Hipòtesi
La infecció per COVID-19 accelera el deteriorament de la funció pulmonar en pacients amb MPOC.
Objectius
Generals:
Analitzar l’evolució de la funció pulmonar en pacients amb MPOC diagnosticats de COVID-19 lleu o moderada, tot comparant-la amb la de pacients amb MPOC que no han patit COVID-19.
Específics:
Analitzar la influència de diferents variables, incloent l’antecedent de COVID-19, sobre l’evolució de la funció pulmonar en pacients MPOC.
Metodologia
Disseny:
Estudi de cohorts retrospectiu en pacients diagnosticats d’MPOC. Distingírem 4 subgrups de participants (grups d’exposició):
1. Subgrup de pacients que han tingut COVID-19 abans de la data d’inici i en els quals no es registra cap reinfecció al llarg del seguiment.
2. Subgrup de pacients que han tingut COVID-19 abans de la data d’inici i en els quals es registra una o més reinfeccions al llarg del seguiment.
3. Subgrup de pacients que no tenen cap registre diagnòstic de COVID-19 abans de l’inici de l’estudi i en els quals no es registra la malaltia al llarg del seguiment.
4. Subgrup de pacients que no tenen cap registre diagnòstic de COVID-19 abans de l’inici de l’estudi i en els quals es registra la malaltia al llarg del seguiment.
Àmbit i període d’estudi:
Àmbit d’estudi: Població inclosa a base de dades SIDIAP.
Període d’estudi: de l’1 de maig 2021 (data d’aplicació del procediment de Realització d’espirometries post-COVID-19 elaborat per Direcció de Cures – Institut Català de la Salut) al 30 de juny de 2024 (última data disponible a SIDIAP, coincidint amb última data de fi de seguiment de les dades actualment recollides).

El insomnio es el trastorno del sueño más común y el segundo motivo de queja más prevalente en Europa, con una etiología multifactorial. En Cataluña, afecta alrededor del 20% de la población, alcanzando un 50% en mayores de 65 años.
La hipótesis planteada es que el abordaje del insomnio desde enfermería es susceptible de mejora en cuanto al manejo. Se realizará un estudio cuasi experimental pre-post con el objetivo de evaluar el conocimiento a través de un cuestionario antes y tres meses después de una formación presencial.
El estudio se realizará a enfermeras de la GAPiC del área del Baix Llobregat (Can Vidalet, Martorell, El Pla y Les Planes).
Los objetivos principales son mejorar la intervención enfermera respecto al insomnio y analizar el impacto de la sesión formativa. Se valorarán los conocimientos previos y se proporcionarán herramientas para el abordaje no farmacológico del insomnio. Por otro lado, se medirán variables dependientes como: preferencias de los cuidados, criterios diagnósticos, test de insomnio, empleo del diario del sueño y derivación a medicina; e independientes como: edad, sexo, especialidad, tipo de contrato, formación previa, y si son tutoras de residentes.
Para el análisis estadístico se realizará un análisis descriptivo y bivariado para estudiar la relación entre las variables de estudio y los cambios antes y después de la formación.
Se espera una mejoría en el abordaje del insomnio tras la formación, potenciando el uso de estrategias no farmacológicas y mejorando la capacidad de manejo clínico, lo que podría traducirse en una mejor calidad del sueño y bienestar para los pacientes.

Rationale and background
Asthma affects 3-8% of pregnant women and often changes in severity during pregnancy. Uncontrolled asthma poses risks such as pregnancy loss, low birth weight, and perinatal mortality, making continued treatment crucial. Studies have shown inconsistent adherence to asthma treatments among pregnant women and variations in prescribing patterns.
Research question and objectives
Research questions
This study aims to explore the trends in use of asthma medication in the year before, during and year after pregnancy from 2010 until 2023, in order to update our knowledge on the current trend of asthma medication use among pregnant women.
Objectives
The specific objectives of this study are:
1. To estimate the prevalence of use of asthma medication in the year before, during and the year after pregnancy
2. To estimate the proportion of women discontinuing the asthma treatment before or during pregnancy, and among those who discontinued the proportion restarting the treatment
3. To characterise pregnant women with prior asthma diagnosis
Methods
Study design
• Patient-level DUS
• Population-level DUS
Population
The study population will include all pregnant women present in the Netherlands and Spain primary care databases during the study period 01/01/2010 to 31/12/2023 or to the end of available data, with prior asthma diagnosis and with at least 365 days of database history prior to the index date (i.e., start date of pregnancy).
Variables
Exposure(s): Asthma medication
Outcome(s): Prevalence rate of asthma medication use the year before, during and after pregnancy
Proportion of women discontinuing and restarting use of asthma drugs Characteristics of pregnant women with asthma
Relevant covariate(s):
• Age
• Smoking status
• History of respiratory conditions (assessed at index date)
o Chronic rhinosinusitis (+/- nasal polyposis)
o Allergic rhinitis
o Respiratory infections
• Metabolic and cardiovascular
o Obesity: Body mass index: body mass index may be stratified in groups (such as <27, 27-39, =40) o Gastroesophageal reflux disease o Diabetes mellitus o Thyroid dysfunction • Mental health o Depression o Anxiety • Inflammatory conditions o Atopic dermatitis Data source 1. Integrated Primary Care Information (IPCI), Netherlands 2. The Information System for Research on Primary Care (SIDIAP), Spain Sample size. No sample size has been calculated Statistical analysis Prevalence of use of asthma medication and the proportion of pregnant women discontinuing and restarting treatment with asthma drugs will be estimated one year before and one year after end of pregnancy and per trimester during pregnancy. Characteristics of pregnant women with asthma will be described using mean (+ ± SD), median (+ range) or number of person (N, %). In addition, covariates of interest will also be reported as counts and proportions. The statistical analyses will be performed based on OMOP-CDM mapped data using Darwin R packages.

