Finalitza l’estudi “Equitat i Salut Menstrual”, una recerca que ha visibilitzat les inequitats i la salut menstrual a Espanya
La investigadora Laura Medina Perucha, de l’institut de Recerca en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol), ha coordinat l’estudi Equitat i Salut Menstrual a Espanya, un estudi finançat per la European Society of Contraception and Reproductive Health. L’estudi ha tingut l’objectiu de descriure i entendre les inequitats i la salut menstrual en dones i persones que menstruen (PM) entre els 18 i els 55 anys a Espanya. Per aconseguir els resultats, l’equip de recerca ha portat a terme estudis amb tres grups poblacionals: dones i PM, homes i expertes en equitat i salut menstrual. Ha tingut una durada de dos anys, des del novembre del 2020 fins al desembre del 2022.
Visibilitzar la inequitat menstrual i les característiques de salut menstrual a Espanya
L’estudi ha identificat que les característiques menstruals en les dones i PM varien segons factors sociodemogràfics, com per exemple, l’edat. Aquest estudi identifica un avançament de l’edat de la menarquia (primer sagnat menstrual) en generacions més joves. La probabilitat de patir més dolor menstrual i símptomes premenstruals també es dona majoritàriament en participants més joves. També es pot establir una relació entre la presència de problemes econòmics i les experiències de dolor menstrual i de sagnats abundants.
L’estudi conclou que la inequitat menstrual afecta transversalment a totes les dones i PM, donat el seu arrelament a sistemes socials i polítics patriarcals i que la inequitat menstrual és una forma d’inequitat de gènere. Tot i així, les inequitats menstruals semblen afectar especialment a aquelles dones i PM amb més dificultats socioeconòmiques, a alguns col·lectius de migrants, i a persones no binàries i trans que menstruen.
D’altra banda, les respostes dels professionals sanitaris, sovint limitades a la visió biomèdica i orientades cap a la medicalització de la menstruació i del cicle menstrual, i a la normalització del dolor menstrual i altre simptomatologia relacionada, semblen constituir una barrera per a l’accés als serveis de salut per qüestions relacionades amb la menstruació i el cicle menstrual. És per aquesta raó que tant les dones i PM com les expertes en equitat i salut menstrual van fer èmfasi en la necessitat de fomentar l’educació menstrual en professionals de la salut en actiu i també reforçar l’educació menstrual en els currículums universitaris. A més, les expertes en equitat i salut menstrual advoquen per la formació d’equips multidisciplinaris, per tal que es tinguin en compte la heterogeneitat de la població durant les consultes. També, seria necessari potenciar les figures d’agents comunitàries per establir vincles entre els serveis de salut i les dones i PM que no acostumin a accedir-hi.
Mesures per millorar la salut menstrual i reduir les inequitats menstruals
L’estudi també inclou un seguit de recomanacions per reduir les inequitats menstruals i alhora millorar la salut menstrual de dones i PM. Aquestes es centren en la necessitat de focalitzar les estratègies i intervencions polítiques i comunitàries a adreçar els factors estructurals que contribueixen en la inequitat menstrual. En línia a això, s’hauria de garantir la implementació de les polítiques menstruals de forma integral (i no de manera disgregada). A més a més és necessari desenvolupar polítiques específiques segons les necessitats de diferents col·lectius (LGTBIQ+, persones amb diversitat funcional, col·lectius de migrants en situació de vulnerabilitat, entre d’altres). Aquestes mesures haurien d’anar dirigides a adreçar el tabú, estigma i discriminació menstrual, potenciar l’educació menstrual i assistència sanitària de qualitat als serveis públics, assegurar l’accés a productes menstruals i espais per un maneig menstrual saludable, incloent l’adaptació d’espais de laborals l i educatius. Les investigadores també incideixen en la necessitat de promoure la recerca en equitat i salut menstrual.
