Antecedents: El consum de tabac durant l’embaràs és la principal causa evitable de morbiditat i mortalitat tant en les embarassades com en el futur fill. Entre el 12-22% de les dones embarassades dels països industrialitzats fumen durant l’embaràs i un 13% no aconsegueixen deixar de fumar. L’embaràs es considera una oportunitat ideal per intervenir i controlar el consum de tabac entre els fumadors i les seves famílies. Tot i existeixen intervencions per donar suport durant el procés de deshabituació al tabac, les fumadores embarassades no acostumen a demanar ajuda. Les barreres que dificulten la cessació del tabac en aquesta població inclouen l’estigma social i la por a ser jutjades. Aquest estudi qualitatiu forma part del projecte “Efectivitat d’una aplicació per a dispositius mòbils a la deshabituació de tabac en dones embarassades (TOBBGEST): assaig comunitari aleatori”, en el qual d’avaluarà l’efectivitat de l’aplicació Tobbstop en dones embarassades. No obstant, és necessari el desenvolupament d’intervencions per la cessació del consum de tabac adaptades a les embarassades.
Objectius: Conèixer les dificultats o barreres que es troben o perceben les dones fumadores per deixar de fumar durant l’embaràs, així com també les motivacions, per tal d’adaptar l’aplicació TobbStop a aquesta població.
Metodologia: Estudi d’investigació qualitativa descriptiva amb un enfocament des de la fenomenologia i tècnica conversacional. L’estudi es durà a terme a l’àmbit de l’ASSIR de Reus durant el primer semestre del 2023. La població d’estudi seran dones fumadores que en els últims dos anys han estat embarassades i han intentat deixar de fumar.Es realitzaran tècniques individuals (entrevistes) i grupal (grups focals). Cada grup focal es compondrà entre 5-10 participants de diferents perfils. Es realitzaran o no més sessions fins a la saturació de la informació. Es confeccionarà un guió temàtic i la sessió tindrà una durada de 60-90 min. Les sessions seran gravades en àudio, previ consentiment informat, i es transcriuran literalment.
Anàlisis estadística: Es realitzarà una anàlisi del contingut temàtic amb el suport del programa Atlas-Ti. Els temes, categories (i possibles subcategories) finals, s’identificaran per inducció, mitjançant l’anàlisi, reflexió profunda i debats entre les investigadores.
Resultats esperats: Els resultats esperats és un informe que inclogui les dificultats i barreres que perceben les dones embarassades fumadores que volen deixar de fumar. També es descriuran quines són les motivacions i com poden ser incorporades a l’aplicació Tobbstop.

Antecedents: La mort sobtada per aturada cardiopulmonar (ACP) fora de l’àmbit hospitalari esdevé un problema major de salut pública, essent una de les primeres causes de mortalitat a Espanya. Les actuals guies de reanimació cardiopulmonar (RCP) diuen que la implementació precoç de les pautes de RCP abans de l’arribada de l’equip del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) augmenta la supervivència les persones amb ACP. Per aquest motiu, l’actuació de les persones que presencien un cas d’ACP esdevé un factor clau. No obstant, la població general desconeix la realització de les maniobres de RCP i l’ús del desfibril·lador extern automatitzat (DEA). Un estudi previ de l’equip va comprovar l’eficàcia dels cursos presencials sobre RCP-DEA a una mostra de població general i va detectar un gran interès social. L’ús de noves tecnologies ha permès l’extensió de la informació i de les formacions virtuals, sent una eina eficaç en aprenentatge.
Hipòtesis: La formació online en maniobres de RCP-DEA és una eina eficaç per augmentar els coneixement i les competències en RCP-DEA a la població general.
Objectiu: Avaluar l’eficàcia de la formació online en RCP-DEA realitzada per participants del Camp de Tarragona.
