banner-risc-cardiovascular

Proyectos

The impact of comorbidities on cancer detection and survival (ComoCanS)

  • IP: Talita Duarte Salles
  • Duración: 2018-2021
  • Financiadores: International Agency for Research on Cancer (IARC)

Scientific background
Cancer patients often have other health-related conditions that existed before diagnosis and are referred to as cancer comorbidities. Studies have shown poorer survival among cancer patients with comorbidities, but it is unknown whether the negative impact of comorbidities on cancer survival affects primarily comorbidity-related deaths or cancer-specific mortality. Comorbidities can affect cancer survival also through detection and treatment, but associations have been shown to vary by cancer and by type, duration and severity of comorbidities, factors that have not been considered previously.
– Project objectives and brief description of the methods which will be used to achieve them
1. To describe presence of comorbidities in patients with overall and cancer-specific sites, by age, sex, and education, and to compare these patterns with those of cancer-free subjects;
2. To investigate whether pre-existing comorbidities are associated with stage of cancer;
3. To investigate the impact of pre-existing comorbidities on overall and cancer-specific survival;
4. To explore how treatments for pre-existing comorbidities or for cancer explain the prognostic impact of comorbidities.
In a prospective cohort study design, we define comorbidity as the occurrence of one or more chronic conditions among obesity, hypertension, coronary heart disease, stroke, and type 2 diabetes prior to a first cancer diagnosis. The main data source will be the EPIC study with ~89,000 cancer patients of which 35% died after cancer diagnosis. In the French E3N study (~15,000 women with cancer), data on drug reimbursement, cancer treatments, and additional comorbidities will be available for refined analysis. Analyses will be replicated using a primary care database (SIDIAP), representative of the Catalan population, with ~490,000 cancer patients.
– Expected results
Contribution to refined clinical guidelines for cancer treatment accounting for comorbidities and improved prognostic stratification.

La Fibromialgia en hombres, la gran desconocida

  • IP: Pilar Montesó Curto
  • Duración: 2018-2020
  • Financiadores: Universitat Rovira i Virgili

La fibromialgia es una enfermedad crónica en la que las personas experimentan dolor musculoesquelético y síntomas psicológicos (Mayo Clinic, 2017). La mayoría de personas diagnosticadas del Síndrome de Fibromialgia (SFM) son mujeres y pocos hombres, por lo que hay escasos estudios en estos. Por este motivo, nos planteamos la siguiente investigación que es un análisis del SFM en hombres. Los malestares emergentes actuales, entre los que se encuentra el SFM necesitan un abordaje innovador que tenga en cuenta los factores biopsicosociales que influencian en la aparición, manifestación y evolución de la enfermedad y que varían según el género. De esta manera obtendremos una mejora del conocimiento científico adaptado a estos ya que existen pocos estudios en los que los hombres han sido incluidos.
En los pocos estudios que encontramos, la mayoría de hombres perciben síntomas más graves que las mujeres, se consideran menos sanos, identifican peor calidad de vida y tienen una mayor pérdida de las funciones físicas. La mayoría son comparativos entre hombres y mujeres, y sólo encontramos dos en hombres, ambos son cualitativos y no recientes (Paulson et al. 2002 y Ella & Söderberg, 2002). Además, se ha visto que los mejores resultados de las terapias se encuentran en aquellas que se adaptan a las características de los pacientes (Perrot el al.,2011; Castel et al, 2015). Por este motivo nos planteamos la siguiente investigación que es un estudio del SFM en hombres desde una perspectiva integradora. Los malestares emergentes actuales, entre los que se encuentra el SFM necesitan un abordaje innovador que tenga en cuenta los elementos que influencian en la aparición, manifestación y evolución de la enfermedad, y que varían según el género. De esta manera obtendremos una mejora del conocimiento científico adaptado al género masculino.
A través de metodología mixta, con predominio de la metodología cualitativa (Grupos Focales), se explorará la percepción de enfermedad en hombres con Fibromialgia (FM), la vivencia que experimentan, la repercusión personal al ser una enfermedad mayoritariamente de mujeres. Se analizará también cómo influye el ejercicio en los síntomas, cómo se percibe la enfermedad (Cuestionario de Impacto del FM- FIQ) según características sociodemográficas y clínicas. Se llevará a cabo en Terres de l?Ebre, Lleida y Nordeste Iowa y Sur de Minnesota.
Esta comparación, ayudará en la construcción de cuidados más globalizados, elemento que nos demanda la sociedad actual. El hecho de incorporar a los dos países, ofrecerá una visión compartida para diseñar planes de cuidados. Además, la distancia ya no es una barrera en nuestra sociedad, y de esta manera pretendemos ofrecer un análisis que sirva como punto de partida para cuidados globales e integrados.

