest motiu, ens proposem fer un estudi amb l’objectiu de comparar una activitat formativa gamificada (joc de cartes) amb una activitat de formació tradicional.
Metodologia: estudi creuat d’intervenció.
32 professionals d’atenció primària amb activitat assistencial es randomitzaran en dos grups A i B: Un realitzarà l’activitat gamificada i l’altre una sessió clínica tradicional. A l’inici i final de l’activitat els participants respondran un formulari de coneixements i un qüestionari de satisfacció.
Als 6 mesos, es repetiran las mateixes activitats, però creuant els grups. I respondran de nou el formulari de coneixements a l’inici i el final i el qüestionari de satisfacció.
S’avaluaran las diferències en respostes correctes entre el principi i final de cada activitat i entre els grups.
Es consideraran rellevants les diferències de 2 o més punts (donat que és l’observat fins ara en la realització de les diferents activitats gamificades del grup).
Tots els participants signaran un consentiment acceptant participar en l’estudi.

Aquest estudi té com a objectiu principal explorar com es perceben el rol i la imatge professional
de la Infermera Familiar i Comunitària (IFiC) des de diferents perspectives: les pròpies infermeres,
l’equip d’Atenció Primària (AP) i la població atesa. Es busca descriure l’autopercepció de les infermeres, identificar les percepcions de l’equip d’AP, examinar les percepcions dels usuaris i comparar aquests enfocaments per a identificar similituds i diferències. La recerca s’emmarca en un disseny qualitatiu de tipus fenomenològic, utilitzant entrevistes semiestructuradas, amb l’equip d’AP, i grups focals, amb els usuaris del centre d’atenció primària.

Aquest estudi té com objectiu avaluar el grau de coneixement sobre salut sexual i el seu abordatge abans i després d’una breu intervenció formativa en professionals de medicina i infermeria de dos Equips d’Atenció Primària de Barcelona Ciutat. És un estudi de disseny d’intervenció abans i després sense grup control que es durà a terme durant el període 2025-2026. La població d’estudi inclou infermers, metges i residents que treballen als EAPs Dr. Carles Ribas i La Marina. Es recolliran variables sociodemogràfiques i s’avaluaran els coneixements generals sobre la salut sexual i el seu abordatge abans i després de la intervenció. També es recollirà el nivell de satisfacció amb la intervenció. La recollida de dades es portarà a terme mitjançant la realització de qüestionaris impresos abans i després d’una sessió formativa en la franja horària de formació de cada EAP. Prèviament, tots ells hauran estat informats dels objectius de l’estudi, el seu caràcter anònim i se’ls lliurarà el consentiment informat.

La identificación del maltrato hacia las personas mayores sigue siendo un reto. La falta de formación específica para los profesionales de la salud, junto con las dificultades para reconocer los signos de abuso en este grupo, contribuye a que muchos casos no sean detectados ni tratados de manera adecuada. Para abordar este problema, se dispone de varios instrumentos de detección de maltrato o del riesgo de maltrato validados y diseñados para identificar los signos físicos y psicológicos de la violencia, de manera que se pueda actuar a tiempo para prevenir daños mayores. Estos instrumentos se utilizan en el ámbito de la atención primaria y varían según el tipo de violencia que se sospeche. Las herramientas de detección de maltrato que emplearemos durante el estudio han sido extraídas del protocolo elaborado por el ayuntamiento de Barcelona con el siguiente título: “Procediment especific dáctuació davat el maltractament a les persones grans”. Para poder establecer relación entre el riesgo de maltrato y factores predisponentes, se llevará a cabo una valoración geriátrica integral. Para la detección del riesgo de maltrato hemos seleccionado los test EASI y CASE: Cuestionario de Abuso de Personas Mayores (Elder Abuse Suspicion Index – EASI) Y Evaluación de Abuso del Cuidador (CASE). Por ello, el objetivo principal del presente estudio será detectar el riesgo de maltrato en población mayor de 64 años dentro del «Programa d’Atenció Domiciliària d’Atenció Primària i Comunitària de Catalunya» (ATDOM) en Atención Primaria; Como objetivos secundarios nos planteamos estimar la prevalencia del riesgo de maltrato e identificar los factores asociados.
Se realizará un estudio descriptivo transversal en los Centros de Atención Primaria: Badal, Besós, Carles Ribas y La Marina de Barcelona; todos ellos de contexto urbano y de bajo nivel socioeconómico. La población de estudio incluirá pacientes ATDOM mayores de 64 años exluyendo pacientes institucionalizados, con patología grave i / o barrera idiomática. Se realizará un muestreo aleatorio de 216 personas.
Se realizarán visitas domiciliarias para recoger la información a través de cuestionarios de detección de sospecha de maltrato (EASI) y evaluación del abuso del cuidador CASRE O. Además se revisará la historia clínica para variables relacionadas.

