El cannabis es una de las sustancias más consumidas en el mundo. Un abuso de esta, se ha asociado con problemas de salud neurológicos, psicológicos y cognitivos, así como de la función motora, sensibilidad y percepción, afectando a la esfera laboral, académica y social. En los últimos tiempos, se han ido produciendo cambios en cuanto a la regulación del consumo de cannabis tanto de uso recreativo como medicinal lo cual requiere un importante control desde la salud pública, y, por ende, la intervención desde Atención Primaria.

Este proyecto tiene como objetivo conocer la prevalencia y describir los patrones de consumo de cannabis en las poblaciones de entre 18 y 45 años pertenecientes a tres centros de atención primaria ubicados en los municipios de Castelldefels, Gavà y Viladecans.

Para ello se llevará a cabo un estudio descriptivo observacional transversal a individuos de entre 18-45 años a través de la herramienta ASSIST, una escala de detección de consumo de drogas y esta validada en Castellano. Se ha estimado, a partir de prevalencia de estudios previos, una muestra necesaria de 234 individuos. En este estudio se utiliza el ASSIT modificado ya usado en estudios previos.

Las variables principales se evaluarán (consumo de cannabis, riesgo del consumo, edad de inicio de consumo, motivo de consumo, modalidades/vías principales de consumo, variables sociodemográficas…)

Los resultados esperados y aplicabilidad serán identificar la edad de inicio, el tipo y la frecuencia de consumo, así como conocer la prevalencia de consumo. Dichos resultados serán útiles para el desarrollo de actividades preventivas de salud pública.

La salud es un proceso multidimensional y dinámico por lo que es necesario complementar el paradigma biomédico (centrado en el ámbito sanitario) con otros basados en los determinantes sociales de la salud, que requiere un alto compromiso político que implica a todas las áreas del gobierno y a la participación de la ciudadanía en la priorización de los problemas, su diagnóstico, diseño de programas, implementación y evaluación.

Con el ánimo de contribuir a la comprensión de entidades nosológicas como la fibromialgia (FM), el síndrome de fatiga crónica (SFC) o la sensibilidad química múltiple (SQM), se realizará un estudio con el fin de explorar la presencia o ausencia de diferentes modelos explicativos en la construcción social de éstas, así como la voluntad o predisposición a contemplar perspectivas alternativas a la biopsicomédica a la hora de gestionar el encuentro profesional-paciente, la elaboración o acuerdo del diagnóstico y sus consecuencias a nivel de calidad de la alianza terapéutica.

Se llevará a cabo un estudio cualitativo con pacientes diagnosticados de síndromes de sensibilización central (FM, SFC y SQM), que perseguirá mediante el análisis del discurso obtenido a partir de grupos focales y entrevistas en profundidad identificar mecanismos que permitan el diálogo o discusión entre disciplinas y perspectivas de análisis, además de profundizar en las vivencias de las personas que son diagnosticadas de estas dolencias.

