L’objectiu principal d’aquest estudi és avaluar l’efectivitat d’una consulta integral específica de risc cardiovascular en pacients amb risc cardiovascular moderat calculat amb REGICOR entre 5-9,9%. Determinar si el seguiment dels pacients en aquesta consulta millora el seu grau de control. De forma secundària també es valorarà si existeix una concordança entre l’escala REGICOR i les categories de risc de la Guia ESC 2016 sobre prevenció de la malaltia cardiovascular a la pràctica clínica (Rev Esp Cardiol. 2016;69(10):939.e1-e87) al grup intervenció.

La malaltia cardiovascular i el càncer són les causes de mortalitat més comunes al món (1). Una freqüència cardíaca (FC) en repòs elevada s?ha associat a una major morbimortalitat cardiovascular en diversos estudis (1?5), entre els que destaquen l?estudi Framingham (6) i les cohorts de població laboral de Chicago (6,7), però també s?associa a una major mortalitat global, per càncer o per altres causes (1,2,8). En gran part dels estudis, l?associació entre FC i mortalitat es manté fins i tot després d?ajustar l?anàlisi per múltiples variables (2).

Objectiu: avaluar el paper de la FC basal en la mortalitat global en condicions de pràctica clínica habitual.

Metodologia: Estudi cas-control, multicèntric, en l?àmbit d?atenció primària.

Antecedents: en els Equips d?Atenció Primària (EAP) el temps de presa de
decisions en el Codi IAM és molt llarg i no ha disminuït malgrat la formació anual
que fan els EAP.
Hipòtesis: els temps d?assistència en l?atenció del Codi IAM en els EAP de la
Catalunya Central disminuirà després de l?ús de dues noves eines: un vídeo
formatiu i un checklist.
Objectiu: mesurar la variació dels temps assistencials en l?atenció del Codi IAM
en els EAP de la Catalunya Central abans i després d?utilitzar el vídeo formatiu i
el checklist.

OBJETIVOS
1. Explorar la percepción de enfermedad en hombres con Fibromialgia (FM)
2. Analizar la vivencia que experimentan
3. Analizar la repercusión personal al ser una enfermedad mayoritariamente de mujeres
4. Explorar como influye el ejercicio en los síntomas
5. Analizar la enfermedad (Cuestionario de Impacto del FM- FIQ) según características
sociodemográficas y clínicas.
6. Hacer una comparación entre los datos españoles y los norte-americanos de los grupos
focales.

METODOLOGIA
Metodología mixta.
FASE 1: Estudio cualitativo
Participantes y Selección y Ámbito
Tres grupos focales con muestreo por propósito (Patton, 2002), uno en la Unidad de
Reumatología del Hospital de Santa María de Lleida, otro en el Servei d’Atenció Primaria de la
Gerencia Territorial Terres de l’Ebre y otro en pacientes reclutados en Luther University
(Nordeste Iowa y Sur de Minnesota).
Criterios de inclusión: Se tendrá en cuenta, la existencia de diversidad cultural en los grupos
y la pertinencia a diferentes grupos de edad. Nos referiremos al sexo en el nacimiento y
también a la identidad de género (si es diferente al nacimiento) (Gender identity, 2015).
Recogida de datos: Julio y Agosto de 2018 en USA, Setiembre y Octubre de 2018 en Lleida y
Octubre-Noviembre en Terres de l’Ebre.

FASE 2 (estudio cuantitativo):
Población de estudio: Ver Fase 1.
Cálculo del tamaño de la muestra: cálculo del tamaño muestral para estimar la media de la
puntuación global del impacto de la FM (FIQ). Con una precisión de ±5, un nivel de confianza
del 95% y asumiendo una desviación estándar de 18,21, se necesitaría una muestra de 51
hombres.
Recogida de datos: Antes de la realización de los grupos focales y después, hasta completar
el tamaño muestral.

La residencia es una etapa formativa en la que se consolidan los conocimientos adquiridos para aplicarlos en la práctica diaria y alcanzar las competencias de un buen médico especialista.
Sin embargo, presenta dificultades que deben ser afrontadas: Ambiente laboral exigente, presión asistencial, responsabilidad creciente, numerosas horas de guardia o relaciones complicadas con pacientes o familiares. Varios estudios manifiestan que estos supuestos se traducen en malestar emocional y burnout, entendiéndose por burnout el estado de agotamiento físico, mental y emocional

Hipótesis y objetivos
Objetivo principal:
Estimar la prevalencia de malestar psicológico y burnout de los médicos residentes de Medicina de Familia de las Unidades Docentes de Barcelona Ciudad y Cataluña Central (ICS).

