OBJECTIUS PRINCIPALS 1) Demostrar que el tractament combinat amb metformina i glibenclamidia no té influències negatives en les complicacions macrovasculars de la DM2 i en el pronòstic de vida. 2) Demostrar que la polimedicació amb metformina i SU i insulina per el tractament de la hiperglucèmia de la DM2, és una alternativa per aconseguir un bon control glucèmic i per retardar el començament i l’evolució de les complicacions. Avaluar la relació cost/efectivitat de la polimedicació en comparació amb el tractament amb vàries dosis d’insulina. OBJECTIUS SECUNDARIS 1) Avaluar les possibles influències d’albuns dels factors de risc cardiovascular no clàssics (homocisteïna, fibrinògen, PAl1) en l’evolució de les complicacions cardiovasculars de la DM2. 2) Avaluar el grau inicial de secreció i de sensibilitat a la insulina, com a factor predictor de la resposta a les diferents pautes terapèutiques. HIPÒTESI 1) El tractament combinat amb metformina i glibenclamida no augmenta la morbi-moratlitat de la DM2. 2) La polimedicació amb fàrmacs de mecanisme d’acció diferent pot ser una alternativa vàlida per al tractament de la DM2 amb menys efectes adversos (hipoglucèmies, augment de pes), en comparació amb el tractament amb vàries dosis d’insulina. 3) La polimedicació, en comparació amb el tractament amb vàries dosis d’insulina, té una millor relació cost/efectivitat. MÈTODE Estudi clínic terapèutic, prospectiu, multicèntric, aleatoritzat i controlat, emplaçat a l’atenció diabetològica (especialitzada o no), que inclou diabètics tipus 2 amb excés de pes, de diagnòstic recent, sense complicacions i sense tractament farmacològic, en els que s’estudiarà la secreció i sensibilitat a la insulina inicials com a factor predictor de la resposta terapèutica, així com altres variables d’efectivitat terapèutica i econòmiques. RESULTATS ESPERATS No increment de la morbimortalitat, menys efectes adversos i millor relació cost efectivitat. IMPACTE POTENCIAL ESPERAT Els resultats d’aquest estudi permetran adoptar actituds terapèutiques definitives per al tractament de la diabetis mellitus tipus 2.

Objectiu principal: Dissenyar i experimentar un instrument d’exploració i cribatge de senyals d’alarma i factors de risc del trastorn esquizofrènic aplicable als primers anys de vida. Obejctius secundaris: 1. Elaborar, a partir de la bibliografia existent i de l’experiència clínica del propi equip, membres del qual van participar a l’elaboració del Protocol del Nen Sa, un qüestionari amb una sèrie de senyals d’alarma i factors de risc que puguin ser predictors de trastorn mental a l’adolescència i edat adulta. 2. Investigar, retrospectivament, amb aquest qüestionari, a partir del material clínic disponible a la Unitat de Salut Mental de Sant Martí Nord i les Àrees Bàsiques de referència, la possible existència d’una sèrie de senyals d’alarma i factors de risc, a la primera infància, que puguin ser predictors de trastorn mental a l’adolescència i l’edat adulta. 3. Agrupar aquesta sèrie de senyals d’alarma i factors de risc detectades en un qüestionari de cribatge i estudiar la seva fiabilitat i validesa. 4. Iniciar un estudi prospectiu amb població general i amb fills de persones diagnosticades de trastorn esquizofrènic per tal de determinar la validesa predictiva del qüestionari Hipòtesi de treball: Existeix una sèrie de senyals d’alarma i factors de risc que ens poden informar a la pimera infància d’un major risc de patir un trastorn esquizofrènic a l’adolescència i/o edat adulta si aquella persona, i/o família, i/o entorn social, no rep una contenció o ajuda psicosocial i salut mental. Mètodes: 1. Elaboració d’un qüestionari pilot, a partir d’una llista de senyals d’alarma i factors de risc que considerem possibles predictors de l’aparició futura d’un trastorn esquizofrènic i d’altres psicosis. 2. Aplicació del qüestionari pilot a les històries clíniques de la infància dels pacients detectats com a esquizofrènics a l’adolescència i/o edat adulta. Aquestes històries procedeixen de la revisió d’històries clíniques de la pròpia Unitat de Salut Mental i dels serveis de pediatria que tenen com a referent a l’esmentada Unitat. 3. Análisi estadístic del qüestionari pilot per determinar l’existència de significació del ítems seleccionats amb el posterior diagnòstic d’esquizofrènia. Determinació de la validesa de criteri i fiabilitat de l’instrument dissenyat. 4. Aplicació d’aquest qüestionari a la població de nens fills de pares diagnosticats d’esquizofrènia a la Unitat de Salut Mental de Sant Martí Nord, i inici de l’estudi prospectiu. 5. Aplicació d’aquest qüestionari als nens i nenes estudiats al programa de la Unitat Funcional d’Atenció Primària Infància (UFAPI) de Sant Martí Nord. 6. Aplicació d’aquest qüestionari a una mostra de nens de la població general de la zona geodemogràfica de la qual la Unitat de Salut Mental és la referent, i inici d’un estudi prospectiu. 7. Determinar la validesa predictiva i la fiabilitat del qüestionari Resultats esperats: Existència d’una constel·lació o agrupació de senyals d’alarma i factors de risc que correlacionaria significativament amb l’aparició d’un trastorn esquizofrènic a l’adolescència i/o edat adulta. Impacte potencial esperat: Poder disposar d’un instrument predictiu d’utilització àgil a les consultes d’atenció primària, pediatria en especial, que ens permeti determinar el risc de malaltia mental greu (esquizofrènia i altres psicosis) d’un nen si ell, la família i l’entorn no reben una ajuda en salut mental

