Antecedents: Aquest projecte sorgeix com a prova de concepte per tal d’avaluar la integració de la tecnologia d’ulleres de Realitat Virtual Augmentada (AVR) en l’atenció dels pacients amb lesions cutànies. Amb aquesta tecnologia, el professional de referència podrà realitzar l’atenció sanitària en remot al pacient evitant el desplaçament del professional o el pacient.
Hipòtesis: Les ulleres de AVR podrien permetre la realització d’interconsultes d’atenció primària en població amb lesions cutànies de tipus ulcerades, ferides, laceracions i contusions o afectacions a la mobilitat com entorsis de turmell i lumbàlgies.
Objectius: L’objectiu del projecte és testejar la viabilitat del seguiment sanitari entre professionals d’infermeria de residències i d’atenció primària mitjançant tecnologia de realitat augmentada. Es vol validar la qualitat de la comunicació i de les imatges, analitzar la usabilitat del dispositiu i comparar el nou flux assistencial amb la metodologia habitual.
Metodologia: Es proposa un estudi d’intervenció quasi-experimental transversal amb disseny pre-post intervenció de 6 setmanes, sense grup control. Es realitzarà l’atenció de la població residencials en forma d’interconsulta entre els professionals d’infermeria de les residencies i els professionals d’atenció primària dels centres sanitaris. Durant l’atenció es recolliran indicadors d’usabilitat de la tecnologia, de satisfacció i d’impacte en el flux assistencial per analitzar la viabilitat del flux assistencial. Les dades s’analitzaran amb diferents models en funció del tipus de variable (test Chi quadrat en les qualitatives, test de Mann Whitney-Wilcoxon o Test de Kruskal-Wallis en variables ordinals o t Student en variables continues).
Aplicabilitat i rellevància: La tecnologia d’ulleres de Realitat Virtual Augmentada
(AVR) en l’atenció sanitària, permetria disposar d’una eina de suport que permetria que els professionals d’infermeria de les residencies poguessin estar en contacte síncron amb els equips sanitaris durant el seguiment assistencial del pacient amb les mans lliures. A través de les ulleres AVR es podria comprovar l’estat general del pacient i guiar en remot l’atenció sanitària. Aquesta atenció pot permetre evitar desplaçaments dels professionals i captar imatges en remot donant flexibilitat a l’hora de realitzar les visites.

Antecedents: L’augment de pacients amb malestar emocional en atenció primària ha portat a la implementació de grups psicoeducatius. Hipòtesi i objectius: Es planteja que la durada de les intervencions i l’aliança terapèutica influenciaran significativament en la reducció de la simptomatologia ansiosa i depressiva. Els objectius són analitzar l’efectivitat de l’activitat grupal per a la millora de la simptomatologia ansiosa en funció del nombre de sessions i l’aliança terapèutica, així com determinar la relació entre aquests factors i la millora dels símptomes. Metodologia: Disseny quasi-experimental amb mesures pretest i posttest. Els participants s’assignaran aleatòriament en dos grups: un amb 8 sessions i un altre amb 12. Anàlisi estadístic: Es farà una anàlisi descriptiva de les variables sociodemogràfiques. Per les variables categòriques es mostraran comptatges i percentatges i per les numèriques es mostraran mediana i primer i tercer quartils. Per estudiar diferències entre grups s’utilitzaran proves khi- quadrat i Kruskal-Wallis respectivament.
Resultats esperats: Es preveu que un major nombre de sessions i una aliança terapèutica forta estiguin associats a una major reducció tiva dels símptomes d’ansietat i depressió. Aplicabilitat i rellevància: Els resultats podrien guiar la planificació de programes terapèutics més efectius, millorant la salut mental dels pacients en l’àmbit de l’atenció primària.
Paraules clau: ansietat, depressió, aliança terapèutica

Antecedents
La higiene de mans es refereix a la pràctica de mantenir les mans netes per prevenir la propagació de malalties. Els tallers sobre higiene de mans són una eina important per educar a la població sobre la importància de mantenir les seves mans netes i saludables.