Objetivos secundarios:
1. Determinar el grado de relación entre el malestar psicológico y burnout con el año de residencia.
2. Describir el estilo de vida y las condiciones laborales de los médicos residentes.
3. Determinar el grado de relación entre el malestar psicológico y el burnout en función de los estilos de vida y condiciones laborales.

Metodología
– Diseño del estudio: estudio transversal
– Población de estudio: Residentes de la especialidad de MFyC de las Unidades docentes de Barcelona ciudad, ICS, (n = 199) y Cataluña Central, ICS (n = 79). Se excluyen los residentes que estén de baja, de rotaciones externas o vacaciones en el momento del estudio.
– Muestreo: Una muestra aleatoria de 281 individuos es suficiente para estimar, con una confianza del 95% y una precisión de +/- 5 unidades porcentuales, un porcentaje poblacional que se prevé que sea alrededor del 30%. (% Malestar psicológico según el estudio GALATEA). En porcentaje de reposiciones necesaria se ha previsto que será del 20%. Se incluirán todos los residentes de las 2 Unidades docentes.

La seguretat del pacient implica desenvolupar estratègies per reduir el dany innecessari associat a l’assistència sanitària. Diferents estudis epidemiològics han contribuït de forma important al coneixement dels esdeveniments adversos (o incidens relacionats amb la seguretat) lligats a l’atenció sanitària. Dos dels principals estudis nacionals que van significar el punt de partida per conèixer la magnitud i els factors determinants del risc assistencial son: l’Estudi Nacional d’Esdeveniments Adversos relacionats amb l’Hospitalització (estudi ENEAS) i, l’Estudi sobre la seguretat dels pacients a l’atenció primària (Estudi APEAS). L’estudi dels hospitals conclou que la incidència de pacients amb esdeveniments adversos relacionats amb l’hospitalització va ser del 8,4%. I l’estudi de l’atenció primària identifica un 11,2 ? d’ esdeveniments adversos. La major part d’esdeveniments adversos es van considerar previsibles. En aquesta línia, també existeixen estudis d’opinió. Sobre l’atenció hospitalària, el 53% dels ciutadans de la Unió Europea consideren que podrien patir dany en rebre atenció hospitalària, i un 40% en atenció ambulatòria. La necessitat d’implicar i donar poder als pacients per la seva seguretat ha estat assenyalada per diverses organitzacions internacionals. Alguns experts assenyalen que els pacients poden tenir un paper destacat en la prevenció d’incidents. En l’àmbit nacional, s’impulsa i promou l’Estratègia de Seguretat del Pacient del Sistema Nacional de Salut (SNS). A Catalunya l’any 2006, es constitueix l’Aliança per a la seguretat dels pacients

Antecedentes: Los pacientes con DM2 tienen un mayor riesgo de fracturas óseas, lo que en parte depende del tratamiento de la DM2. Hay controversia respecto al posible aumento del riesgo de fracturas óseas en los pacientes tratados con SLGT2i, especialmente en pacientes mayores de 50 años, que son los que presentan un mayor riesgo de fractura osteoporótica de base, tanto en población general como, específicamente, en los pacientes con DM2.
Hipótesis: SLGT2i aumenta el riesgo de fracturas óseas en pacientes con DM2 y alto riesgo de fractura respecto a pacientes no tratados con SLGT2i (metformina-IDPP4, como grupo de referencia).
Objetivo: Evaluar el riesgo de fracturas incidentes en pacientes DM2 mayores de 50 años tratados con metformina que inician tratamiento con SGLT2i.
Métodos: Realizaremos un estudio de casos y controles anidado en una cohorte poblacional retrospectiva (Período 2014-2018) utilizando el Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP). La cohorte se construirá identificando nuevos usuarios de un antidiabético (F) (oral o inyectable) durante el periodo de observación. Los pacientes serán elegibles para entrar en la cohorte en caso de tener 50 años o más, y estar en monoterapia con metformina en el momento de inclusión (fecha de la primera prescripción de un F). Los casos se definen como pacientes con fracturas incidentes entre 1 de enero de 2014 a 31 de diciembre de 2018, tomando en consideración las fracturas principales: fémur proximal, cadera, fractura vertebral, pélvica, femoral distal, tibial proximal, costal múltiple, húmero proximal y muñeca. Para cada caso se buscaran 5 controles apareados según edad, sexo y año de entrada en la cohorte, seleccionados aleatoriamente del conjunto a riesgo. La exposición a SGLT2i y otros fármacos antidiabéticos se evaluarán según las prescripciones (o facturaciones) realizadas y registradas 24 meses previo a la fractura. Se estimará el riesgo de incidencia de fractura utilizando regresión logística condicional.
Resultados esperados: los datos obtenidos de este estudio mejorarán el conocimiento sobre el riesgo de fractura de los SGLT2i en los pacientes mayores de 50 años en la práctica clínica.
Relevancia: se necesitan estudios realizados en la práctica clínica para conocer los posibles efectos adversos de los SGLT2i en la salud ósea en los pacientes de más riesgo.

