Es coneix que les trajectòries que defineixen un envelliment saludable i exitós (EE) o un envelliment patològic i no exitós (ENE) comencen en l’edat adulta i són modificables al llarg del temps. Per altra banda, s’ha descrit en persones centenàries (model típic d’EE) unes característiques metabòliques concretes que poden ser claus per poder entendre millor la fisiologia de l’envelliment i poder intervenir, des de l’atenció primària, per aconseguir que els individus gaudeixin d’una vida lliure de malaltia i discapacitat durant més temps. Per altra banda, el caràcter universal de l’envelliment fa que sigui necessari que els biomarcadors que indiquin les diferents trajectòries cap a EE o ENE s’aconsegueixin de forma ràpida i poc costosa. En aquest sentit, els registres de salut electrònics són una eina molt útil per definir aquests tipus de perfils, ja que la seva obtenció no requereix cap esforç extra ni per part del clínic ni per part del pacient i és possible monitoritzar a una gran part de la població.
En aquest projecte es pretén definir trajectòries d’EE i ENE a partir de les dades clíniques recollides en la base de dades del SIDIAP. Per fer-ho, s’analitzaran dades SIDIAP referents a múltiples patologies cròniques classificades segons els agrupadors definits per SNAC-K, criteris de fragilitat validats segons l’escala eFRAGICAP, analítiques de bioquímica rutinàries i altres variables clíniques rellevants. Es definirà l’EE segons diferents criteris de restrictivitat i es compararà amb l’ENE mitjançant anàlisis estadístics clàssics i tècniques basades en intel·ligència artificial per definir clústers fenotípics. L’assoliment d’aquest objectiu oferirà una eina molt valuosa al personal d’atenció primària i suposarà un salt qualitatiu en la medicina personalitzada ja que es podrà avaluar, individualment, la trajectòria de cada individu per afavorir un EE

Avaluar el grau d’adequació diagnòstica i seguiment de les persones que tenen
MPOC a l’atenció primària. Es volen avaluar les espirometries broncodilatadores i fer un anàlisi de la programació de les espirometries per millorar l’adequació i seguiment de les persones amb MPOC.

La forma en la qual morim i el seu context han canviat radicalment amb l’avenç de la ciència i la
tecnologia. La conjunció dels avenços tecnològics amb la inclusió de tercers en el procés pot fer la
presa de decisions més complicada i burocratitzada provocant que el pacient perdi la seva
autonomia. Les línies d’investigació al respecte estan dirigides cap al personal sanitari o la família,
per això creiem necessari centrar-nos en la persona que pateix la malaltia. Per fomentar el seu
dret a l’autonomia en la presa de decisions compartida hem creat una guia d’acompanyament a la
bona mort. Per poder validar-la realitzarem un estudi qualitatiu genèric entre el PADES Girona, la
Universitat de Barcelona i la Universitat de Girona.

Proyecto de identificación de las necesidades y las oportunidades de mejora de calidad asistencial en la atención de pacientes crónicos complejos pediátricos por parte de Atención Primaria de Salud mediante un entorno digital de monitorización asociada a herramientas de inteligencia artificial (Clinical Command Center). Los objetivos son promover la actuación precoz desde atención primaria para prevenir y evitar situaciones de reagudización clínica. Estudio multicéntrico, observacional y prospectivo dirigido a pacientes pediátricos en situación de cronicidad compleja que puedan beneficiarse de un sistema de telemonitorización en tiempo real desde el domicilio. El proyecto se realiza en centros de Atención Primaria de la zona Metropolitana Sud de Barcelona, en el área de atención primaria de 4 comarcas rurales de Cataluña (Alt Urgell, Alta Ribagorça, Pallars Jussà y Pallars Sobirá), en el centro de atención primaria de Centelles y el hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. Se propone un modelo asistencial innovador centrado en el paciente que coordine las acciones de distintos niveles asistenciales: la Atención Primaria de Salud, quien ejecutará la prestación, y la Atención Especializada, quien generará la alerta en un momento precoz.
En función del perfil del paciente, se podrán monitorizar las siguientes variables: peso, talla, temperatura, frecuencia respiratoria, frecuencia cardiaca, tensión arterial, saturación de hemoglobina, ECG, peak flow y parámetros de respiradores domiciliarios. La recogida de variables se llevará a cabo mediante la plataforma Revita, ECG portátiles (Tm80) y tecnología OCR. Además de constantes vitales, se recogerán cuestionarios de síntomas y de calidad de vida. Toda esta información será visible en el Clinical Command Centre y en los Centros de Atención Primaria. Se desarrollará conjuntamente con Primaria un plan terapéutico para dar respuesta coordinada entre diferentes niveles asistenciales a las alarmas generadas en cada paciente. Se evaluarán las alertas activadas, su grado de respuesta, los algoritmos desarrollados e implantados y la satisfacción de las familias y profesionales.