OBJECTIU PRINCIPAL: Valorar si el genotipus o la distribució dels al·lels d’uns gens seleccionats difereixen en els fumadors d?acord a la seva resposta a una estratègia terapèutica multicomponent (conductual i farmacològica) i, així doncs, establir una base molecular per teràpies futures dissenyades segons les característiques individuals. METODOLOGIA: Disseny: Estudi de variants genètiques (single nucleotide polymorphisms; SNPs) relacionades amb deixar de fumar anidat en un assaig clínic controlat aleatoritzat per conglomerats en que 30 unitats bàsiques assistencials (metge de família i infermera que atenen a la mateixa població) son assignats a un grup intervenció o control. Participants: Fumadors (n=720; edat >14 anys) atesos per qualsevol motiu en centres d?atenció primària de Catalunya (360 assignats al grup intervenció i 360 al grup control). Intervenció: Seguiment durant 6 mesos de les recomanacions d?una guia de practica clínica basada en la evidencia més actual. Control: Atenció habitual. Medicions de resultats principals: Abstinència autoreferida validada mitjançant mesura de monòxid de carboni a l?aire espirat de 10 parts per milió, o menys. Taxa d’abstinència mantinguda als 6 mesos, 1 i 2 anys. Variables genètiques: Gens (n=85) relacionats amb la variabilitat individual del metabolisme de la nicotina i dels fàrmacs no nicotínics, amb els efectes de la nicotina al cervell, i amb la susceptibilitat a l’addicció. Anàlisi de les dades: Els fumadors es classificaran en 4 grups d?acord amb la seva resposta al tractament: èxits?, ?recaigudes?, ?fracassos?, i ?fumadors que no intenten deixar-ho?. Els tres primers tipus es subdividiran d?acord al tractament farmacològic: no utilitzat, tractament substitutiu de la nicotina (TSN) i bupropió. Es valorarà l?associació entre SNPs i resposta al tractament (amb anàlisis multivariables amb models incloent edat, sexe i variables psicosocials i conductuals rellevants). RESULTATS ESPERATS: Esperem trobar diferents SNPs als diferents grups de fumadors estudiats, principalment en les recaigudes i fracassos en relació als èxits, amb odds ratio ajustades d?1,8 o més. També esperem trobar anomalies genètiques a les vies relacionades amb la metabolització del TSN i el bupropió a les persones en que han fracassat aquests tractaments.

«Objetivos
1. Evaluar la eficacia de un Programa Integral de prevención secundaria en reducir la morbimortalidad en los pacientes que han padecido una enfermedad cardiovascular.
2. Evaluar la eficacia de un Programa Integral de prevención secundaria en el control de los factores de riesgo y el cumplimiento de la medicación profiláctica para prevenir recurrencias.
3. Evaluar la eficacia de un Programa Integral de prevención secundaria en la mejora de la calidad de vida de los pacientes con enfermedad cardiovascular.
Metodología
Ensayo clínico aleatorizado, abierto, pragmático, en atención primaria.
Intervención: se aleatorizarán los Centro de Salud a seguir la atención habitual en los pacientes diagnosticados de enfermedad cardiovascular (grupo control) o a implantar un Programa Integral de prevención secundaria (grupo intervención).
Población: hombres y mujeres hasta 85 años de edad, diagnosticados de enfermedad coronaria y/o accidente vasculocerebral y/o enfermedad vascular periférica en el último año, y que no padezcan una enfermedad grave o terminal.
Variables centrales:
Acontecimientos letales atribuibles a patología cardiovascular:
Acontecimientos no letales atribuibles a patología cardiovascular.
Variables secundarias:
Acontecimientos letales por cualquier causa
Calidad de vida relacionada con la salud (SF-36) «