Osteoarthritis (OA) is the most common arthritis and a major cause of disability in older people. However, apart from a few cross-sectional studies, little research has been done into its comorbidities. A recent meta-analysis study from Weiya Zhang’s team in Nottingham found out that 67% people with OA have other chronic diseases, which is about two times more than an age/gender matched control without OA. However, whether these comorbidities just co-exist with, share common risk factors, cause or are consequences of OA remains unknown. Therefore, we propose a multi-centered research project of cohort and/or case-control studies using primary care data from SIDIAP platform (Information System for the Development of Research in Primary Care). We aim to examine 1) prevalence and incidence of comorbidities in OA and time sequence between OA and comorbidities; 2) common clusters and impact of comorbidities in people with OA; 3) association between commonly used OA analgesics and comorbidities and these three aims will be answered in three working packages (WP1-3). The statistical analysis plan are described in more details in the methodology section V of this protocol.
In this multi-centered project funded by FOREUM (Foundation for Research in Rheumatology), the SIDIAP platform will be used for WP 1-3, together with the other three national/regional registration databases in the UK, Netherlands, and Sweden. Finally, data from different countries will be meta-analysed for consistency among countries (WP5). The heterogeneity and generalisability of the results (as well as other sites) will be a crucial issue and need further discussion.

Antecedents: La demència és una malaltia crònica que provoca dependència amb gran repercussió social i sanitària i un gran impacte en l?àmbit familiar. Es planteja un programa dissenyat a partir de les seves necessitats i demandes per oferir el suport als cuidadors de persones amb demència.
Hipòtesi/pregunta d?investigació: El disseny i implementació de la intervenció complexa l’Escola del Cuidar pot ser efectiva per al suport als cuidadors de persones en demència.
Objectius: Avaluar l?efectivitat de l?escola del cuidar comparant resultats d’abans i després de la implementació de la intervenció en relació a sobrecàrrega, qualitat de vida, l?autoeficàcia i el grau de suport social dels cuidadors.
Metodologia: Estudi de metodologia mixta seguint la guia de la Medical Research Council sobre avaluació d’intervencions complexes. Fase 1: Modelització i operativització de la intervenció (qualitatiu), Fase 2: Estudi quasi experimental pre i post intervenció amb mesures repetides, Fase 3: avaluació del programa d?intervenció (qualitatiu).
Pla d?anàlisi: Qualitatiu: anàlisi del contingut temàtic interpretatiu i triangulació entre quatre investigadors. Quantitatiu: anàlisi abans i després de la intervenció i als 6 meses per a mostres relacionades.
Resultats esperats: Modificar l?abordatge i el suport als cuidadors, iniciant-se des del moment del diagnòstic de la malaltia per disminuir la sobrecàrrega, millorar la qualitat de vida i augmentar el grau de suport social.
Aplicabilitat i Rellevància: La realització d?un estudi de metologia mixta realitzat des de l?Atenció primària i amb col·laboració de la ciutadania, permetria el disseny d?una intervenció més propera a la realitat dels subjectes d?estudi.

Objectiu: Analitzar l?ús particular dels smartphone entre els professionals sanitaris d?atenció primària durant l?acte assistencial i les seves conseqüències. Es descriurà l?ús particular que se?n fa, les interrupcions generades i la percepció dels pacients

Mètodes: Estudi multicèntric, que es realitzarà en 3 fases (enquesta professionals, checklist professionals i enquesta pacients) en un entorn d?atenció primària entre professionals sanitaris (metges i infermeres). Anàlisi descriptiva de les variables de les diferents enquestes. Es farà una anàlisi bivariada, mostrant les dades per sexe i rangs d?edat.
El protocol serà presentat al Comitè Ètic d?Investigació (CEI) de la IDIAP Jordi Gol

Resultats esperats: Anàlisi de l?ús dels smartphone dels professionals sanitaris d?atenció primària durant l?activitat assistencial, número de interrupcions generades, grau de satisfacció dels pacients
Impacte potencial esperat: El coneixement objectiu que se?n fa de l?ús de l?smartphone durant l?acte assistencial a nivell d´ús particular i les conseqüències que aquest fet genera pot ajudar a la conscienciació entre els professionals sanitaris de la necessitat de fer un bon ús dels smartphone per tal d?oferir una assistència segura i de qualitat; tanmateix es valorarà la possibilitat d?establir recomanacions al respecte a través del Comitè d?ètica assistencial de l?ICS.