Factors associats a la progressió a insuficiència renal termianl i predicció del risc als cinc anys en individus de 50 anys o més en atenció primària

  • IP: Betlem Salvador Gonzalez
  • Duración: 2018-2021
  • Financiadores: Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)

Antecedents. El filtrat glomerular (FGe) ? 60 ml / min / 1,73 m2 és una patologia prevalent, que augmenta amb l’edat. Es disposa de poques dades sobre els factors associats a la progressió a insuficiència renal terminal (IRT) en el nostre medi, i , en general, en individus de més edat.
Hipòtesi. El risc d’evolució a IRT varia en diferents poblacions en funció dels factors de risc associats presents i amb l’edat. La recalibració de la fórmula KFRE per predir el risc de IRT en la nostra població permetrà identificar els individus amb major risc.Objectius. 1) Identificar els factors associats a la progressió a IRT, 2) Validar l’equació Kidney Failure Risk (KFRE) en la predicció de risc d’evolució a diàlisi o trasplantament renal als 5 anys en individus ? 50 anys en atenció primària.
Metodologia. Estudi de cohorts retrospectiu basat en registres mèdics electrònics. S’inclouen individus ?50 anys amb determinació de creatinina estandarditzada entre 1/01/2010 i 31/12/2012 inclosos a la base de dades SIDIAP. Exclusió: individus amb IRT establerta, programa d’atenció domiciliària i seguiment <30 dies. Variable principal: FGE-CKD-EPI. Co-variables: sociodemogràfiques, factors de risc i malaltia cardiovascular prèvia, malaltia renal o autoimmune amb risc de nefropatia, exploració física, analítica, fàrmacs. Variables resultats: FGE <15, diàlisi o trasplantament, mort. Anàlisi estadística. 1) Incidència acumulada de IRT i hazard ratios segons model de riscos proporcional de Cox ajustat per covariables, considerant la mort com a risc competitiu. 2) Validació de l'equació KFRE: calibratge mitjançant test de Hosmer-Lemeshow i discriminació mitjançant Estadígrafs C i corba ROC. Resultats esperats. El risc relatiu dels factors de risc de progressió disminueix amb l'edat. L'equació recalibrada pot predir el risc d'IRT al nostre medi. Aplicabilitat. La identificació dels individus amb major risc d'IRT permetrà establir estratègies per optimitzar l'eficàcia i eficiència de les intervencions per disminuir la progressió. Rellevància. L'atenció primària és la responsable del maneig del descens lleu-moderat del FGE que representa> 90% dels individus amb FGe?60.

Implementació del programa INDI per a la millora de la depressió en atenció primària al Camp de Tarragona i el Vallès Occidental

  • IP: Enric Aragonès Benaiges
  • Duración: 2018-2020
  • Financiadores: Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol), COL·LEGI OFICIAL DE METGES DE TARRAGONA

