Josep Vidal Alaball, coordinador de la USR Catalunya Central: "Els nostres projectes intenten millorar la vida de les persones i ajudar als professionals sanitaris a treballar millor"

La feina feta des de l’IDIAP Jordi Gol en recerca assistencial augmenta any rere any. Una de les claus de l’èxit està en els projectes que es gestionen a través de les diferents Unitats de Suport a la Recerca del territori. Cada una d’elles està dirigida per professionals de la salut que tenen una implicació en l’àmbit de la recerca vocacional. Sens dubte, un d’aquests és en Josep Vidal Alaball, coordinador de la USR Catalunya Central. Parlem amb ell sobre el valor de ser un metge rural, sobre els projectes que s’han portat a terme des de aquesta unitat i sobre la primera edició dels Ajuts Centra’t que es donaran a Manresa el 6 de juny.

Què et va portar a ser metge de família a Navàs? Sempre vas tenir clar que et volies quedar a casa?

Vaig estar vuit anys vivint al Regne Unit, fora de casa i lluny de la família. Tenia clar que un dia tornaria i que quan ho fes seria per viure a Berga. Per mi no tenia sentit tornar si no era per estar prop de casa i que els meus fills poguessin créixer prop de la família.

Quan vaig tornar, vaig començar fent de metge a Bagà i Vallcebre i després de passar una temporada per la gestió vaig fer de metge a Artés, Navarcles, Balsareny i ara a Navàs. M’agrada fer de metge en pobles, i per això              sempre que he tingut opció, he triat anar a un poble a treballar.

Què té la medicina rural que no dona la medicina exercida en grans ciutats?

Jo crec que et dona més proximitat a la població, és més fàcil conèixer bé als pacients i el seu entorn social. Això et dona molta informació i explica moltes vegades els problemes de salut que tenen. A més crec que com a metge tens millor qualitat de vida professional i segurament no tens tanta pressió assistencial.

Ets membre de l’Associació Europea de Metges Rurals, així com de l’assemblea del WONCA Working Group on Rural Practice (RuralWonca). Per què costa tant engrescar als professionals de la medicina a venir a les zones rurals? Aquest problema és intrínsec de Catalunya i Espanya?

Els problemes per atraure professionals sanitaris a les zones rurals és un fenomen mundial. Tenen aquest problema des de l’Índia fins als Estats Units. Com sempre, els factors que expliquen això són molts, però n’hi ha un que hauria de ser fàcil de solucionar: molts professionals no coneixen que és la medicina rural. En un estudi australià s’ha vist que els professionals de medicina que fan una rotació en una zona rural durant la carrera o la residència, tenen moltes més possibilitats d’acabar treballant en zones rurals.

Hi ha moltes falses creences sobre que és la medicina rural. Molts professionals pensen que si van a treballar a zones rurals no tindran oportunitats laborals i de formació, pensen que no és un lloc per gent jove... Alguns també tenen por d’estar sols, aïllats dels altres professionals, lluny dels hospitals... Però això que potser era cert fa trenta anys, no ho és ara. Avui en dia pots treballar en un poble i continuar formant-te, pots treballar en un poble i ser professor de la universitat, pots treballar en un poble i participar en estudis de recerca.

Des de fa gairebé tres anys coordines la Unitat de Suport a la Recerca de la Catalunya Central a l’IDIAP Jordi Gol. Què has après durant aquests anys? Quins són els projectes dels quals et sents més orgullós?

Durant aquests anys he constatat que a l’atenció primària es fa recerca de molta qualitat. Potser és recerca que no és molt mediàtica (desgraciadament sempre és més atractiva la recerca que es fa en els grans hospitals de Barcelona), però és recerca que afecta el dia a dia de les persones i això fa que sigui una recerca realment important i molt necessària.

A la Unitat de Recerca de la Catalunya central participem en multitud de projectes i estic orgullós de tots perquè com dic són projectes que intenten millorar la vida de les persones o intenten ajudar als professionals sanitaris a treballar millor. Per exemple, durant la pandèmia vàrem fer projectes rellevants i varen participar en assajos clínics de medicaments que buscaven tractar la COVID-19 i fa tres anys que tenim una cohort de quasi 500 professionals sanitaris a qui anem seguint i controlant el seu estat immunològic respecte a la COVID-19.

També fem molts estudis de salut digital i noves tecnologies. Hem fet estudis pioners sobre telemedicina i des de fa 5 anys som pioners també en estudis que avaluen eines d’intel·ligència artificial que creiem poden ajudar als professionals a ser més eficients a la consulta. També hem fet estudis avaluant eines de realitat virtual. Entre moltes altres línies de recerca, també tenim estudis sobre fibromiàlgia, COVID persistent, vacunes, salut i gènere i determinants socials de salut.

Què representa per tu fer recerca des de casa?

Per mi és un privilegi. Com he dit sempre havia volgut viure a Berga i que això no m’afectés la meva carrera professional i he tingut la sort de poder fer-ho. Tot i que el camí no ha estat fàcil, ara tinc la sort de poder compaginar la pràctica assistencial amb la recerca i, a més a més, amb la docència de medicina de família a la Facultat de Medicina de Vic.

Aquest any s’atorguen els Ajuts Centra’t per tal d’animar als residents i professionals a venir a exercir a la Catalunya Central. D’on surt la idea? Quina és la finalitat d’aquests ajuts?

Aquesta és una idea que tenia al cap des de feia molts anys, perquè jo el 2002 vaig fer un programa similar a Cardiff i això em va canviar la vida, ja que em va iniciar en el món de la recerca a l’atenció primària. A Cardiff ens oferien anar a treballar en les zones mineres del sud de Gal·les i compaginar-ho amb la recerca a la Universitat. Ara fa uns mesos des de l’IDIAP i la Fundació Esteve ens varen oferir de participar en un programa semblant a la Catalunya Central i em va fer moltíssima il·lusió.

La finalitat dels ajuts és ajudar a professionals de la medicina que han acabat el MIR a iniciar una carrera en recerca sense necessitat de marxar del territori. També es pretén atreure a joves professionals de fora del territori a venir a treballar amb nosaltres. Crec que no hi ha gaire programes semblants i és una gran sort de poder-lo oferir aquí.

Què li diria a un resident que està dubtant de si presentar convocatòria o no? Quin seria l’argument guanyador?

Tenim moltes ganes que vinguin i ens coneguin. L’argument guanyador és dir-les-hi que si tenen interès a fer recerca, difícilment trobaran un lloc millor per iniciar la seva trajectòria professional. Els oferim la possibilitat de dedicar 2 dies (protegits) a la setmana a desenvolupar un estudi de recerca i a fer el doctorat. Si amb això no en tenen prou, tenim un argument imbatible que és el fet que tenim la sort de viure en un entorn natural privilegiat. Si venen podran combinar qualitat de vida i oportunitats professionals.

Aquests ajuts compten amb la participació de l’ICS Catalunya Central i la Fundació Dr. Antoni Esteve. Què aporten aquestes dues entitats a la convocatòria dels Centra’t?

L’ICS aporta la seguretat de tenir un contracte estable amb l’empresa de salut més gran de Catalunya i la possibilitat de desenvolupament professionals. La Fundació Esteve aporta finançament i la seva expertesa contrastada en la formació d’investigadors i personal sanitari.