Evaluar la relació entre la incidència de pacients portadors amb dispositius urinaris amb increment de la fragilitat.

L’objectiu del present estudi és avaluar les principals característiques i variables associades dels pacients a qui se’ls prescriu oxigenoteràpia domiciliària en situació aguda des del CUAP-ESIC Sant Martí, avaluar el circuit de prescripció i resolució de l’episodi. Es realitzarà un estudi de cohorts prospectiu en la població d’estudi de gener a desembre del 2025 al CUAP-ESIC Sant Martí. Considerem que els resultats de l’estudi ens permetran conèixer la nostra realitat, així com realitzar un protocol de pràctica clínica i millorar l’assistència a aquests pacients ja de per sí fràgils, així com avaluar si això suposaria una disminució en el nombre de derivacions a urgències hospitalàries

Objectiu: Principal: estimar les prevalences de factors i malalties cardiovasculars establertes
(FRCV i MCV) i el tractaments farmacològic cardiovascular en pacients amb gota, artritis
reumàtica (AR), lupus (AR), lupus eritematós sistèmic (LES) i Síndrome de Sjögren (sd. Sjögren).
Específics: Observar grau de control dels FRCV. Diferències de prevalences i grau de control de
FRCV i MCV en les malalties reumàtiques (MR) esmentades. Diferències de prevalences d’us de fàrmacs cardiovasculars i antiinflamatoris en les MR esmentades.
Metodologia: estudi descriptiu transversal en usuaris >=15 anys diagnosticats de malalties reumàtiques i assignats a desembre 2024 als 51 EAP (Equip Atenció Primària ) de les Gerències Litoral-Esquerra i Muntanya-Dreta de Barcelona Ciutat. Variables: antropomètriques, diagnòstic de MR i MCV i detecció de FRCV, dades clíniques i de laboratori al voltant del risc cardiovascular i MR i, finalment, fàrmacs cardiovasculars i antiinflamatoris. El recull de les dades serà mitjançant una extracció pseudo- anonimitzada de les dades de la historia clínica informatitzada. L’anàlisi estadística serà descriptiva i analítica i s’utilitzarà el programa R versió 4.4.1 (2024-06-14 ucrt).

Introducción: La migración en España no es un fenómeno nuevo. Hasta los años setenta, España era principalmente un país emisor de emigrantes, pero tras la llegada de la democracia y la incorporación a la Comunidad Económica Europea, se transformó en un destino atractivo para inmigrantes. En 1978, había solo 158,349 residentes extranjeros, cifra que se duplicó en la década de los 80 con la primera ley de extranjería. Actualmente, la inmigración registrada en España representa un 11% de la población total. La mayoría se concentra en Cataluña y Madrid. El perfil de los inmigrantes ha cambiado, con un aumento en la llegada de mujeres y niños, especialmente menores no acompañados, provenientes en su mayoría de África y Asia. La atención en salud, priorizando la atención primaria, se presenta como una necesidad importante, sobre todo para los grupos más vulnerables.
Objetivos: Conocer las experiencias vividas por jóvenes migrados solos respecto a la atención recibida en centros de salud de la ciudad de Barcelona.
Método: Estudio de investigación cualitativa con metodología sociocontructivista. Realizaremos métodos participativos (investigación-acción-participación) donde los participantes intervienen de manera activa en todo el proceso investigador. Utilizaremos entrevistas individuales para la obtención de información. Los participantes serán jóvenes de entre 15 y 24 años, que hayan migrado solos, que presenten barrera idiomática y que no tengan redes familiares de apoyo. Por las dificultades en el reclutamiento de los participantes, realizaremos un muestreo opinático o de bola de nieve a través de informantes clave (profesionales de asociaciones que atienden a estos jóvenes).

Amb aquest estudi volem identificar patrons de pacients DM2 i la presència o no d’RD, per a avaluar si és factible espaiar el cribratge de la mateixa 10,11,limitant el nombre d’exàmens necessaris, oferint així una atenció personalitzada, i eficient , afavorint el control més estret en aquells que necessitin major seguiment.