La hipòtesi d?aquest projecte és que es pot desenvolupar una estratègia efectiva per implementar i generalitzar el model INDI d?atenció a la depressió en el sistema sanitari públic a Catalunya que sigui factible, eficaç, acceptable i percebuda com a útil tant pels pacients, els professionals i els estaments directius. La implementació reeixida donarà lloc a que el procés assistencial es desenvolupi més d?acord a l?evidència científica ?fet que es traduirà en beneficis clínics per als pacients?, serà econòmicament sostenible i perdurable en el temps.
Objectius de millora
1. Desenvolupar una estratègia factible per la implementació del model INDI en condicions
assistencials reals de l?atenció primària, inicialment en una àrea limitada com a pas previ a
promoure la seva generalització en el sistema sanitari públic a Catalunya.
2. Avaluar l?èxit de la implementació en termes d?acceptabilitat i utilitat percebuda (a nivell de
pacients, professionals i gestors) i integració del programa en la pràctica quotidiana dels centres d?atenció primària participants
3. Avaluar l?impacte de la implementació en termes de:
a. qualitat i precisió en el diagnòstic de depressió major
b. avaluació i maneig del risc de suïcidi
c. adequació del maneig terapèutic de la depressió a les recomanacions basades en
l?evidència científica (i) en l?elecció del fàrmac inicial, (ii) durada del tractament, (iii)
intensificació del tractament, (iv) derivació/maneig compartit amb psiquiatria
d. resultats clínics en els pacients deprimits
4. Avaluar els costos econòmics associats a la implementació

Programa de la mejora del diagnostico y la terapia inhalada en el paciente EPOC (INHA-MPOC)

  • IP: Esther Noemi Ribes Murillo
  • Duración: 2018-2020
  • Financiadores: Fundacion Pro Farmaceuticos De Atencion Primaria De España

La enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) es una enfermedad con elevada prevalencia y morbi-mortalidad asociada. En la práctica clínica habitual el diagnóstico de esta enfermedad y su principal manejo recae sobre los médicos de atención primaria (MAP). Sin embargo, varios estudios han evidenciado que el tratamiento prescrito en el paciente con EPOC a menudo no se ajusta a las recomendaciones de las guías de práctica clínica nacionales o internacionales. En el presente estudio se pretende dilucidar si en el área territorial de Lleida, única por sus características de red asistencial dadas las dificultades debidas a las largas distancias que deben ser cubiertas, el diagnóstico y manejo farmacológico del paciente con EPOC estable se ajusta a las recomendaciones actuales. De esta forma, en respuesta a los principales errores diagnósticos y terapéuticos detectados en el manejo de estos pacientes, se pretende establecer un trabajo en red entre atención hospitalaria (AH) especializada y atención primaria (AP) que permita implementar programas de acción y establecer flujos de comunicación con el objetivo final de mejorar la calidad asistencial del paciente con EPOC estable. Los resultados derivados del presente estudio pueden tener un elevado impacto en la gestión asistencial, dado que pueden ayudar a entender la realidad de la práctica clínica habitual y podrían contribuir en el diseño de una estrategia de salud pública para mejorar la calidad de la atención sanitaria.

Experiencia de las enfermeras de Atención Primaria sobre la gestión enfermera de la demanda

  • IP: Mª Ángeles Vara Ortiz
  • Duración: 2018-2022
  • Financiadores: Fundació Infermeria i Societat

Introducción: La gestión enfermera de la demanda (GED) es la respuesta que da una enfermera de Atención Primaria a un problema de salud agudo leve que requiere una resolución inmediata. Ésta hasta hace poco sólo era resuelta por el médico. Aunque hay estudios que avalan su eficacia, no existe ninguno que contemple la vivencia de las enfermeras referente a su aplicación.

Objetivo: Comprender la experiencia de las enfermeras referente a la aplicación de la GED. Identificar las fortalezas, debilidades y dificultades percibidos por ellas y describir acciones de mejora.

Ámbito de estudio: Atención Primaria. Enfermeras del SAP Vallès Oriental, centros pertenecientes al Institut Català de la Salut.

Metodología: estudio fenomenológico según la hermenéutica de Heidegger. Se realizarán tres grupos de discusión y se entrevistará a una enfermera de cada perfil típico definido. Se procesarán los textos mediante un análisis de contenido.