«OBJETIVO: evaluar la efectividad del PEPAF (Programa Experimental de Promoción de la Actividad Física), para incrementar el nivel de ejercicio físico de la población de sedentarios.
DISEÑO: ensayo clínico controlado y aleatorizado por médicos, en dos grupos paralelos.
ÁMBITO Y SUJETOS DE ESTUDIO: 30 consultas de atención primaria, pertenecientes a 8 Centros de Salud. Se seleccionará una muestra de 3300 participantes, entre todos los pacientes sedentarios que acudan a la consulta en Septiembre – Noviembre del 2003.
INTERVENCIÓN: Con aquellos pacientes preparados para incrementar su nivel de ejercicio físico, se establecerá un plan de actividad física mediante las siguientes acciones: refuerzo; identificación de barreras, recursos personales y sociales; negociación de objetivos; prescripción escrita de ejercicio (frecuencia, duración e intensidad). Posteriormente, serán objeto de un seguimiento oportunista. Los pacientes no preparados, recibirán el consejo del médico y materiales de ayuda.
GRUPO CONTROL Los médicos del grupo control pospondrán cualquier intervención sistemática sobre el ejercicio hasta después de 2005. Los pacientes pertenecientes a estos médicos, no recibirán tratamiento alguno, excepto en aquellas ocasiones en las que su problema de salud esté directamente relacionado con el sedentarismo.
MEDICIONES: La medida de resultado será el incremento en el nivel de actividad física, entre la medición basal y las realizadas a los 3, 6, 12 y 24 meses, medida con el 7-day Physical Activity Recall y operativizada en Kcal*Kg-1 *d-1. Se medirá también la calidad de vida relacionada con la salud y la forma física a lo largo del estudio. Se analizarán otras variables predictoras y de confusión: eficacia personal, barreras y actitudes hacia el ejercicio, sexo, edad, comorbilidad, etc.
ANÁLISIS: se compararán los cambios promedio de ambos grupos en base a la intención de tratar. Utilizaremos modelos mixtos para estimar el efecto de la intervención en el incremento del nivel de actividad a lo largo del tiempo, mediante análisis de la covarianza, teniendo en cuenta la correlación intra-sujeto , intra-médico e intra-centro.»

Objectius de l’estudi : L’objectiu de l’estudi va ser analitzar l’associació entre inflamació sistèmica i diverses variables clínico-funcionals de la MPOC en una mostra aleatòria de pacients diagnosticats prèviament de MPOC i que pertanyien a l’àrea sanitària corresponent a l’Hospital de Sant Pau. Per tal de quantificar la inflamació sistèmica es van determinar els nivells de proteïna C reactiva (PCR) en sang capil·lar amb un aparell QuickRead® CRP 101 (Orion Diagnóstica. Espoo, Finlandia).

Conclusions del projecte :

Vàrem determinar que les variables que es relacionen de manera independent amb una major intesitat d’inflamació i, per tant, amb nivells més elevats de PCR en els pacients amb MPOC, són el tabaquisme actiu i el grau d’obstrucció de la via aèria. De manera que el tabac contribuiria a la inflamació en general (de forma aguda) i en el desenvolupament de la malaltia (de forma crònica), mentre que el grau d’obstrucció podria traduir un major estat de dany broncopulmonar i sistèmic

Assoliment objectius:

A part de la beca SEPAR, que va permetre l’anàlisi de les mostres i determinar els nivells de PCR, per aquest projecte vam obtenir més recursos (FIS) que van poder permetre finançar tota la infraestructura necessària per a dur a terme aquest el projecte. Pel que fa a la PCR vàrem poder assolir l’objectiu establert i vam determinar les variables clínico-funcionals dels pacients amb MPOC que s’associaven a la inflamació sistèmica.