Aquest estudi observacional te´ com a objectiu avaluar com els professionals sanitaris (pediatres i infermeres pedia`triques) administren la medicacio´ inhalada, com aquests realitzen l’educacio´ sanita`ria a les fami´lies a la consulta i com gestionen els episodis de broncospasme en nens de 6 mesos a 14 anys en centres de salut. Es realitzaran observacions directes durant l’atencio´ a pacients amb broncospasme als centres d’atencio´ prima`ria per descriure les pra`ctiques habituals dels professionals en relacio´ amb la te`cnica d’inhalacio´ i el maneig de les crisis agudes. Les dades recollides serviran per identificar possibles a`rees de millora en la formacio´ dels professionals i en els protocols de tractament. L’objectiu final e´s millorar la qualitat de l’atencio´ als pacients asma`tics pedia`trics i reduir les complicacions derivades d’un maneig inadequat.

Aquest estudi té com a objectiu desenvolupar i validar un nou qüestionari d’hàbits alimentaris alineat amb les recomanacions de la guia «Petits canvis per menjar millor» de l’Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPCAT). La necessitat d’aquest nou instrument sorgeix de les limitacions observades en el qüestionari actualment disponible a l’ECAP, que tot i ser una eina validada, presenta discrepàncies amb les evidències més recents en nutrició. La metodologia proposada per a aquest estudi inclou les següents fases: Desenvolupament del qüestionari: s’ha treballat durant l’any 2024 per crear un nou qüestionari que abordi les limitacions identificades i s’alineï amb les recomanacions de la guia «Petits canvis per menjar millor». Validació del qüestionari: es preveu fer una aplicació preliminar en 2 fases amb N=60 i N=160, primer per detectar problemes en les preguntes, com ara ambigüitats, dificultat per entendre-les o problemes en la logística de l’aplicació. Posteriorment l’estudi de validació pròpiament amb N=160 amb l’anàlisi psicomètric, sensibilitat i especificitat. Implementació Un cop validat, es preveu implementar el nou qüestionari en la pràctica clínica dels i les dietistes-nutricionistes. Aquest estudi té el potencial de proporcionar una eina més precisa i actualitzada per a l’avaluació dels hàbits alimentaris, permetent als professionals de la salut oferir assessorament nutricional més acurat i alineat amb les últimes evidències científiques. Això, al seu torn, pot contribuir a millorar la salut i el benestar de la població a través d’una alimentació més saludable i sostenible.

Antecedents: Les extraccions sanguínies son una tècnica invasiva habitual a l’atenció primària que afecta el confort de les persones de manera significativa. Diversos estudis en la seva majoria a l’atenció hospitalària, han posat de manifest que la música pot ser un recurs eficaç per reduir l’ansietat i millorar la percepció del confort durant procediments clínics invasius.
Segons la teoria del confort de Kolcaba, les intervencions d’infermeria que afavoreixen el benestar dels pacients són considerades bones pràctiques si es perceben com a reconfortants per part dels pacients, les seves famílies o la comunitat.
Hipòtesi: L’exposició a música relaxant durant l’extracció de sang en un centre d’atenció primària millora significativament els nivells de confort, ansietat i percepció del dolor en comparació amb pacients que no escolten música durant el procediment.
Objectius: Aquest estudi té com a objectiu principal avaluar l’impacte de l’exposició a música relaxant sobre els nivells de confort, ansietat i dolor en pacients sotmesos a extracció de sang en un centre d’atenció primària. Els objectius específics inclouen: analitzar els nivells de confort, ansietat i dolor abans i després de l’extracció en pacients exposats a música relaxant, comparar aquests resultats amb un grup control no exposat a música, i identificar diferències significatives entre ambdós grups.
Metodologia: L’estudi es dissenya com un assaig clínic aleatoritzat, amb dos grups paral·lels (grup intervenció amb música i grup control sense música). Els participants seran pacients majors de 18 anys que acudeixin per a una extracció sanguínia i compleixin els criteris d’inclusió establerts. Es mesuraran variables com el confort (amb l’Escala Visual Analògica), l’ansietat (amb l’escala STAI estat) i el dolor (escala de Likert). Es calcularan mitjanes i desviacions estàndard o la mediana i el rang interquartílic per a cada variable, i es compararan els resultats entre els dos grups mitjançant la prova t de Student o el test de Mann-Whitney U. S’analitzarà la correlació entre ansietat prèvia i confort després del procediment.
Aplicabilitat i Rellevància:
Millores en la pràctica infermera:
Si els resultats mostren que la música redueix significativament l’ansietat i el dolor, los professionals podrien incorporar la música com a intervenció complementaria en procediments invasius com l’extracció de sang.
Beneficis per a la qualitat de vida del pacient:
La reducció del dolor i l’ansietat durant procediments invasius pot millorar significativament l’experiència dels pacients i la seva satisfacció, sobre tot en contextos on l’extracció de sang es realitza amb freqüència.