Objectius
El principal objectiu d’aquest projecte és avaluar l’efectivitat d’una acció formativa ja utilitzada en altres àmbits, que incorpora un dispositiu amb fluorescència per quantificar la qualitat de la higiene de mans amb un taller formatiu dirigit a població adulta per la millora de la promoció i prevenció de la salut.
Metodologia
És un assaig comunitari quasi-experimental. La població d’estudi és població adulta del de Catalunya que assisteixi en els diferents tallers comunitaris d’higiene de mans que es realitzaran dins del marc d’aquest projecte.L’equip d’investigació del projecte s’encarregarà de fer una determinació pre-intervenció de la qualitat de rentat de mans amb un dispositiu que detecta per fluorescència l’àrea de la mà ben rentada. A continuació, es farà una formació educativa sobre la higiene de mans i, posteriorment, determinacions post-intervenció.
Anàlisi estadística
Es calcularan les freqüències i els percentatges de les variables qualitatives, la mitja i desviació estàndard o típiques, els valors màxims i mínims per a les variables quantitatives. Es descriurà el càlcul dels intervals de confiança del 95 % tant per a la mitja com per a altres proporcions. Es realitzarà una anàlisi bivariant per a les variables quantitatives, es calcularan els coeficients de correlació de Pearson i/o regressió lineal.
Resultats esperats
Amb aquest estudi s’espera demostrar l’efectivitat d’una intervenció formativa unida a l’ús d’un dispositiu en la millora de la higiene de mans en població general.

Rationale and background
Clozapine is an effective treatment for treatment-resistant schizophrenia and Parkinson’s disease psychosis, but it carries a risk of severe haematological complications, including neutropenia and agranulocytosis. Emerging evidence suggests that the risk is highest in the initial months of treatment, yet stringent haematological monitoring requirements remain in place throughout long-term use. These requirements may hinder clinical practice, leading to underuse, early treatment discontinuation, or reluctance to initiate therapy. This study aims to provide epidemiological evidence on the incidence and timing of clozapine-associated neutropenia and agranulocytosis across Europe.
Research question and objectives
Research question
What is the incidence of agranulocytosis and neutropenia over time in new users of clozapine?
Study objectives
1. To estimate the incidence rates of agranulocytosis and neutropenia in consecutive weekly and monthly intervals following the new initiation of clozapine treatment, overall and stratified by age, sex and country/database.
2. To estimate the Kaplan-Meier curves for the time to onset of agranulocytosis and neutropenia in individuals initiating clozapine treatment, overall and stratified by age, sex and country/database.
3. To characterise individuals initiating clozapine treatment in terms of demographics and pre-specified conditions related to the indication for clozapine use. Results will be stratified by country/database.
4. To determine the treatment duration for clozapine use. Results will be stratified by country/database.
Methods
Study design
• Population-level cohort study (Objective 1, Population-level descriptive epidemiology of agranulocytosis and neutropenia in new users of clozapine).
• Cohort analysis (Objective 2, Patient-level characterisation to the time of onset of agranulocytosis and neutropenia in individuals initiating clozapine treatment).
• New drug user cohort (Objective 3 and 4, Patient-level drug utilisation regarding demographics, pre-specified conditions related to clozapine initiation and treatment duration).