Els darrers Plans de Salut identifiquen la necessitat de transformació del sistema de salut tenint en compte el fenomen de la cronicitat i, per fer-ho, plantegen la conveniència d’implantar processos clínics integrats en diferents patologies i situacions a partir de la implantació de les vies clíniques i les rutes assistencials.
Després de tots aquests anys, encara no es disposen de resultats d’impacte en els territoris de les rutes implantades per diferents malalties cròniques ni per la situació de complexitat, doncs són intervencions complexes multicomponent que precisen d’avaluacions molt precises, per demostrar la seva efectivitat en el context de vida real.
L’objectiu del projecte és dissenyar, implementar i avaluar un sistema d’integració assistencial efectiva amb un sistema de suport a la gestió dels recursos que garanteix l’elecció del recurs més adequat, el seguiment del pacient dins de l’itinerari i la identificació del professional referent en tot moment. Per tal de poder realitzar el projecte, s’ha seleccionat com a cas d’ús la ruta de complexitat 2.0 pel subgrup poblacional de persones PCC-MACA >= 80 anys en 5 territoris de Catalunya.
El projecte es planteja amb dues palanques de canvi que són:
Innovació assistencial: Creació de comunitats de pràctica clínica com a model de treball col·laboratiu i d’aprenentatge compartit
Innovació tecnològica: Sistema d’informació que dona suport a les eines assistencials, suport a la gestió dels recursos, garanteix l’elecció del recurs més adequat, el seguiment del pacient dins l’itinerari i la identificació del professional referent en tot moment.

