Estudio transversal, descriptivo, multicéntrico de base poblacional para conocer la prevalencia de la enfermedad renal inicial silente (estadio 1 y 2) según el género y edad. Secundarios: 1. Estimar el riesgo cardiovascular global en pacientes afectos de enfermedad renal inicial, síndrome metabólico y enfermedad del hígado graso no alcohólico según las tablas de riesgo cardiovascular adaptadas a la población española (REGICOR). 2. Valorar la relación entre enfermedad renal inicial y la enfermedad del hígado graso no alcohólico. Personas de entre 18 y 70 años seleccionadas para el estudio de ?Detección precoz de enfermedades crónicas del hígado en población adulta aparentemente sana? procedentes de 22 centros de Atención Primaria.Realización de anamnesis, exploración física, analítica sanguínea, albuminuria y elastografía hepática para la detección de enfermedad hepática o renal silentes. Valoración del riesgo cardiovascular mediante las tablas REGICOR. Comparación del riesgo según presencia de enfermedad renal inicial, síndrome metabólico e hígado graso no alcohólico. Aquellos pacientes con microalbuminuria discorcondantes entre la primera y segunda muestra se les realizará una tercera determinación también al cabo de 3- 6 meses para su confirmación. En caso de positividad se determinará además la insulina basal y la PCR.

Assaig clínic aleatori amb un grup control, i un any de seguiment. Avaluar l?efectivitat d?una intervenció basada en un programa d?activitat física i dieta, coordinat entre Equips d’Atenció Primària (EAP) i Centres de Salut Mental (CSM), per a modificar el grau d?activitat física (AF) setmanal, l?índex de massa corporal i el perímetre de cintura en pacientes amb trastorns esquizofrènics, esquizoafectius o bipolars. S’estudiaran pacients d’entre 18 i 65 anys, diagnosticats d’esquizofrènia, trastorn esquizoafectiu o trastorn bipolar, en tractament amb medicació antipsicòtica i un baix nivell d’AF. Se seleccionaran 240 pacients en cada grup (diferència a detectar a l’IMC: >1,89 kg/m2; DE comuna: 6,2; 30% pèrdues). Intervenció: programa educatiu grupal d’AF (fonamentalment caminar) de 24 sessions durant 12 setmanes, i dieta (8 sessions durant les primeres 8 setmanes) realitzat per infermeres i especialistes en AF. Mesures principals: nivell d’AF (qüestionari IPAQ), exploracions físiques: IMC, perímetre de cintura, pressió arterial; risc cardiovascular, qualitat de vida (SF-36), consum de tabac, hàbit dietètic (qüestionari PREDIMED), paràmetres analítics: colesterol, triglicèrids, glucèmia. Les avaluacions seran emmascarades i es realitzaran als 0, 3, 6 i 12 mesos. S’espera aconseguir un augment en la quantitat d’AF setmanal i una disminució de l’IMC i del perímetre de cintura en aquests pacients. Secundàriamente, s’espera una millora en el risc cardiovascular, en la qualitat de vida, en el consum de tabac, en l’hàbit dietètic i en els nivells de colesterol, glucèmia i pressió arterial.

Objectius: 1. Conèixer la prevalença de les principals malalties hepàtiques cròniques (hepatitis crònica B, hepatitis crònica C, esteatosi hepàtica no alcohòlica, esteatohepatitis no alcohòlica, malaltia hepàtica per ingesta abusiva d’alcohol) silents en població general. 2. Avaluar la utilitat de dues estratègies diferents en la detecció precoç de malalties hepàtiques cròniques: Determinació d’enzims hepàtics (amb ecografia abdominal si aquestes són positives) vs. Elastografia hepàtica transitòria. Disseny: Estudi transversal, descriptiu, multicèntric de base poblacional, per comparar dues estratègies diagnòstiques. Àmbit: Atenciò Primària de la zona del Barcelonès Nord y Maresme (Barcelona). Subjectes: 3.460 subjectes entre 18 i 70 anys adscrits a 22 centres d’Atenció Primària. Criteris d’exclusió: malaltia hepàtica coneguda. Instrumentació i Determinacions: Realització d’anamnesi, exploració física, elastografia hepàtica transitòria i analítica per detectar alteració de la funció hepàtica. Es realitzarà, addicionalment, una ecografia abdominal si les proves de funció hepàtica surten alterades. En cas de que els malalts presentin algún signe d?alarma (analítica hepàtica alterada, presencia de virus de l?hepatitis B o C, consum abusiu d?alcohol, elastografia hepatica transitòria >6,5kPa) es derivaran a l’hospital de referència per a confirmació diagnòstica (proves analítiques específiques i biòpsia hepàtica sota control ecográfic). Resultats esperats: Càlcul de la prevalença de malaltia hepàtica crònica silent, comparació entre elastografia i pràctica clínica habitual (analítica/ecografia) i comparació de falsos positius entre tots dos.