Antecedents
La pràctica d’activitat física regular està entre els hàbits de vida amb efectes positius sobre la salut dels individus, permet guanyar salut i prevenir malalties, lesions i discapacitats, així com ampliar l’horitzó d’anys de vida amb bona salut. L’Organització Mundial de la Salut suggereix que s’haurien de proporcionar consells d’activitat física a l’atenció primària (Hall LH, 2022). No obstant això, hi ha barreres per donar i rebre assessorament en activitat física a l’atenció primària. Les barreres clau dels professionals inclouen la manca de temps i de formació/directrius, i la percepció d’una falta de motivació/adhesió del pacient (Wattanapisit A, 2018). Altres barreres que es troben en la implementació d’una intervenció d’activitat física en entorns d’atenció primària són financeres, motivacionals i executives.
Objectius
L’objectiu del present estudi és avaluar a curt i mitjà termini l’eficàcia d’un programa d’activitat física supervisada prescrit a la pràctica de l’atenció primària en pacients adults amb patologies cròniques.
Metodologia
Estudi quasiexperimental pre-post sense grup control d’efecte de l’aplicació d’un programa d’exercici (tractament) sobre una població de pacients inactius amb factors de risc i/o patologies cròniques. Es reclutaran 140 pacients de 8 centres d’atenció primària de Tarragona als quals se’ls prescriurà un programa d’exercici físic saludable (PEFS) amb prèvia firma del consentiment informat. La intervenció consistirà en 36 sessions amb periodicitat setmanal entre octubre de 2023 i juny de 2024, respectant el període de les festes de nadal. Cada sessió del programa (60min) consistirà en treballar la resistència aeròbica, la tonificació muscular, la flexibilitat i la coordinació. Es recolliran dades de salut abans i després de la intervenció a través de la història clínica del pacient.
Anàlisis estadística
IMP-226-CT V03
Es realitzarà una anàlisis descriptiva de les variables amb mitjana i desviació estàndard o percentatge i freqüències segons siguin variables quantitatives o qualitatives. Els efectes de la intervenció s’analitzaran aplicant la T de Student per a mostres relacionades, determinant un risc a = 0.05. Com a complement, s’analitzarà la mida de l’efecte (Effect Size) per les mesures dels paràmetres estudiats.
Resultats esperats
Amb aquest estudi s’espera demostrar que el programa d’exercici físic preescrit des de l’atenció primària millora la condició física i paràmetres de salut en pacients inactius amb factors de risc i/o patologies cròniques.
Rellevància
Aquest estui pretén ajudar a que la prescripció d’exercici es converteixi en una eina terapèutica dins de l’atenció integral del pacient.

Introducción: El cáncer de cuello uterino (CCU) es el séptimo cáncer más frecuente a nivel mundial y el cuarto tumor más frecuente en las mujeres. La forma más costo-efectiva de controlarlo es a través de la prevención primaria y secundaria (detección precoz). En España, el cribado está indicado en mujeres entre 25 y 65 años de edad. En la literatura internacional, varios estudios han encontrado tasas de incidencia más altas de CCU y tasas menores de participación en los cribados entre las mujeres migrantes en comparación con las mujeres nativas. En nuestro medio, existe limitada información sobre ello.

Objetivos: Conocer la participación de las mujeres en programas de cribado de CCU en función de su nacionalidad y analizar la asociación entre la misma y la condición de migrante, así como los posibles factores implicados.

Métodos: Estudio observacional transversal. Se recogerán los datos mediante encuestas realizadas presencialmente a las mujeres de 25 y 65 años (149 mujeres autóctonas y 75 mujeres migrantes) que cumplan los criterios para participar en el estudio.
La principal variable dependiente a estudiar será la participación en el cribado de CCU. Como variables independientes se recogerán edad, el tiempo de residencia acumulado en España, las parejas sexuales en el último año, la utilización de método barrera durante las relaciones sexuales y soporte social percibido, condición de migrante, la procedencia y la barrera idiomática, la vinculación con el centro de salud, la vacunación HPV, la ocupación y el nivel de estudios, y otras como el miedo al procedimiento, vergüenza o malas experiencias previas. Se realizará un análisis descriptivo univariado y bivariado de la variable principal.

Resultados esperados: Las mujeres migrantes participan menos que las autóctonas por el programa de cribado de cáncer de cuello uterino.
Aplicabilidad: Adecuar las pruebas de cribado actual a las distintas poblaciones con el objetivo de incrementar la participación, mejorar las cifras de morbimortalidad del CCU así como contribuir a disminuir la inequidad en salud.