Study period
1st of January 2010 to 31st of December 2024 (or latest available data
Population
Population-level descriptive epidemiology: Population-level descriptive epidemiology will include all new users of clozapine registered in the respective databases between 1st of January 2010 and 31st of December 2024. Eligible individuals must have at least 1 year of data visibility prior to becoming eligible for study inclusion and no history of clozapine use. Children <1 year of age will be excluded. Patient-level characterisation: Patient-level characterisation will include all new users of clozapine registered in the respective databases between 1st of January 2010 and 31st of December 2024. Eligible individuals must have at least 1 year of data visibility prior to becoming eligible for study inclusion and no history of clozapine use. Additionally, to ensure sufficient follow-up, only individuals who initiated clozapine treatment at least 1 year before the end of the available data will be included. Children <1 year of age will be excluded. Patient-level utilisation of clozapine: Patient-level drug utilisation analysis will include all new users of clozapine in the period between 1st of January 2010 and 31st of December 2024, with at least 1 year of data visibility prior to becoming eligible for study inclusion and no history of clozapine use prior to the index date. For treatment duration analysis, to ensure sufficient follow-up, only individuals who initiated clozapine treatment at least one year before the end of the available data will be included. Variables Drug of interest: Clozapine. Outcomes of interest: Agranulocytosis and neutropenia following the initiation of clozapine treatment. Agranulocytosis and neutropenia will be defined separately (narrow definition) and additionally as a combined outcome (broad definition). To ensure that only incident cases are captured, individuals with a prior history of agranulocytosis or neutropenia will be excluded. Data source 1. Finnish Care Register for Health Care (FinOMOP-HILMO), Finland 2. Croatian National Public Health Information System (NAJS), Croatia 3. IQVIA Disease Analyzer Germany (IQVIA DA Germany), Germany 4. The Information System for Research in Primary Care (SIDIAP), Spain Sample size No sample size has been calculated a this is a descriptive study. Statistical analysis Population-level descriptive epidemiology: Incidence rates of newly diagnosed agranulocytosis and neutropenia will be estimated following clozapine treatment initiation (objective 1). These rates will be expressed as the number of individuals with the newly diagnosed outcome of interest following clozapine initiation per 1,000 person-years. Incidence rates will be calculated for consecutive weekly (0-7 days, 8-14 days, 15-21 days etc.) and monthly intervals (0-30 days, 31-60 days, 61-90 days etc.) since the initiation of clozapine treatment (index date), with a maximum follow-up period of 24 months for reporting both weekly and monthly estimates. The statistical analysis will be performed based on OMOP-CDM mapped data using “IncidencePrevalence” R package. The results will be reported overall and stratified by age, sex and country/database. Patient-level characterisation: Kaplan-Meier curves for the time of onset of agranulocytosis and neutropenia will be estimated in individuals initiating clozapine treatment (objective 2). This analysis will be conducted using “CohortSurvival” R package based on OMOP-CDM mapped data. The results will be stratified by age, sex and country/database. Patient-level utilisation of clozapine: Characterisation including age and sex will be assessed at the date of new (incident) prescription of clozapine (index date) (objective 3). The frequency of pre-specified conditions related to clozapine initiation will be assessed at any time prior to 1 day before index date, 365 days prior to 1 day before index date and at the index date. Duration of treatment will be calculated and summarised providing the minimum, quartiles and maximum, where available (objective 4). Statistical analyses will be conducted using the “CohortCharacteristics” and “DrugUtilisation” R package based on OMOP-CDM mapped data. The results will be stratified by country/database. For all analyses a minimum cell counts of 5 will be used when reporting results, with any smaller counts obscured.

Antecedents. L’elevada prevalença de dolor crònic no oncològic (DCNO) i l’augment de la prescripció d’opioides a llarg termini s’associa a reaccions adverses i iatrogènia farmacològica.
Hipòtesi.
• El patró d’us d’opioides en atenció primària està insuficientment descrit.
• Hi ha pràctiques insegures i de poc valor en el maneig del DCNO.
• Es detectaran diferències en relació amb el gènere (sobreutilització i sobredosificació).

Objectius.
General: Descriure l’ús dels opioides amb perspectiva de gènere i identificar usos inadequats per proposar millores d’ús.
Específics
• Descriure les característiques dels pacients segons els patrons d’ús i la dosis prescrita tenint en compte el gènere.
• En DCNO, identificar situacions de risc segons les dosis equivalents de morfina (DEM): a partir dels 50 mg/dia; a partir de 90 mg/dia; i quan es recomani ajust de dosi (malaltia renal crònica, hepàtica i tractaments concomitants).