Metodologia: Aquest estudi es desenvoluparà en 2 fases: Fase 1) Avaluació de l’eficàcia de la formació online en els coneixements en RCP-DEA; Fase 2) Avaluació de l’eficàcia de la formació online en maniobres RCP-DEA en simulació. Es recolliran dades mitjançat un qüestionari a l’inici de la formació online i al final d’aquesta, s’avaluarà presencialment la competència en RCP-DEA mitjançant un checklist realitzat per un professional. La variable principal serà la diferència de puntuació entre el test pre- i post-formació (fase 1) i la superació o no (apte/ no apte) de la prova simulada en maniquins (fase 2).
Es realitza una anàlisis descriptiva de la diferència de puntuació pre- i post formació online i del percentatge de participants aptes i no aptes en la simulació a curt i mig termini. Les variables contínues es compararan mitjançant la prova t de Student o la prova U-Man Whitney (segons normalitat). Per a les variables categòriques, s’utilitzarà la prova de Chi quadrat de Pearson. Es farà una anàlisi multivariada per determinar quins factors influeixen de manera independent a la variable principal.
Resultats esperats: S’espera que la formació online sobre RCP-DEA sigui eficaç per millorar els seus coneixements i competències en RCP-DEA a curt i mig termini.
Aplicabilitat i Rellevància: La valoració de l’eficàcia d’aquest curs permetrà que sigui estès a diferents territoris de la comunitat, contribuint en l’expansió de coneixement de les maniobres RCP-DEA.

Objetivo principal: Evaluar la efectividad de la intervención SinergiAPS (intervención de auditoría/ retroalimentación centrada en el paciente) en la reducción de hospitalizaciones evitables, y explorar los factores que afectan a su implementación.
Diseño: Ensayo clínico híbrido tipo 1, pragmático, múlticéntrico, abierto, con seguimiento a los 24 meses.
Ámbito, muestra y aleatorización: 118 centros de atención primaria de diversas CCAA de España serán aleatoriamente asignados (ratio 1:1) a dos grupos (control e intervención). El grupo intervención recibirá dos auditorías (basal e intermedia a los 12 meses). Dichas auditorías consistirán en la administración del cuestionario PREOS-PC (que mide la seguridad del paciente en base a las experiencias de los pacientes) a una muestra de 150 pacientes por centro. El grupo intervención recibirá informes de los resultados de ambas auditorías, junto a recursos dirigidos a facilitar el diseño e implementación de planes de acción. La intervención se desplegará a través de la herramienta web SinergiAPS, desarrollada y validada en proyectos previos. El grupo control tendrá acceso a la intervención tras la finalización del ensayo clínico (waitlist).
Variables resultado: Variable principal: tasa de hospitalizaciones evitables (extraída a través de CMBD). Secundarias: seguridad percibida por pacientes (PREOS-PC); cultura de seguridad del paciente percibida por los profesionales (cuestionario MOSPC); eventos adversos experimentados por los sanitarios (cuestionario ad hoc); número de acciones de mejora de seguridad (cuestionario ad hoc). Se realizarán dos evaluaciones: basal, y a los 24 meses.
Evaluación de la implementación: Utilizando como base el modelo CFIR, combinaremos técnicas de investigación cualitativa (30 entrevistas individuales, cuadernos de registro de implementación) y cuantitativa (cuestionarios a profesionales de centros intervención, nivel de uso de la herramienta web SinergiAPS) para evaluar la implementación de SinergiAPS.

Objetivos: l) Evaluar la efectividad de una actividad formativa en formato online sobre reanimación cardiopulmonar (RCP) y uso del desfibrilador automático externo (DEA) en población general de la provincia de Tarragona; 2) Evaluar mediante simulación las competencias en RCP, tanto teóricas como prácticas, de las personas participantes en el curso online a corto, medio y largo plazo.
Metodología: Este estudio se desarrollará en diferentes fases: l) Reclutamiento, formación online y evaluación de las competencias teóricas adquiridas (saber); 2) Evaluación presencial de las competencias prácticas adquiridas (saber hacer) en RCP, utilizando un entorno de simulación, en una submuestra de la población que complete la fase 1; 3) Evaluación mediante metodología cualitativa la experiencia de una muestra de participantes mediante entrevistas semiestructuradas a grupos focales.