Rationale and background
Cystic fibrosis (CF) is a progressive genetic disorder associated with significant morbidity and premature mortality, primarily affecting the respiratory and gastrointestinal systems. It leads to chronic lung infections, pancreatic insufficiency, and other complications requiring comprehensive, lifelong management. This study aims to generate epidemiological evidence on the clinical haracteristics and monitoring of individuals diagnosed with CF across Europe between 2015 and 2024.
Research question and objectives
Research question:
What are the demographic and clinical characteristics of individuals diagnosed with cystic fibrosis (CF) in Europe between 2015 and 2024?
Study objectives:
1. To characterise individuals newly diagnosed with CF in terms of demographics, pre-specified comorbidities, Pseudomonas aeruginosa colonisation, CF screening, genotyping test and CFTR modulator treatment use, overall and stratified by paediatric and adult populations.
2. To characterise timing and availability of key clinical measurements including Forced Expiratory Volume (FEV), height, weight, Body Mass Index (BMI) measurements, sweat chloride levels and genotyping tests in
individuals who initiated any CFTR modulator treatment after CF diagnosis, overall and stratified by paediatric and adult populations.
3. To estimate the background incidence rates of pre-specified events of special interest: susceptibility for influenza virus infections, cataract, depression, anxiety and hepatotoxicity by treatment, in the CF population, overall and stratified by paediatric and adult populations and by calendar year.
4. To measure the incidence of pulmonary exacerbation among individuals newly diagnosed with CF overall and stratified by country/database, paediatric and adult populations, sex and time since diagnosis (one and two years post-diagnosis).
Methods
Study design
This retrospective cohort study aims to characterise individuals newly diagnosed with CF in terms of demographics, Pseudomonas aeruginosa colonisation, pre-specified comorbidities, CF screening test and genotyping test and CFTR modulator treatment use (objective 1), clinical characteristics including key clinical measurements (FEV, height, weight, BMI), sweat chloride levels and genotyping tests (objective 2) and to estimate the incidence of selected events of special interest and pulmonary exacerbation (objective 3 and 4).
Study period
1st January 2015 to 31st December 2024 (or latest available).
Study population
New CF diagnosis cohort (objective 1, 3 and 4): The study population will include all individuals with a first recorded diagnosis of CF in the period between 1st January 2015 and 31st December 2024 (or latest available). To ensure sufficient follow-up, only individuals diagnosed no later than 180 days prior to the end of data availability in each database will be included. Eligible individuals must have at least one year of data visibility prior to the date of CF diagnosis. The requirement of one year prior data availability will not hold or children below 1 year of age.
New CFTR modulator user cohort (objective 2): The study population will include individuals with a first diagnosis of CF in the period between 1st January 2015 and 31st December 2024 (or latest available) who initiated any CFTR modulator therapy after CF diagnosis. To ensure sufficient follow-up, only individuals diagnosed with CF at least 180 days before the end of data availability in each data source will be included.
Eligible individuals must have at least one year of prior data visibility prior to the date of CF diagnosis and no use of CFTR modulator therapy in one year preceding treatment initiation. This requirement will not hold for children < 1 year of age. Condition of interest: cystic fibrosis Variables Medication of interest: CFTR modulator therapy CFTR modulator therapy WHO ATC classification code · Ivacaftor R07AX02 · Ivacaftor and lumacaftor R07AX30 · Ivacaftor and tezacaftor R07AX31 · Ivacaftor, tezacaftor and elexacaftor R07AX32 · Deutivacaftor, tezacaftor and vanzacaftor R07AX33 Pre-specified comorbidities: depression, anxiety, sleeping disorders, pregnancy, congenital adverse events, diabetes, liver morbidity or mortality (if not feasible overall mortality), bone content (or measurements of bone content), gastro-intestinal complaints including constipation, acid reflux and abdominal pain. Events of special interest: susceptibility for influenza virus infections, cataract, depression, anxiety, hepatotoxicity by treatment, pulmonary exacerbations. Data sources 1. Assistance Publique – Hôpitaux de Marseille (APHM), France 2. Hospital Universitario 12 de Octubre (H12O), Spain 3. Norwegian Linked Health Registry data (NLHR), Norway 4. Research Repository @Fondazione IRCCS Ca' Granda Ospedale Maggiore Policlinico (POLIMI), Italy 5. The Information System for Research in Primary Care (SIDIAP), Spain 6. Semmelweis University Clinical Data (SUCD), Hungary Statistical analysis Descriptive characterisation will be performed at the patient level (objective 1). Age and sex at the time of the first recorded diagnosis of CF will be reported. The index date is defined as the date of the first recorded CF diagnosis for each individual. The number and percentage of individuals with a record of the prespecified condition of interest, colonisation with Pseudomonas aeruginosa, CF screening, genotyping test or CFTR modulator use will be assessed during pre-defined time windows. The statistical analysis will be conducted using “CohortCharacteristics” R package based on OMOP-CDM mapped data. Clinical characterisation (objective 2) will include age and sex at the date of incident CFTR modulator initiation. Additionally, the number and proportion of individuals initiating CFTR modulator treatment with available record of clinical measurements (FEV, height, weight, BMI) at index date and during pre-defined time windows, will be reported overall and stratified age. If available, clinical measurements (FEV, height, weight, BMI) will be summarised using minimum, quartiles and maximum values at index date and during pre-defined time windows, overall and stratified age groups. Similarly, number and proportion of individuals initiating CFTR modulators with a record of sweat chloride and genotyping tests will be reported at the index date and during the pre-defined time windows, overall and stratified by age. Results of sweat chloride levels and genotyping tests (if available) will also be reported, overall and stratified by age. The statistical analysis will be conducted using “CohortCharacteristics” R package based on OMOP-CDM mapped data. Incidence rates of pre-specified events of special interest (objective 3) will be estimated following CF diagnosis. The pre-specified events of interest are susceptibility for influenza virus infections, cataract, depression, anxiety and hepatotoxicity by treatment. These incidence rates will be expressed as the number of individuals with the event of interest following new CF diagnosis per 1,000 person-years of the individuals fulfilling the inclusion and exclusion criteria. Incidence rates will be reported overall and stratified by paediatric and adult populations and calendar year. The statistical analyses will be performed based on OMOP-CDM mapped data using the “IncidencePrevalence” R package. Incidence rates of newly diagnosed pulmonary exacerbation (objective 4) will be estimated following CF diagnosis. The results will be expressed as the number of individuals with the pulmonary exacerbation per 1,000 person-years of the individuals fulfilling the inclusion and exclusion criteria. Incidence rates will be calculated for consecutive yearly intervals since the CF diagnosis (index date), with a maximum follow-up period of 24 months. Incidence rates will be stratified by paediatric and adult populations and sex. These statistical analyses will be performed based on OMOP-CDM mapped data using the “IncidencePrevalence” R package. For all analyses a minimum cell counts of 5 will be used when reporting results, with any smaller counts obscured.