Metodologia
Disseny: Estudi de cohorts retrospectiu que analitzarà 3 bases de dades pseudonimitzades europees (SIDIAP-Catalunya, Clinical Practice Research Datalink -UK, Integrated primary Care Information-Països Baixos).
Període d’estudi: D’1 de gener 2022 a 31 de desembre de 2024.
Les dades es maparan al model comú de dades Observational Medical Outcomes Partnership.
Àmbit i població: Adults (=18 anys) amb tractaments amb opioides.
Variables d’estudi: Demogràfiques (edat, gènere, centre, institucionalització), problemes de salut, comorbiditat, filtrat glomerular, tractament farmacològic, efectes adversos i interaccions rellevants.
Anàlisi estadística: Descriptiva, T de Student, Chi-quadrat, regressió logística. Programa R.
Resultats esperats: S’espera identificar usos inadequats.
Aplicabilitat i rellevància: Proposar millores en la pràctica clínica per augmentar la seguretat i l’efectivitat en l’ús d’opioides.

Rationale and Background
The WHO 2023 AWaRe classification (who.int) of antibiotics for evaluation and monitoring of use classifies 258 antibiotics into 3 categories (Access/Watch/Reserve) according to their impact on antimicrobial resistance. The Watch list includes antibiotic classes that have higher resistance potential and includes most of the highest priority agents among the Critically Important Antimicrobials for Human Medicine and/or antibiotics that are at relatively high risk of selection of bacterial resistance. These medicines should be prioritized as key targets of stewardship programs and monitoring. The DARWIN EU®_ P1-C1-003 study focused on the Watch category and this study is now repeated to include more recent data and more data sources.
This study will improve our understanding of the use of antibiotics in the Watch category in routine health care delivery, including indication, treatment duration and trends over time. The results will contribute to the EU efforts to monitor use of antibiotics as part of the global fight against antimicrobial resistance.
Research question and Objectives
Research question
What is the incidence of prescription of the antibiotics in the ‘Watch’ category, including indication and treatment duration, from 2012 to 2024, stratified by demographic characteristics, calendar year/month, and country?
Objectives
1. To investigate the incidence of use of antibiotics (from the WHO AWaRe Watch category) stratified by age, sex, calendar year/month, and data source during the study period 2012-2024.
2. To characterise antibiotic (WHO AWaRe Watch category 2023) use by duration of use over the study period 2012 to 2024.
3. To characterise antibiotic use (WHO AWaRe Watch category 2023) by indication of use over the period 2012 to 2024 stratified by calendar year.
Research Methods
Study design
? Population level cohort study (Objective 1, Population-level drug utilisation study on Watch category
MODEL DE SOL·LICITUD
2 IMP-126-CT Versió 07
antibiotics)
? New drug user cohort study (Objective 2 and 3, Patient-level drug utilisation analysis with regard to duration and indication of antibiotic use)
Population
Population-level utilisation of antibiotics (objective 1): All individuals present in the data source in the period between 01/01/2012 and 31/12/2024 will be included in the analysis after 365 days of data source history.
Patient-level antibiotic utilisation (objectives 2 and 3): All new users of antibiotics (i.e. no use of the antibiotic of interest in the preceding 30 days) in the period between 01/01/2012 and 31/12/2024, with at least 365 days of visibility prior to the date of their first antibiotic prescription.
Study period
Study period will start from 2012 until the end of available data. In the NAJS data source, accurate data will be available from 2017 on.
Variables
Exposures
All antibiotics from the WHO AWaRe Watch category.
Outcome
n/a
Relevant covariates
Age groups, sex, calendar year/month, predefined conditions of interest.
Data sources
1. Clinical Data Warehouse of Bordeaux University Hospital (CDW Bordeaux), France
2. Danish Data Health Registries (DK-DHR), Denmark
3. Finnish Care Register for Health Care (FinOMOP-HILMO), Finland
4. Institut Municipal Assistència Sanitària Information System (IMASIS), Spain
5. Integrated Primary Care Information Project (IPCI), The Netherlands
6. IQVIA Disease Analyzer Germany (IQVIA DA Germany), Germany
7. Nacionalni Javnozdravstveni Informacijski Susta (NAJS), Croatia
8. Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP), Spain
9. Semmelweis University Clinical Data (SUCD), Hungary
Sample size
No sample size has been calculated as this is an exploratory study which will not test a specific hypothesis.
