Fem recerca per la salut de les persones

    GIR

La majoria de pacients grans amb insuficiència cardíaca presenta dificultats per comprendre la informació sobre salut que se li dona a la consulta d’atenció primària.

Un estudi de l’Institut Universitari d’Investigació en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol, l'Escola Universitària d'Infermeria de l'Hospital de Sant Pau (UAB) i l'ICS ha examinat per primera vegada el nivell d'alfabetització en salut de pacients amb insuficiència cardíaca (IC) atesos al primer nivell assistencial. 

foto home slide noticia

En concret, el 84,5% dels antibiòtics prescrits en casos de faringitis i el 69,8% dels prescrits en infeccions respiratòries del tracte inferior (IRTI) són innecessaris. L'estudi es va realitzar a diversos centres d'atenció primària de vuit comunitats autònomes de l'Estat espanyol durant el primer trimestre de 2015, i hi van participar 126 metges de família. Durant 15 dies, dintre del període de gener a març de 2015, els metges participants van registrar els casos de faringitis i d'IRTI (bronquitis, MPOC, pneumònia...) de pacients majors de 14 anys, mitjançant un gràfic de 47 ítems en què proporcionaven dades rellevants sobre la malaltia (informació sobre els pacients, símptomes, diagnòstics, prescripcions...). En total, es van registrar 1.012 episodis de faringitis, i 1.928 casos d'IRTI, generalment bronquitis. La majoria van ser considerats lleus, tot i que els casos més greus registrats corresponen a pacients amb IRTI. Carles Llor, metge coordinador del Grup de Recerca en Infeccions en atenció Primària (GRIP) de l'IDIAP i investigador principal de l’estudi, explica com van fer l'anàlisi de les dades: "un cop recollida tota la informació, es va poder valorar la prescripció real d'antibiòtics realitzada pels metges d'atenció primària i també quants d’aquests medicaments eren innecessaris, d'acord amb les guies clíniques. Per fer-ho, es van comparar totes les dades amb les guies més recents de maneig de la faringitis i de les IRTI en què es defineix quins pacients han de ser sempre tractats amb antibiòtics, quins pacients mai haurien de ser tractats amb aquests medicaments i un subgrup de pacients que sí que podrien ser tractats amb antibiòtics". Resultats Dels 1.012 pacients amb faringitis i dels 1.928 pacients amb infecció respiratòria del tracte inferior, 497 pacients (49,1%) i 963 pacients (49,9%), respectivament, van ser tractats amb antibiòtics. Seguint les indicacions de les guies clíniques només s'hauria donat antibiòtic al 7,6% dels pacients amb faringitis (77) i al 15,1% dels pacients amb IRTI (291). L'estudi demostra, per tant, que el 84,5% dels antibiòtics prescrits per a la faringitis i el 69,8% dels prescrits per a IRTI són innecessaris. Segons Carles Llor, l'ús inapropiat dels antibiòtics contribueix a generar resistències a aquests fàrmacs i pot tenir conseqüències mèdiques adverses: "Hem observat que les prescripcions innecessàries s'haguessin estalviat amb l'ús adequat de proves de detecció ràpida, recomanades per la majoria de les guies clíniques; malgrat això, a l’Estat espanyol el seu ús és molt poc freqüent." "Els resultats de la nostra recerca demostren que el fet que els metges de família complissin les indicacions de les guies clíniques i la introducció correcta de les proves de detecció ràpida a l'Estat espanyol podrien reduir de forma considerable la prescripció innecessària d'antibiòtics en la faringitis i les infeccions respiratòries del tracte inferior", conclou. Article de referència Llor C, et al. Estimated saving of antibiotics in pharyngitis and lower respiratory tract infections if general practitioners used rapid tests and followed guidelines. Aten Primaria 2016 .http://dx.doi.org/10.1016/j.aprim.2016.07.002