Implicaciones para la práctica: conocer la experiencia de las enfermeras sobre la GED permitirá establecer propuestas y mejoras en el programa y en consecuencia aumentar su aplicación. También se mejorará la consolidación del rol autónomo en la asistencia a enfermedades agudas leves.

Palabras clave: gestión enfermera de la demanda, problemas de salud leves, percepción de las enfermeras, atención primaria.

Trastorns del neurodesenvolupament, fracàs escolar i alteracions conductuals a l?adolescència: estudi prospectiu i de modelització territorial de dos grups d?alumnes d?ESO de la Catalunya Central

  • IP: IP no primaria - -
  • Duración: 2018-2021
  • Financiadores: Generalitat Catalunya

Entre un 15% i un 22% de la poblacio escolar catalana presenta trastorns del neurodesenvolupament que afavoreixen el baix rendiment acadhic, el fracas escolar i ltaparició de alteracions conductuals a l’adolescencia.
Entre els trastorns del neurodesenvolupament mes freqiienta, destaquen el Trastorn per Deficit de l’Atenció amb, o senae, Hiperactivitat (TDAH) i ela Trastorna Dislèxics.
La prevalenca diaquests trastorns a Catalunys ds similar a la d’altres paYsos occidentals, si bé en el que presenten bons resultats acadlmics es diagnostiquen i tracten la majoria d’aquests problemes des de l’inici de l’escolaritat obligatoria, mentre que al nostre pais solament són
diagnosticats i tractats una minoria dela escolars que ho necessitarien.
Durant el curs 2016-2017, a Catalunya, han seguit educaci6 primaria 483.653 alumnes i 304.548 han cursat ESO (dades facilitades pel Departament dLEnsenyament, 2017). Si es considera que entre el 15% i el 22% diaquests 788.201 alumnes presentaran dificultats escolars significatives, es pot deduir que, aproximadament. entre 90.000 i 150.000 alumnes d’entre 6 a 16 anys d’edat estan en risc de no aprovar 1’ESO i, potencialment, diiniciar un procés djexclusió social.
Aquest Projecte PERIS 2017 es proposa demostrar, mitjancant un estudi prospectiu de 3 anys de durada, realitzat en 2 poblacions diestudiants d’ESO de 4 municipis de la Catalunya Central, dues hipbtesis de treball:
En primer lloc, que els alumnes que finalitzen 1cESO amb Trastorns del Neurodesenvolupament no diagnosticats i no tractats, a6n els alumnes que presentaran una pitjors resultats academics, tindran més consums de cannabis i desenvoluparan més alteracions conductuals (violencia contra persones o mobiliari urba, conductes de risc amb accidents, embarassos no desitjats, problemes legals, pertinença a bandes urbanes, etc.), en comparació amb els seus companys de classe sense psicapatologia.
En segon lloc, que un diagnostic acurat realitzat durant el segon semestre del 2on curs de la ESO, seguit diun abordatge terapeutic adequat durant el 3er i 4rt curs, pot prevenir i/o revertir el baix rendiment escolar i la majoria dels problemes disfuncionals abans esmentats.
Per comprovar aquestes hipotesis, es proposa realitzar un procés de cribratge i de diagnostic, junt amb un pla d’intervenció dels Trastorns del Neurodesenvolupamant que presentin un col·lectiu de 900 alumnes de 2on curs d’ESO (Grup A) dels municipis de Vic, Manlleu, Centelles i Manresa.
El procés de cribratge i diagnòstic es realitzara durant el segon semestre (de gener a juny) del curs eecolar 2017-2018. Tots ele alumnes participants seran seguits durant els cursos escolars 2018-2019 i 2019-2020, valorant el seu rendiment academic, el consum de cannabis i el conjunt de coductes impulsives i disruptives associades. Els alumnes a a qui es diagnostiquin trastorns del neurodesenvolupament seguiran un pla d1intervenci6 especific i personalitzat durant els cursos acadimics 2018-2019 i 2019-2020.
Els resultats obtinguts seran comparats amb els resultats del cribratge i el diagnòstic realitzat, durant el segon semestre del curs acadèmic 2018-2019, en una altre pobladó control de 900 alumnes (Grup B) de quart curs d’ESO de les mateixes escoles dels municipis abans esmentats, avaluant, aixi mateix, el seu rendiment acadèmic, l’assoliment dels estudis d’ESO, el consum de cannabis i el conjunt de conductes impulsives i disruptives associades.
El projecte sera desenvolupat en els respectius centres docents on els alumnes cursen els seus estudis i durant l’horari escolar.
Davant de la voluntat de validació d’un model territorialitzat d’intervenció a la Catalunya Central que pugui ser generalitzable, cooperaran institucions i xarxen sanitaries, docents i cmunitaries.