Objectius: El nostre objectiu primari és optimitzar, sempre dins de la pràctica clínica habitual, el tractament en els pacients amb diabetis mellitus tipus 2 (DM2) tractats amb múltiples dosis d’insulina (MDI) del nostre territori. Aquest objectiu s’abordarà fenotipant en profunditat la diabetis tipus 2 mitjançant la determinació d’índexs de funció de cèl·lula ß i resistència a la insulina i estudiant l’autoimmunitat pancreàtica. En funció del resultat d’aquests paràmetres es decidirà si es pot suspendre la insulina prandial i s’ajustarà el tractament no insulínic, aplicant les guies clíniques habituals. Creiem que amb aquest canvi els pacients es poden beneficiar d’altres fàrmacs amb un perfil de seguretat i benefici cardiovascular, renal i per l’obesitat millor que el de la insulina prandial. A més, com a objectius secundaris avaluarem el control glucèmic (incloent-hi el nombre d’hipoglucèmies greus) i l’adherència i satisfacció amb el tractament i qualitat de vida després de realitzar aquesta intervenció. En aquells pacients en què no es suspengui la insulina prandial, bé per protocol, bé per decisió clínica, avaluarem els mateixos objectius secundaris però després de 6 mesos d’implantació de dispositius de monitoratge de glucosa intersticial (MCG).
Metodologia: Es tracta d’ un estudi clínic pragmàtic de baixa intervenció que es durà a terme a l’Atenció Primària de les Regions Sanitàries de Lleida i de l’ Alt Pirineu i Aran i en coordinació amb l’Atenció Especialitzada del Servei d’Endocrinologia i Nutrició (SEiN) de l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida (HUAV). S’oferirà l’estudi a tots els pacients amb DM2 i MDI. S’aplicarà un algoritme en el qual, en funció de la presència/absència d’autoimmunitat pancreàtica (anticossos anti la descarboxilasa de l’àcid glutàmic (anticossos anti-GAD)) i l’estimació de la reserva pancreàtica (pèptid C) es mantindrà el mateix tractament i s’iniciarà la MCG o es suspendrà la insulina prandial i s’ajustarà el tractament seguint les principals guies clíniques i el criteri de l’equip mèdic habitual (vegeu Annex 1). S’ avaluarà el resultat d’ aquesta intervenció als 6 mesos, en termes de control glucèmic, hipoglucèmies greus i adherència i satisfacció amb el tractament i la qualitat de vida. Com a procediment addicional es col·locarà un dispositiu de MCG 10-14 dies de durada a l’inici i 6 mesos després de la intervenció. En aquells pacients en què no es suspengui la insulina prandial s’iniciarà la MCG de manera contínua segons s’indica a la Cartera de Serveis del Sistema Nacional de Salut. En aquests subjectes també s’avaluarà als 6 mesos l’impacte que l’ús d’aquests dispositius té sobre el control glucèmic, hipoglucèmies greus i adherència i satisfacció amb el tractament i qualitat de vida.

Introducción: la mayoría de los organismos internacionales recomiendan que la primera visita de los recien nacidos (RN) se realice dentro de sus primeros cuatro días de vida. Sin embargo, en el territorio español, no existe una práctica uniforme en el proceso de transición de los cuidados hacia los recien nacidos desde la maternidad a las consultas de atención primaria (AP).
La primera semana de vida es clave para la instauración correcta de la lactancia materna (LM). En caso de que surjan problemas con la misma puede ocurrir que no sean detectados, conduciendo a pérdida de peso, ictericia por ayuno o incluso a casos graves de deshidratación hiponatremica (DHN) que originen el ingreso del RN. Además, puede contribuir a que la madre sienta que su leche es insuficiente y decida introducir formulas artificiales, con lo que el objetivo propuesto por la Organización Mundial de la Salud (OMS) de que lo deseable es que todos los RN reciban LM en exclusiva (LME) durante los primeros 6 meses de su vida no se alcance.
Con la finalidad de conocer cómo se produce esa transición desde la maternidad a las consultas de AP, los incidentes de seguridad que puedan surgir, y su repercusión sobre el tipo de alimentación que recibirá el recien nacido, se propone este estudio.