—

Rationale and background
Art.31 CHMP referral in 2016 on metformin and use in patients with reduced kidney function led to PI updates including introduction of a warning and interaction with concomitant use with iodinated agents for patients undergoing imaging procedures.
Based on the evidence reviewed in the PSUSA, it was considered premature to delete the warning and interaction in the metformin PIs, at this stage. PRAC suggested the possibility to conduct a RWD study to gather more data on this specific issue and understand better if further regulatory action would be deemed necessary Research question and objectives
1. To phenotype and characterise ICA in patients with type 2 diabetes initiating metformin
2. To phenotype AKI and CKD stage using diagnosis codes and eGFR measurements among patients
with type 2 diabetes initiating metformin
3. To characterise patients with type 2 iabetes initiating treatment of metformin in terms of:
a. Demographics (age, sex)
b. Recorded comorbidities
c. Recorded duration from first diabetes diagnosis
d. Previous procedures with ICA
e. CKD stage (most recent in past year)
4. To characterise patients with type 2 diabetes with a first procedure requiring ICA with ongoing
metformin use in terms of previous history of:
a. Demographics (age, sex)
b. Comorbidities
c. Recorded duration from first diabetes diagnosis
d. CKD stage
e. ICA type
f. Time from metformin initiation to first procedure requiring ICA
5. To quantify the occurrence of renal dysfunction and of acute diabetes decompensation among
patients with type 2 diabetes with a first procedure requiring ICA during metformin use specifically:
a. AKI
b. Lactic acidosis
c. Diabetic ketoacidosis
Methods
Study design
New user cohort study
Population
Two cohorts:
1) Metformin new users: new users of metformin between 01/01/2014 and 31/12/2024 (or latest date
available), with a diagnosis of diabetes and at least 365 days of history prior to the date of their first
metformin prescription and no prior use of metformin.
2) ICA new use: first procedure requiring an ICA between 01/01/2014 and 31/12/2024 (or latest date available), with metformin initiation during the study period, ongoing metformin use, previous diagnosis of diabetes and 365 days of prior history before metformin initiation. ICA new use population (Cohort 2) is a subset of the metformin new users (Cohort 1).
We will exclude patients with a record of AKI, ketoacidosis or diabetic acidosis within a year of index date.
Variables
Exposures: ICA, metformin
Outcomes:
• AKI
• Lactic acidosis
• Diabetic ketoacidosis
Covariates for characterisation:
• Demographics (age, sex)
• Comorbidities: Anxiety, asthma, CKD, chronic liver disease, chronic obstructive pulmonary disorder (COPD), dementia, gastroesophageal reflux disease (GERD), heart failure, human immunodeficiency virus (HIV), hypertension, hypothyroidism, inflammatory bowel disease, malignant neoplastic disease, myocardial infarction, osteoporosis, pneumonia, rheumatoid
arthritis, stroke, venous thromboembolism
• Duration of diabetes (days from initial diagnosis of type 2 diabetes to index date)
• Previous use of ICA
• CKD stage
• ICA type
• Time from metformin initiation to first procedure requiring ICA
Objective 5: Survival analyses will be stratified by
• ICA indication/type
• CKD stage (1-5)
Data source
1. SIDIAP (Spain, Primary Care Database)
2. FinOMOP-HILMO (Finland, National Registry)
3. DK-DHR (Denmark, National Registry)
4. CPRD GOLD (United Kingdom [UK], Primary Care Database)
Statistical analysis
Phenotyping and characterisation of ICA, and AKI/CKD using diagnosis codes and eGFR measurements, will be done for patients with type 2 diabetes initiating metformin.
Patient-level characterisation will be conducted in databases based on data availability.
Patient-level characterisation of new metformin users will be conducted at index date (date of first prescription), including patient demographics, comorbidities, time since diabetes diagnosis, previous use of ICA, and CKD stage.
Patient-level characterisation of first procedure requiring ICA during ongoing metformin use will be conducted at index date (date of first procedure), including patient demographics, comorbidities, time since diabetes diagnosis, CKD stage, ICA type and time from metformin initiation to first procedure requiring ICA.
We will estimate Kaplan Meier survival functions to describe the probability of outcome occurrence and median survival to outcomes of interests, specially, AKI, lactic acidosis, diabetic ketoacidosis among patients with type 2 diabetes with a first procedure requiring ICA during metformin use stratified by CKD stage, and ICA type.
For all analyses a minimum cell counts of 5 will be used when reporting results, with any smaller counts will be noted as <5.