—

Antecedents: Bacterial vaginosis (BV), vulvovaginal candidiasis (VVC) and trichomoniasis are very common vaginal infection. Microbiological diagnosis is based on microcopy and culture.
PCR has been used in research settings for the detection of variety of organisms associated with Vaginitis and Bacterial Vaginosis. However, additional validation is needed before these tests can be extensively recommended in the Spanish guidelines. In this study, Allplex™ Vaginitis Screening Assay and Allplex™ Candidiasis Assay will be compared to the reference standards for the routine diagnosis of vaginitis and vulvovaginal Candidiasis.
Objectius: The main objective of this study is to assess the performance of Allplex™ Vaginitis Screening Assay and Allplex™ Candidiasis Assay in comparison with the reference standards for the diagnosis of vaginitis. Secondary objective is to determine a Polymorphonuclear Leukocytes threshold in symptomatic women as a predictive positive value for the diagnosis pathological vaginitis.
Metodologia: Prospective study in which 400 consecutive women with vaginitis attended at the ASSIR Osona and Lluçanès will be included. Study period will be about 8 months. The result variable obtained through conventional diagnosis and diagnosis through molecular techniques will be collected and a comparative study of the two techniques will be carried out. The samples, once processed in the laboratory, will be anonymized.

Introducción: El autoconcepto forma parte de la esfera de actitud y comportamientos hacia uno mismo, hace relación a los aspectos cognitivos, a la percepción y la imagen que cada uno tiene de sí mismo, reales o imaginarios. Cada persona construye sus autodescripciones y valoraciones dependiendo de cómo se dan esas valoraciones en los entornos en los que se desenvuelve. Las diferentes dimensiones del autoconcepto ayudan a entender el grado de adhesión a conductas saludables presentes en adolescentes.
Objetivos: Detectar el autoconcepto global en las dimensiones familiar, académica, social y emocional en adolescentes de 11-12 años en un centro educativo en Barcelona.
Material y métodos: Estudio descriptivo transversal. Se utiliza un muestreo no probabilístico consecutivo con 148 participantes a los que se les administrará un cuestionario de 36 preguntas en el aula (AFA-A) de carácter anónimo. Para el análisis estadístico: Entre las variables categóricas se usarán pruebas de asociación o dependencia como correlaciones y ?2 además de prueba t-student /ANOVA en grupos normalmente distribuidos para la comparación de medias.
Resultados esperados: Encontrar un autoconcepto sólido en la mayoría de los encuestados, aunque si cierta variación que responde a la problemática frecuente que encuentran los agentes de salud para trabajar con los adolescentes
Paraules Clau: autoconcepto, género, adolescencia, contexto social