The research protocol focuses on designing, calculating, and exploiting health indicators and data at the census tract level from the SIDIAP information system within the framework of the national R+D project “FOOD4GOOD: Addressing food insecurity and sustainability challenges (PID2021-125013NA-I00)”, specifically for the actions planned in Work Package 1 (WP1): “Identification of food insecurity hotspots”. The primary objective is to create a synthetic index on Vulnerability to Food Insecurity (VFI) for Barcelona city at the census tract level and to conduct a spatial analysis to identify food insecurity hotspots. The work consists of two tasks. For Task 1.1, we will identify and select key variables and indicators using a systemic, place-based, and people-cantered approach. Later, we will collect socioeconomic, health, and food environment data. Our focus will be on pinpointing key indicators linking food insecurity to emerging vulnerabilities, such as indicators on malnutrition in children, mental health disorders in general population or socioeconomic conditions, among other. Task 1.2 specifically involves a spatial analysis and hotspot identification. Using the key indicators from Task 1.1, we will conduct a spatial analysis to identify food insecurity hotspots. Firstly, we will create a synthetic, non-compensatory Vulnerability to Food Insecurity index (VFI), incorporating dimensions like availability, access, utilization, stability, sustainability, and agency. Secondly, a spatial autocorrelation analysis using Moran’s global and local indicators will be performed, so as to examine the spatial relationship between food insecurity, health, and socioeconomic vulnerability. This analysis will generate hotspots maps highlighting areas with high or low food insecurity (hotspots or coldspots), outliers, and regions lacking significant statistical associations. Ultimately, this research will contribute valuable insights to address food insecurity challenges and to promote sustainability in Barcelona. This exploratory study’s results hold substantial practical significance. It addresses critical public health concerns related to malnutrition and food insecurity in vulnerable populations, offers insights for targeted policy interventions, and contributes to creating a Vulnerability to Food Insecurity (VFI) index. These findings inform evidence-based policies to combat food insecurity, ultimately improving the overall health and quality of life for Barcelona’s citizens.

INTRODUCCIO
La fragilitat, com una síndrome de causes múltiples, es caracteritza per pèrdua de força i resistència, i disminució de la funció fisiològica, que augmenta la vulnerabilitat individual per desenvolupar dependència o morir.
Fragilitat i complexitat clínica en els pacients inclosos en programa de gestió de casos es troben estretament relacionats, i condicionen incertesa en la presa de decisions
Elaborar el diagnòstic situacional en aquest escenari facilita l’atenció centrada en la persona, és necessari per a conciliar la realitat clínica, les voluntats del pacient i l’entorn cuidador, així com per a definir la intensitat terapèutica en tot moment, amb objectius assistencials fixats en funció de la fragilitat.
OBJECTIUS
L’objectiu del present estudi és conèixer el grau de fragilitat segons Índex Fràgil-VIG (IF-VIG) dels pacients que hagin entrat en cartera de serveis de gestió de casos entre 1 de gener i el 30 de juny de 2023.
Així mateix, es pretén conèixer la mortalitat d’aquests pacients al 6 i 12 mesos, la capacitat predictiva de mortalitat de IF-VIG, descriure les característiques sociodemogràfiques i de polifarmàcia en aquests pacients.
METODOLOGIA
Estudi descriptiu observacional, i seguiment de la cohort de pacients inclosos en gestió de casos durant el primer semestre de 2023.
Es recollirà informació sociodemogràfica (edat, gènere), IF-VIG, situació sociofamiliar, inclusió en programa ATDOM, situació PCC/MACA i èxitus (al 6 i 12 mesos)
Es realitzarà estadística descriptiva, amb freqüències i percentatges, amb intervals de confiança del 95%, per variables qualitatives i mesures de tendència central i dispersió per quantitatives. Es realitzarà anàlisi bivariant, per avaluar quines variables estan relacionades amb el grau de fragilitat (variable categòrica) amb chi quadrat o anàlisi de la variança, segons l’escala de mesura de les variables i si les condicions d’aplicació ho permeten. En cas contrari s’utilitzaran test no paramètrics. Així mateix es realitzarà anàlisi de supervivència per identificar probabilitat de mortalitat segons resultat de IF-VIG.
RESULTATS ESPERATS
Els pacients inclosos en cartera de casos, es classifiquen en estadis de fragilitat intermitja o avançada amb alta correlació amb mortalitat a l’any i per tant amb un alt percentatge de necessitats pal•liatives.
APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA
El diagnòstic situacional gràcies a la valoració del grau de fragilitat dels pacients en cartera de Gestió de Cas, orienten el perfil d’intervencions dins de l’atenció integral i ajuden a elaborar el pla de cures de forma individualitzada.