Rationale and background
Meningococcal vaccines are recommended in the immunisation schedule in targeted children and
adolescent population to preventing Invasive Meningococcal Disease (IMD). Various Meningococcal vaccines
have been developed to target distinct serogroups of the bacteria Neisseria Meningitidis including groups A,
B, C, W and Y responsible for IMD. The current vaccination schedule in countries within the Europe have
recommended the uptake of three doses Meningococcal group B (MenB) vaccines for children at age 2, 4
and 12 months, single dose of MenC or Haemophilus influenzae type b/Meningococcal group C (Hib/MenC)
vaccines at age 12 months and quadrivalent Meningococcal groups ACWY (MCV4) vaccines as a single dose
schedule in adolescent between 14 and 18 years of age as the main vaccination schedule for the prevention
of severe meningococcal infection. This study aims to generate comprehensive evidence on the coverage of
these separate types of meningococcal vaccines within the target population across six countries within
Europe.
Research question and objectives
The general objective of this study is to examine the coverage of meningococcal vaccines routinely
administered in countries across Europe for preventing IMD in eligible individuals.
The specific objectives of this study are:
1. To examine the coverage of MenB vaccine in children at age one and two years by dose received (1
dose, 2 doses and 3 doses)
2. To examine the coverage of MenC or Hib/MenC conjugate vaccines in children at age two years
3. To examine the coverage of MCV4 vaccines in individuals at age 18 years
4. To estimate the coverage of specific brand of MenB vaccines (Bexsero® and Trumemba®) in
individuals aged two years and MCV4 vaccines (Menveo® and Nimenrix®) in individuals aged 18 years
Methods
Study design
Population-level drug utilisation study (DUS)
Population
The study population will include all individuals aged one year and two years at the index date of separate
observation windows for assessing the coverage of MenB vaccines and individuals aged 18 for assessing the
coverage of MCV4 vaccines.
Variables
Data source
1. Base de Datos para la Investigación Farmacoepidemiológica en el Ámbito Público (BIFAP), Spain
2. Clinical Practice Research Datalink (CPRD) GOLD, United Kingdom (UK)
3. Danish Data Health Registries (DK-DHR), Denmark
4. Finnish Care Register for Health Care (FinOMOP-HILMO), Finland
5. InGef Research Database (InGef), Germany
6. Croatian National Public Health Information System (NAJS), Croatia
7. Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP), Spain
Statistical analysis
Objective one of this study examines the point prevalence of individuals who have received different
number of doses of MenB vaccines (1 dose, 2 doses and 3 doses) in separate age groups (age 1 years and 2
years of age). Objective 2 examines the point prevalence of eligible individuals aged two who have received
at least one dose of MenC or Hib/MenC vaccines. Objective three examines the point prevalence of MCV4
recipient in individuals at 18 years of age. Objective four of this study examines the point prevalence of
MenB and MCV4 vaccines by brand (MenB: Bexsero®, Trumemba®; MCV4: Menveo®, Nimenrix®). The
analyses stated above will be conducted in separate quarterly and yearly observation windows.