Data analyses
Population-level antibiotic use: Yearly and monthly incidence rates of antibiotics use per 100,000 person months (PMs) will be estimated. Overall incidence rates will be reported as well as stratified by age, sex, calendar year/month, and country/database. Incidence rates will be reported together with 95% Poisson confidence intervals.
Patient-level antibiotic use: Proportions of indication of use at index date will be assessed. Index date will be the date of each prescription of the specific antibiotic for each person. Cumulative treatment duration will be estimated and the minimum, p25, median, p75, and maximum will be provided.
The statistical analyses will be performed based on OMOP-CDM mapped data using “IncidencePrevalence” and “DrugUtilizationCharacteristics” R packages. A minimum cell counts of 5 will be used when reporting results, with any smaller count reported as “<5”.

La malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC) és una patologia respiratòria comuna i prevenible, caracteritzada per una obstrucció progressiva i irreversible del flux aeri. El tabaquisme és el principal factor de risc, tot i que hi ha influències ambientals i genètiques. Els símptomes predominants inclouen la dispnea i la tos crònica, i sovint es produeixen exacerbacions que empitjoren la qualitat de vida del pacient. A Catalunya, la prevalença estimada de la MPOC és del 17,3%, la més alta d’Espanya, amb una mortalitat de 37,4 per 100.000 habitants. El diagnòstic i tractament es basa en la classificació GOLD, segons la funció pulmonar (FEV1), i en una estratificació per símptomes i antecedents d’exacerbacions. El tractament farmacològic inclou broncodilatadors de llarga durada (LABA, LAMA) i, en certs casos, corticoides inhalats (CI), especialment en pacients amb eosinofília elevada.
L’objectiu general de l’estudi és caracteritzar l’evolució dels patrons de tractament farmacològics inhalats i els resultats en salut en dues cohorts de pacients amb MPOC (incidents i prevalents) en el sistema sanitari català durant els darrers anys (2019-2024).
Metodologia: Estudi observacional de cohorts de base poblacional. La cohort 1 estarà formada per aquelles persones amb nou diagnòstic de MPOC durant el període d’estudi (diagnòstics incidents). La cohort 2 estarà formada per aquelles persones amb diagnòstic de MPOC actiu en diferents talls transversals durant el període d’estudi (diagnòstics incidents i prevalents).
Anàlisi estadística: El tractament dels registres de medicaments es durà a terme segons el protocol desenvolupat pel grup, basat en l’algorisme smooth.
Els objectius d’estudi s’analitzaran per separat a les dues cohorts. Les anàlisi segons els objectius específics, seran:
1. Descriptiva de les característiques basals en el moment d’entrada a la cohort:
a. Variables categòriques: Freqüències absolutes i relatives (percentatges), comparades entre cohorts amb test ?² o Fisher exacte (si n < 5 per cel·la). b. Variables contínues: Mitjana ± desviació estàndard (distribució normal) o mediana [RIQ] (distribució no normal), comparades amb t-test o Wilcoxon-Mann-Whitney. c. Temps zero: Cohort 1 (data inici tractament), Cohort 2 (01/01/2019). 2. Trajectòries de tractament broncodilatador (Cohort 1): a. Anàlisi longitudinal: Descripció de canvis (inici, monoteràpia, biteràpia, triple teràpia) i discontinuacions mitjançant: b. Diagrames de flux (transicions entre estadis de tractament). 3. Tractament broncodilatador en talls transversals (Cohort 2) a. Prevalences puntuals: Percentatge de pacients en cada estadi de tractament (LABA, LAMA, CI o combinacions d'aquestes) cada 6 mesos (gener/juliol 2019-2024). b. Comparació temporal: Tendències avaluades amb models logístics multinivell (efecte aleatori per pacient) o Cochran-Armitage (tendències lineals). 