Efectivitat d’una intervenció estructurada per optimitzar l’ús i facilitar la desprescripció en atenció primària: el cas dels agonistes dels receptors ?3 com mirabegró.

  • IP: Eladio Fernandez Liz
  • Duración: 2018-2019
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

La incontinència urinària (IU) és un símptoma molt prevalent, que deteriora la qualitat de vida i que pot ser causa d?institucionalització. L?abordatge s?ha de fer fonamentalment des de l?atenció primària de salut, ja que el risc de complicacions és molt baix1-6.
El tractament s?ha individualitzar, és necessari tipificar el tipus d?incontinència i investigar les causes o factors que l?empitjorin1-7. L?objectiu del tractament és corregir les causes, millorar els símptomes i la qualitat de vida i evitar les complicacions1-6.

En el maneig de la incontinència urinària, les estratègies més efectives i d?elecció són les no farmacològiques, que passen per informar sobre la patologia, incidir sobre els estils de vida i factors que l?empitjorin i aplicar mesures conductuals. La selecció d?un tipus o altre de teràpia conductual vindrà condicionada pel tipus d?incontinència. Són útils les teràpies per reforçar el sòl pèlvic (Kègel, biofeedback i altres) en la IU d?esforc, el reentrenament vesical en la IU d?urgència i la IU mixta, i les tècniques depenents del cuidador en la incontinència urinària funcional (reentrenament vesical i canvi d?habits miccionals)1-8.

Quant al tractament farmacològic, els fàrmacs disponibles tenen un paper restringit per a la IU d?urgència i mixta, en la qual tenen una eficàcia molt modesta.

Efecto de la reducción en la ingesta dietética de sal en la morbimortalidad de los pacientes con insuficiencia cardíaca: ensayo clinico SALOMEH (SALt On Morbimortality Events in Heart failure)

  • IP: Rosa Mari Abellana Sangrà, José María Verdú Rotellar
  • Duración: 2018-2020
  • Financiadores: Instituto de Salud Carlos III

Objetivo principal: Comparar el efecto de una dieta que incluya una restricción moderada en la ingesta de sal (NaCl) (3-4gr/día) en la reducción de la hospitalización cardiovascular y la mortalidad en pacientes con insuficiencia cardíaca, respecto a la práctica habitual en estos pacientes. Objetivos secundarios: 1) Estudiar si una reducción moderada en la ingesta diaria de cloruro sódico en estos pacientes, reduce el número de descompensaciones de la enfermedad que precisen tratamiento diurético intravenoso frente a una dieta cardiosaludable estándar. 2) Analizar los cambios antropométricos (composición corporal) consecuencia de dicha intervención dietética. Metodología: Diseño: Ensayo clínico multicéntrico aleatorizado abierto, en el que se comparará el efecto de una intervención dietética que incluya una reducción moderada de sal frente a la dieta habitualmente recomendada en pacientes con insuficiencia cardíaca. Población de estudio: Pacientes con el diagnóstico de insuficiencia cardíaca en la historia clínica de atención primaria. Ámbito: 12 centros de atención primaria de Barcelona. Intervenciones: Grupo control: tratamiento habitual y dieta
cardiosaludable,Grupo intervención: además del tratamiento habitual y dieta cardiosaludable se llevará a cabo una reducción en la ingesta de NaCl (3-4 gr/día). Periodo de intervención y seguimiento: un año desde la inclusión.

