Sandra Illán: “Vaig agafar el tren que sols passa un cop a la vida”

La Sandra Illán és un dels pals de paller de l’IDIAPJGol. Una persona amb una capacitat de treball i sacrifici que, des que va trepitjar per primer cop l’institut, ho ha anat demostrant amb escreix. Des del 2017 dirigeix l’Àrea de Recursos Corporatius, un càrrec que es va guanyar amb justícia, ja que era una de les persones que més coneixements tenia de totes les àrees que configuren aquest institut de recerca en atenció primària. Parlem amb ella per conèixer més detalls sobre la seva vida personal i professional. 

En la teva època d’estudiant, ja tenis clar que volies acabar en un lloc com l’IDIAPJGol?

Ui no, no. Estudiava Administració i Direcció d’Empreses i l’únic que tenia clar era que no volia fer auditories. Vaig començar a treballar en una empresa del sector de la química, treballant més enfocada a objectius comercials. Els sectors que més m’agradaven eren el del turisme i el de la sanitat. I com aprendre idiomes tampoc m’apassionava gaire, vaig fer el màster en direcció i administració en centres sanitaris. Al mateix temps què feia el màster, vaig posar-me a enviar currículums durant l’estiu per tot Barcelona a empreses i fundacions sanitàries. Vaig entregar el CV a l’ICS i, al cap de poc, em van trucar de l’IDIAPJGol. A l’agost em van trucar i en menys d’un mes ja estava treballant.

Quin era el teu càrrec quan vas entrar? I les teves tasques?

Vaig començar a treballar com a gestora econòmica de projectes. Això vol dir que has de controlar els diners que et concedeixen, gestionar els diners de l’equip investigador, que es gastin els diners que realment toquen i en el temps que tenen, i presentar les memòries. Això em va permetre tenir contacte amb molts investigadors i, des d’un bon principi, conèixer bé la casa. Vaig acabar portant tots els competitius de l’IDIAP.

Vas tenir una primera aturada pel teu primer embaràs, però quan et vas reincorporar, vas tenir una sorpresa, oi?

Exacte! L’any 2010, quan vaig tornar de la baixa maternal, em van oferir la possibilitat de fer de tècnica de qualitat. Fins aleshores no teníem la ISO i vam veure que aconseguir la ISO 9001, ens donava la possibilitat de poder accedir a més convocatòries i guanyar prestigi. Així que m’hi vaig posar, alternant les meves tasques amb aquestes.

Què va suposar per tu fer de tècnica de qualitat i poder implantar la ISO?

Significa molt, perquè va suposar un pas endavant en l’empresa i per mi a nivell professional. Fer de tècnica de qualitat exigeix coordinar tots els procediments de l’IDIAP en els quals estem, fer que es compleixin i buscar millores. Un bon exemple està, precisament, en els processos de gestió i assessorament de projectes de recerca. Hi ha una manera de fer que va des de la presentació a la convocatòria, al procés d’investigació, el control monetari, la redacció de les memòries, les pròrrogues, etc. I n’hi ha de molts altres procediments. De fet, vam començar amb 7 procediments i actualment ja hem redactat i seguim al peu de la lletra fins a 25 procediments. Complir la ISO és molt important, i per això cada any hi ha una auditoria de manteniment i cada tres anys hem de tornar a certificar-nos. Aquest any ens toca la quarta reacreditació.

És complicat seguir aquests procediments?

No és que sigui complicat, però s’hi ha d’estar molt a sobre per què sempre poden haver-hi canvis. Quan estic com a tècnica de qualitat, faig de xèrif, agafo un procediment, miro els indicadors del procediment, parlo amb les persones responsables de l’àrea... que si heu fet això, que si es fa d’una forma diferent, etc. Si em veuen amb el barret de tècnica de qualitat, ja corren. No obstant, amb l’ajuda de tots els meus companys/es, ho anem aconseguint. Sempre van sortint petites observacions, però les anem resolent durant l’any, d’això es tracta la millora contínua.

I amb els anys has acabat ocupant una de les tres potes directives de l’institut: l’Àrea de Recursos Corporatius. Com hi vas arribar?

El meu va ser un d’aquells casos que diuen d’agafar un tren que sols et passarà un cop a la vida. Val a dir, que jo estava a gust amb les meves tasques. Però llavors va arribar l’oportunitat el 2017 quan l’antic director econòmic va plegar. Per mi va ser un xoc, d’un dia a l’altre. Recordo que tornava a casa molt afectada per la marxa del que havia estat el meu cap, amb el qui guardava una bona relació. Però després, la meva filla de vuit anys em va dir que era una oportunitat per mi, que perquè no m’hi posava jo. I m’hi va fer pensar. Quan van obrir el procés, m’hi vaig apuntar. Tant podien agafar algun internament com de fora i tot plegat ho va portar una consultora de fora. Em van fer patir molt, vaig passar un procés de selecció dur. Però al final em van seleccionar! Ja coneixia tot el que es feia aquí, no era sols portar els números, sinó que sabia com funcionava cada unitat. Havia escrit tots els procediments i els seus indicadors. I això em va obrir molt la visió a conèixer i entendre l’IDIAP en la seva totalitat. A més, la relació amb els investigadors era molt bona. Vaig demanar cartes de recomanació i tots estaven contents amb mi. També vaig rebre molt suport dels meus companys que em van encoratjar a tirar endavant amb la convocatòria, la qual cosa sempre els hi estaré molt agraïda.

Sens dubte, ets una persona que sap espavilar-se per si mateixa. Però no has tingut cap mentor?

Jo he treballat molt a gust amb tothom, i he après molt d’uns i altres. Però també t’haig de dir que sempre he estat una persona molt autodidacta.

I ara què suposa per tu ocupar aquest càrrec?

Estic molt satisfeta. Em considero una persona que aporta valor a aquest institut, i m’agrada molt la meva feina: recursos humans, els serveis generals, jurídics, econòmics, etc. Menys l’àmbit purament científic, podríem dir que per tot arreu em pots trobar. I està molt bé també perquè és una institució on estàs molt a gust, on es respira molt bon ambient. Com diu el Pep, no parlem d’empresa perquè som un Institut, una Fundació. Aquí som més humans, mirem molt pel treballador. S’ofereixen una sèrie de facilitats, flexibilitat d’horaris, fruita, cafè,... que valoro molt positivament. I com ja he dit, a mi treballar en el sector sanitari m’agrada moltíssim. I pensar que estàs treballant en un institut que realment es dedica a ajudar a la gent, que aporta valor a la societat... No és una empresa que es dedica a guanyar quartos, va molt més enllà de lo material.

Com veus el teu futur i el de l’IDIAPJGol?

El futur mira cap aquest mateix despatx i aquesta mateixa feina. Si tot va bé, jo vull jubilar-me aquí. Estic molt a gust, tenim un bon equip i d’aquí no em mouen. La recerca en atenció primària té molt de futur i aquí estaré, aportant el meu granet de sorra sempre que pugui.