4. Anàlisi d’aguditzacions/exacerbacions de la MPOC: a. Taxes d’incidència: i. Hospitalitzacions: Nombre d’events/persona-temps (IC95% Poisson). ii. Aguditzacions en AP: Models Poisson/Negative Binomial per sobre-dispersió, ajustats per edat/sex/comorbiditats. b. Comparació entre cohorts: Raons de taxes ajustades (IRR) amb regressió multivariable. 5. Anàlisi de l’impacte de la pandèmia COVID-19 en els pacients de la cohort 2 respecte a canvis de tractament i a morbi-mortalitat. a. Canvis en tractament: Comparació pre/post-pandèmia (març 2020) amb test de McNemar (parellat) i GEE (per a dades longitudinals). b. Morbi-Mortalitat: Comparació pre/post pandèmia. Aplicabilitat i utilitat pràctica dels resultats de l’estudi: Els resultats que s’obtinguin d’aquest estudi seran utilitzats per l’elaboració de futures pautes d’harmonització farmacoterapèutica i/o esquemes de tractament de la MPOC, pel qual seran d’aplicació directa a l’atenció primària.

Rationale and background
The WHO 2023 AWaRe classification (who.int) of antibiotics for evaluation and monitoring of use classifies 258 antibiotics into 3 categories (Access/Watch/Reserve) according to their impact on antimicrobial resistance.
The ‘Access’ category includes antibiotics that are recommended as first- or second-line treatments for a wide range of common infectious diseases. These antibiotics are generally active against a broad spectrum of commonly encountered, susceptible pathogens and have a relatively lower risk of promoting antimicrobial resistance compared to agents in other categories. The WHO emphasizes that ‘Access’ antibiotics should be widely available, affordable, and of assured quality across all healthcare settings to ensure equitable treatment, especially in low- and middle-income countries. As of the 2023 update, the ‘Access’ group includes 84 antibiotics, such as amoxicillin and doxycycline, which are used to treat high-burden infections like pneumonia and urinary tract infections.(1, 2) Promoting the use of ‘Access’ antibiotics for appropriate indications is a key component of global antimicrobial stewardship strategies aimed at reducing the need for broader-spectrum agents and mitigating the spread of resistance.
The DARWIN EU®_ P1-C1-003 study focused on the Watch category but there is now interest in including also the other category (‘Access’) to characterise the use of most antibiotics, and increased focus on the indication for use.
This study will improve the understanding of the use of antibiotics in routine health care delivery, including indication, treatment duration and trends over time. The results will contribute to the EU efforts to monitor use of antibiotics as part of the global fight against antimicrobial resistance.
Research question and objectives
Research question
What is the incidence of prescription of the antibiotics in the ‘Access’ category, including indication and treatment duration, from 2012 to 2024, stratified by demographic characteristics, calendar year/month, and country?
Objectives
1. To investigate the incidence of use of antibiotics (from the WHO AWaRe ‘Access’ category) stratified by age, sex, calendar year/month, and country/database during the study period 2012-2024.
MODEL DE SOL·LICITUD
2 IMP-126-CT Versió 07
2. To characterise antibiotic (WHO AWaRe ‘Access’ category 2023) use by duration of use over the study period 2012 to 2024.
3. To characterise antibiotic use (WHO AWaRe ‘Access’ list 2023) by indication of use over the period 2012 to 2024 stratified by calendar year.
Methods
Study design
• Population level cohort study (Objective 1, Population-level drug utilisation study on ‘Access’ category antibiotics)
• New drug user cohort study (Objectives 2 and 3, Patient-level drug utilisation analysis with regard to duration and indication of antibiotic use)
Population
Population-level utilisation of antibiotics (objective 1): All individuals present in the database in the period between 01/01/2012 and 31/12/2024 will be included in the analysis after 365 days of database history.