La variable principal de estudio se evaluará a través de dos medidas diferentes: comparación de la puntuación, previa y posterior a la formación virtual, en el cuestionario de conocimientos teóricos (diseñado ad hoc); y número de ítems realizados correctamente de la lista de verificación (LV) utilizada en aula de simulación, trimestral (tras 3-6 meses), semestral (tras 6-12 meses) y anual (tras 12 o más meses). Tanto el cuestionario de conocimientos teóricos como la LV se basan en recomendaciones del Consejo Español de Resucitación Cardiopulmonar (CERCP). En la fase cualitativa, los resultados serán comentados y discutidos hasta llegar a un consenso mediante técnicas de triangulación. Los datos procedentes de las entrevistas se analizarán con ayuda del programa ATLAS-TI.

Antecedents
La higiene de mans es refereix a la pràctica de mantenir les mans netes per prevenir la propagació de malalties. Els tallers sobre higiene de mans són una eina important per educar l’alumnat sobre la importància de mantenir les seves mans netes i saludables.
Objectius
El principal objectiu d’aquest projecte és avaluar la incorporació d’un dispositiu prototip amb fluorescència per quantificar la qualitat de la higiene de mans amb un taller formatiu dirigit a l’alumnat per la millora de la promoció i prevenció de la salut a curt i mig termini (1, 3 i 6 mesos).
Metodologia
És un subestudi del Projecte Escoles Sentinella. És un assaig comunitari d’intervenció amb assignació aleatòria per conglomerats (1:1) en centres educatius que pertanyen a la xarxa Escoles Sentinella dintre de la regió sanitària del Camp de Tarragona. La població d’estudi és l’alumnat que cursa educació primària i/o secundària als centres de la Xarxa d’Escoles Sentinella de la Regió del Camp de Tarragona. L’equip de camp del projecte s’encarregarà de fer una determinació pre-intervenció de la qualitat de rentat de mans en ambdós braços de l’estudi amb un dispositiu prototip que detecta per fluorescència l’àrea de la mà ben rentada. A continuació, al braç intervenció es farà una formació educativa sobre la higiene de mans i, posteriorment, determinacions post-intervenció a curt i mig termini en ambdós braços de l’estudi. Per estudiar l’acceptabilitat d’aquesta intervenció, es realitzarà un qüestionari ad hoc als docents que tutoritzen les aules participants.
Anàlisi estadística
Es calcularan les freqüències i els percentatges de les variables qualitatives, la mitja i desviació estàndard o típiques, els valors màxims i mínims per a les variables quantitatives. Es descriurà el càlcul dels intervals de confiança del 95 % tant per a la mitja com per a altres proporcions. Es realitzarà una anàlisi bivariant per a les variables quantitatives, es calcularan els coeficients de correlació de Pearson i/o regressió lineal.
Resultats esperats
Amb aquest estudi s’espera demostrar l’efectivitat d’una intervenció educativa unida a l’ús d’un dispositiu prototip en la millora de la higiene de mans de l’alumnat d’educació primària i secundària.

Research question and objectives:
Research question: Is there a difference in the risk of selected adverse events of special interest (AESIs) after vaccination with BIMERVAX® compared with vaccination by other vaccines for the same indication?
Primary objectives:
?? To characterise recipients of BIMERVAX® in relation to demographics and clinical characteristics at the time of vaccination, including the following: pregnancy status, age of childbearing potential, immunocompromised status, comorbidities, presence of
autoimmune and inflammatory disorders, and interaction with other vaccines (influenza).
?? To estimate the risk ratio and risk difference of prespecified AESIs comparing recipients of BIMERVAX® with recipients of other COVID-19 vaccines with the same indication, using a cohort design.
?? To estimate the incidence rate ratio of selected AESIs comparing a prespecified risk interval following BIMERVAX® vaccination with a later post-risk interval, using a selfcontrolled risk interval (SCRI) design.