Objectius: Valorar l’efectivitat d’una intervenció de feedback sobre els professionals d’Atenció Primària (AP) per millorar el control dels factors de risc cardiovascular (FRCV) i el tractament antiagregant en els pacients amb arteriopatia perifèrica. (AOP)
Disseny: Assaig clínic aleatori per grups o comunitari (cluster randomized
trial).
Àmbit: Àrees Bàsiques d’AP de Girona
Subjectes: Metges d’AP. Unitat d’anàlisi: Pacients amb AOP i es considerarà com cluster l’Equip d’Atenció Primària (EAP). Grup intervenció i control aleatoritzats per mida dels EAP. L’assignació als diferents grups serà per EAPs per evitar la contaminació entre els professionals.
Instrumentació i Determinacions: Es realitzarà una intervenció de feedback, amb una durada d’un any, que constarà d’una activitat formativa, amb auditoria de dades i feedback de forma trimestral i individual a cada professional. Avaluació al final de l’activitat.
Resultats esperats: S’espera una millora en el control dels FRCV i el tractament antiagregant en els pacients amb AOP. Com es parteix d’una línia basal dolenta, es pensa, com diu la bibliografia, que es pot esperar una millora del control dels FRCV

Objectius: Conèixer la incidència de fractures per fragilitat en les dones amb càncer de mama i els factors densitomètrics i clínics afavoridors de fractures. Definir els determinants de fractura per fragilitat en dones amb càncer de mama (càncer, tractament amb inhibidors de l’ aromatassa , densitat mineral óssia) als 5 anys del tractament i establir criteris d’alt risc de fractura per aconsellar el tractament antiosteoporòtic en aquestes pacients. Disseny: Estudi de cohorts Àmbit: urbà, àrea sanitaria d’influència de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona Subjectes: Dones majors de 18 anys amb càncer de mama que es sotmeten a una exploració densitomètrica i tenen seguiment clínics i densitomètric Instrumentació i Determinacions: Es determinen els factors de risc clínics i personals de fractura òssia (inclosos els farmacològics), els valors densitomètrics i les fractures per fragilitat. Resultats esperats: En dones amb càncer de mama, el tractament amb inhibidors de l’Aromatasa té un efecte negatiu sobre els valors densitomètrics i afavoridor de fractures per fragilitat. Els resultats que poguem obtenir de l’estudi poden contribuir a determinar les dones de major risc de fractures i si cal associar tractament farmacològic o no com a teràpia complementaria i afavorir els canvis d’estil de vida.

El grup emergent de recerca en Estils de Vida, acreditat per la IDIAP Jordi Gol porta activitats en el terrenys de Tabaquisme, Activitat Física, Prevenció lesions de transit i altres des de fa 2 anys. Objectius: La sol?licitud de una intensificació durant 2 anys donarà suport a 10 projectes (5 de tabaquisme, 5 en activitat física, 2 en prevenció de lesions per tràfic) en la seva majoria assaigs clínics multicèntrics, publicació de 11 articles, direcció de 3 tesines de màster i 5 tesis doctorals i coordinacions amb diferents xarxes de recerca. Activitats: Durant la intensificació es realitzaran activitats de coordinació de les diferents projectes, suport a la recerca de camp, cerca de investigadors potencials, col?laboració en anàlisis estadístic de dades, redacció de articles, sol?licituds de noves recerques i direcció de tesines i tesis doctorals. Avaluació: La avaluació es farà en base a projectes actius i noves sol?licituds, nombre final de publicacions aconseguides, impacte de les publicacions (Factor de impacte i quartil), coordinacions de recerca establertes i participació en direcció de tesines i tesis doctorals. Conclusions: La possibilitat de disposar d?una intensificació per part del coordinador del Grup Emergent en Estils de Vida facilitarà la consolidació d?aquest grup i d?aquesta línia de recerca