Background: There is extensive evidence on the influence of social determinants of health (SDoH) on people’s health and well-being. SDoH recording is far from being widespread and consolidated in Primary Care (PC). Electronic health records (EHR) offer an opportunity to standardize the collection, presentation and integration of data about SDoH.
Research questions: Are there differences between the screening and recording of SDoH during routine clinical practice by PC professionals in different European countries?
Main objectives: (1) Identify which SDoH are assessed by PC professionals in Europe, (2) determine the use of screening tools and guidelines for SDoH and (3) examine the systematic recording of SDoH in EHR.
Methodology: Cross-sectional observational study using an online survey (available in Catalan, Spanish, Portuguese, and English) with open and closed-ended questions.?The study period runs from June 2025 to May 2026. PC professionals from European countries, including nurses and medical doctors actively providing healthcare, will be recruited using the Snowball Technique, collaboration will be offered to researchers via mailing lists and at international congresses (EGPRN). The estimated frequency of the primary objective is 46% according to previous studies. Required sample size is 425 professionals (95% confidence level, 5% margin of error, 10% estimated loss rate). Independent variables include sociodemographic data (gender, age, country, and region), professional data (medical or nursing professional, years of experience, individual practice vs. regular collaboration with a multidisciplinary team). Dependent variables include SDoH assessed during clinical practice, such as illiteracy, unemployment, job instability, work schedule-related issues, occupational risk factors, inadequate housing, housing stability, loneliness, language and sociocultural challenges, social discrimination, and barriers to healthcare access. Additional variables include prioritization of SDoH, use of screening tools, systematic recording and standardized coding of SDoH, and identification of barriers to their screening. The study will be conducted in accordance with the applicable legal and ethical regulations of the respective country.

Antecedents: La inactivitat física és un problema de salut pública de gran magnitud, altament prevalent i associat a un augment del risc de patologies cròniques i deteriorament funcional. Tot i que l’atenció primària (AP) és l’àmbit idoni per detectar i abordar aquest factor de risc, sovint no es disposa d’instruments àgils per fer-ho de manera sistemàtica. A Catalunya, el qüestionari breu BPAAT, integrat a la història clínica electrònica i vàlid, permet identificar persones insuficientment actives, però es desconeix quin ús real se’n fa i quin perfil tenen les persones detectades. Aquesta llacuna de coneixement limita la resposta clínica i comunitària davant un factor clau en la salut de la població.
Objectiu general: Identificar la prevalença i característiques del registre del Brief Physical Activity Assessment Tool (BPAAT) a la història clínica electrònica de l’atenció primària de Barcelona ciutat, així com caracteritzar el perfil de les persones insuficientment actives segons variables sociodemogràfiques, clíniques i assistencials.
Metodología:
• estudi observacional, amb anàlisi retrospectiva de dades
• Ambit d’estudi: centres d’atenció primària de Barcelona ciutat de l’Institut Català de la Salut (ICS)
• Població d’estudi: persones >14anys assignades a centres d’atenció primària de l’ICS a Barcelona amb i sense registre de BPAAT
• Mostra: s’analitzarà tota la població assignada, amb i sense BPAAT registrat. N aproximada BPAAT>155.000.
• Variables d’estudi: Equip d’Atenció Primària (EAP), Nivell de privació: MEDEA, Edat (anys), Sexe (home, dona), Comorbiditats, Consum de tabac (fuma: sí/no) i consum d’alcohol de risc. Paràmetres antropomètrics: pes (Kg), IMC, perímetre de cintura (cm), Nivell d’ actividad física: mesurada am bel Brief Physical Activity Assessment Tool (BPAAT). Es una eina breu validada per detectar ràpidament si una persona realitza activitat física suficient segons les recomanacions de l’OMS. Classificació (categòrica dicotòmica).
– Comportament sedentari:
o Temps assegut (hores/dia)
o Sedestació interrompuda (s’aixeca com a mínim cada hora: sí/no)
– Freqüentació de les visites
– GMA
Aplicabilitat i rellevància: aquest estudi permetrà conèixer el grau real de registre sistemàtic del nivell d’activitat física mitjançant el BPAAT a la història clínica electrònica dels centres d’atenció primària de Barcelona ciutat, i caracteritzar el perfil clínic i sociodemogràfic de les persones insuficientment actives. Aquesta informació és rellevant per orientar accions de millora en la detecció i intervenció sobre la inactivitat física en l’àmbit assistencial, reforçant el paper de la medicina i la infermeria de família en la promoció d’estils de vida saludables i la prevenció de malalties cròniques.

