Parlem amb Anna Berenguera: “És important promoure la col·laboració entre els grups de recerca”
Anna Berenguera treballa des de fa quinze anys a l’IDIAP Jordi Gol. Amb els anys ha passat per diversos projectes i actualment n’és l’Adjunta de Direcció en l’àrea de recerca. Però abans de tot això, es va llicenciar en psicologia, va fer un màster en mètodes d’investigació en ciències socials per la University of Surrey i es va doctorar en Salut Pública per la Universitat de Barcelona. Ah!, i és dona i mare d’un fill de divuit anys.
Però igual que molts altres professionals que treballa en aquest institut, la seva vocació no neix d’un dia a l’altre. L’Anna va començar a fer recerca a un centre d’investigació vinculat a l’Hospital Clínic a Moçambic.
- La teva primera experiència laboral va ser poc comuna, oi?
- La meva primera experiència laboral va ser al Centre de Salut Internacional de l’Hospital Clínic, el que seria l’ISGlobal ara. Allà vaig posar en pràctica els coneixements adquirits en recerca i va ser l’any 2002 que vam guanyar un projecte finançat per la Caixa per implementar un programa de prevenció de transmissió vertical pel VIH-SIDA en dones embarassades a Manhiça, a 30 quilòmetres de Maputo, la capital de Moçambic. Des de feia mesos preparàvem aquell projecte seguint tots els manuals de l’Organització Mundial de la Salut en països del Sud Global perquè fos el més acurat possible. En aquell moment, la prevalença de VIH a Moçambic era d’un 25%.
- Però la realitat que et vas trobar va ser bastant diferent del que deien els manuals, no?
- Un cop arribada a Manhiça, a on es troba el CISM (Centro de Investigação em Saúde de Moçambique) ens vam trobar amb les resistències que oferia la població a la utilització de mesures de prevenció pel VIH. Principalment per la seva relació colonial amb Sud Àfrica, pensaven que els boers (població holandesa establerta a Sud Àfrica) havia portat la malaltia, i la transmetien a la raça negra per exterminar-la a partir de l’alimentació (taronges vermelles), els contaminaven a les mines de diamants a on treballen el 50% de la població masculina de Moçambic... i entre altres causes. Allà vam entendre que no podríem implementar cap programa de prevenció pel VIH-SIDA sense conèixer millor les percepcions, creences i actituds del VIH-SIDA i conèixer millor la cultura d’aquesta població.
- I com ho vas fer?
- Aquí em vaig endinsar amb la metodologia qualitativa i en la quantitativa, treballant conjuntament amb els líders locals per poder ajudar-nos en la informació, comunicació i difusió de les mesures preventives del VIH-SIDA a la població. Amb tot l’equip vam aconseguir implementar un Hospital de Dia per les persones amb VIH-SIDA. L’arribada dels antiretrovirals va ser difícil, es va viure de forma molt positiva però la ruptura d’estoc, la falta d’adherència i les creences de la població ho dificultaven. Però, em consta que ara, la malaltia del VIH és una malaltia crònica com aquí. Actualment el programa de Prevenció Transmissió Vertical encara continua. Després d’una experiència de mes de tres anys i mig, vaig tornar a Barcelona i vaig continuar amb la redacció de totes les publicacions del projecte realitzat a Moçambic a l’Hospital Clínic.
- Com i quan vas arribar a l’IDIAP Jordi Gol?
- Vaig arribar a l’IDIAPJGol a l’any 2008. Va ser un Institut que em va seleccionar embarassada de quatre mesos, aquest fet ja el vaig trobar diferencial d’altres institucions. A l’IDIAPJGol se’m va contractar per dur a terme un projecte del Departament de Salut en què es volia conèixer les activitats de prevenció primària, secundària i terciària sobre el VIH-SIDA. Es buscava un perfil professional que conegués les activitats preventives i que pogués desenvolupar una bateria d’indicadors per avaluar aquestes activitats. Vaig aconseguir el lloc de treball per desenvolupar aquest projecte de metodologia mixta i aquest projecte va ser la tesi doctoral.
- Què t’atreia de la institució?
- De l’IDIAPJGol em va atraure poder fer recerca molt lligada a la realitat de les persones, sobretot per la proximitat amb els usuaris i dels seus professionals de l’atenció primària. Em va semblar un institut de recerca amb molt potencial per fer recerca d’excel·lència per millorar la salut i la qualitat de vida de les persones.
- I des de fa uns nou mesos que has fet un salt important a l’IDIAP Jordi Gol, assumint el càrrec d’Adjunta de Direcció en l’àrea de recerca. Quines responsabilitats tens?
- Les meves principals funcions són vetllar perquè els grups de recerca de l’IDIAPJGol tinguin oportunitats per fer recerca d’excel·lència, aquest objectiu implica diferents accions i coordinar-me amb les diferents unitats de l’IDIAPJGol, tant les Unitats de Suport a la Recerca, els grups de recerca, la Unitat de Gestió de Projectes, Unitat d’Estudis del Medicament, el SIDIAP, la Unitat d’Innovació, etc.
- Quins són els objectius què t’has plantejat?
- Un dels grans objectius d’aquest any és promoure que hi hagi més col·laboració entre els grups de recerca de l’IDIAPJGol i per aquest motiu organitzem un Retreat al Món Sant Benet el dia trenta-ú de maig on es pretén establir sinergies entre grups més enllà de les línies de recerca i de la territorialitat. Per altra banda, continuo realitzant recerca i, especialment, investigació co-creativa amb la ciutadania.
- Quina rellevància té l’IDIAP Jordi Gol com institut de recerca?
- L’IDIAPJGol té un potencial enorme. És un institut referent i únic en l’àmbit de l’atenció primària i tenim professionals de diferents disciplines que fan que la nostra recerca aporti una versió holística sobre els principals problemes que preocupen a la ciutadania i als professionals de la Salut de l’Atenció Primària i Comunitària. El treball de cadascuna de les Unitats de Suport a la Recerca és essencial per promoure la recerca de rigor i qualitat als professionals de l’Atenció Primària.
- I, a més a més, l’institut és reconegut internacionalment, oi?
- En aquests moments, gràcies a l’esforç de tothom, tots els departaments i totes les Unitats treballem a escala nacional, europea i internacional i som referents en molts aspectes de recerca de frontera i línies pròpies d’atenció primària.