Portadores intestinales comunitarios de Enterobacterias productoras de ?-lactamasas de espectro extendido y carbapenemasas plasmídicas en las Regiones Sanitarias Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona y Girona.

  • IP: Pedro Moral Parras
  • Duración: 2018-2021
  • Financiadores: Fundacio Doctor Ferran

Hipótesis:
El continuo incremento observado en nuestro ámbito en la prevalencia de aislados clínicos de Enterobacterias productoras de ?-lactamasas de espectro extendido (en particular de enzimas de tipo CTX-M y en concreto CTX-M-15) y, en menor medida, de Enterobacterias productoras de carbapenemasas de codificación plasmídica, tanto a partir de pacientes hospitalizados como ambulatorios (algunos de ellos sin los factores de riesgo clásicos), sugiere que los portadores intestinales asintomáticos de la comunidad constituyen un importante reservorio de estos microorganismos multirresistentes. Este reservorio oculto facilitaría la diseminación clonal de bacilos
Gramnegativos multirresistentes, así como la transferencia horizontal de los elementos genéticos móviles que vehiculan los determinantes de resistencia, en la comunidad y su introducción o reintroducción en el medio hospitalario y contribuiría a aumentar las infecciones por estas bacterias, con el consiguiente incremento de morbimortalidad y costes sanitarios asociados.

Objectivo general:
Evaluar el papel de los portadores intestinales asintomáticos de Enterobacterias productoras de ?-lactamasas de espectro extendido (EP-BLEE) o Enterobacterias productoras de carbapenemasas de codificación plasmídica (EP-CP) en individuos de la comunidad de las Regiones Sanitarias Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona y Girona como reservorios de estos microorganismos multirresistentes.

Objetivos específicos:
– Estimar la prevalencia de colonización asintomática intestinal por EP-BLEE o EP-CP en individuos de la comunidad de la Regiones Sanitarias Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona y Girona.
– Estudiar la co-resistencias a antibióticos no ?-lactámicos.
– Caracterizar a nivel molecular las ?-lactamasas de espectro extendido y carbapenemasas plasmídicas identificadas en los aislados bacterianos recuperados de los individuos colonizados para conocer los enzimas circulantes en nuestro medio.
– Conocer la prevalencia de aislados pertenecientes al complejo clonal ST131 entre los aislados de E. coli productores de BLEE recuperados de los pacientes colonizados.
– Averiguar las variables clínico-epidemiológicas que se asocian a la colonización.
– Evaluar la importancia de la transmisión persona-persona.
– Evaluar la rentabilidad del sistema MALDI-TOF en el estudio de la relación epidemiológica entre aislados bacterianos.

Diseño:
Se trata de un estudio prospectivo, observacional, descriptivo.

Población de estudio:
Individuos residentes en la comunidad del ámbito geográfico de las Regiones Sanitarias Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona y Girona

Sujetos de estudio:
– Niños aparentemente sanos que acuden a los centros de atención primaria (CAP) para someterse a cualquiera de las revisiones periódicas establecidas (2, 4, 6, 12, 18, 24 meses, 4, 6, 8, 12, 14 años) y cuyos padres o representantes legales den el consentimiento informado para participar en el estudio. (Anexo 1)
– Personas que convivan con estos niños en el domicilio familiar (padres, hermanos, etc.), pertenezcan a su entorno familiar o tengan un estrecho contacto con ellos (abuelos, tíos, primos, cuidadores) y que den su consentimiento informado para participar en el estudio. (Anexo 1)
Con esta estrategia pretendemos obtener una muestra representativa de la población de las Regiones Sanitarias de Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona y Girona dado que, según información aportada por pediatras comunitarios consultados, un porcentaje muy elevado de los niños del territorio acuden a estas revisiones rutinarias.

Criterios de exclusión:
Muestras procedentes de personas que hayan estado hospitalizadas en el último mes o bien personas con residencia habitual fuera de las regiones sanitarias Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona o Girona.

Patronato

Colaboradores

Acreditaciones