Antecedents: L’esquistosomiasi, l’estrongiloidiasi i la malaltia de Chagas son malalties parasitàries endèmiques en zones tropicals. Fins la darrera dècada rarament s’havien detectat casos d’aquestes malalties a Europa, però degut als processos migratoris dels darrers anys i a l’augment de viatgers internacionals, se’ns planteja un nou escenari.
Existeixen poques dades sobre la prevalença de les infeccions per Schistosoma spp, Strongyloides spp i Trypanosoma cruzi en països no endèmics, tot i així alguns estudis han determinat percentatges del 24%, del 12% i del 2 %, respectivament, en immigrants procedents d’Àfrica subsahariana i Sud-Amèrica. Es coneix que són patologies que cronifiquen i poden tenir una morbilitat elevada si no es tracten. Actualment, a la comarca d’Osona, no es realitza el cribratge d’aquestes infeccions, el que fa pensar que hi ha un infradiagnòstic d’aquestes. A més a més, la població que es criba és una població vulnerable on existeix un retràs diagnòstic de les infeccions per VIH i Virus de l’hepatitis B i C.
Objectiu: Determinar la prevalença de les infeccions per Schistosoma spp i Strongyloides spp. en immigrants procedents de l’Àfrica subsahariana, i d’infecció per Strongyloides spp i d’infecció per Trypanosoma cruzi en immigrants de Sud-Amèrica.
Material i mètode: Estudi observacional prospectiu que es realitzarà als centres d’atenció primària de la ciutat de Vic, els quals atenen un nombre elevat de població procedent de zones endèmiques. Als participants se’ls realitzarà una extracció de sang que serà analitzada mitjançant els tests diagnòstics següents: a) immunocromatografia (Schistosoma ICT IgG-IgM, LDBIO·Diagnostics); b) immunoassaig quimioluminiscent indirecte (Chagas TESA VIRCLIA IgG+ IgM monotest); c) enzimoimmunoassaig (Strongyloides IgG ELISA Kit EIGER Diagnostic -IVD
Research)), segons país de procedència. Es recolliran dades demogràfiques, clíniques i de seguiment del tractament amb el posterior anàlisi estadístic dels resultats.
Paraules clau: Schistosoma, Strongyloides, Trypanosoma cruzi, Chagas, cribratge, malalties desateses, població migrada, patologia importada.

Antecedents
El tabaquisme és una de les principals causes de malalties cròniques i de mortalitat prematura a nivell mundial. La deshabituació tabàquica, per tant, es considera una prioritat en la salut pública global. Per tal d’abordar aquest problema, s’han emprat diversos enfocaments, incloent-hi tractaments farmacològics i teràpies conductuals, per ajudar les persones a deixar de fumar. En aquest context, la citisiniclina és un fàrmac que ha emergit com una opció prometedora per al tractament de la deshabituació tabàquica. Des que a Espanya es va aprovar la seva financiació com a medicament per a aquest propòsit l’any 2023, molts fumadors han sol·licitat aquest fàrmac per deixar de fumar.
Hipòtesis
L’ús de la citisiniclina proporciona l’ajuda farmacològica necessària per a la deshabituació tabàquica en pacients fumadors a llarg termini.
Objectius
Analitzar la taxa de deshabituació tabàquica a l’any de tractament en pacients fumadors.
Determinacions
S’analitzaran les següents variables:(11Abstinència a llarg termini (>12 mesos): mesurant la taxa d’abstinència entre els pacients després del tractament amb citisiniclina.; (2) Efectes adversos: identificar els possibles efectes secundaris associats al tractament.; (3) Suport addicional: examinar si els pacients han rebut altres formes de suport, com ara teràpia conductual.; (4) Canvis en l’estil de vida: valorar si els pacients han fet modificacions en l’activitat física, la dieta o altres hàbits relacionats amb la salut.; (5) Motivació per deixar de fumar: identificar els factors motivacionals clau associats a l’èxit del tractament.
Anàlisi estadística
Es farà servir programari com SPSS per analitzar les dades, incloent: (i) Descripció de les dades: càlcul de mitjanes i percentatges.; (ii) Test de Chi-quadrat i t de Student, oper comparacions entre grups de pacients abstinents i no abstinents.; (iii) Regressió logística: identificació dels factors predictius d’èxit.
Resultats esperats:
(1 ) Taxa d’abstinència a llarg termini: s’espera una taxa alta d’abstinència a 12 mesos amb l’ús de citisiniclina.; (2) Efectes adversos: efectes secundaris lleus i temporals.; (3) Suport addicional: es preveu que pacients amb suport addicional tinguin més èxit.; (4) Canvis en l’estil de vida: millora de la qualitat de vida.; (5) Motivació: es preveu que la motivació per deixar de fumar influeixi en l’èxit del tractament.
Aplicabilitat
L’estudi es aplicable i reproduïble a qualsevol població en la que es vulgui estudiar l’eficàcia dels fàrmacs per la deshabituació tabàquica. Podent establir quins son els aspectes a reforçar i/o millorar per un manteniment de la deshabituació a llarg termini.