Antecedents:
El document de Voluntats Anticipades (DVA) existeix des de l’any 2000 a Catalunya. Al 2021 s’hi van afegir modificacions per l’aprovació de la Llei de Regulació de l’eutanàsia. Les Treballadores socials sanitàries (TSS) són les encarregades d’acompanyar a les persones que volen redactar-lo.
Hipòtesis: La intervenció amb pacients GMA 4 i MACA per part de TSS farà augmentar el nombre de DVA i millorarà la qualitat assistencial.
Objectius: L’objectiu principal és observar el canvi que genera la intervenció de les TSS en Atenció Primària de Salut (APS) en l’acompanyament en la redacció del DVA
Metodologia: Es realitzarà estudi pre-post sobre la quantitat de DVA pre-post intervenció de les TSS seguit d’un estudi observacional descriptiu de les percepcions dels usuaris.
Anàlisi estadística: Es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues
Resultats esperats: s’espera que la intervenció del TSS faci augmentar el nombre de DVA en benefici dels pacients i la satisfacció final sigui elevada.
Aplicabilitat i Rellevància: consensuar la intervenció programada per part de les TSS amb els PCC, ajudar als pacients a trencar estigmes sobre el futur i la mort i ajudaria als professionals sanitaris a potenciar els Plans de Decisions Anticipades (PDA). Generar pràctiques de valor en TSS.

A Espanya, les dones de més de 65 anys representen l’11% de la població total, en comparació del 8,4% dels homes. La major expectativa de vida no significa una millor qualitat de vida; sovint les dones viuen més temps però en pitjors condicions de salut.
L’objectiu d’aquest estudi és determinar la prevalença i els factors associats de la soledat no desitjada en dones de més de 65 anys a Mataró i establir un model predictiu que permeti la detecció precoç de la soledat no desitjada en la comunitat.
Metodologia: NOT ALONE es divideix en tres fases: la primera, estudi de prevalença amb 494 visites domiciliàries a llars a Mataró on resideixin dones de més de 65 anys. A la segona, estudi fenomenològic es realitzaran entrevistes en profunditat que ajudaran a comprendre el fenomen de la soledat i les experiències de vida. Finalment, a la tercera fase del projecte s’elaborarà un model predictiu de solitud per ser implementat a la comunitat.
Amb els resultats d’aquest estudi es pretén: realitzar una detecció precoç, identificant a les dones en risc de solitud no desitjada, els professionals podran intervenir precoçment i oferir suport abans que la situació empitjori. Les intervencions abordaran els factors específics que contribueixen a la solitud en diferents dones. Es podrà planificar i monitoritzar regularment l’estat de solitud de les dones amb el temps. Si volem entendre el fenomen de la soledat i mitigar-ne els efectes en la salut de les dones des d’una perspectiva de gènere, hem d’estar al corrent de tots els factors que poden afectar aquest escenari i com els professionals de la salut i de l’àmbit social les podem identificar .
Paraules clau: Envelliment, solitud, solitud no desitjada, aïllament social, relacions socials, dones grans

Les síndromes de sensibilització central són malalties cròniques que afecten persones de totes les edats i tenen un impacte significatiu en la qualitat de vida. Aquestes malalties inclouen la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica i la sensibilitat química múltiple. Alguns estudis indiquen una prevalença més elevada de trastorn per estrès posttraumàtic en persones diagnosticades amb fibromiàlgia. A més, s’ha observat que aquelles amb aquest diagnòstic poden presentar nivells més baixos de benestar subjectiu i de salut mental positiva. No obstant això, aquestes relacions encara no s’han explorat amb profunditat.
L’objectiu d’aquest estudi és entendre la relació entre l’estrès posttraumàtic i el risc de desenvolupar síndromes de sensibilització central com la fibromiàlgia, la síndrome de fatiga crònica o la sensibilitat química múltiple. A més, es pretén conèixer el grau de salut mental positiva i benestar subjectiu en aquelles persones amb aquests diagnòstics a l’àmbit de l’atenció primària. L’exploració de les relacions entre aquests constructes i les malalties de fibromiàlgia, síndrome de fatiga crònica i sensibilitat química múltiple ajudarà a millorar la comprensió d’aquestes patologies i orientarà estratègies d’atenció específiques per a aquestes persones.