Justificació: Les malalties cardiovasculars representen la principal causa de mort a tot el món i al conjunt de la població espanyola. La prevenció primària es basa en la estratificació del risc i l’avaluació de les estratègies de prevenció com el tractament amb estatines. Un candidat pel suport a la presa de decisions en prevenció primària és la funció renal. Els objectius de la línia de recerca son establir el paper de la funció renal en la predicció del risc i analitzar el paper que pot tenir la funció renal en la indicació del tractament preventiu amb estatines en la prevenció primària de malalties vasculars. Els projectes que s’utilitzaran per a desenvolupar aquesta línia seran el Projecte EPREV (Ministeri de Sanitat. EC10-084), el Projecte ECERC (Ministeri de Sanitat. EC11-349) i e projecte FRESCO. Les activitats que es realitzaran per impulsar la línia de recerca seran: activitast de formació, participació en les reunions de segument dels projectes del grup de recerca, seminaris del grup/USR, revisions i actualitzacions bibliogàfiques, asistència a congressos, assessorament continuat per part del grup de recerca ISV-Girona i per part de l?equip de la Unitat de Suport a la Recerca de Girona, preparació de la base de dades i anàlisis estadístiques, redacció d’articles científics i el desenvolupament del programa de doctorat i la realització de la tes per part del candidat. El pla de desenvolupament contempla dos anys de duració i finalitzarà el 31 de desembre de 2014. S’avaluarà fonamentalment el seguiment del pla de recerca. El objectius i criteris d’avaluació seran haver realitzat la redacció dels articles i la finalització de la tesi doctoral.

Aquest és un Grup de Recerca Acreditat en la convocatòria 2006-IDIAP, i qualificat com a Grup Consolidat d?Excel?lència en la convocatòria 2010-IDIAP, cosa que avala la capacitat científica, l?experiència, la trajectòria consolidada i els recursos tècnics i humans disponibles. El grup està coordinat pel Dr Enric Aragonès (qui signa aquesta sol?licitud), metge de família i doctor en medicina. La trajectòria de la línia de recerca s?inicia fa un 10 anys i ha mantingut una activitat constant amb un èxit científic satisfactori i esdevenint referent, nacional i internacional, en l?àrea de la recerca en salut mental en atenció primària. Els projectes del grup es centren en aspectes pràctics i útils per als professionals assistencials, particularment en la caracterització clínica de la depressió en atenció primària i en intervencions per millorar el seu maneig, o en millores en el maneig dels ansiolítics. Per altra banda, també s?han explorat i hi ha línies obertes en altres àrees poc o gens treballades des del punt de vista de la recerca i el coneixement científic en atenció primària: trastorns de la personalitat, trastorn per dèficit d?atenció en adults, estigma de la malaltia mental… L?objectiu per als propers anys és mantenir i expandir el nivell d?activitat i consolidar l?equip, concedint especial importància a la realització de doctorats lligats als projectes de recerca. La recerca que es planteja és eminentment pràctica i orientada a la transferència dels coneixements obtinguts a la pràctica assistencial i desenvolupem estratègies actives de col?laboració institucional (administració sanitària, societats científiques) per tal que això s?assoleixi.

La resistència als antibiòtics ha augmentat en les darreres dècades ensems amb l’ús massiu dels agents antimicrobians. Uns 25.000 ciutadans europeus moren cada any a causa de les infeccions causades per gèrmens multiresistents. Com la provisió de nous antibiòtics per substituir els actuals cada cop més ineficaços és cada cop més limitada és obligatori fomentar l’ús racional dels antibiotics. Com que els metges d’atenció primària som responsables del 85-90% dels antibiòtics prescrits i com més de doss terços d’aquests es prescriuen per a les infeccions del tracte respiratori i urinari, és fonamental esperonar la recerca en aquestes infeccions en l’àmbit de l’atenció primària. A més de la generació de resistències a la comunitat, la sobreprescripció d’antibiòtics és perjudicial per diverses raons: 1) dóna lloc a una major resistència també en el propi individu (recerca feta a Cardiff i Bristol), 2) causa efectes secundaris innecessaris, 3) condueix a una despesa supèrflua, 4) s’indueix una refreqüentació innecessària (medicalització) en infeccions majoritàriament autolimitades i deteriora la cultura d’autocura de la població envers aquestes infeccions

Liderar la investigación en Insuficiencia cardiaca dentro del grupo de investigación en enfermedades cardiovasculares de Barcelona (GREC) y permitir a dicho grupo convertirse en el referente en investigación relacionada con la Insuficiencia cardiaca en Atención Primaria en Catalunya. Profundizar en el conocimiento de la epidemiología, factores de riesgo, y su control en el desarrollo y pronóstico de la Insuficiencia cardiaca (IC). Habilidades en metodología de la investigación y análisis estadísticos complejos en relación con la IC