Patient-level antibiotic utilisation (Objectives 2 and 3): All new users of antibiotics (i.e. no use of the antibiotic of interest in the preceding 30 days) in the period between 01/01/2012 and 31/12/2024, with at least 365 days of visibility prior to the date of their first antibiotic prescription.
Study period
Study period will start from 2012 until the end of available data. In the NAJS data source, accurate data will be available from 2017 on.
Variables
Exposures
All antibiotics from the WHO AWaRe ‘Access’ category.
Outcome
n/a
Relevant covariates
Age groups, sex, calendar year/month, predefined conditions of interest.
Data source
1. Danish Data Health Registries (DK-DHR), Denmark
2. Finnish Care Register for Health Care (FinOMOP-HILMO), Finland
3. The Integrated Primary Care Information (IPCI), the Netherlands
4. IQVIA Disease Analyser (DA) Germany, Germany
5. National Public Health Information System (NAJS), Croatia
6. Information System for Research in Primary Care (SIDIAP), Spain
Sample size
No sample size has been calculated as this is an exploratory study which will not test a specific hypothesis.
Statistical analysis
Population-level antibiotic use: Yearly and monthly incidence rates of antibiotic prescriptions per 100,000 person-months (PMs) will be estimated. Overall incidence rates will be reported as well as stratified by age, sex, calendar year/month, and country/database. Incidence rates will be reported together with 95% Poisson confidence intervals.
Patient-level antibiotic use: Proportions of indication of use at index date will be assessed. Index date will be the date of each prescription of the specific antibiotic for each person. Cumulative treatment duration will be estimated and the minimum, p25, median, p75, and maximum will be provided.
The statistical analyses will be performed based on OMOP-CDM mapped data using “IncidencePrevalence” and “DrugUtilizationCharacteristics” R packages. A minimum cell counts of 5 will be used when reporting results, with any smaller count reported as “<5”.

RESONATE’s mission is to bring together important people from around the world who are experts in nature-based therapy (NbT). This includes researchers, practitioners, policymakers, and innovators.

RESONATE will unite these experts with people from different sectors, such as health, environment, economy, and society. We aim to:
a) Collect more proof that shows how nature can improve our health and well-being, by demonstrating how nature helps us physically, mentally, and socially.
b) Show how people from different sectors can work together to make nature-based therapies that are suitable for everyone.
c) Make more people, including the public and policymakers, aware of these benefits and make them more accepted.
d) Encourage more use of low-cost nature-based therapies to help make individuals and communities stronger in cities, towns, and coastal areas.

Antecedentes: La esperanza de vida se ha incrementado, lo que se calcula que habrá aumento de mujeres postmenopausicas, lo que traerá como consecuencia la inversión de la piràmide poblacional. De la Menopausia se habla poco. Nos enfrentamos a ella sin estar lo suficientemente preparadas. Y aunque todas las mujeres pasaremos esa etapa, no todas las mujeres sabemos lidiar con este proceso. El impacto, la gravedad y la duración de los cambios menopaúsicos varían entre individuas, con síntomas que van desde leves hasta debilitantes por lo que podrian afectar su calidad de vida en salud.
Hipótesis: Las mujeres mayores de 45 años que experimentan síntomas intensos de la menopausia reportan una menor calidad de vida que aquellas con síntomas leves o moderados
Objetivo: Conocer la calidad de vida en salud de las mujeres mayores de 45 años de Osona, durante la etapa de la menopausia.
Metodologia: Las matronas que visitan en los centros de atención primaria (CAP) de Osona invitarán a participar a todas las mujeres que cumplan los criterios de inclusión/exclusión que acudan a la consulta. Se les facilitará un código QR de enlace a la encuesta anónima.
Aplicabilidad: El presente trabajo tendrá una gran utilidad para poder conocer los datos demográficos, información y calidad de vida que tienen las mujeres mayores de 45 años de Osona, lo cual nos ayudará a poder crear estrategias o actividades dirigidas a la etapa de la menopausia.
Relevancia: Las estrategias a realizar mejorarán la calidad de vida de las mujeres en la etapa de la menopausia.