Secondary objectives (study size allowing):
?? To estimate the risk ratio and risk difference of prespecified AESIs comparing recipients of BIMERVAX® with recipients of other COVID-19 vaccines with the same indication, using a cohort design in subgroups defined by the following baseline variables:
pregnancy status, immunocompromised status, frailty due to comorbidities, presence of autoimmune or inflammatory disorders, prior use of influenza vaccine and calendar time.
?? To estimate the incidence rate ratio of selected AESIs comparing a prespecified risk interval following BIMERVAX® vaccination with a later post-risk interval, using an SCRI design in subgroups defined by the following baseline variables: immunocompromised status, frailty due to comorbidities, presence of autoimmune or inflammatory disorders, prior use of influenza vaccine and calendar time.Study design:
The study will comprise:
?? A vaccine utilisation study component, which will use a descriptive study design to characterise individuals at the time of vaccination
?? A component on comparative safety studies, including:
– A cohort design to estimate the incidence of AESIs after receiving a BIMERVAX® vaccine dose compared with the incidence in a comparator group vaccinated by other COVID-19 vaccines.
– A self-controlled risk interval design to evaluate the risk of AESIs in a time interval following the receipt of a BIMERVAX® vaccine (the risk interval) compared with the risk of the same AESI during a subsequent post-risk time interval (the control
interval).
Population: The eligible population for the vaccine utilisation study will be all individuals actively enrolled in each of the selected European health data sources for at least 12 months before receiving a dose of the BIMERVAX® vaccine within the study period. For the comparative safety studies, the main eligibility criterion will be receiving BIMERVAX® or other COVID-19 vaccine at baseline (matched cohort design) or receiving BIMERVAX® and have experienced an AESI during the risk or control interval (self-controlled risk interval design). The study period will begin from the date of first availability of the BIMERVAX® original vaccine in each participating data source/country and will end 36 months (48 months for pregnancy outcomes) after the start of data collection. The start of data collection will be anchored on the threshold of a total of 4,000 BIMERVAX® doses administered across the participating data sources.
Variables:
?? In the vaccine utilisation study, the following variables will be measured at the time of vaccination: demographics; pregnancy status and trimester of pregnancy, as feasible; immunocompromised status; comorbidities that may determine frailty; autoimmunity,
and inflammatory conditions; prior COVID-19 vaccination (brand, doses); prior use of other vaccines (influenza); comedications; and COVID-19 history.
?? In the comparative safety studies, exposures will be based on recorded prescription, dispensing, or administration of COVID-19 vaccines during the study period. The outcomes will be based on the BIMERVAX® risk management plan that included AESIs
proposed by the ACCESS project for a cohort and an SCRI study design. Key confounders will include demographics, COVID-19 history, vaccinations, personal lifestyle characteristics, comorbidities, comedications, immunocompromising conditions,
and others. Subgroups will be defined by baseline variables, such as immunocompromised status, vaccinations, and others.
Data sources: The planned data sources for this study, pending confirmation of vaccine rollout, are EpiChron (Spain), Information System for Research in Primary Care (SIDIAP) (Spain), and Valencia Health System Integrated Database (VID) (Spain). Rollout in other European countries will be monitored to evaluate other potential data sources.
Study size: The study size for both the vaccine utilisation study and the comparative safety studies will be determined by the uptake of BIMERVAX® in the participating data sources during the study period.
Data analysis: The vaccine utilisation study will summarise the variables of interest at the time of vaccination using standard measures of central tendency and of dispersion for continuous variables as well as counts and percentages for categorical variables.
The comparative safety cohort study will use matching and inverse probability weighting to adjust for the measured baseline confounders. Outcomes will be treated as time-to-event variables and will be analysed accordingly. Effect estimates will be provided as risk ratios and as risk differences scales.
The SCRI study will compare the risk of each AESI during a prespecified period following the index date (the “risk interval” during which there is a hypothesised increased risk of the outcome) with that of a self-matched “control interval,” used to assess the baseline risk of the outcome.