El estudio tiene como objetivo principal evaluar el control de la hemoglobina glicosilada (HbA1c) en pacientes con diabetes tipo 2 (DM2) que usan monitores continuos de glucosa (MCG), comparando sus valores antes y seis meses después del inicio del uso del sensor en atención primaria. Los objetivos secundarios incluyen analizar la incidencia de episodios de hipoglucemia y cetosis, evaluar el tiempo en rango glucémico y fuera de rango a los 3 y 6 meses, observar cambios en el tratamiento con insulina y medir el conocimiento de los profesionales de atención primaria sobre los MCG y su interpretación.
El estudio es observacional transversal, llevado a cabo entre enero de 2024 y junio de 2025, con una muestra de 82 pacientes diabéticos tipo 2 en tratamiento con insulina y usuarios de MCG en centros de atención primaria. No se establecen criterios de exclusión. Los datos se recogerán a través de la historia clínica electrónica, los aplicativos de MCG (LibreView y Clarity) y cuestionarios administrados a profesionales sanitarios.
Se analizarán variables demográficas, valores de HbA1c pre y post, tiempo en rangos glucémicos, episodios de hipoglucemia y cetosis, dosis de insulina y conocimiento profesional. La confidencialidad y protección de datos están garantizadas según la normativa vigente, con aprobación ética previa. Entre las limitaciones destacan posibles sesgos por falta de aleatorización, dependencia de registros clínicos y variabilidad en el uso del MCG, así como posibles intervenciones paralelas y diferencias en la formación de profesionales que podrían afectar los resultados.

La vigilància d’un bon control glucèmic és imprescindible en el seguiment dels pacients amb diabetis. Els sistemes de monitoratge continuo de glucosa (MCG), que s’utilitzen en la pràctica clínica des de 1999, han millorat les opcions d’aconseguir un control efectiu dels pacients i avançar en el coneixement de les fluctuacions de la glucèmia. Els protocols de seguiment dels pacients amb Diabetis tipus 1 (DM1) estan suficientment descrits a la literatura científica i existeix evidencia científica validada que demostra la utilitat dels sistemes MCG en el control de la malaltia. Donat que la utilització dels dispositius de MCG en DM2 és molt més recent, hi ha poca informació al respecte i s’han publicat pocs estudis que serveixen de guia als professionals responsables del seguiment dels pacients.
La nostra hipòtesis és que una adequada adherència al MCG garanteix un millor control de la malaltia en pacients que conviuen amb la DM2. Amb l’objectiu d’avaluar l’eficàcia del MCG en el seguiment i controls de la DM2 en l’atenció primària de salut, es realitzarà un estudi d’investigació observacional longitudinal i prospectiu. L’estudi inclourà dos fases, que són el disseny i la validació d’un qüestionari, disponible en castellà i en català. A l’estudi hi participaran 10 pacients diabètics (DM2) que actualment porten els sensors de monitorizació. S’analitzaran les propietats psicomètriques del qüestionari dissenyat seguint el procediment descrit per Parmenter y Wardle.
S’espera que el qüestionari permeti avaluar el grau d’adherència dels pacients al MCG, correlacionar l’adherència amb el bon control glucèmic i millorar el seguiment d’aquests pacients, del seu estat de salut i la seva qualitat de vida. A llarg termini esperem que el qüestionari es pugui aplicar en altres centres de salut.

Introducció: Els nivells elevats de diòxid de nitrogen (NO2) tenen efectes perjudicials per a la salut humana i el medi ambient. L’exposició perllongada s’associa amb una reducció de la funció pulmonar, un augment de malalties respiratòries com l’asma i la bronquitis, i un major ús d’inhaladors de rescat.
Objectiu: Estimar la prevalença d’asma, MPOC i càncer de pulmó a 31 de desembre de 2024, i la incidència acumulada de bronquitis i asma durant el mateix any, en la població de 15 anys o més de l’Àrea Metropolitana Sud, estratificada per edat, sexe, nivell d’exposició a NO2 (=10, >10–=20, >20–=40, >40 µg/m³) i tipologia territorial (urbana, suburbana, costanera o rural). Com a objectius secundaris, s’avaluarà l’associació entre el nombre de prescripcions de broncodilatadors d’acció curta (SABA) i els nivells territorials de NO2, així com la comparació d’aquests nivells amb els límits establerts per l’OMS i la Unió Europea.
Material i mètodes: Estudi transversal retrospectiu. Es recolliran dades ambientals dels punts de mesura de NO2 i dades clíniques provinents de la història clínica electrònica: diagnòstics d’asma, MPOC, càncer de pulmó, i prescripcions d’inhaladors de rescat (salbutamol, bromur d’ipratropi, terbutalina) durant l’any 2024. Participants: Persones =15 anys residents a les zones estudiades i assignades a un CAP com a mínim des de l’1 de gener de 2022.
Resultats esperats: Es preveu una associació positiva entre nivells elevats de NO2 i una major prevalença i incidència de malalties respiratòries, així com un increment en l’ús de SABA. L’impacte podria variar segons la tipologia territorial, sent les zones urbanes i suburbanes les més afectades. Aquestes dades poden contribuir a orientar polítiques de salut pública i intervencions preventives a l’Atenció Primària tant des de la consulta com des de l’àmbit comunitari.
Paraules clau: Contaminació de l’aire. Diòxid de nitrogen, Asma. EPOC. Atenció Primària