Antecedents i Justificació
La violència masclista és la violència que pateixen les dones pel sol fet de ser-ho i és l’expressió més greu de la cultura patriarcal, que en alguns casos acaba amb la vida de les dones i que en d’altres no permet el ple desenvolupament dels drets, la igualtat d’oportunitats i les llibertats de les dones. D’acord amb el Dossier Estadístic de Violències Masclistes 2020 publicat per l’Institut
Català de les Dones, l’any 2019 es van interposar més de 16,000 denúncies per motiu de violència masclista a Catalunya, un 82% de les quals es produïen en l’àmbit de la parella. Malgrat l’elevat nombre de denúncies, es sospita que només representen una petita part dels casos que succeeixen en realitat, ja que per motius molt diversos sovint les víctimes decideixen no denunciar les agressions que pateixen. Per exemple, com denuncia el document sobre l’abordatge de les violències sexuals a Catalunya (P. Toledo Vásquez, M. Pineda Lorenzo, 2016), ser víctima de violències sexuals sovint està carregat d’una culpabilització que pot conduir a la negació de la pròpia condició de víctimes ja que no es reconeixen com a tals, i per tant, pot portar també a no
accedir al reconeixement legal del status de víctima. Per aquests motius, és raonable pensar que el nombre de diagnòstics relacionats amb violències masclistes registrat en les bases de dades del sistema públic de salut pugui estar subestimant la magnitud del problema, i poder tenir una aproximació al seu abast real seria de gran ajuda a l’hora de dissenyar estratègies per reduir el seu impacte. Alguns treballs, basats en dades d’altres indrets, ja apunten en aquesta direcció (A. Fernández-Fontelo, A. Cabaña, H. Joe, P. Puig, D. Moriña, 2019). De manera similar, és clar que un cop obtinguda una estimació de l’abast real del problema seria molt útil no deixar només en mans dels professionals del sistema públic de salut la decisió d’alertar sobre un possible cas de violència masclista (especialment quan es tracta d’un cas sospitós i no confirmat), i en aquest sentit, disposar d’una eina que pugui fer-ho de forma automàtica, basada en tècniques d’intel·ligència artificial i capaç d’identificar les característiques clíniques i sociodemogràfiques que tenen un impacte en la probabilitat que una dona sigui víctima de violència masclista serà de gran utilitat per als professionals sanitaris.
2.Objectius
Aquest projecte té com a objectiu principal contribuir en la definició del model d’atenció social i sanitària a la persona i el seu entorn davant una sospita o evidència de qualsevol tipus de situació de violència masclista, utilitzant tècniques avançades de ciència de dades. En particular, es plantegen dos objectius específics:
2.1. Estimar, a partir de les sèries temporals de casos per àrea bàsica de salut corresponents a la regió sanitària Metropolitana Nord, l’evolució real del nombre de casos tenint en compte les situacions no reportades.
2.2. Identificar les característiques clíniques i sociodemogràfiques de les dones víctimes de violència masclista que permetrien desenvolupar una eina d’intel·ligència artificial capaç de generar una alerta quan estimi que una dona en pot ser víctima.

El presente estudio piloto explora la aplicación de la Realidad Virtual (RV) como una herramienta
dirigida a aliviar los síntomas de alteraciones comportamentales y mejorar la calidad de vida de las
personas con deterioro cognitivo. En el contexto de una creciente prevalencia de demencia, que
afecta a millones de personas en todo el mundo y especialmente en España, se reconocen las
complejidades en el manejo de los síntomas asociados.
Este proyecto no busca ofrecer un tratamiento para la demencia en sí, sino que explora cómo la RV,
utilizando imágenes de Google Street View y técnicas de inmersión, puede proporcionar una
intervención personalizada que conecte con los recuerdos individuales de los pacientes. La meta es
utilizar esta tecnología para mejorar el bienestar emocional y reducir las manifestaciones de
agitación y depresión.
La inclusión de cuidadores en el diseño y evaluación de la intervención es un componente clave, con
un enfoque en la colaboración integral. El objetivo de esta fase inicial es evaluar la aceptabilidad y
usabilidad de la intervención en un entorno clínico, y su potencial para integrarse en la atención
existente a los pacientes con demencia.
Este proyecto piloto contribuye a la comprensión de nuevas modalidades de intervención y refleja
un compromiso con la mejora de la calidad de vida de los individuos afectados por síntomas
conductuales y emocionales asociados con la demencia. Los hallazgos de esta investigación tendrán
implicancias significativas para futuras intervenciones y la práctica clínica en el cuidado de la
demencia.